Hi ha vida més enllà de la Unió Europea

Avui el Regne Unit surt de la Unió Europea i durant onze mesos s'establirà el període de transició fins quedar-ne exclosa. El Brexit, que va ser l'opció guanyadora en el referèndum convocat per decidir què feien, ha arribat a la seva consumició. Les darreres eleccions en què va guanyar Boris Johnson per majoria absoluta va ser el toc de gràcia per fer efectiu el Brexit. Què passarà a partir d'ara? Qui en sortirà més beneficiat?

El Regne Unit ha de demostrar que hi ha vida més enllà de la Unió Europea, però no tots els països ho viuen de la mateixa manera. Estats com l'espanyol serien molt diferents fora de la Unió Europea. Ha quedat demostrat que la justícia espanyola està malalta i que és gràcies a formar part de la UE que s'ha corregit errors importants.

És més que probable que el Regne Unit se'n surti des de fora, i en tot cas ja sabem que sempre toca el rebre als mateixos. Els que tenen recursos mai hi perden. Aquest anar bé del Regne Unit hauria de servir d'excusa per analitzar què s'està fent malament a la UE. Probablement falta convicció per part de tots els estats membres, i a ningú li acaba d'agradar perdre sobirania a favor de Brussel·les.

La falta de decisió a l'hora d'anar més enllà en la presa de decisions des de la UE, ha provocat situacions contradictòries i que no es pogués valorar suficientment el fet d'estar junts. Si realment hi havia interès en caminar junts, s'havia de donar més poder a Brussel·les, acceptar-ho i millorar-ho.

Tenim o no tenim taula de diàleg?

Pedro Sánchez ja ha trobat l'excusa per no començar a dialogar amb Catalunya. El gran pacte d'ERC per a la investidura del president espanyol es basava en aquesta taula de diàleg que s'havia d'iniciar quinze dies després de la presa de posició. De moment la resposta que dóna Sánchez és que no hi haurà taula fins que no hi hagi nou govern català. I això quan serà? Se'n va al mes de maig o juny, en el cas que es pugui formar govern amb facilitat, en funció dels resultats electorals.

Què diu ERC? Sembla ser que insisteixen que la taula de diàleg s'ha de constituir encara que a Catalunya s'anunciïn eleccions, i és lògic que insisteixin perquè queden amb el cul enlaire. Aquestes darreres setmanes han parlat de l'èxit de l'acord amb el PSOE i ara se l'hauran de menjar... 

La decisió de Pedro Sánchez no és tan inversemblant. Puc entendre que no vulgui iniciar un diàleg seriós entre governs, amb un govern que té data de caducitat, i la té amb un trencament manifest entre els dos partits del govern. Es pot entendre la decisió, però ERC queda en una posició estranya. Com haurà de reaccionar ERC? Haurà de donar suport als pressupostos de PSOE-Podemos? Decidirà no donar-hi suport fins que no es constitueixi la taula de diàleg?

Ahir ja parlava que entràvem en campanya electoral cinc mesos abans de les eleccions. Serà un període molt cansat i interminable. Haurem de buscar anècdotes i sortides de guió que ens distreguin perquè no se'ns faci tan feixuc. Els dubtes sobre com actuarà ara ERC poden ser motiu de distracció i que tots plegats especulem sobre la seva col·laboració o no en la governabilitat d'Espanya. És ben bé que no hi ha manera de sortir d'aquest atzucac general. Ara que semblava que ja podíem funcionar a nivell d'Espanya, tornem a estar encallats a nivell català. Fa massa temps que hi estem!

Eleccions a cinc mesos vista

El president Torra ha anunciat que una vegada tinguin aprovats els pressupostos dirà la data de les eleccions, i això vol dir que ens esperen cinc mesos de campanya electoral. Molts volíem que les eleccions es convoquessin, perquè ja no podíem avançar més, però el que fa més mandra és això d'haver d'aguantar tants mesos de campanya. Estem molt cansats.

La pregunta que em faig és quines persones es presentaran per a aquesta nova legislatura. Ara ja no caldrà parlar ni exigir unitat, perquè s'ha vist ben clar que no hi ha cap mica d'interès, ara només ens haurem de fixar en les persones que posen a les llistes. Seran els mateixos? no hi haurà recanvis?

S'ha demostrat que, amb el president inclòs, aquest govern no ha funcionat, i no només és culpa de la situació política ni del fracàs del pla B per a la independència, sinó que la capacitat política dels governants s'ha demostrat escassa. Un perfil molt baix de consellers i staff, ens ha conduït al fracàs i haver de convocar noves eleccions.

No és culpa d'ERC que ha girat l'esquena a JxCat, sinó que ni uns ni altres han sabut donar la talla i fer política, treure el país de l'atzucac i aconseguir avançar en política social en uns moments de gran necessitat per a una bona part de la població.

Estic content que es convoquin eleccions, però se'm farà massa llarg. Haurem d'aguantar encara massa temps els mateixos governants, amb l'afegit de la propaganda en campanya. Tornarem a barallar-nos amb els llaços i pancartes? Haurem de suportar els impresentables de C's fins reduir-los al que veritablement representen? Paciència nois que això va per a llarg!

Els presoners polítics assisteixen al Parlament

Amb 27 mesos de presó a l'esquena i el que queda per endavant, què es pot pensar de les discussions entre ERC i JxCat? Jo penso que els deu fer molta ràbia veure que ells estan presoners i els altres es dediquen a barallar-se per veure qui es queda amb la poltrona. És immoral, oi?

Avui els consellers presos han aparegut al Parlament català per intervenir en la comissió del 155. No els he volgut escoltar, perquè sento pena, no només per la situació injusta en què viuen, sinó també després d'haver contemplat el panorama parlamentari d'ahir a la tarda. No hi ha dret. Crec que l'actual govern i diputats d'ERC i JxCat haurien de dimitir en bloc, si més no per decència. On s'és vist actuar d'aquesta manera tan descarada! No salvo a ningú, ni a uns ni als altres.

Els consellers empresonats han aprofitat la paraula per demanar unitat i que deixin de barallar-se. Potser ells haurien fet el mateix, però ara, amb la càrrega de l'empresonament, sens dubte que no ho poden entendre. On anem? Què pretenem? Ens trobem en un carreró sense sortida i amb uns dirigents que, a la meva manera de veure-ho, no ens mereixem. Si a tot això hi sumes el paper de l'oposició, sobretot C's, t'adones que estem en mans d'uns impresentables. El país no s'ho mereix, i hem d'anar a eleccions i desitjar que pugi gent nova, millor gent, millors representants de la societat catalana, de tota la diversitat. Ningú no se salva!

El sainet esperpèntic del Parlament

S'ha perdut el respecte al Parlament. És esperpèntic! Ja sabem que C's no saben fer res més que el ridícul, però el més trist de tot és que la resta de diputats caiguin en el parany de voler-los superar.

Hem arribat a un punt que es fa difícil qualificar els fets que succeeixen, però és evident que tot el que aquesta tarda passa al nostre Parlament no és bo i el deixa com una caricatura de parlament.

Avui l'equilibri postís entre ERC i JxCat sembla que s'ha trencat del tot, i la seva postura sobre mantenir o no l'escó de diputat del president està en discussió. Té raó ERC de donar suport a la decisió de la mesa del Parlament de retirar l'escó del president? Té raó JxCat de defensar simbòlicament una situació anòmala, una desobediència que no portarà més que al caos?

Estem molt cansats de tota aquesta colla de diputats que ens prenen el pèl i que sembla que juguin a costa de tot un poble. Des d'aquí demano que s'acabi la legislatura i que es convoquin noves eleccions, a l'espera de trobar millors representants de tots els catalans. No ens mereixem uns diputats de C's com els que tenim, ni tampoc les picabaralles que no porten enlloc, entre diputats d'ERC i JxCat.

El record d'Auschwitz no evita caure en els mateixos errors

Dels 75 anys d'Auschwitz que commemorem aquests dies hi ha una cosa que em preocupa i dol al mateix temps, i és la inconsciència en què vivim i el fet que puguin existir partits que bategem com a democràtics, com és el cas de Vox. Semblaria que l'experiència europea serviria per evitar un auge de l'extrema dreta i ens adonem que no és així. Europa, els estats europeus, tenen uns partits polítics que juguen amb la democràcia i que són autoritaris i nostàlgics del nazisme, i a Espanya, del franquisme.

¿Com és possible que les persones siguem tan imbècils i ens deixem enganyar per aquests populismes que només porten al desastre i al patiment de les classes més humils? Fa ràbia llegir referències dels camps d'extermini nazis i adonar-nos que tenim asseguts als escons del Congrés de Diputats uns fanàtics que encaixen perfectament en el model feixista del segle passat.

Sense dubte que tots plegats en tenim una mica la culpa, i mirant-nos el melic, podem observar que la corrupció i la inacció política dels principals partits espanyols han ajudat a fer créixer aquesta nostàlgia de l'autoritarisme, com si ens fes por la nostra implicació en la governabilitat, com si necessitéssim unes persones que ens ordenessin i dictessin el nostre futur, la nostra manera de ser. 

Hi ha encara massa gent que trigarà anys en adonar-se que els resultats electorals de les darreres eleccions generals varen ser dramàtics i ens varen fer recular molts anys el nostre model democràtic de societat. Mentre hi hagi partits polítics com Vox, i la influència que provoquen a PP i C's, l'Estat espanyol es trobarà molt lluny del model de democràcia representativa que caldria esperar, i el respecte als nostres drets més elementals serà deficitari.

Perpetuar-se en el càrrec no és bo

Investiguen Ribó per corrupció i ell manifesta que es tracta d'un error, i que en cap cas se'l pot considerar corrupte. El fet d'acceptar regals des de l'administració sempre provoca malfiança. Sempre s'ha dit que el millor és no acceptar obsequis per evitar que algú ho mal interpreti.

Sembla ser que Rafael Ribó va ser convidat a viatjar a Berlín a la final de la Champions, per un empresari que està immers en la corrupció del 3%. A partir d'aquí tothom és lliure d'imaginar el que més li agradi. No hi ha dubte que l'oposició ho fa servir per desgastar tot allò que formi part de les institucions catalanes, doncs ja no és anar en contra d'uns partits polítics, sinó del mateix país, perquè no hi creuen més enllà d'una descentralització administrativa.

Ribó fa més de 15 anys que ostenta el càrrec de síndic de greuges i seria bo trobar-li un relleu. No hi ha manera que els partits polítics es posin d'acord amb un successor que agradi a tothom, però s'haurien d'adonar que la perpetuació en els càrrecs no és mai bona, encara que no sigui culpa del propi implicat.

Rafael Ribó ja es va presentar al Parlament i va declarar sobre l'assumpte pel qual ara se'l vol investigar. En aquella ocasió ja va deixar clar que considerava un error l'acceptació de la invitació, però a algú no li sembla suficient. Si al darrera de la invitació no hi ha res més, per què se'l pressiona que dimiteixi, quan encara no hi ha relleu? ¿Potser volen que desaparegui la figura del síndic i que ens movem a través del defensor del Poble espanyol? Probablement les coses van per aquí.

Som més a prop d'unes noves eleccions

Cada vegada són més les veus que apunten a un avançament de les eleccions catalanes, sobretot ara que el president, com deia jo mateix ahir, es troba a la corda fluixa. La resolució que se'n tregui de la situació del president de ben segur afectarà a la convocatòria o no de les eleccions.

Què en pensen els partits? A mi em fa l'efecte que a ERC li interessa unes noves eleccions perquè estan convençuts que en aquesta ocasió superaran a JxCat. Aquestes eleccions tindran aquest al·licient, de veure qui queda primer, però també es produirà un intercanvi de vots entre PSC i C's. Està per veure si la pujada del PSC serà significativa, però tot fa pensar, vistos els resultats de les generals passades, que C's ha de baixar i una bona part dels seus vots han d'anar a parar al PSC. Però això s'ha de veure.

El tercer repte i element a tenir en compte és l'equilibri entre els partits independentistes i els constitucionalistes. Ja portem unes quantes votacions observant-ho i les variacions no són gaire importants. Els vots passen d'una formació a l'altra, però respectant el bloc.

Una curiositat a tenir en compte és el fet que ara que es podria aconseguir aprovar els pressupostos, ara es convoquin noves eleccions.

El president Torra a la corda fluixa

Des del començament ha quedat demostrat que les relacions entre les institucions catalanes i les de l'Estat han deixat de banda principis i ètica i s'han reduït a un estira i arronsa amb ganes de deixar en evidència l'altre. Davant d'aquesta situació s'ha de ser molt il·lús per no adonar-se que l'Estat té totes les de guanyar. Ho hem vist amb l'acusació de rebel·lió, amb el judici que ja tenia decidides les penes abans de començar, i ara darrerament amb la Junta Electoral i el president Torra, a qui ningú li fa costat. Es pensava que el Tribunal Suprem contradiria la Junta Electoral?

A mi aquests enfrontaments que volen demostrar qui és més xulo, no m'agraden. A nivell personal segur que els perdria i a nivell de país també ha quedat demostrat. Tenim persones a l'exili, d'altres a la presó, uns altres en ple judici, acusats de rebel·lió, i el president a qui li retiren la condició de diputat.

He escoltat per ràdio que el president no llançaria la tovallola i que es mantindria com a diputat i president de la Generalitat. Jo m'he perdut i ja no sé qui té l'última paraula. Entre tants tribunals i grups de magistrats, ja no sé qui lidera el conflicte.

A l'espera de saber com acaba tot això, voldria proposar una reflexió sobre la necessitat d'haver desobeït la Junta Electoral quan li va exigir que retirés la pancarta. Ja sé que els símbols són importants, i que defensar l'autoritat del president del govern també, però coneixent com actuen les institucions de l'Estat espanyol, moguts per la venjança i amb els ànims d'arrasar-ho tot, potser hauria estat més intel·ligent retirar la pancarta i al mateix temps atacar per una altra banda. 

Sempre he pensat que en una lluita qui guanya és la persona més intel·ligent i que lidera les estratègies. Caure en els paranys de l'altre no et porta a la victòria.

Un litoral destrossat

Si fa un parell de dies esperàvem la nevada i suportàvem el vent i la pluja, avui hem de dir que esperem que s'acabi aquest període tan actiu de fenòmens meteorològics diversos. Ara esperem el bon temps i que es puguin arranjar tots els desperfectes provocats per la llevantada, la Glòria.

Sabem que aquests dies seran recordats sobretot per la força de les onades que han fet destrosses a tot el litoral català. Molt trist el que ha passat al delta de l'Ebre. Tots els perjudicis per causes climàtiques són tristes, però quan arriben a catàstrofes dol molt. M'imagino la situació en què es troben les persones afectades i confio que es trobin mesures per ajudar a recuperar la situació prèvia al temporal.

Però no només ha estat el litoral afectat, sinó que les zones inundables al costat dels rius catalans, han rebut una gran quantitat d'aigua que ha posat en perill els seus habitants i ha destrossat infraestructures, vies de comunicació, línies de tren, etc.

No sé si tot això és fruit del canvi climàtic, però segons diuen els experts, cada vegada ens trobarem més amb casos com el d'aquests dies. En entrevistes televisives a afectats pel temporal coincideix l'opinió que els fets actuals superen tots els que recorden. 

La pregunta que ens fem és si la culpa ve d'una natura desbocada, o bé és l'home, que amb la seva actuació afavoreix que davant de fenòmens atmosfèrics com els actuals perjudiquin tant les nostres costes, ciutats i territori. 

Es jutja la cúpula dels Mossos d'Esquadra

El fort temporal d'aquests dies a Catalunya ha eclipsat la notícia del judici a la cúpula dels Mossos d'Esquadra, deixant-la en un segon pla. Dilluns varen començar les declaracions del llavors cap dels Mossos, a preguntes de la fiscalia de l'Audiència Nacional, que manté la causa de rebel·lió, malgrat que el Tribunal Suprem la desestimés en el judici als càrrecs polítics catalans.

Les declaracions de Josep Lluís Trapero, en el sentit que es desmarca totalment dels polítics, i considera una barbaritat el que pretenien amb la declaració de la independència unilateralment, segur que farà canviar l'opinió d'alguns que des d'un primer moment es varen posar a la defensa del major dels Mossos.

Sigui una estratègia de la defensa, o una declaració veraç de com pensava Trapero, s'ha de dir que es busca la màxima rebaixa de la pena a imposar, fins al punt de voler demostrar que l'actitud de la policia catalana tenia tot el sentit del món, en la mateixa línia del poder judicial que els donava ordres.

Pel poc que he llegit sobre les declaracions de Trapero, penso que són molt coherents i totalment alienes a les aspiracions de la majoria del Parlament català. Caldrà veure en què acaba tot plegat, perquè penso que el judici està viciat d'entrada, com si la sentència ja fos escrita i ara només es tractés de despistar i passar l'estona.

Desitjo que Trapero se'n surti el millor possible i que no només se li retiri la pena de rebel·lió, sinó també la de sedició. Seria bo anar liquidant el tema amb els menys perjudicis possibles.

En alerta per la Glòria (el temporal)

Estem en alerta pel temporal que han batejat Glòria. Si ahir comentava que esperàvem la nevada, avui haig de dir que de neu res, però molt de vent i sembla ser que la pluja forta està per arribar. He hagut de sortir i he agafat el paraigües més fort que tenia, però el vent me l'ha torçat.

Diuen que cada vegada seran més habituals llevantades com la que estem vivint, i que per tant els ports del Mediterrani hauran de prendre mesures perquè els danys ocasionats siguin els mínims possibles. No és ja que desapareguin les platges, sinó que el mobiliari proper al mar se'n ressent i es fa malbé.

Com acostuma a passar, aquesta tarda la tenia plena d'activitats que no he pogut defugir. És més, ara mateix hauré de desplaçar-me uns quants quilòmetres i més aviat em fa mandra, i una mica la por al cos pels cops de vent que es produeixen de tant en tant.

Dies com el d'avui agraeixes estar a casa ben arraulit, però et vénen a la memòria aquelles persones sense sostre que avui tindran moltes dificultats per aixoplugar-se. Les desigualtats són cada vegada més significatives i això vol dir que no ho estem fent bé. No cal mirar només els països del tercer món, perquè a casa nostra hi ha molta gent que no té suficients recursos per viure el dia a dia, i n'hi ha d'aquests que treballen, però el sou és massa baix. A veure si amb un govern "progressista" a Madrid es notarà el canvi, o bé serà més del mateix.

Esperant la neu en plena ventada

Avui diumenge hem constatat que el vent pot provocar destrosses en el mobiliari urbà, però també a la natura i als nostres immobles. A Arenys de Mar, no hi estem gaire avesats i sempre que hi ha un temporal de vent ens ve de nou. Avui ha estat un d'aquests dies que et crida l'atenció i t'adones de quina manera la climatologia pot condicionar el dia. Els gats de casa han quedat ben esverats i sorpresos.

Les notícies del temps ja ho varen preveure, però malgrat això sempre et sorprèn, i ara estem a l'expectativa de què passarà amb l'aigua i la neu els dos propers dies. Arribarà a nevar a cotes tan baixes que arribi fins i tot a la línia del mar? Parlen de 200 metres d'altitud, però...

Haig de confessar que la neu m'agrada, encara que no he anat mai a esquiar. M'agradava quan la neu acostumava a caure lleugerament, en silenci i cobria la ciutat amb un mantell blanc, que et convidava a guaitar sense dir ni piu. Semblava que tot es paralitzés i quedés supeditat als flocs de neu escampats per terra i teulats.

D'Arenys només en tinc una experiència a destacar, la de 1984, potser la darrera vegada que hi va nevar amb ganes i que ens va glaçar els tubs dels dipòsits de l'aigua, que els tenim a la intempèrie. Des de llavors ens hem quedat amb les ganes, més enllà d'alguna ocasió que hem arribat a veure flocs de neu voleiant, sense més conseqüències.

Ara, al captard el vent entra en calma i el cel es torna grisós. És quan diem: a muntanya això és neu. Però la temperatura no és prou baixa. Ja no fa el fred de la nostra adolescència i juventut.

Múrcia i el pin parental

He llegit la notícia sobre el pacte a tres per als pressupostos de la Comunitat de Múrcia. El PP i C's necessiten un vot de Vox per poder tirar endavant els pressupostos, i per això han acceptat l'obligatorietat d'instaurar el pin parental.

Què és el pin parental? És el sistema que volen implantar a les escoles de Múrcia perquè els pares puguin vetar segons quines activitats complementàries a l'ensenyament. Està pensat, bàsicament per evitar xerrades sobre vida sexual que no agraden al partit ultraconservador i feixista, Vox.

És bo tenir l'exemple d'una comunitat autònoma on Vox és necessari al govern de dretes, per veure què ens podria passar a tots plegats si això passés a la nostra comunitat, que és complicat, però sobretot si passés a nivell espanyol, que no és tan rar. A Catalunya no serien els temes de sexe, només, sinó que s'hi afegiria tot allò relacionat amb la llengua i la cultura catalana.

Crec que és prou evident que no és el mateix suportar un govern socialista que un govern format per les tres dretes, com passa a Múrcia, Andalusia i a Madrid, per posar tres exemples significatius. El primer perquè són els més radicals, segons hem pogut observar fins ara. Les aspiracions dels independentistes són una utopia governi qui governi a Madrid, però com a mínim, amb els socialistes la política social no està en perill, encara que voldríem avançar més.

El PP cada vegada més a l'extrem

Està bé que es treguin la carota i ensenyin qui són veritablement els diputats, i en aquest cas eurodiputats, del PP, més propers a Vox que no pas a la dreta europea. Dolors Montserrat és l'exemple de la dreta més rància del PP i ho demostren amb el seu posicionament als acords que es prenen al Parlament europeu.

He llegit que els diputats del PP al Parlament europeu han votat en contra de pressionar Polònia i Hongria per la seva deriva autoritària. Deu ser que ja s'hi troben, se senten interpel·lats. Si ells governessin a Espanya estarien en la mateixa situació que els dos països citats.

S'ha de ser transparent i Dolors Montserrat ho és, i el grup d'eurodiputats que lidera sembla ser que també ho volen ser. Els veurem mentre hi tinguin a Puigdemont i Comín d'eurodiputats, abans no es concedeixi els suplicatoris sol·licitats pel Tribunal Suprem, però estic segur que els veurem en molts altres temes, ara que l'extrema dreta s'ha posicionat clarament a Europa i particularment a Espanya. 

Tot plegat deixa entreveure que es juga més amb el cor que no pas amb el cap. Hi ha odi i set de venjança pel ridícul que han fet, i perden els papers a l'hora de posicionar-se davant les adversitats. És trist que a nivell espanyol no existeixi cap dreta moderada, i que els tres partits de la dreta s'hagin posicionat a l'extrem, a la radicalitat que no és bona per a res.

La politització de la Justícia

Resulta curiosa la indignació de la dreta espanyola amb el nomenament de la nova fiscal general de l'Estat. Diuen que no és imparcial perquè ha estat ministra del govern socialista anterior. Dic que és curiós perquè resulta que els tribunals judicials espanyols estan plens de simpatitzants i exmilitants del PP, i no passa res.

No em ficaré en què diu la Llei i si aquest nomenament s'ajusta a dret o no, però sí que em crida l'atenció, i per això ho escric, que s'estripin les vestidures els que més influència han practicat a l'hora de nomenar càrrecs de magistrats dels diferents tribunals espanyols.

No és estrany que siguem tants els que hem perdut la confiança en la justícia, perquè està totalment polititzada. Ho ha estat sempre, però ara hi ha una pressió política molt forta que agreuja la situació i la parcialitat dels jutges.

Entenc que el fiscal general ha de defensar l'Estat i les seves institucions, i que això es pot regular molt fàcilment, i si es fa amb transparència, no ha de ser cap obstacle que hagi estat membre d'un govern i d'un partit polític concret. No defensen que el senyor Carlos Lesmes és imparcial i com a tal es comporta? I quin és el seu passat?

He parlat d'un jutge en concret, però a la llista n'hi podem posar molts més. ¿No és normal sentir a dir que tal o tal altre magistrat ha estat col·locat per tal o tal altre partit polític? Ho tenim assumit i no hauria de ser problema, sempre i quan actuessin al marge de la seva ideologia. Quan veus que no es limiten a jutjar, sinó que es fan trampes al solitari per aconseguir allò que políticament persegueixen, és quan no s'està actuant correctament, i és quan pots parlar de la politització de la justícia.

A favor del transport públic

Voldria referir-me a la notícia que treu Ràdio Arenys sobre les converses entre alcaldes per aconseguir un transport públic des d'Arenys de Munt i de Mar fins a l'hospital de Mataró, i també en el que diu l'alcaldessa nostra sobre ampliar el circuit de transport públic urbà, pensant en la part de llevant.

Ens queixem molt de la circulació i de l'aparcament, i tot això ho afegim a les declaracions pedagògiques sobre el canvi climàtic, però massa sovint queda tot només en paraules. Ens hem d'esforçar més en deixar el cotxe al garatge i aprofitar el transport públic. Esclar que això implica tenir un bon transport públic, la qual cosa no acostuma a passar.

A casa nostra el transport públic o va endarrerit o no arriba a tot arreu, i això és motiu que decidim anar-hi pel nostre compte. Tots els esforços que l'administració pública faci per aconseguir millorar el transport públic seran benvinguts i agraïts. 

I no és només per deixar el cotxe privat, sinó que a més hi ha moltes persones que no tenen disponibilitat per desplaçar-se, sobretot en el col·lectiu de la gent gran. És per això que pensant en aquests, encara es fa més necessari aconseguir eixamplar l'àrea del recorregut del bus, en aquest cas urbà, però també el que proposen els alcaldes per anar a l'hospital, on precisament en tenen més necessitat les persones grans.

Primera trobada del primer govern de coalició

Ja tenim govern (gobierno), i encara tenim president. Avui s'ha reunit per primera vegada el nou govern de l'Estat, la primera experiència en règim de coalició després de la dictadura. Els diferents governs, alternant PP i PSOE, han estat monocolors, alguns d'ells per majoria absoluta del Congrés de Diputats, i d'altres per pactes amb partits minoritaris, normalment el PNB i CiU.

Ara inicien una nova experiència fruit de la necessitat de pactar, després de dues eleccions seguides sense uns resultats clars, que permetessin el PSOE de formar govern sols. Podemos ha treballat a fons i contra tothom, per tal d'aconseguir aquesta coalició. És per això que els militants de Vox, s'escandalitzen tot dient que tenim ministres rojos, comunistes!

La pressió que rebrà el nou president espanyol, per part dels tres partits de la dreta, serà immensa seguint el patró de C's al Parlament català, és a dir, la mala educació i bronca constant, i acudint cada dos per tres als tribunals judicials per intentar frenar les polítiques del PSOE i Podemos, que no ho podran fer al Congrés de Diputats. 

Ara seria l'hora perquè els dos partits polítics al govern, avancessin en polítiques socials compromeses, abans no sigui massa tard i torni la dreta, ara més extrema que mai. Veurem si en seran capaços, ja que la història ens ensenya que no sempre ho han fet.

Quant a Catalunya, la mesa del Parlament, escoltats els seus Lletrats, ha decidit mantenir l'acta de diputat del president Torra, i això també ha fet treure guspires als representants de la dreta espanyola. El PSC ha actuat amb seny, avalant la decisió dels juristes. És un gest a tenir en compte?

Per què cal municipalitzar el servei de recollida de la brossa?

El bon funcionament d'un servei públic no està en si es municipalitza o no, sinó en tenir molt clar quin és el servei que es vol i quin cost té aquest servei. El problema que jo veig, des de fora, en l'actual recollida selectiva de la brossa és que no està ben quantificat i que, al seu dia, no es va fer uns bons plecs tècnics i administratius.

Llegeixo que la CUP es planteja la municipalització del servei. Espero que ho estudiïn a fons i no ho decideixin a la lleugera. Que calculin quin cost té la municipalització i si l'Ajuntament d'Arenys de Mar el pot assumir, sense deixar coixos altres temes.

No vull decantar-me clarament per una opció determinada, tot i que entenc que una concessió administrativa a una empresa que tingui per mà fer el servei, amb uns bons plecs tècnics i administratius, és una bona solució per a una població com la nostra.

Es tracta, doncs, de treballar bé i, si cal, si no hi ha tècnics amb prou coneixement per redactar els plecs, també hi ha empreses que ho poden fer. Poblacions deu vegades més grans que la nostra vila ho han fet, i els resultats han estat correctes. Sempre es pot millorar, però el que no pot ser és el que està passant a Arenys des de fa mesos.

Animo a la CUP, en particular, i a tot el govern municipal en general, que es plantegin seriosament el futur del servei de recollida de la brossa, que tinguin clar quin servei volen i que s'assessorin bé a l'hora de redactar els plecs. Si l'opció és municipalitzar el servei, que no facin passos en fals.

La proliferació de grups feixistes al carrer

Les actituds feixistes com les d'avui a la plaça Sant Jaume seran cada vegada més habituals. Per desgràcia la gent ens movem per mimetismes i repetim allò que veiem fer, sense entrar a fons de la qüestió. Si el comportament dels diputats de l'extrema dreta, de PP, C's i Vox, és com el que estem veient darrerament, no és estrany que animin persones a sortir al carrer a insultar i agredir els altres.

Els iniciadors de tot això varen ser els diputats de C's al Parlament català. De fet aquest partit va néixer per increpar els altres i no ha estat capaç, ni han volgut, fer mai res de positiu, sinó que només s'han dedicat a esverar el personal i provocar-lo. No és estrany que surtin energúmens al carrer que es passen de la ratlla. L'únic positiu de tot plegat és que són partits efímers i el que es tracta és que no en neixin de nous.

