Avui fa vint-i-cinc anys que ens va deixar Maria Àngels Anglada, i he volgut recordar-la en el meu racó virtual, amb una poesia que esgarrifa, sobretot pensant que en aquests moments altres ciutats del món estan patint el que va succeir a la ciutat de Sarajevo i que l’escriptora i poetessa fa palès amb poques paraules.
El genocidi perpetrat a Gaza o els atacs de l'exèrcit rus a terres ucraïneses són dues mostres de l'horror que es viu a moltes parts del planeta. N'hi ha més, però només veiem allò que ens arriba, i només ho lamentem mentre llegim la notícia. Només les persones que ho pateixen directament saben quin és el sofriment d'una guerra on víctimes innocents paguen la barbàrie dels poderosos.
Maria Àngels Anglada, que estimava la història de les civilitzacions, la seva cultura i tradicions, i que ho il·lustrava amb sàvies paraules, ens avergonyeix en veure que som incapaços de repartir felicitat. Que posem més esforços en la destrucció que no pas en la construcció d'un món on tothom hi tingui cabuda, sigui quina sigui la seva raça, creences, cultura i ideologia.
El dia 23 d'abril de 1999 la Maria Àngels ens va deixar, però la seva obra continua viva i present, i és bo recordar-la perquè ens ajudi a canviar aquesta dinàmica superficial, de mediocritat ascendent i oblit generalitzat que cada vegada és més present entre els humans.
SARAJEVO
Fins aquí la mà de Virgili
FRANCESC PARCERISAS
També a mi em guiava la mà de Virgili–
la pietat la música dels mots.
Vaig visitar amb ell el regne d’ombres
lleugeres, dels espectres sense llum.
Ara el ferro roent de Sarajevo
m’ha esborrat el rastre de la seva mà.
Són pesants les ombres, pàl·lids els espectres
d’infants estriats amb claror de sang.
A la rereguarda llunyana, impotent
sé perquè no trobo la mà del poeta,
sé que amb totes dues s’ha de tapar el rostre
–els ulls escruixits, els llavis ben closos.
MARIA ÀNGELS ANGLADA D'ABADAL
1 comentari:
Sembla que tries el dia per deixar-nos
Publica un comentari a l'entrada