Des de fa moltes legislatures, el govern municipal d’Arenys de Mar s’ha configurat a partir de la suma de partits o coalicions polítiques, atès que cap partit ha obtingut la majoria absoluta. En els darrers anys, l’equilibri de forces governants i oposició ha estat al voltant del 9 a 8, amb els aparellaments CIU – PP, i ERC – PSC – ICV. Amb la sortida de l’equip de govern, a mitja legislatura, del fins fa poques setmanes regidor d’Urbanisme, Lluís Blanchar, s’ha perdut la majoria absoluta i s’ha creat una situació insòlita a Arenys de Mar.
Davant d’aquest fet es presenten diferents solucions: en primer lloc, el govern de CIU-PP en minoria, pactant puntualment amb els diferents partits a l’oposició. Una segona opció és la de formar una coalició de forces per aconseguir la majoria absoluta. Aquesta majoria es pot fer amb l’acord entre l’actual equip de govern i alguna de les formacions de l’oposició, o bé a través d’un compromís dels actuals grups de l’oposició amb el nou regidor no adscrit.
Cadascuna de les solucions té els seus pros i contres. Governar en minoria vol dir estar pactant contínuament els diferents acords de govern. Un fet que hi ha municipis que realitzen des de fa molts anys i ningú no els pot acusar de no haver aconseguit fer avançar el seu poble. El pacte de l’actual govern amb una altra força política té, aparentment, el handicap del PP. Difícilment els tres partits de l’oposició acceptarien fer govern amb el PP, i per altra banda, CIU ha deixat ben clar que no vol trencar amb el seu tradicional company de govern a Arenys de Mar.
Tot aquest conjunt d’hipòtesis i conjectures estan molt bé, però per sobre de tot cal no oblidar la responsabilitat de gestionar el municipi. No seria bo per ningú, i menys per Arenys, si de tot aquest guirigall en resultés un desgovern fins a les municipals de 2007, i que decisions tan importants com pot ser l’aprovació del nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, quedessin congelades dos anys més.
Seria equivocat afirmar que en aquesta legislatura no s’ha fet res, però no és menys cert que s’ha avançat molt poc. La impressió de molts ciutadans és que continuen encallades moltes promeses electorals i aviat arribarem a la meitat de la legislatura. A vegades perquè no s’explica prou bé i altres vegades perquè realment no s’hi ha treballat, els ciutadans no acabem de veure els fruits que ens havien promès.
No es tracta ara de fer un repàs exhaustiu de les promeses electorals, però podem trobar alguns exemples. Tampoc caurem en la trampa de creure’ns que tot el que ens prometien durant la campanya electoral es pugui dur a terme, ja que, per més bona voluntat que tinguessin, no hi ha capacitat per realitzar tot el llistat d’objectius, sobretot en el cas de CIU que és qui va confeccionar un programa més ambiciós i ben presentat.
CIU va prometre moltes coses i també és cert que algunes s’han iniciat però en queden moltes per resoldre, algunes de prou importants i que, al meu entendre, difícilment s’aconseguiran abans de 2007. Per citar-ne algunes, diré que sobre equipaments continuem amb un pla d’usos del Calisay obsolet, ja que data d’abans de la seva inauguració. En caldria un de nou que fes possible una major utilització de l’edifici per part de les entitats. Per altra banda, no sabem que s’hagi fet l’estudi dels equipaments públics d’Arenys, ni tampoc s’ha iniciat cap consulta sobre l’ús de l’edifici Xifré o de l’antiga caserna de la Guàrdia Civil. També hi ha pendent l’estudi de la resta d’equipaments culturals, encara que, en aquest cas, podria ser que se’n parlés durant l’elaboració del Pla d’Acció Cultural, que sembla que s’hi està treballant. No sabem res del passeig marítim entre Arenys i Canet, ni d’Arenys a la musclera, ni si s’ha redactat el Pla director d’aigües.
De l’ús del Reglament de Participació Ciutadana no en puc dir gaire res perquè CIU no en parlava durant la campanya electoral, però sí del seu soci de govern, el PP, que de les poques promeses concretes que va fer, contemplava la dels pressupostos participatius. Per ara no hi ha cap iniciativa que pugui fer pensar que aquesta promesa es complirà durant aquesta legislatura.
Davant la nova situació política caldria aplicar el càlcul del màxim comú denominador, i tirar endavant els projectes resultants. I també demanaria més transparència i capacitat de diàleg, cosa que li ha mancat a l’actual govern de CIU-PP. L’oposició pot fer un bon servei al municipi si pren consciència de la nova situació i és capaç de pactar el futur immediat del nostre municipi. CIU, com a força principal i guanyadora de les darreres eleccions municipals, ha d’acceptar la nova realitat i responsabilitzar-se de fer avançar Arenys per evitar que la situació on s’ha arribat, per important que sigui, bloquegi el treball que des del govern municipal s’ha de dur a terme.
M’agradaria pensar que el nou equilibri polític facilitarà la participació de les entitats i ciutadans arenyencs, en la presa de decisions que afectin de manera important el municipi. Penso en el Pla d’Ordenació Urbanística, en un Pla d’Equipaments Culturals i en els treballs de l’Agenda 21 en sostenibilitat i defensa del medi ambient, entre altres. Si no som capaços de pactar en aspectes importants, no podrem avançar com a poble.
Publicat a "L'Ametlla d'Arenys", març 2005