Malauradament quan es tracta de moviments feixistes el risc de desestabilitzar la societat és més gran. La història sembla no aprendre de l'experiència i es repeteix al cap dels anys. Joves que no han viscut el franquisme a Espanya, formen part d'aquests grup feixistes amb moltes ganes d'agredir els que no pensen com ells. La permissivitat actual fa que aquests grups creixin i es sentin més poderosos. És un error no considerar-los el que són i no treballar suficientment per eradicar-los. No són uns simples manifestants, sinó que porten unes consignes molt ben apreses, sense arguments, i no els fa por ningú ni res.

Si no som capaços, els demòcrates de qualsevol color, d'unir-nos contra aquests moviments, la nostra societat estarà en perill, i haurem de lamentar no haver estat prou diligents per encarar el problema i tractar de solucionar-lo a temps.

Lliçons jurídiques

Finalment el Parlament europeu ha retirat la condició d'eurodiputat a Oriol Junqueras, des del dia 3 de gener. Manté que abans ho havia estat, perquè no hi havia sentència ferma del Tribunal Suprem. A la història recent, Oriol Junqueras haurà estat eurodiputat sense haver pogut asseure's en cap moment al seu escó parlamentari.

Sense ganes, hem arribat a entendre moltes qüestions relacionades amb la justícia, i també les seves trampes legals. Hem pogut observar com de polititzada està la justícia a Espanya, i la manca de revisió al llarg de la transició, que no ha existit en el món judicial.

Tot i que m'imagino que encara hi haurà recursos i noves decisions jurídiques, d'alguna manera els neòfits aparquem el cas Junqueras i ens centrem en el que encara belluga, el cas del president Torra. Tant el Tribunal Suprem com la Junta Electoral Provincial han donat per fet que Torra ja no és diputat del Parlament català, però el seu president diu que encara manté l'acta, perquè no hi ha sentència ferma del Tribunal Suprem. Aquesta arribarà aviat i llavors caldrà dilucidar si, no essent diputat, pot continuar sent president. Una altra cosa que aprendrem, però ja no sé si dir mal aprendrem.

Governar davant les dificultats

Si ahir era l'Oriol Junqueras qui en sortia escaldat, avui ha estat el torn del president català. El Tribunal Suprem continua en la línia de no deixar tranquils els independentistes i fa tot el que està a la seva mà per fer la guitza. Entretant l'Audiència Nacional ha deixat lliures els dos CDR que quedaven a la presó després de la seva detenció del mes de setembre passat.

El panorama no pot ser més complex i molts creiem que al final la solució ens haurà de venir de fora, d'Europa, però quan? Malauradament trigarà i els actuals botxins ja estaran jubilats i vivint de la rifeta. D'això ja hi estem acostumats.

I Arenys de Mar continuen els problemes amb la recollida de la brossa. Ja no es tracta només de reciclar bé, sinó de recollir totes les bosses cada dia. Si dimecres l'empresa no recollia el plàstics d'uns quants carrers, ahir tampoc no va recollir l'orgànic, i el més calent a l'aigüera.

Ens trobem en un moment, doncs, que no és fàcil governar, però cal que els escollits, els qui hem donat el nostre vot, sàpiguen resoldre les dificultats, perquè governar quan tot va bé és molt fàcil, però la capacitat de governar i d'estar a les institucions públiques es nota quan hi ha dificultats, i de moment, ni uns ni els altres sembla que ens ho sàpiguen demostrar.

El Tribunal Suprem ja ha decidit

Diuen que a ERC estan indignats per la sentència del Tribunal Suprem que treu la immunitat d'Oriol Junqueras i no el deixarà anar al Parlament Europeu, a la reunió del proper dilluns. Estan indignats? Que potser es pensaven que la sentència seria diferent? El senyor Marchena i companyia són molt espanyols i cap europeu els pot obligar a fer allò que no volen.

De moment ERC ja ha permès que Pedro Sánchez sigui president. Ja sé que els poders son independents, i una cosa és el poder executiu i l'altre el judicial, però a més el poder judicial no li farà cap favor especial al PSOE, perquè els senyors jutges són la dreta pura que s'ha mantingut des del franquisme, de pares a fills i amics.

Desconec els camins que poden emprendre els defensors, en aquest cas, d'Oriol Junqueras, però m'imagino que tot és a molt llarg termini. De moment la dreta ha aconseguit el que volia. No ho aconsegueix a les eleccions, però sí a través del poder judicial. És així de fàcil.

És indignant que es pugui reconèixer que no es va tractar Junqueras com es mereixia, però que ara ja és massa tard. Això és una burla pura i dura. I sortirem al carrer a exigir justícia, però no servirà per a res. Només essent fora de l'àmbit d'actuació del poder judicial espanyol, podrem pretendre ser un país lliure, on hi regni veritablement la justícia. Entretant, i amb el govern que tenim, molta paciència i a esperar que els nostres néts s'ho trobin millor.

Tots pendents de Trump

L'assassinat del general iranià per part dels EUA i la rèplica de l'exèrcit iranià aquesta matinada, ens ha posat a tots la por al cos. De què és capaç el president Trump? Hem tingut temps de conèixer-lo i sabem que qualsevol cosa li pot passar pel cap, i les repercussions poden ser importants, de gran abast.

Trump no és president per casualitat. Les seves excentricitats són cada vegada menys originals arreu. T'adones que no és l'únic mandatari populista i autoritari que hi ha pel món. El problema és que estem parlant dels EUA, i no d'una república qualsevol.

Tinc entès que el president no pot declarar una guerra, sinó que és el Parlament, però accions com l'assassinat del general iranià són una provocació suficient com per començar la guerra. És el conte de mai acabar. Els soldats americans continuaran a la regió, perquè la calma és gairebé impossible.

I quin paper hi fa la Unió Europea? Molt em temo que, com sempre, farà el paper de la trista figura, a no ser que el senyor Borrell ho solucioni. Potser el tindrem entretingut i no marejarà tant la perdiu amb el procés català.

