Estanis Fors llança la tovallola

Si hem de fer cas a la notícia que he llegit al web de Ràdio Arenys, qui va guanyar les eleccions municipals, Estanis Fors, ha decidit pactar amb ERC i donar-li l'alcaldia. Es tracta d'una mostra de generositat inesperada, fruit de les dificultats per trobar altres forces polítiques que li facin suport.

Com dèiem aquests dies, els resultats a Arenys de Mar no afavorien Junts per Arenys, tot i ser la força més votada. El fet de necessitar el concurs d'un mínim de dos partits petits per aconseguir l'alcaldia, li dificultava la jugada. Aparentment ni Arenys en comú ni la CUP estaven per la labor i més aviat es decantaven per afavorir l'actual alcaldessa en funcions.

Si es confirma la notícia, ERC aconseguiria l'alcaldia i només caldria esperar la configuració del govern, amb presència o no d'altres partits polítics. Per un govern estable, com demana Estanis Fors, caldria ampliar el nombre de regidors i regidores del govern, per poder centrar-se més en les regidories assignades i millorar-ne la gestió. Caldrà veure si uns i altres estaran disposats a formar part d'un mateix govern, o bé si es tracta només de donar l'alcaldia i mantenir-se a l'oposició.

Permeteu-me que us digui que per a la vila seria bo que, siguin quins siguin els partits que pactin el nou govern municipal, en formessin part, però normalment els acords comporten negociacions i cessions per ambdues parts, i és bo que aquestes es concretin a començaments del mandat, per evitar mals entesos i picabaralles durant els quatre anys.

De ben segur que molts votants d'ambdues formacions no acabaran d'entendre la decisió de Junts per Arenys, ja que és una opció que molts no hi havíem ni pensat, però que és possible. En els propers dies veurem si el pacte es confirma o bé encara hi ha molts detalls per anar polint.

No m'agraden les flors de fusta i cartró

Estic a favor de la festa d'Arenys en flors, però m'agradaria que fossin flors de veritat, i si no n'hi ha prou, que hi poséssim plantes, però això d'adornar-ho en cartró o fusta pintades les flors no em fa el pes. Tant de bo que els carrers i places de la nostra vila fossin totes plenes de plantes i flors naturals, que tots plegats ens comportéssim d'una manera civilitzada i procuréssim mantenir nets els carrers.

Tot l'any hauria de ser la festa de la flor i la planta, sense necessitat de concursar, simplement adornant la nostra casa, les finestres i balcons, pel fet de sentir-nos millor. Si això no és possible, acontentem-nos amb un cap de setmana a l'any, però sisplau no fem trampes.

A Arenys de Mar ERC té per triar

L'alcaldessa en funcions, Annabel Moreno, va manifestar les seves preferències per pactar amb la CUP i Arenys de comú. Tal com comentava ahir en el meu blog, les possibilitats que Estanis Fors recuperi l'alcaldia són escasses, sempre i quan l'oposició, liderada per ERC, arribi a un acord. Arenys en comú, hereus d'ICV, i el PSC ja han estat governant durant els darrers tres anys, amb ERC, per la qual cosa un pacte entre ells tres no vindria de nou a ningú. En tot cas hi ha el tema de la imatge.

En aquest darrer mandat, alguns ajuntaments varen trencar el seu pacte amb el PSC, acusant-los d'haver donat suport a l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, però a Arenys de Mar no va passar res. Per què? La resposta amable i per quedar bé seria que es prioritzava la tasca de govern local i que la seva relació amb els membres del PSC era bona. La resposta maliciosa ens diria que trencant amb el PSC perdien la majoria que mantenia Annabel Moreno a l'alcaldia.

Ara no hi ha excusa, ja que ERC necessita tres vots i aquests els pot rebre del PSC, CUP i Arenys en comú, podent prescindir d'un d'ells. Del PSC? De la CUP? De qui li posi més fàcil?

No es tracta de posar pals a la roda, però si la CUP accepta formar part del govern, o simplement donar els seus vots perquè l'alcaldessa mantingui l'alcaldia, ho ha de fer a canvi de defensar alguns dels seus principis, de les seves prioritats, ja sigui de millora de l'organització interna de l'Ajuntament, de conservació i protecció del territori, de practicar una participació efectiva en la gestió de l'administració local... 

Els electors hem de tenir clar el funcionament dels pactes post electorals, pel sistema que tenim implantat al nostre país. No s'hi val a reclamar allò que no es pot reclamar, però no podem acceptar cabrioles estranyes, pactes poc transperents, o renúncies a principis que poden haver decantat el vot. La CUP ha manifestat que estava preparada per entrar al govern, però no ho pot fer a qualsevol preu si no vol enterrar el seu futur. Només amb una actitud coherent, valenta i transparent, el futur de la CUP pot arribar a fructificar a la nostra població. La CUP ha perdut el vot decisiu, i per això ha de gestionar-ho bé.

Les dificultats del guanyador per formar govern

La possibilitat que l’alcalde no sigui el de la llista més votada és, a Arenys, un fet molt usual. Els pactes de tots contra un acostumen a succeir, sobretot quan no hi ha sintonia entre els diferents líders municipals.

Tot faria pensar que, amb la voluntat de tots per millorar els serveis i prestacions als vilatans, la clau de govern seria conformar-ne un d’estable i amb el més gran nombre de regidors i regidores possible. En el cas d’Arenys de Mar, podríem pensar en una aliança de Junts per Arenys i ERC, les dues forces guanyadores.

Per les discrepàncies i picabaralles entre els seus líders, tot indica que el pacte dels dos grups independentistes és inviable i que se’ls ha de considerar antagònics. Llavors el guanyador, Estanis Fors, es veu obligat a pactar amb PSC, CUP o Arenys en comú.

L’experiència d’aquests darrers anys ens demostra que els prejudicis a l’hora de pactar no provenen de Junts per Arenys, sinó dels altres. La CUP ja ha deixat dit que no pactaria amb cap dels partits polítics partidaris de la implantació de l’article 155 de la Constitució, i per l’altra banda Arenys en comú ja ha avançat que no tenia intenció de pactar amb Junts per Arenys.

Els números no sumen, i tot fa pensar que les opcions més clares estan del costat de la segona força d’aquestes eleccions, ERC. Ni la CUP ni Arenys en comú hi tenen res en contra, i fins i tot l’opció del PSC no és descartable, malgrat que se’ls recordi que varen donar suport a l’aplicació de l’article 155 de la Constitució.

Tindrem uns dies de negociacions, de generositat per part de tots els partits polítics, de qui està disposat a cedir els vots i de qui els rep a canvi de concessions. Sobretot generositat, que és una virtut que no es conrea gaire darrerament. Generositat per aconseguir la millor vila, la més justa socialment, i també la millor econòmicament i cultural.

CUP, PSC i Arenys en comú, prescindibles, però necessaris

Els resultats de les eleccions municipals a la nostra vila han donat per guanyador Estanis Fors, candidat de Junts per Arenys, però no li assegura l’alcaldia. Tot dependrà dels possibles pactes que es puguin formalitzar amb l’altra força guanyadora, ERC, que li ha empatat en nombre de regidors.

Segons la llei electoral, l’alcalde surt de la llista més votada a no ser que es produeixi un pacte de les altres forces polítiques que obtingui la majoria absoluta dels vots, un fet que es podria donar si els tres partits restants, o dos d’ells donessin suport a la candidata d’ERC, l’actual alcaldessa en funcions.

Recordem que les tres forces minoritàries ja varen facilitar l’alcaldia a l’actual alcaldessa, a través d’una menció de censura a qui havia estat alcalde els darrers 5 anys. Això fa pensar que no resultaria tan estrany que ara es repetís, amb l’avantatge que en aquesta ocasió no caldria el concurs de la CUP, que és qui més car li pot posar el possible pacte. Un pacte ERC-PSC-Comuns obtindria la majoria absoluta dels vots.

Què farà la CUP? Durant la campanya ha repetit que es presentava disposada a governar. Pactarà amb ERC? A canvi de què?

Encara que d’una manera molt tranquil·la, sense massa bel·ligerància, la CUP ha discrepat d’ERC en alguns temes que han considerat importants. La variant de Valldegata o la definició d’usos del polígon industrial han estat uns dels més recents. Mantindrà la CUP la seva posició?

La CUP serà prescindible si el pacte d’ERC és amb el PSC i Arenys en Comú. Quina força podrà tenir? La CUP també ha manifestat que no pactaria amb els partits que varen donar suport a l’article 155 de la Constitució. Es quedarà la CUP sola a l’oposició, o hi deixaran el PSC? Aquestes són algunes de les moltes preguntes que ens podem fer durant aquests propers quinze dies, abans de la constitució del nou Ajuntament, el dia 15 de juny.

A l'espera dels resultats municipals de la nostra vila

Passen cinc minuts de les 9 h del matí i això vol dir que les seus electorals ja han obert perquè els vilatans del país puguin emetre el seu vot. Avui els resultats diferiran d'un lloc a l'altre, perquè ens referim a les municipals. Malgrat tot, a l'hora de fer valoracions s'agafarà el conjunt de les poblacions per confirmar o no que el PSC continua en el seu ascens i paral·lelament C's deixa d'ocupar els primers llocs del cinturó metropolità de Barcelona, o que el procés independentista encara té vida.

A Arenys podrem comprovar si l'exalcalde censurat recupera l'alcaldia i deixa a l'oposició qui li va prendre la cadira amb el concurs de quatre forces polítiques més. Veurem si ERC fa bons aquests tres anys que ha ostentat l'alcaldia o si, per contra, paga la incapacitat de l'alcaldessa d'acostar-se als vilatans, amb actituds poc empàtiques.

Les eleccions municipals no són, però només cosa de les persones, encara que aquestes aportin un valor afegit important. A les eleccions municipals també hi compten les marques dels partits, i això en aquests moments afavoreix ERC i PSC, en funció dels municipis i la seva tradició.

Estanis Fors té uns votants molt fidels que es miren poc la marca del partit i molt més la persona. Això es va demostrar ara fa vuit anys i reafirmar en les darreres eleccions municipals. No és el cas d'Annabel Moreno que les sigles del partit la poden mantenir a dalt, o a la majoria dels altres líders locals que compten amb el moment dels seus partits per treure un bon resultat.

La CUP té el repte d'haver aconseguit convèncer que són un equip fort, jove i il·lusionat, capaç de dirigir l'Ajuntament, després de vuit anys a l'oposició, una oposició aïllada i coherent amb els seus principis, però sense compromís de govern, més enllà del suport a la moció de censura.

D'aquí a 12 hores coneixerem l'opinió dels vilatans i el suport que hauran donat a les diferents candidatures que es presenten a la nostra vila marinera. Sort i encert!

Jornada de reflexió a la nostra vila

Hem arribat a la penúltima jornada de reflexió d'enguany, segons les expectatives de molts, atès que sembla molt probable que el proper mes d'octubre ens trobem amb unes noves eleccions autonòmiques. Caldrà veure com acaba el judici, quina és la sentència i si els catalans podem continuar aguantant l'actual govern de Torra.

A Arenys de Mar són vuit les llistes que es presenten demà per formar part del Consistori de la vila. De les vuit llistes sembla ser que n'hi ha un parell o tres que s'estarien jugant la seva entrada o no a l'Ajuntament. Em refereixo a Primàries, PP i C's. Aquests dos darrers es podrien fer la guitza mútuament. De totes maneres no està res clar, sobretot en un any tan polititzat, també al nostre Ajuntament.

L'actual alcaldessa lluita per fer rendible el govern dels darrers tres anys, amb la il·lusió de ser la llista més votada, però les enquestes i opinió de molts és que serà l'exalcalde Estanis Fors qui guanyarà les eleccions, amb la incògnita si podrà formar govern o quedarà fora amb el concurs de totes les altres forces polítiques.

La CUP aspira a créixer gràcies al seu compromís d'entrar a govern. Un compromís que hauria d'animar a molts a donar-los la confiança, aprofitant una llista jove, il·lusionada i amb bon potencial, davant d'una ERC on li ha faltat cintura durant el seu mandat, amb moltes ganes de protagonisme, però molt poca empatia amb les persones. Un equip que ha anat a remolc del lideratge de l'alcaldessa i el bon treball de la seva regidora Laia Martín.

Caldrà veure si el tarannà i imatge de Josep Antoni López li farà guanyar vots i recuperar els dos regidors que es varen perdre ara fa quatre anys. La capacitat de treball de qui ara es retira de la política activa, la Isabel Roig, caldrà veure si es veu recompensada.

Demà diumenge coneixerem quin serà el nou Consistori, i potser ja tindrem clar qui serà el nou alcalde o alcaldessa de la vila, o les possibilitats de pacte per formar un equip de govern que molts esperem que sigui creatiu, treballador i eficient.

Un equip il·lusionat per avançar

Avui Ràdio Arenys ha entrevistat l'alcaldable per Junts per Arenys i déu n'hi do les propostes que ha presentat, que de ben segur necessitarà molts anys de mandat per portar-les a terme. Disculpeu-me que ho posi en dubte, sobretot tenint en compte com acostumen a avançar les promeses electorals a Arenys de Mar.
Voldria pensar que tots els candidats i candidates afronten el repte de les eleccions de diumenge per entrar a governar amb il·lusió i moltes ganes de fer coses per a la vila. Que no ho fan per egoisme i ganes de protagonisme. És per això que durant aquests dies he deixat anar alguns noms de persones que mereixen la nostra confiança.

Vull recordar una persona que es retira de la política activa, en Ramon Vinyes. Amb els seus encerts i els seus errors, ha estat una persona compromesa amb la vila, amb un comportament coherent, i fidel als seus principis, amb lleialtat institucional, i amb un valor que no és fàcil de trobar, que ha consensuat, a través del diàleg i el raonament, les decisions preses. No tots els polítics de casa nostra tenen la virtut d'escoltar i renunciar quan fa falta, i això ens hauria de servir a l'hora de dipositar el nostre vot, la nostra confiança al proper alcalde o alcaldessa.

L'expertesa és important, però la il·lusió, la generositat, la sinceritat, el compromís amb el vilatà ho són encara més. Nosaltres els podem ajudar amb el nostre coneixement, però l'actitud ha de ser d'ells i elles, i quan aquesta és negativa, no hi ha expertesa que faci governable una vila com la nostra.

La CUP diu que ara estan en condicions de governar, i ens ho podem o no creure, però farà falta que en tinguin l'oportunitat, sols o junts amb altres formacions que comparteixin la mateixa il·lusió.

Les declaracions de l'alcaldessa a Ràdio Arenys

L'entrevista que es reflecteix avui a la pàgina web de Ràdio Arenys està dedicada a l'actual alcaldessa i candidata a la reelecció per ERC. Destaca el titular que li han posat: "ERC vol traslladar gran part de l'Ajuntament al Xifré". Aquesta era ja una idea de qui havia estat alcalde d'ERC, Joaquim Ponsarnau, actual cap de protocol de l'Ajuntament d'Arenys de Mar, si ve llavors no es parlava tant de part de l'Ajuntament, sinó de la totalitat. Era quan s'estava treballant, per encàrrec a la Diputació de Barcelona, una pla d'equipaments, que no es va arribar a aprovar per manca d'acord entre els tres partits en el govern.

Sense entrar a valorar la idoneïtat de la seva proposta, resulta estrany que es parli de com distribuir els serveis municipals sense disposar d'un pla d'equipaments consensuat, sobretot quan no es disposa de majoria absoluta. Considero que la prioritat hauria de ser elaborar un pla d'equipaments, amb la voluntat de consensuar la seva aplicació, cedint en allò que calgui cedir i sortir de la idea que o tot o res.

Si el procés de creixement en la implementació de serveis de l'Oficina d'Atenció a la Ciutadania (OAC) hagués continuat, en aquests dos darrers mandats, ara seria factible mantenir a prop dels vilatans aquesta oficina i deixar que la resta de serveis s'instal·lessin en un edifici, no tan a mà, però sí amb bones condicions de treball. De manera exagerada jo sempre deia que l'Ajuntament necessitava tenir les oficines de l'OAC i un balcó, a la Riera, i la resta de serveis a la zona industrial.

Destaca la notícia de la voluntat de pactar amb la CUP i Arenys en Comú. Segons la meva manera de veure-ho aquest pacte podria funcionar si hi hagués un equilibri entre les tres forces, evitant que els altres dos partits es converteixin en unes crosses d'una ERC poc participativa, dialogant i empàtica amb la gent.

La CUP aposta per la participació de veritat

M'he llegit les declaracions d'Ona Curto, transcrites a la pàgina web de Ràdio Arenys i hi he sabut veure moltes ganes de canviar la dinàmica del govern municipal que ara plega, però també la dinàmica de l'anterior govern. Es creuen la participació, cosa que no podem dir del govern d'Estanis Fors ni tampoc d'Annabel Moreno, encara que aquests ho dissimulen amb un procés participatiu i el consell d'infants. La resta de consells... 

La CUP té la raó de ser en la gent i per això defensa la participació, perquè no pot ser d'una altra manera. Aquesta hauria de ser la pràctica dels governs progressistes, però no acostuma a passar. La participació és dura, no és un exercici fàcil i a més és molt poc agraït, però en l'actitud dels governants es demostra si s'hi creu o no.

Els governs actuals, en general, creuen que amb la llei de transparència ja en tenen prou. Esforçant-se en ensenyar les misèries ja queden redimits de tota culpa, però no és això. A més, ens trobem en casos com a Arenys que no se'ns deixa veure les actes de les sessions de la Junta de Govern, per posar un exemple. Sempre amb excuses. Tampoc s'ha volgut modificar el ROM, obsolet, per por a haver d'ensenyar massa coses.

L'Ona planteja temes sobre el funcionament de l'Ajuntament i també de formació als treballadors municipals. És important l'organització del personal i la seva formació. Podem queixar-nos més o menys de la burocràcia administrativa, però a vegades hi ha un problema de base i, sobretot, una manca de direcció tècnica que fa carregosa la tasca administrativa. He parlat amb membres de la CUP i tenen molt clar que això ha de canviar.

No és estrany que la CUP es presenti com a revulsiu, perquè es tracta de desencallar l'Ajuntament, adormit des de fa un parell de mandats, amb grans promeses i pocs resultats, per no parlar de l'eficiència que no es veu per enlloc.

El debat electoral de Ràdio Arenys

Un any més l'emissora de Ràdio Arenys va organitzar el debat electoral que decidirà qui serà el nou alcalde o alcaldessa i l'equip de govern que li donarà suport. Els vuit candidats i candidates es varen presentar per debatre els principals pols d'interès de la vila. El diumenge era el dia que els arenyencs havíem d'escoltar els diferents programes electorals i les promeses per als propers quatre anys.

No hi ha més cera que la crema i no podem esperar impossibles. Som el que som i aspirem a allò que podem aspirar. És una llàstima que, en línies generals, el debat va ser pobre, amb poques aportacions més enllà de l'equipament de les Clarisses, seguretat, el sistema de recollida de la brossa, i la brutícia dels carrers i places de la vila. 

Només d'esquitllada algun comentari sobre mobilitat, pla d'equipaments i serveis socials. No volem grans promeses que no s'acaben complint. Varen tornar a sortir les escales mecàniques per pujar al Pla dels frares, com ara fa 12 anys. També es va parlar de la variant, famosa des del 1979, i es varen deixar temes redundants com el Mercat municipal. 

L'actual alcaldessa va tornar a dir que havia fet més feina en tres anys que durant els darrers quinze, i es va haver de defensar que ella no menteix mai, tal com l'acusa el principal adversari en la lluita per a l'alcaldia.

No sé la impressió que en va treure el públic presencial i els qui ho vàrem escoltar per antena, però la meva va ser de desencís i amb poques esperances per aconseguir un govern diferent que treballi de veritat per al poble i no només per posar-se medalles. 

Probablement Arenys necessiti el revulsiu que alguna formació ens promet. Jo hi crec en aquesta necessitat i voldria somiar que tots plegats som capaços de girar la truita i afrontar el nou mandat amb il·lusió, força, joventut i serietat, per aconseguir d'una vegada resultats que ens tornin a col·locar com a vila capdavantera.

El meu 5.000 en plena campanya municipal!!!

Aquest és l'article número 5.000 que publico en el meu blog des del començament l'any 2005, i de manera diària ininterrompuda des de l'any 2007. Són molts apunts sobre la vida social i política d'Arenys, de Catalunya i d'Espanya, com a destacats, junt amb altres de més íntims de la família i dels amics. 

Cada dia he intentat deixar escrit aquells pensaments i idees a partir de les notícies i comentaris que he llegit a les xarxes socials, opinions personals que no sempre han estat ben rebudes, però que han estat escrites de manera respectuosa, criticant les persones i les seves actuacions amb ple exercici de la llibertat d'expressió, i assumint la crítica d'aquelles altres que no ha agradat el que jo he deixat escrit.

Avui, en plena campanya política de les eleccions municipals del 26 de maig, no puc deixar de parlar-ne i fer obrir els ulls als que puguin estar desorientats. És important que el proper diumenge anem a votar, i votem qui volem que sigui el nostre alcalde o alcaldessa, i també qui volem que ens representi a Brussel·les.

Aquest diumenge, de manera presencial o a través de Ràdio Arenys, hem pogut escoltar els nostres alcaldables i podem tenir una vaga referència de què són capaces de fer si surten escollides. També tenim present la seva trajectòria, els que ens han governat en aquest mandat i en l'anterior. Dues forces que pretenen assolir novament l'alcaldia.

Tenim, però altres candidats molt vàlids, amb un bon equip al darrere. Candidats que em mereixen molta confiança i que us convido a estudiar a fons. No ens deixem enganyar per les aparences, i confiem en la força del canvi, la bondat de la feina senzilla, però constant. Sortim del protagonisme i quedem-nos amb la serietat. No tinguem por als canvis, que la nostra vila està molt adormida i els necessita. Diumenge vinent votem, però fem-ho de manera seriosa i contundent.

Ens hi atrevim?

La CUP en aquestes eleccions municipals ens repta a atrevir-nos a votar-los. Ens hi atrevim? Qui té por de la CUP? Per què hauríem de votar la CUP?

Parlant-ne amb altres persones haig de dir que la CUP crea certs dubtes, recels i una mica de por. Per què? El seu posicionament al Parlament de Catalunya, sobretot quan va donar l'esquena al candidat dels altres partits independentistes va fer mal, li va fer mal, la qual cosa no vol dir que no fos una decisió presa reposadament i coherent, però no hi estàvem acostumats. Era massa fort.

Quan va decidir no presentar-se a les eleccions generals també va molestar a simpatitzants que haurien preferit votar-los que no haver de fer-ho a d'altres forces polítiques o abstenir-se. Probablement va afectar menys la decisió de no presentar-se per anar a Brussel·les, però d'una manera o altra, amb més o menys força, la CUP no ha deixat de sorprendre i fins i tot molestar, molestar als propers o a aquells que en algun moment s'hi han volgut acostar.

Per què ens hauríem d'atrevir a votar Ona Curto com a alcaldessa d'Arenys de Mar? A nivell local també han tingut els seus detractors. Hi ha qui els ha acusat de donar suport a la moció de censura, però no entrar al nou govern, mantenint-se a l'oposició, sense assumir responsabilitats de govern. Per què hem de confiar en ells en aquesta ocasió? Què faran de diferent que ara ens els haguem de creure?

En aquesta campanya electoral, i encara falta una setmana, han manifestat que ara volen entrar al govern, i ens ho podem creure. Hem vist amb enveja com la CUP governava Berga o Argentona, per posar un parell d'exemples. Per què no podríem tenir un govern de la CUP a Arenys de Mar? Potser som massa conservadors, més clàssics i ens fa por el jovent tan radical?

La CUP ens demana que ens hi atrevim, doncs si més no ens ho podem plantejar. 

L'Ajuntament d'Arenys de Mar necessita una bona gerència

A l'hora de presentar les propostes de treball per als propers quatre anys, les diferents candidatures s'esmercen en prometre diferents obres i projectes, alguns d'ells irrealitzables, bàsicament perquè l'Ajuntament no en té competència o bé perquè el seu cost és inaccessible, i en canvi hi trobo a faltar propostes per posar ordre i encarrilar la direcció d'una de les empreses més grans de la vila, si no la més gran.

L'Ajuntament compta amb un estol important de treballadors i treballadores municipals, siguin funcionàries o laborals. El fet de disposar de brigada, policia i residència fa que el nombre de treballadors sigui important. Tot plegat requereix d'una direcció clara, ja que no n'hi ha prou amb tenir bons treballadors si no hi ha una direcció que prioritzi i marqui, tècnicament, les línies de treball.

Des de fa molts anys Arenys pateix la manca d'aquesta direcció i no he sabut veure que cap de les candidatures que poden acabar dirigint l'Ajuntament es plantegin resoldre aquesta necessitat. M'agradaria que el debat d'aquest diumenge sortís el tema i així ho exposaré al seu director. És una llàstima que un ajuntament amb superàvit constant no tingui una direcció àgil i eficient perquè tothom vagi en la mateixa direcció. 

En aquest darrer mandat es va crear la figura del Cap de protocol, una figura que si em permeteu és totalment innecessària, i en canvi no s'ha cobert la gerència de l'Ajuntament, que resulta imprescindible avui dia. Els polítics, la majoria dels quals no tenen dedicació exclusiva, no poden estar a sobre de totes i cadascuna de les casuístiques, ni crear uns grups de treball amb els directors d'àrea per valorar les tasques, sinó que els polítics han de marcar els objectius que volen assolir, i són els tècnics, amb un gerent al capdavant, els que s'encarreguen d'aconseguir-los de la manera més eficient possible.

Arenys es mereix un bon govern, amb les idees clares, i també una bona direcció tècnica per aconseguir els millors resultats de la gestió eficient de l'Ajuntament.

Un bon candidat a l'alcaldia d'Arenys de Mar

Continuant amb les declaracions a Ràdio Arenys dels alcaldables del proper 26 de maig, el torn d'avui era per a Josep Antoni López, de la llista Arenys en Comú. Fent una lectura en diagonal t'adones que les seves propostes i/o promeses són realitzables i tenen un component social que a mi m 'interessen. Més enllà del Consell del Poble, les seves propostes són creïbles. I ho dic perquè històricament el partit que representa a la nostra vila, el tema participatiu ha estat molt teòric, però no s'ha acabat de concretar mai en res. Tinc les meves raons per pensar que no hi creuen tant com prediquen i només cal repassar els fets dels darrers anys per veure que poca cosa s'ha fet, si alguna cosa hi ha, quant a participació. Això sí, a cada campanya electoral surt el tema.

Tot i així la persona de Josep Antoni López em mereix molta més confiança que d'altres candidats o candidates que poden xerrar molt, però que tots sabem que és pura façana, sobretot ara que toca guanyar vots. Josep Antoni López és una bona persona que de ben segur farà tot el que pugui per a la nostra vila, sense preocupar-se per a ell mateix. Ni ego ni prepotència, sinó treball d'acord amb els seus principis.

Quan aquests darrers dies he parlat d'alternatives a les dues forces que tot fa pensar que poden liderar la lluita per l'alcaldia, he pensat seriosament en la persona d'en Josep Antoni López, de la mateixa manera que crec en l'Ona Curto, alcaldable per la CUP. Ambdues candidatures podrien fer una bona feina si els vilatans i vilatanes els donéssim el nostre suport.

Em discuteixo sovint quan es parla que en una població com Arenys de Mar la gent vota les persones més que no pas els partits. Jo sempre dic que seria una sort que això fos totalment cert, però la història ens ha demostrat que no és així. Quan un partit ha estat a dalt, a nivell de país, els resultats municipals els han afavorit, però quan han estat sota mínims, han tingut una davallada important a les eleccions locals. Repeteixo que seria bo que majoritàriament votéssim les persones, perquè a Arenys tindríem uns nous candidats que probablement ens mereixeríem. (és cert que hi ha excepcions i, com probablement passarà a Badalona, hi ha alcaldables a qui el nom pesa més que les sigles del partit).

Qui assessora els candidats?

Llegint les propostes que presenta el candidat a l'alcaldia d'Arenys de Mar per la llista de Ciutadans, m'he plantejat aquesta pregunta amb una certa por i curiositat alhora. Sóc conscient que s'acostumen a fer moltes promeses durant les campanyes electorals, i que després no es compleixen. És trist, però adonar-te que algunes d'aquestes promeses són irrealitzables, o s'ha demostrat la seva inoperància en el mateix poble o altres ciutats.

Veient segons quines declaracions i propostes a realitzar t'adones que hi ha una manca important de coneixement de l'Administració Pública, de les competències que tenen les diferents administracions. No pot ser que el senyor Raul Revilla proposi un CAP nou amb noves prestacions, ubicat a les Clarisses, sense haver analitzat qui en té competències i què hi podria fer ell mateix, encara que arribés a l'alcaldia. Manifestacions com aquestes demostren que no hi ha gent prou preparada per entrar a l'Ajuntament, on s'han de prendre decisions a curt i mitjà termini, i no sempre es disposa de reflexos suficients. 

Molt em temo que desconeix les necessitats d'instal·lació d'una escola de música i d'una "casa de les lletres", com per proposar-la a l'actual edifici del CAP.

També m'ha preocupat la seva proposta de contenidors soterrats. Una pràctica que s'ha eliminat a Arenys de Mar, però també a moltes altres ciutats, perquè s'ha demostrat que és el sistema menys higiènic de tots. I resulta curiós llegir que, segons el candidat, la recollida porta a porta és la menys higiènica. Sorprenent!

Tinc l'esperança que entrin o no entrin en el Consistori arenyenc, la seva influència serà mínima i no ens haurem de preocupar de les seves perilloses propostes.

L'expedient de recepció de Vilaplana

Aprofito la notícia de Ràdio Arenys i la fotografia d'en Xavi Salbanyà per parlar de la Urbanització Vilaplana i l'Ajuntament d'Arenys de Mar. Recordo la meva entrada a l'Ajuntament d'Arenys com a regidor, entre altres, de serveis centrals, assumint la responsabilitat en l'Arxiu municipal, que es trobava en un estat lamentable de conservació.

Els arxivadors, tot en paper, es trobaven repartits entre els diferents pisos de l'Ajuntament, sense seguir cap tipus d'índex ni classificació. Trobaves arxivadors a les dependències de la planta baixa, on hi havia hagut la residència del conserge-agutzil. Els havies de buscar per terra o dins dels armaris de la cuina... Em va semblar increïble!

Vaig saber que en més d'una ocasió havia estat impossible trobar algun expedient i s'havia recorregut a altres institucions, com la Generalitat, que en tenien còpia, sobretot quan es referia a temes urbanístics. No pretenc fer propaganda de la meva gestió, però sí que haig de dir que en plegar s'havia endreçat la planta baixa, amb espais i armaris compactes, i s'havia informatitzat els expedients per facilitar-ne la seva cerca. Vull creure que havent cessat en les meves responsabilitats municipals, els meus successors han continuat treballant per tenir l'Arxiu al dia, ben documentat i accessible per a tothom.

Entenc molt bé, doncs, que els documents que els veïns de la urbanització Vilaplana hagin estat perduts des de l'any 1985, trenta-quatre anys, quan es va aprovar per Ple la recepció de la urbanització. La imatge que dóna de l'Ajuntament és esperpèntica i aquí hi havia una persona que  tenia la responsabilitat de la seva custòdia i no la va gestionar bé. Era força lògica la manera en què va acabar els seus dies treballant a l'Ajuntament.

El que pugui passar a partir d'ara se m'escapa de les mans i els serveis jurídics hauran de decidir quins són els passos a fer. El que queda clar, però és que la insistència d'uns veïns ha descobert el desmanec històric de l'arxiu municipal.

Caldria fer balanç de sintonia entre govern i vilatans

En aquest mandat que s’acaba s’ha pres algunes decisions que han estat polèmiques, algunes d’elles totalment polítiques, com pot ser la moció de censura, i d’altres de més tècniques encara que en el fons han estat els polítics els que les han pres. Poso per exemple la retirada de zones d'emergència de contenidors de la brossa o bé convertir la zona industrial en un calaix de sastre, que finalment l'oposició ho va poder evitar.

Sobre les decisions preses cadascú en tindrà la seva opinió, i se’n despendran les responsabilitats que calgui. Acaba el mandat i es hora de fer balanç. La meva impressió és que no s’ha fet prou i que un ajuntament poc endeutat com el nostre hauria d’haver estat més actiu. Comentava dies enrere les tristes valoracions d'uns membres del govern sortint, on es podia observar poca iniciativa i empenta. Ahir parlava dels problemes de la recollida selectiva i d’exemples, com el d'Argentona, que ho tenen molt més enllestit. 

Hem pogut observar discrepàncies entre el govern, constituït per quatre forces polítiques i la CUP, la cinquena que no va entrar al govern després de donar suport a la moció de censura, i que caldrà valorar, sobretot si es pensa que aquests partits polítics poden configurar un nou govern municipal de coalició.

La CUP ha destacat poc en la gestió municipal, en part per haver decidit quedar-se a l'oposició sense assumir cap responsabilitat de govern, i també perquè com a oposició s'han limitat a defensar els seus criteris, d'una manera massa feble, al meu entendre. Sembla que ara volen ser més protagonistes i això podria ser positiu per al futur de la nostra vila. Cal joventut, idees i fermesa, unes qualitats que no sempre s'han donat a l'hora, ja que no n'hi ha prou en ser jove, per tenir vitalitat i defensar els objectius, encara que en un primer moment puguin trobar molta resistència. Això no vol dir no saber escoltar els vilatans i esdevenir-ne els clars representants. Aquí rau bona part de la manca de sintonia entre vilatans i el govern de coalició que ara acaba el seu mandat.

Un nou govern per a una recollida selectiva efectiva i ecològica

Arenys de Mar fa molts anys que s'està barallant amb la recollida selectiva de la brossa i no hi ha manera de resoldre-ho de manera satisfactòria. No convé oblidar que els primers culpables som els vilatans, que no ens hi fem prou i ho deixem tot a la mà dels polítics, perquè ens ho arreglin. Amb més bona voluntat per part de tots segur que aconseguiríem un Arenys més net i una recollida selectiva millor, amb un estalvi important des del punt de vista econòmic, però també ecològic i mediambiental.

El govern que ara plega va prometre moltes coses i ha estat incapaç de solucionar-ho. És molt fàcil donar-li les culpes. Tampoc ho va resoldre l'anterior equip, ni en l'altre mandat. Som nosaltres que ens hi hem de posar, però també cal mà dura i idees clares a l'hora d'aplicar el sistema.

Els problemes amb l'anterior empresa de recollida de la brossa, que se'ls va deixar marxar abans de fer un nou plec tècnic adequat a les necessitats, tot i que és un servei essencial i havia de mantenir-lo fins a la nova adjudicació, ha complicat encara més les coses. Penso, sincerament, que la gestió de l'actual equip de govern ha estat dolenta i no veig que pugui canviar si continuen dirigint l'Ajuntament.

Hi ha poblacions que el porta a porta ha funcionat, i no ho ha fet per casualitat. La resistència dels vilatans és més o menys igual a tot arreu. Cal educar amb l'exemple i penalitzar qui es passa de llest. Això no s'ha sabut fer, i aquí recau força la responsabilitat de que no hagi funcionat. 

Argentona, per exemple, és un cas on les coses han anat millor. L'equip de govern de la CUP ha aconseguit millors resultats. Controlar el tipus de bossa a deixar a la porta i la quantitat, ha afavorit que no es vegi, com passa a Arenys els divendres, multitud de bosses amb tot tipus de deixalles. S'ha confós "rebuig" amb "aquí hi va la brossa de tota la setmana".

Espero que el nou equip de govern es prengui la recollida selectiva seriosament i impulsi un projecte més clar i taxatiu, i que l'oposició no hi jugui en contra. La reacció dels vilatans acostuma a ser contrària a les exigències, però a la llarga, si es fa bé, la gent és agraïda i ho defensa.

La raó de ser del vot útil

Sovint parlem del vot útil sense analitzar a fons què representa i quan és veritablement un vot útil o simplement el vot a una opció que ens agrada més que una altra. A les passades eleccions generals el vot útil se l'emportava el PSOE. Es tractava de votar els socialistes per evitar que els tres partits de dretes sumessin la majoria absoluta que podia canviar la política social d'Espanya.

A Catalunya també es parlava de vot útil, però era evident que es tractava de fer anar el vot cap a les posicions que interessaven als engrescadors. El vot que podíem anomenar útil era enfortir el centre esquerra que ens proporcionava el PSC. Vistos els resultats cadascú pensarà el que voldrà sobre l'efectivitat d'un resultat o altre. A mi no em queda cap dubte que haver aconseguit que no sumés la dreta, més casposa que mai, ha estat un èxit, sense entrar a valorar els interessos catalans.

Ara, davant les noves eleccions municipals i les europees ens trobem en una nova campanya del vot útil. És evident que podrem parlar d'un vot útil generalitzat per a les europees, però en el cas de les locals dependrà de cada municipi.

En les eleccions europees no hi sé veure un vot útil més enllà de la defensa de l'opció de les forces independentistes catalanes, per fer-se un lloc des de l'exili o la presó. Qualsevol opció que es desmarqui de l'extrema dreta serà un vot vàlid per evitar que aquesta creixi en el global d'Europa.

A les municipals, en el cas d'Arenys de Mar, només l'entenc perquè hi ha una força, Junts per Arenys, que té moltes possibilitats d'acostar-se a la majoria absoluta. El vot útil en aquest cas el podríem situar en la segona força política, ERC, per aconseguir el nombre suficientment de vots perquè sumi amb altres partits polítics. Personalment, però em decanto per considerar que a Arenys no hi ha motiu per buscar el vot útil, sinó més aviat per pensar en les persones que es presenten i escollir aquelles que estan més implicades en la vila, i tenen més facilitat per escoltar i pensar en els altres, i no tant en els èxits personals.

És la CUP el revulsiu que necessita Arenys de Mar?

Segons he pogut llegir les declaracions dels diferents candidats a l'alcaldia en el primer dia de campanya electoral, la seva intenció és millorar el nombre de regidors i regidores al Consistori, i per als que encara no hi són, poder-hi entrar. És lògic que s'encari aquest primer moment amb tota la il·lusió del món. Per això es presenten, oi? Encara que jo els preguntaria: per guanyar i...? Servir el poble o remenar les cireres?

Tots els i les alcaldables han manifestat la seves ganes de ser presents als carrers i demanar als vilatans què esperen d'ells per aquests propers anys. És una llàstima que això no passi sempre i es reservi només per a quan arriben les eleccions, quan necessiten el vot. És una mala praxi. Malauradament hem experimentat que quan governen escolten poc i deixen opinar encara menys.

La tercera de la CUP, la Pat Sillah, va dir que havien estat dos mandats a l'oposició i que ara estaven molt il·lusionats per governar. És possible que a Arenys, com ja passa en altres municipis, el govern sigui presidit o participat per la CUP? Seria una normalitat política, o bé la nostra vila és massa clàssica i la CUP no hi té res a fer?

Continuo pensant que Arenys necessita un canvi i aquest no ha vingut ni de la mà de Junts per Arenys ni d'ERC. Tampoc ICV, ara Arenys en Comú, ha demostrat que provoqués aquest canvi necessari per demostrar que es pot fer política d'una altra manera. Pot ser la CUP la generadora d'aquest canvi que molts desitgem per a Arenys?

Les eleccions municipals del 26 de maig seran renyides, però molts donen per suposat que són cosa de dos, però jo no m'hi resigno. Podem esperar una victòria de la CUP? Això depèn de nosaltres i només de nosaltres.

Ona Curto i Josep Anton López, dues alternatives a l'alcaldia d'Arenys (2)

Seguint les entrevistes-declaració del web de Ràdio Arenys a membres del govern sortint, ahir va arribar el torn de l'actual alcaldessa, l'Anabel Moreno. El titular de la notícia feia patxoca: "Moreno diu que s'ha fet més feina en aquests tres anys que durant els últims 15 a l'Ajuntament".  Apa-li! No sé si qui es passa de ratlla és l'articulista o la mateixa alcaldessa, que Déu n'hi do!

Després llegeixes què s'ha fet i... fum. Segur que han fet més del que es refereix a la notícia, però crida l'atenció que surti el viver d'empreses, iniciat per l'antic Consistori i que està aturat, i el Mercat municipal, que segons diu Moreno, tenen moltes idees, però... Reconeix que han fracassat amb la regidoria de Ports i en la recollida selectiva, en aquest cas per culpa de l'incivisme d'alguns vilatans.

Estic d'acord que l'incivisme a Arenys de Mar, en matèria de brutícia a la via pública, és real i fa vergonya, però també penso que el govern hi podia haver fet més de la seva part. Si hi ha un reglament que permet sancionar, s'ha de sancionar. Moltes persones es mouen quan veuen el bastó. És una llàstima, però és així.

Entrar a governar no vol dir tenir moltes idees i prou, sinó que s'ha de ser resolutiu, eficient i eficaç. Un bon tros a l'olla si ens quedem amb les idees!

La meva impressió és que aquests tres anys han estat molt poc productius, més enllà de tancar temes que arrossegàvem d'anys. Pot semblar bé la compra de les Clarisses, però resulta incoherent amb la incapacitat d'aprovar un pla d'equipaments, perquè sumem més equipaments sense utilitzar.

Estic d'acord que no tot depèn de l'Ajuntament, sinó que hi ha temes que pengen d'institucions supramunicipals, però no ho hem de fer servir sempre d'excusa. Es podien fer moltes coses que no s'han fet, i alguna s'ha aconseguit o s'ha aturat gràcies a l'oposició.

Continuo pensant que l'Ona i en Josep Anton, amb els seus equips, poden ser unes alternatives de govern interessants, per sortir d'aquesta apatia de fa un parell de mandats.

L'opció d'Iceta a presidir el Senat espanyol

No sé com acabarà el nomenament de Miquel Iceta com a nou president del Senat espanyol, pendent de què passi al Parlament català. Estic d’acord en què la filtració de les intencions de Pedro Sánchez ha estat una badada molt innocent, que un polític del seu nivell no hauria d’haver comès. Estic segur que el Parlament, sense conèixer quines eren les intencions del president del govern, hauria votat a favor d’Iceta com a representant al Senat. Després de conèixer què pretenia Pedro Sánchez dóna marge de pressió als partits independentistes, necessaris per aconseguir el nomenament.

No sóc simpatitzant de Miquel Iceta, no m’agrada moltes de les coses que ha fet i dit, penso que a vegades no ha estat prou coherent amb les seves paraules, però haig de reconèixer-li mèrits i estratègies de bon polític. No l’he tractat mai, més enllà d’un sopar de cortesia amb molta gent entremig, i per tant no tinc molts motius per opinar sobre la seva vàlua, que no li nego.

Personalment no veuria malament que Iceta fos el nou president del Senat. Estic convençut que seria molt millor, per a nosaltres, que la majoria dels possibles candidats del PSOE. Està bé que, coneixent les intencions de Pedro Sánchez, els partits independentistes juguin a l’intercanvi de monedes, però al final penso que estaria bé que li donessin carta blanca.

