Seria d’agrair que els partits de l’Entesa enllestissin el més aviat possible tot el moviment de fitxes que hauran de fer per reestructurar el govern. A diferència d’ara fa tres anys, el pacte dels tres partits d’esquerra s’ha escenificat amb menys pompa i ha trigat molt menys. Ara caldria que els futurs consellers i conselleres i tots els seus càrrecs de confiança, es nomenessin també de seguida i poguessin començar a treballar.
El joc de les porres que es va iniciar l’any 2003, ha anat trobant motius per mantenir-se durant tota la legislatura – pactes, discussions, nomenaments, crisis de govern, expulsions... – i no convé allargar-ho massa més.
Sembla que els sobiranistes es troben en període de reflexió, després del pacte d’ERC amb el PSC i ICV, i de l’entrada de Ciutadans partit de la ciutadania, i potser és hora d’anar per feina i encarrilar el futur que volem per al nostre país. Continuar amb la dinàmica de la transformació social en polítiques sanitàries i educatives, abordar de manera seriosa la problemàtica de l’habitatge, la precarietat laboral i tots els elements que creen desànim als joves, sense oblidar els grans paràmetres econòmics, urbanístics i d’infraestructura, que mantenen adormida la nostra economia i la capacitat de moviment del nostre país.
Avui escoltava el president del sisè partit del nou Parlament, i m’ha semblat prou seriós com per donar-li un marge de confiança com perquè puguin demostrar que són coherents, que no es tracta de cap buf, i que representen realment a una part de la població de Catalunya. Seria bo poder pensar que des del govern o l’oposició, cadascú treballarà per fer avançar un país que ho fa molt a poc a poc, a vegades pensant més en la nostàlgia que en la realitat que vivim.
Desitjaria doncs, que ben aviat fóssim capaços d’observar el nou impuls governamental, sense estridències ni picabaralles oportunistes o banals, i tinguéssim la sensació que la segona part del tripartit és seriosa i que no té res a veure, en imatge, amb la primera, però que segueix en la línia transformadora de la nostra societat, que pretenia dur a terme aquella colla de gent que es varen agrupar per asseure al banc de l’oposició el partit que durant 23 anys havia governat la nostra nació.
El joc de les porres que es va iniciar l’any 2003, ha anat trobant motius per mantenir-se durant tota la legislatura – pactes, discussions, nomenaments, crisis de govern, expulsions... – i no convé allargar-ho massa més.
Sembla que els sobiranistes es troben en període de reflexió, després del pacte d’ERC amb el PSC i ICV, i de l’entrada de Ciutadans partit de la ciutadania, i potser és hora d’anar per feina i encarrilar el futur que volem per al nostre país. Continuar amb la dinàmica de la transformació social en polítiques sanitàries i educatives, abordar de manera seriosa la problemàtica de l’habitatge, la precarietat laboral i tots els elements que creen desànim als joves, sense oblidar els grans paràmetres econòmics, urbanístics i d’infraestructura, que mantenen adormida la nostra economia i la capacitat de moviment del nostre país.
Avui escoltava el president del sisè partit del nou Parlament, i m’ha semblat prou seriós com per donar-li un marge de confiança com perquè puguin demostrar que són coherents, que no es tracta de cap buf, i que representen realment a una part de la població de Catalunya. Seria bo poder pensar que des del govern o l’oposició, cadascú treballarà per fer avançar un país que ho fa molt a poc a poc, a vegades pensant més en la nostàlgia que en la realitat que vivim.
Desitjaria doncs, que ben aviat fóssim capaços d’observar el nou impuls governamental, sense estridències ni picabaralles oportunistes o banals, i tinguéssim la sensació que la segona part del tripartit és seriosa i que no té res a veure, en imatge, amb la primera, però que segueix en la línia transformadora de la nostra societat, que pretenia dur a terme aquella colla de gent que es varen agrupar per asseure al banc de l’oposició el partit que durant 23 anys havia governat la nostra nació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada