dimecres, 3 de març del 2021

Conseqüències de la derrota electoral

És ben cert que tothom s'apunta a cavall guanyador, i quan pinten bastos correm-hi tots! En el món de la política això es fa molt evident i ho hem pogut comprovar darrerament amb partits polítics com el PP o C's.

Avui llegia dues notícies referides a aquests dos partits. Per una banda el representant del PP a l'Ajuntament de Barcelona, el senyor Bou, amenaçava de marxar del partit si no plegaven els del capdamunt, a qui acusava d'haver portat el partit al desastre, després dels mals resultats a les eleccions autonòmiques. També la coordinadora de C's a la demarcació de Tarragona ha dimitit.

En el cas del PP és un esglaó més de la davallada a Catalunya i el poc pes polític que té des de ja fa molts anys. Quant a C's segueix la tònica iniciada a les eleccions generals en què va patir una patacada molt forta, que va provocar la dimissió del seu líder, i que ara s'ha repetit a Catalunya, sense que ningú, però, s'hagi sentit al·ludit i hagi dimitit.

Aquests partits, com C's, que no han tingut mai una estructura consolidada, han estat molt vulnerables i molt en funció de les expectatives electorals. A diferència de partits com el PSC, que han tingut els seus moments baixos, sí que han aprofitat el seu arrelament per recuperar posicions, quan els vents els han estat favorables. Se'm fa difícil pensar que això pogués passar a C's, i potser per això els seus dirigents han anat sortint tan de pressa com han pogut.

En el cas del PP, sobretot a Catalunya, tot dependrà molt de la resistència que pugui tenir Vox, amb un discurs molt directe i sense escrúpols. Els seus dirigents hauran de mantenir el seu caràcter bel·licós i amenaçador, per retenir els seus votants. El seu discurs populista és difícil de conservar si la força és petita, o bé si es té la possibilitat de governar. És en un entremig que es pot captivar els votants, i sobretot si el seu discurs s'impregna en les institucions on són presents i aconsegueixen modelar els altres. A vegades n'hi ha prou en fer por, per acovardir qui tindria les regnes del poder.