Estem vivint uns dies complicats, a nivell mundial, que s'ajunten a la realitat espanyola, on la dreta extrema ha trencat tot els límits, totes les línies vermelles, com es diu ara, i faran el que sigui per crispar la política. No és ja un atacar les decisions del govern, sinó intentar que no pugui fer res. Rebentar-ho tot per poder recuperar el poder. Ara, però, hi tenim Vox i C's, aquests ferits de mort, que són molt pitjors que els militants del PP.

La crispació de la dreta

La crispació de la dreta i l'actitud de la JEC podrien ser dos dels exemples que l'Espanya no va bé. Dos exemples d'un estat de salut malaltís de la democràcia a Espanya. No es tracta d'opinions i arguments, sinó de mala educació, insults i grolleries, per una banda, i de joc brut per l'altra.

El que s'ha pogut veure dels tres partits polítics de la dreta espanyola és molt trist. No es tracta d'observar argumentacions diferents que es defensen amb una base democràtica, sinó d'un mal perdre i poc respecte a l'adversari.

Ho hem comentat molt aquests dies perquè no ha estat una intervenció en un ple en concret, sinó la repetició en cadascuna de les sessions plenàries, eixamplat a través de les xarxes socials i amb l'ajuda de la premsa groga espanyola. 

Pedro Sánchez ho tindrà molt difícil, ja que el pacte per aconseguir la presidència és molt feble i té tota la cavalleria extremista en contra, i els independentistes a l'aguait. No s'hi podrà adormir, i li convé prendre decisions molt clares i sense els dubtes a què ens té acostumats. Si pretén acontentar tothom, fracassarà. S'ha de decantar per una banda i defensar els seus arguments sense dubtes, amb energia i clarividència.

L'esquerra a Espanya ha fallat per por a ser massa dràstica, cosa que no ha succeït quan ha governat la dreta sense majoria absoluta. Ara el PSOE té l'oportunitat d'acabar de deixar en evidència la dreta extrema i dedicar-se a millorar les condicions socials d'una bona part de la població. La dreta no li ho perdonarà tant si ho fa com si no, per la qual cosa s'hi ha de fer i obrir els camins que la dreta ha anat tancat darrerament.

És qüestió de civisme i convivència

Amb el tortell de reis hem acabat les festes de Nadal, unes festes amb els polítics molt entretinguts, sobretot al Congrés de Diputats on demà sembla ser que elegiran Pedro Sánchez president del govern espanyol.

A Arenys ho hem acabat amb la tradicional nit de naps i cols que, segons he pogut llegir, enguany ha estat plena d'incidents i bretolades, algunes de les quals recriminables pel que suposa de perill i desperfectes del mobiliari urbà i també privat.

Sembla que amb el pas del temps s'ha perdut inspiració que embelleixi la festa i s'ha caigut massa en la destrossa d'elements urbans. Pràcticament una sola figuració i la resta a base de pancartes no del tot originals. Costa de trobar l'equilibri entre l'enginy i l'oportunitat, i ens agafem al més fàcil, que és malmetre coses. Això, però no fa gràcia.

Ens hem despertat amb un Arenys encara més brut, ple de pixarades i excrements de gossos, que els seus amos i passejadors no recullen. Segur que l'Ajuntament s'hi pot fer més a l'hora de netejar la vila, però tots plegats hi hem de col·laborar. No hi pot haver un vigilant per a cada propietari de gos incívic, i a la nostra vila, aquests en són uns quants.

Hi ha qui es pensa que permetent el seu gos pixar-se a la façana del veí, i tirar-hi una mica d'aigua n'hi ha prou, i no és això. A les façanes i al mobiliari públic no hi pot pixar el gos. A veure si entre tots ho fem entendre als nostres convilatans incívics.

Un ple del Congrés de pur tràmit

Pràcticament no he seguit el debat del Congrés de Diputats, perquè el guió estava escrit i es tractava de pur formalisme. En vaig asseure davant del televisor just en el moment que parlava el portaveu d'ERC, el senyor Gabriel Rufian, i m'hi vaig quedar fins a la rèplica del president en funcions, el senyor Pedro Sánchez, després ja vaig desconnectar. Haig de reconèixer que varen ser dues intervencions assenyades, però previsibles. Si hagués enganxat un altre moment del debat, per exemple la intervenció de la senyora Arrimadas, segur que hauria tancat el televisor.

Diuen que la senyora Arrimadas va fer riure els diputats quan va parlar de la gran pèrdua d'escons del PSOE i Podemons... És ben bé allò de la palla a l'ull de l'altre.

Com que ja està tot escrit, ara només cal esperar la votació de dimarts i la proclamació de Pedro Sánchez com a president del govern, després de molts mesos interí. L'altra cosa a veure serà els canvis d'actitud del PSOE respecte al pacte amb ERC, i els moviments que faran des de l'extrema dreta, que sembla que se la discuteixen els tres partits de dreta. Qui és més extremista?

Cadascú farà el que voldrà, però crec que faria bé el senyor Casado d'escoltar unes paraules que li va adreçar el president en funcions, en relació a buscar la línia del centre-dreta per aconseguir recuperar els vots que ha perdut durant el seu trànsit a l'extremisme. Jo també penso que en trauria més bon profit. De fet, seria tornar al bipartidisme, ara desempallegats de l'extrema dreta del senyor Abascal.

El valor afegit de la CUP a l'Ajuntament d'Arenys de Mar

Ha passat mig any des que es varen constituir els nou ajuntaments i en el cas d'Arenys es va produir el canvi del PSC per la CUP en l'equip de govern, assolint la majoria absoluta. Com que no tenim encara Pla de Mandat (PAM) no podem veure si el govern actual ha complert amb els seus propòsits. És una llàstima que hagi de passar tant temps per conèixer quin és aquest pla per aquest mandat. En aquest tema l'entrada de la CUP no ho ha millorat.