Ona Curto i Josep Anton López, dues alternatives a l'alcaldia d'Arenys

Aquests dies veig que a la pàgina web de Ràdio Arenys treuen unes entrevistes o declaracions de regidors de govern valorant la feina feta. No es tracta de fer llenya de l'arbre caigut, però resulta força patètic adonar-te de la poca cosa s'ha fet, i aquí no es parla del que s'ha fet malament. Segurament hi ha altres regidories que podran demostrar més feina feta. Amb això no vull dir que amb l'oposició governant s'haguessin fet millor les coses, ja que algunes vénen d'herència. És potser per això que en algun altre post he manifestat la meves poques esperances en el govern municipal que surti el proper 26 de maig.

Si l'altre dia el regidor Sala, considerava la seva millor obra el projecte Radars, que encara no ha començat, avui llegia del regidor Mas els seus èxits. Parlant del Mercat municipal et retrata la pura realitat, i aquesta és que no s'ha aconseguit res i continuem amb un mercat sota mínims i sense projecte clar de futur. Estem on érem fa uns quants mandats, i els governs han canviat.

M'agradaria pensar que el futur govern municipal tindrà projectes interessants i, sobretot, els realitzarà, un verb que a Arenys de Mar fa temps que no es conjuga. Voldria que el nou govern fos dialogant i animés els vilatans a opinar i participar. S'ha comprovat que l'arribada a l'alcaldia d'Estanis Fors va suposar l'eliminació de la regidoria de Participació Ciutadana, recuperada amb l'entrada al govern del PSC; i amb el govern d'Anabel Moreno s'ha constatat la incapacitat de dialogar, i d'escoltar els veïns, no només els veïns del Rial Sa Clavella han marxat desencisats, sinó que veïns d'altres carrers on s'han iniciat obres també han pogut observar la manca d'empatia de l'alcaldessa. 

No m'estenc gaire perquè avui ha estat per a mi un dia cansat, i tindrem temps de parlar-ne. Penso que Arenys mereix altres alternatives i en deixo anar dues per anar-hi pensant: Ona Curto, de la CUP, i Josep Anton López, d'Arenys en Comú. 

Casado i Rivera, quin parell d'obsessionats!

A vegades penso que el senyor Rivera no està del tot fi. La seva obsessió per l'article 155 de la Constitució és malaltissa. Trobeu normal que es presenti amb el president en funcions per dir-li que no el farà president, però que té tot el seu suport per aplicar el maleït article? Creieu que és propi d'una persona en els seus cabals? No vull pensar malament, però passa que quan una persona s'obsessiona en una cosa no hi ha manera de fer-li entendre que ha de sortir del forat. Que no en treu res d'anar insistint i insistint. Ja sé que a cop d'insistir a vegades els fets es veuen diferents, però en aquest cas...

Ni Casado ni Rivera s'han adonat que han fracassat en l'estratègia electoral, i mira si no se n'han adonat, que encara insisteixen en el mateix. Els ciutadans espanyols, majoritàriament els han deixat anar. No han volgut que amb Vox aconseguissin destrossar el país, però ells no se n'adonen. Potser els seus sí, i potser per això el PP ha demanat a Casado que se'n vagi al centre, que recuperi tot allò que ha malgastat, per la seva obsessió de fer mal a Catalunya.

Consideraríeu un bon granger aquell que mata la gallina dels ous d'or? Doncs Casado i Rivera han intentat aniquilar la regió que més fa per mantenir el país en dansa, i ho han intentat de la pitjor manera possible. Al final t'adones que la gent és més intel·ligent i assenyada del que molts es pensen, sobretot aquests que utilitzen les amenaces i l'odi per guanyar posicions, i sortosament no se n'han sortit.

La Junta Electoral Central amb un pam de nas!

Us heu fixat que quan algun tribunal dóna la raó als presos polítics, exiliats o independentistes, surten els constitucionalistes a dir que Espanya és un país democràtic, però quan els hi neguen callen i mutis?

Avui ho hem tornat a veure arran de la sentència contrària al postulat de la Junta Electoral Central, que impedia els nostres polítics exiliats presentar-se a les eleccions europees. Els entesos en lleis diuen que l'actitud de la JEC era un cas flagrant de prevaricació, perquè n'eren conscients i malgrat tot varen decidir prohibir que Puigdemont, Comín i Ponsatí es poguessin presentar a les eleccions, a més havent-hi un cas tan recent com és el del també conseller exiliat Lluís Puig, que es va presentar per senador fa vuit dies.

Arrimadas ha sobreactuat, com fa sempre, per recalcar que mira si són bons els espanyols que deixen que un delinqüent es presenti a representar-nos en una institució europea. Com veiem donen per fet que són culpables d'una cosa que encara no hi ha sentència, malgrat faci més d'un any que estan en presó preventiva. Casado també hi ha dit la seva i ha manifestat que presentarà un recurs al Tribunal Constitucional. Llavors diuen que accepten tots els veredictes. Es deixen el "que els són favorables".

Tot plegat és un desastre i no sé com encara hi ha catalans que no entenguin que en som uns quants que voldríem marxar-ne, però ni ens deixa l'Estat espanyol, ni el govern català que tenim n'és capaç.

Joaquim Puig Pidemunt, present a la vila d'Arenys

El 17 de febrer d'enguany es varen complir setanta anys de l'execució, per l'exèrcit feixista, de quatre dirigents comunistes, al Camp de la Bota, un d'ells en Joaquim Puig Pidemunt. Tot i que va néixer a Osor, a les Guilleries, Puig i Pidemunt va venir a viure a Arenys de Mar, i en som molts que n'hem conegut els germans, entre ells la Paulina amb qui havia tingut alguna conversa mentre comprava els cigrons o les mongetes que amb tanta estima cuinava.

Fa uns dies vaig llegir un escrit sobre les memòries de la resistència antifranquista, d'Antoni Batista, al diari ARA, "Joaquim Puig Pidemunt, la premsa afusellada", i m'ha semblat que, tot i el meu desconeixement sobre detalls de la seva vida i mort injusta, n'havia de fer esment en el meu racó virtual.

Sovint ens oblidem del passat històric i, en canvi, ens fixem en els esdeveniments actuals i ens imaginem què se'n dirà d'aquí a trenta o quaranta anys. Segur que hi haurà treballs que ho tractaran en detall, ja que malauradament s'estan produint moltes injustícies. Hauríem, però de mirar més el passat per adonar-nos que la vida avança amb uns moviments cíclics i, massa sovint, som incapaços  d'aprendre de l'experiència i d'evitar de caure en els mateixos errors.

Joaquim Puig Pidemunt va treballar per al país, des del PSUC i amb implicació en la revista Treball, clandestina en temps de la dictadura, de la qual en fou director. Això ens ensenya que tots estem cridats a defensar el país, la llengua i la cultura, des de diferents vessants, cadascú des de l'entorn i coneixement que les circumstàncies ens han dut, però amb valentia, sobretot quan, malgrat les dificultats del moment actual, no podem comparar la nostra situació amb la de Puig Pidemunt en plena revenja franquista, abolits tots els drets, fins i tot els més elementals.

He volgut visitar el carrer que la vila d'Arenys li va dedicar, a la part alta de la població. Un petit carrer que d'alguna manera el fa present per al futur de les nostres generacions. La memòria històrica ha de sobreviure, i per això el meu horror quan sento dir entre els extremistes de dreta que s'ha d'esborrar. És una manera voler fer-nos oblidar el mal comès i passar pàgina sense culpabilitzar-ne els seus autors ni treure'n cap aprenentatge per a les futures generacions. Aquest oblit no és bo per a ningú, perquè es manté latent sense que en puguem treure cap tipus d'experiència ni lliçó.

ERC vol realment la independència de Catalunya?

L'article de Narcís Comadira a l'ARA, "Després de les eleccions", és dur. Potser el trobo dur perquè diu clarament allò que molts pensem i ens ho traiem del cap com un mal pensament. Perquè ens agradaria que les coses anessin per a una altra banda, que ens comportéssim tots plegats d'una altra manera, però la realitat és la que és, probablement més còmode del que caldria.

Comadira diu que ens sentim alleugerits perquè ha guanyat el PSOE en lloc del trio de dretes espanyol, però ens oblidem fàcilment que els socialistes també varen votar a favor de l'aplicació de l'article 155. Diu també Comadira que ERC no vol la independència, si més no a curt termini, i afegeix que els nostres polítics es varen equivocar amb la frustrada declaració de la independència i no creu que ara ho vulguin tornar a intentar. "És millor anar a pescar. I anar tirant."

La seva lectura m'ha impressionat perquè és molt clara i alhora molt creïble. Puigdemont fa nosa i molts intenten ignorar-lo, no només els constitucionalistes, sinó també independentistes com ERC, que potser l'objectiu que ara tenen és governar Catalunya, però deixar per a més endavant la independència.

No és estrany, doncs, que l'ANC desconfiï dels nostres polítics. Sembla com si es vulguin aturar i acomodar-se. ERC ha aconseguit superar els antics convergents i constituir-se com a primera força política a Catalunya. Això els satisfà i omple de càrrecs els seus amics i simpatitzants. Potser era això el que buscava i no tant la independència del nostre país. Ells diran que no, però ens ho hauran de demostrar.

El fracàs dels barons socialistes i de l'aznarisme

Garrido se'n va del PP, però el trànsfuga és Casado, que ha destruït el partit per convertir-lo en un "Vox blau". De fet resulta patètic veure i escoltar les declaracions del president del PP, el senyor Casado, i contrastar-les amb les anteriors a les eleccions. No entenc com es pot tenir tan barra de fer i dir el que ha dit i després no assumir la seva responsabilitat.

Casado ha fet un discurs d'extrema dreta durant tota la campanya, aliant-se amb Vox i C's, i una vegada comprovada la crisi de resultats, canvia de discurs i ens vol fer creure que no ha passat res. Que ara toca ser de centre-dreta. I el seu mentor?

Aquests polítics històrics que no saben callar i han d'anar incordiant els seus successors, han pogut veure que la seva estratègia és equivocada. Felipe González i la resta de barons socialistes s'han fet un tip d'atacar Pedro Sánchez. L'han acorralat i defenestrat, però ell ha ressuscitat i convertit el PSOE en guanyador, després de molts anys de travessa pel desert. Malgrat tot, podrem comprovar que els barons i el senyor González al capdavant, continuaran enviant consignes i no deixaran d'emprenyar Pedro Sánchez.

També hem pogut assistir a la defunció de l'estratègia d'Aznar imposada al senyor Casado. Aquest, no sé si per incapacitat intel·lectual, o per pressions dels que dirigeixen els fils des del darrere, canvia de discurs per intentar una recuperació que no li serà fàcil. Al senyor Casado se n'hi en foten els principis, la coherència i la responsabilitat. Ell ha nascut per estar manant i ho intenta de la manera més fàcil, aparentment, enganyant, insultant i ridiculitzant l'adversari. De moment, però, sembla ser que la jugada no li ha sortit prou bé.

Seria una sort per a tots que aquestes eleccions generals provoquessin la desaparició dels barons i exdirigents dels grans partits. Que els polítics actuals deixessin de mirar el retrovisor i veure's lligats de mans i peus. Llavors només caldria buscar bons polítics, una gesta, però que es preveu una quimera.

Passi-ho bé senyor Millo!

Aquests dies hem conegut la nova feina de l'exdelegat del govern espanyol a Catalunya, el senyor Enric Millo. Se'n va a Andalusia com a secretari general d'Acció Exterior. Aprofito per dir que trobo una poca-soltada el twit de l'expresidenta del Parlament català, la senyora Núria de Gispert. No es justifica en res.

El senyor Millo té el dret a trobar una feina, i el partit polític que el va utilitzar en feines no gens agradables l'ha de recompensar. La burla que alguns han fet (torno a deixar al marge l'expresidenta) és pel caràcter del senyor Millo, una persona que aparentment no brilla per la seva intel·ligència, o si més no per les seves aptituds socials.

Per justificar la seva anada a Andalusia, quan no en tenia cap necessitat, va dir que ell era català per casualitat. Una manera de parlar que pot semblar justificar el seu treball tan d'esquena als interessos de Catalunya, i amb això tornaria arribar a les conclusions que sempre comento de que el PP català mai ens ha defensat, sinó que s'ha posat a disposició del PP nacional per perjudicar-nos.

Sincerament crec que el senyor Millo més li valdria estar una mica calladet, anar treballant en allò que li ofereixin, i deixar de justificar-se, perquè ni en sap, ni té memòria o bé és un incoherent que diu allò que li interessa a cada moment, sense importar-li les pròpies contradiccions. Passi-ho bé senyor Millo!

Manar o dirigir el govern municipal

He trobat interessant l'article d'Anna Petrus a l'ARA, "La fragilitat del poder", on diferencia manar de dirigir. El matís és important i et fa pensar que sovint utilitzem accepcions amb significats no prou precisos per allò a què ens volem referir. Els dos verbs es poden utilitzar com a sinònims, però és molt important la diferència que ens fa notar l'articulista.

Si visitem l'IEC, la primera definició de manar és el sinònim "imposar". Més endavant ja fa sortir el verb dirigir, com a matís i per no encasellar-ho amb aquesta definició tan taxativa de fer complir unes ordres. Per altra banda, si busquem el verb dirigir, ens trobem amb sinònims com "conduir", "comandar", fins arribar a trobar el verb manar.

És cert, doncs, que ambdues accepcions són vàlides, però cal fixar-se en el context de l'escrit per esbrinar quina li escau millor. Parlant de poder polític queda ben clar que ambdós verbs comporten un significat diferent, si més no en les eines que s'utilitzen per aplicar l'esmentat poder.

Les queixes que sovint he manifestat en contra de l'alcaldessa de la meva vila quedarien ben reflectides en aquesta anàlisi. Sempre he pensat que la meva alcaldessa no ha estat dirigint el govern municipal d'Arenys de Mar, sinó que ha estat manant, ja que ha oblidat massa sovint el diàleg, el saber escoltar els altres, la humilitat i el raonament, per imposar la seva voluntat sense donar opció a la crítica que ha confós en insult i ganes de posar pals a les rodes.

Us recomano l'article perquè, a més, parla d'una experiència d'uns alumnes de l'articulista, que de ben segur és interessant de conèixer.

Buscant per les xarxes he trobat una frase interessantíssima: Aprendre a dirigir significa deixar de manar.