“El tripartit vol destruir a CIU, però no ho aconseguirà”. No m’agraden aquests titulars ni tampoc les declaracions que els provoquen “El tripartit només busca la destrucció de CIU, però no ho aconseguiran”.
Hem de ser seriosos si volem que la gent es manifesti activa i participi, per exemple, a les eleccions. Una cosa és la rivalitat política entre diferents opcions, partits... per aconseguir posar en pràctica el model polític que es defensa i en què es creu, i una altra és la lluita simplement pel poder, declarant i fent qualsevol cosa per poder-lo assolir.
No sé si hi ha partits polítics que volen destruir a CIU, però si fos així seria la cosa més estúpida que ens podríem imaginar. Què vol dir destruir a CIU? Eliminar totes les persones afins al projecte de CIU? Destruir les persones que ho lideren? Estareu d’acord amb mi que ni una cosa ni l’altra tenen sentit en un model democràtic com el nostre. Doncs per què es formulen aquestes declaracions? Quins objectius pretenen aconseguir? Fer-se la víctima i guanyar-se ànimes caritatives?
El projecte de CIU existeix i té molt seguidors, militants, simpatitzants, però no és l’únic projecte, sinó que n’hi ha d’altres, més bons o pitjors, liderats per altres persones, més o menys capacitades.
No vull entrar a valorar la idoneïtat de l’Entesa o Tripartit II, però no hi sé veure cap traïció. Es tracta d’una opció legítima, de la qual n’hauran de rendir comptes, i l’oposició farà molt bé de seguir-los de prop, per controlar que treballen per al poble a qui representen, els hagin votat o no. D’aquí a parlar de traïdoria, venjances o ànims destructius, n’hi ha un bon tros, i convindria ser més seriosos i responsables, a l’hora d’anar fent declaracions.
“Exerciré el lideratge del país, encara que sigui des de l’oposició”. Aquesta declaració m’agrada, perquè comporta responsabilitat, ja que tot i no ser escollit president de la Generalitat, hi ha molts catalans que han confiat en ell i voldran continuar confiant-hi. És aquest el to i el sentit que m’agrada trobar entre la classe política i deixar-se d’històries que no ajuden a res, sinó tot el contrari. Que el pacte a tres hagi impedit aconseguir el govern del país al partit més votat, ha de servir, en tot cas, com estímul per treballar més a fons i aconseguir-ho la propera vegada. Entretant hi ha una molt bona oportunitat de fer valer la professionalitat, el bon criteri i les bones raons per defensar un model de país, exercint eficaçment el rol d’oposició que li tocarà fer.
Hem de ser seriosos si volem que la gent es manifesti activa i participi, per exemple, a les eleccions. Una cosa és la rivalitat política entre diferents opcions, partits... per aconseguir posar en pràctica el model polític que es defensa i en què es creu, i una altra és la lluita simplement pel poder, declarant i fent qualsevol cosa per poder-lo assolir.
No sé si hi ha partits polítics que volen destruir a CIU, però si fos així seria la cosa més estúpida que ens podríem imaginar. Què vol dir destruir a CIU? Eliminar totes les persones afins al projecte de CIU? Destruir les persones que ho lideren? Estareu d’acord amb mi que ni una cosa ni l’altra tenen sentit en un model democràtic com el nostre. Doncs per què es formulen aquestes declaracions? Quins objectius pretenen aconseguir? Fer-se la víctima i guanyar-se ànimes caritatives?
El projecte de CIU existeix i té molt seguidors, militants, simpatitzants, però no és l’únic projecte, sinó que n’hi ha d’altres, més bons o pitjors, liderats per altres persones, més o menys capacitades.
No vull entrar a valorar la idoneïtat de l’Entesa o Tripartit II, però no hi sé veure cap traïció. Es tracta d’una opció legítima, de la qual n’hauran de rendir comptes, i l’oposició farà molt bé de seguir-los de prop, per controlar que treballen per al poble a qui representen, els hagin votat o no. D’aquí a parlar de traïdoria, venjances o ànims destructius, n’hi ha un bon tros, i convindria ser més seriosos i responsables, a l’hora d’anar fent declaracions.
“Exerciré el lideratge del país, encara que sigui des de l’oposició”. Aquesta declaració m’agrada, perquè comporta responsabilitat, ja que tot i no ser escollit president de la Generalitat, hi ha molts catalans que han confiat en ell i voldran continuar confiant-hi. És aquest el to i el sentit que m’agrada trobar entre la classe política i deixar-se d’històries que no ajuden a res, sinó tot el contrari. Que el pacte a tres hagi impedit aconseguir el govern del país al partit més votat, ha de servir, en tot cas, com estímul per treballar més a fons i aconseguir-ho la propera vegada. Entretant hi ha una molt bona oportunitat de fer valer la professionalitat, el bon criteri i les bones raons per defensar un model de país, exercint eficaçment el rol d’oposició que li tocarà fer.
1 comentari:
Espero que aviat passi aquesta ressaca. I anem per feina de debó.
Publica un comentari a l'entrada