Aprofitant que he llegit la revista l'Agenda d'aquest mes de gener, m'ha refrescat alguns temes que crec important comentar. Passa sovint que es parla molt de pressa i s'actua molt a poc a poc. El tema dels enterraments a càrrec de personal de l'Ajuntament està trigant molt, i tampoc hi ha ajudat que els impulsors, la CUP, ara formin part del govern municipal, o sí?

Tampoc hem vist millores en la recollida de la brossa i la netedat dels carrers d'Arenys. La CUP tampoc ha aconseguit millorar-ho. Ja sé que no és fàcil, però quan una persona assumeix una responsabilitat s'hi ha de fer molt per aconseguir-ho. Diuen que posen multes, però jo veig que els punts que s'infringeix la normativa continuen sense millorar.

El tema del camp de futbol el desconec, però si hi ha tants experts que diuen que s'ha de regar més sovint la gespa artificial, potser que la regidora s'ho faci mirar. Observo que la seva actitud és molt semblant a la de la nostra alcaldessa, que continua barallant-se amb tots els veïns on hi fa obres.

Si em permeteu, i a l'espera de conèixer què ens té preparat el govern per aquests quatre anys, posaré un "necessita millorar" a la influència de la CUP a la gestió del nostre govern.

Diàleg amb diferents llenguatges

Em pregunto si els participants a la mesa de diàleg entre PSOE i ERC parlaven el mateix llenguatge o no. Diuen que s'han posat d'acord, però tots dos entenen el mateix del que hi ha escrit? No conec el contingut del pacte, però he sentit a parlar molt de referèndum i de consulta i no sé què hi ha de cert en això. 

Perquè una cosa és el que puguin pactar dues forces polítiques, encara que s'hi comprometin de veritat a complir el pacte, i una altra és la Constitució i les sentències dels tribunals judicials, que sabem que no ens estimen gens. Si l'acord és sobre una acció que no és permesa per la Constitució, i aquesta no es pot modificar, perquè no hi ha majoria suficient, l'acord quedarà en paper mullat, la qual cosa al PSOE no li suposarà res, però a l'altra part, ERC i en conseqüència Catalunya, sí.

Imaginem-nos que anem avançant, que no sé si és molt imaginar, el següent pas quin és? Tindrem un govern progressista, segons es diuen ells mateixos, que per malament que funcioni sempre serà, al meu entendre, molt millor que un pacte de la triple dreta espanyola. A Catalunya en què ens beneficiarà? 

Temo que s'han assegut en una mateixa taula, però que la lletra menuda no s'ha tractat, i a més hi ha tot un sector independentista, entre ells la pròpia presidència de la Generalitat, que no hi estan d'acord o, si més no, no s'hi senten implicats. 

Una vegada més ens toca esperar a veure-les venir i desitjar que no sigui una presa de pèl com ja ens hi tenen acostumats els diferents governs espanyols, siguin del color que siguin.

C's i la creuada amb els barons socialistes

Com a últim intent, i veient que ERC estarà disposada a abstenir-se en la votació, la dirigent de C's empaita els barons socialistes perquè evitin la proclamació de Pedro Sánchez com a president del govern espanyol format per PSOE i Podemos.

C's va patir una reculada espectacular que obligà Rivera a dimitir, però el partit no ha llançat la tovallola, i Arrimadas, a qui tothom considera la substituta de Rivera, es baralla per no quedar definitivament desplaçada i sense cap paper al Congrés de Diputats.

C's, que s'excusa amb el pacte amb ERC, podria jugar un paper si donés el govern a Pedro Sánchez sense la necessitat de l'acord amb els temibles destructors de l'Espanya única! Per què no ho fa? Quina és la seva estratègia? Si realment fos un partit a tenir en compte, lluitaria per afrontar la realitat actual, però el seu nivell és molt proper a VOX i és per això que no s'hi pot confiar.

Tot fa pensar que C's es manté en el mateix biaix que en el moment de perdre tres quartes parts dels seus escons al Congrés, i que a l'espera del seu congrés no pensa canviar de rumb. No s'entén que podent ser clau, simplement es dediqui a bloquejar el govern, un fet que ja hi ha algun baró socialista que li ha retret. Veurem la consistència dels socialistes i l'actitud que prenen els seus barons. Pedro Sánchez ja va perdre una batalla, però ara sembla que la guerra caurà del seu cantó.

El manteniment públic de les autopistes

Avui dia 1 de gener s'ha alçat la barrera del peatge a l'autopista entre Tarragona i Alacant. Des d'avui aquest tram és gratuït i el seu manteniment ja no depèn de la concessionària, sinó que el farà l'Estat amb el diner de tots els contribuents.

L'any vinent, el mes de setembre, també s'alçaran altres barreres d'autopistes catalanes i, si no hi ha cap canvi a darrera hora, esdevindran gratuïtes i el manteniment també anirà a càrrec de l'administració pública, en aquells casos, la Generalitat.

Si el nostre país fos normal, eficient i eficaç, a hores d'ara ja tindria decidit què fer amb les autopistes a partir d'avui, però no és així, o en tot cas ja es veu bé que el cost del manteniment formi part de la despesa de l'Estat. És just?

Jo sóc partidari que les autopistes no siguin gratuïtes. No m'ha semblat bé que les empreses concessionàries s'hagin lucrat a costa de la gent, però sí que entenc que les autopistes s'han de mantenir i això té un cost. A la meva manera de veure-ho és que sigui l'usuari qui pagui aquest cost.

A ningú no li agrada haver de pagar, però el fet que el cost l'assumeixi l'Estat, és que l'assumim tots, encara que no viatgem per autopista. Com que normalment és optatiu, estic a favor que l'usuari pagui.

Es veu millor si ens fixem en els vehicles que circulen per les nostres autopistes. Hi ha molts usuaris que no contribueixen en el pressupost nacional, perquè són estrangers, però en canvi sí que es beneficien de les autopistes. Aquests usuaris ara no pagaran, i en canvi sí que ho faran aquells autòctons que no les utilitzen.

La millor solució, al meu entendre, és un pagament fixe anual per a l'ús de totes les autopistes, que és opcional, però obligat si se'n fa ús.