Avui sortia la notícia que l'Ajuntament de Barcelona ha comunicat a diferents ONG que a partir d'ara no podran empadronar a ningú més a les seves adreces, i que les persones que hi tenen empadronades s'hauran de donar de baixa i trobar un nou emplaçament. Com podeu imaginar, la notícia ha alarmat a les ONG pel que això pot comportar a les persones que es troben en aquesta situació.
En un post és impossible parlar d'empadronament, immigració i habitatge, tres temes molt lligats, sense que quedi una mica penjat, i m'agradaria tenir l'ocasió de poder-ho debatre profundament atesa la importància del tema, pensant que al darrere hi ha unes persones que en surten perjudicades, i que són les menys afavorides i que tenen més dificultats per moure's en aquest món cada vegada més individualista.
Avui qui no està empadronat no pot gaudir de serveis tan necessaris com l'assistència social, sanitària i educativa. No es tracta només de disposar o no d'una habitatge digne, sinó de tenir dret a rebre atencions vitals. És per això que l'empadronament no és un tràmit qualsevol, sinó una necessitat que no se'n pot defugir.
Al nostre país es pot entrar de moltes maneres, però una vegada a dins els drets són restringits. La majoria d'immigrants no poden votar, no poden treballar legalment, no poden reagrupar-se familiarment i, si no poden justificar un habitatge, no es poden empadronar. A totes aquestes persones hi hem d'afegir els autòctons que no tenen aixopluc, molts dels quals viuen al carrer o en situació de vulnerabilitat. Les ONG solucionaven en part la problemàtica, sobretot en municipis on la interpretació de la normativa de l'empadronament és més restrictiva. Barcelona era un dels municipis on la màniga era més àmplia, però ara tot fa pensar que el govern socialista de la ciutat vol fer marxa enrere.
Necessitem una llei d'estrangeria seriosa i coherent, que no posi més dificultats de les necessàries a les persones que arriben de fora. Cal deslligar l'empadronament de la possibilitat de rebre assistència mèdica, social i educativa. I permeteu-me que hi afegeixi la necessitat imperiosa que l'administració pública construeixi habitatge social i deixi de donar les culpes als privats.
Els partits polítics que estan en campanya haurien de ser més seriosos i afrontar la problemàtica actual amb solucions reals i efectives, i deixar de donar la culpa als altres. De moment no n'hi ha cap, amb poder real de prendre decisions, que ens ofereixi la garantia que els trets aniran per aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada