Cansats de polítics inútils

Tal com us comentava ahir, el senyor Pedro Sánchez ha volgut passar pàgina molt ràpidament de les eleccions municipals i ens ha plantificar unes noves eleccions, mig any abans del que estava previst. Es tracta de portar la veu cantant i demostrar que no té por als resultats. Tothom sap, però, que no ho té gens clar i que haurà de fer mans i mànigues per intentar capgirar la tònica dominant que el porta a perdre les properes eleccions, o si més no a veure com el PP i Vox sumen per fer-se amb el poder.

Les perspectives no són gaire bones per a totes les persones que creiem en la democràcia i, sobretot, en la defensa dels drets de tothom, també dels més dèbils, aquells que no ostenten el poder i que ho tenen prou difícil per subsistir en un món cada vegada més divers, amb un distanciament important entre rics i pobres.

També hem d'estar preocupats aquells catalans que estimem la nostra terra, que hem somiat durant tota la vida el reconeixement als trets diferencials, que hem lluitat per la nostra cultura, la nostra llengua. Sabem que si el PP governa i a més necessita del concurs de Vox, tot seran traves i perdrem els pocs drets que hem estat capaços de salvar.

No he cregut mai en la teoria de com pitjor ens ho plantegin millor ens en sortirem. Està vist i comprovat que la nostra capacitat de resposta i enfrontament als poders que pretenen aniquilar-nos és nul·la. No només som incapaços de fer-hi front, sinó que a més ens dividim i ens tirem els plats pel cap.

Sorprèn, per no dir que emprenya, sentir els discursos dels líders de Junts i ERC demanant unitat davant el repte de perdre bous i esquelles. No sé si no s'han adonat que estem farts dels seus discursos inútils. Estem cansats dels sermons del senyor Junqueras, les declaracions de la senyora Vilalta, de les excuses del senyor Turull, i així podria continuar amb altres exemples i protagonistes.

No han vist la resposta de la gent en aquestes eleccions, amb un nivell de participació ridícul? No creuen que això anirà a més si no són capaços de capgirar el discurs, però sobretot, l'actitud i les maneres?

Estem molt cansats dels polítics d'avui i necessitem un relleu ja! Els volem a casa i necessitem cares noves. Calen polítics que donin la cara, que siguin coherents, honestos i deixin de tractar-nos com a criatures. Els hi reconeixem els mèrits i el sofriment patit, però sisplau quedin-se a casa i deixin que nous protagonistes entomin la situació. No maregem més la perdiu! ja ens han complicat massa l'existència!

Resultats electorals i reaccions

L'anunci de la convocatòria d'eleccions generals ha eclipsat una mica l'apartat de reaccions als resultats electorals que acostumen a sortir als diaris i emissores de ràdio. Tot i així sí que hem tingut l'oportunitat d'escoltar-ne algunes quantes i, com sempre dic, les pròpies paraules defineixen el tipus de persona que un és. I en calent, dissimular és més difícil.

Posar en dubte l'encert dels vilatans a l'hora d'emetre el seu vot, sobretot quan el resultat és tan evident i contundent, no deixa de ser un error personal que s'acompanya de l'ego i l'obsessió que només jo tinc raó i els altres s'equivoquen, i jo ho faig tot bé.

A mi no m'han agradat els resultats obtinguts per la formació política on em presentava. Hauria volgut més representació i poder ser present al Consistori per treballar durant quatre anys per la vila d'Arenys. Però els vilatans han decidit concentrar els seus vots a Junts, castigar el govern sortint, i mantenir en la mínima expressió la resta de partits polítics. I si això ha estat la voluntat clara dels arenyencs, aquesta s'ha d'acceptar, i sobretot respectar.

Seria bo fer una reflexió i anàlisi en profunditat sobre l'actuació d'aquests quatre anys. Hi ha persones que no han acceptat que el partit guanyador l'any 2019 quedés a l'oposició. Un fet totalment lícit, que se sustenta en el sistema electoral vigent, però que sabem que no agrada a tothom, com tampoc va agradar als ciutadans de Barcelona que havien fet guanyador a Maragall, per ERC. A altres persones els ha molestat la manera de gestionar el municipi per part de l'encara alcaldessa i el seu equip. Ningú li podrà negar la dedicació i esforços esmerçats, però no els ha agradat les formes, les maneres.

Des del primer dia he insistit en la importància d'escoltar la gent, donar resposta a les seves inquietuds i procurar treballar plegats. Aquesta no ha estat la pràctica del govern d'ERC, com tampoc ho és la que segueix el seu partit al capdavant de la Generalitat. I això s'acaba pagant.

Els polítics estan desprestigiats, i reben insults massa fàcilment, la majoria de vegades sense cap argument vàlid. Acostuma a ser una crítica acompanyada d'insults massa gratuïts, sovint sota el paraigües de l'anonimat. Això fa que cada vegada resulti més complicat trobar persones engrescades a formar part d'un projecte polític, i això és responsabilitat de tots. Si anem de la mà de la gent, som transparents, responem les demandes, i tenim en compte l'opinió i els suggeriments, segur que podem ser capaços de girar el mitjó. No evitarem l'actuació de maleducats i gent sense escrúpols, però tindrem més persones al nostre costat.

I ara a treballar! cadascú des del lloc on els vilatans ens han col·locat, i sempre amb la voluntat de contribuir en la millora de la nostra vila, els beneficis de tots els vilatans, amb especial atenció a aquelles persones que s'ho passen pitjor. Governar és cosa de tots. Els que formaran part de l'equip de govern i els que vetllaran, des de l'oposició, perquè tot funcioni correctament. I si hi ha mà estesa, millor que millor!

Els vilatans han parlat. Ara és l'hora d'actuar de veritat!

L'endemà de les eleccions toca valorar els resultats i planificar el treball a realitzar durant els quatre anys del mandat. El dia de les eleccions acaba la campanya i comença de veritat la feina per portar a terme aquells objectius que ens havíem traçat. Sens dubte que no aconseguir el govern i quedar-se a l'oposició no ho fa fàcil, però això no vol dir que s'hagi de renunciar al programa il·lusionador que tots junts hem elaborat per millorar la nostra vila.

Junts per Arenys ha obtingut la majoria absoluta, un fet insòlit a la nostra vila, que li permetrà governar sense haver de pensar en pactes amb altres formacions polítiques. Alguns ho veuran bé i d'altres creuran que no ho és. L'experiència dels dos darrers mandats no han estat bons per a la formació que ha vist que tot i guanyar les eleccions es quedava a l'oposició, pel pacte dels altres partits polítics. Ara això ja no traurà el son del futur alcalde de la vila.

Des de la CUP s'ha treballat fort per aconseguir ser decisius en la formació del nou govern, i no ha estat possible. Hem denunciat la manera d'exercir el govern per part d'ERC i els vilatans ens han donat la raó. El càstig ha estat exemplar i de ben segur que servirà per fer-los reflexionar. És una situació que no només els afecta en clau local, sinó que ha estat força general a tot el país. Fa temps que denuncio una praxis equivocada del govern de la Generalitat, amb uns conselleres prepotents que es creuen amos i senyors del país, uns dirigents que reparteixen sermons, deixant d'escoltar la gent. Estic convençut que si avui hi haguessin eleccions al Parlament català, el resultat per a ERC seria igualment demolidor. Potser l'exemple d'ahir els pot ajudar a canviar. 

La CUP, que ha mantingut la mateixa representativitat al Consistori, continuarà treballant per millorar la vida a Arenys de Mar, ajudant al nou govern en tot allò que sigui necessari per sortir de l'atzucac que ens ha deixat ERC, i denunciant allò que no es faci correctament, també la inactivitat davant de realitats que necessiten una resposta. 

Des del primer dia hem afirmat que l'Ajuntament necessita reorganitzar-se davant d'una gestió nefasta de l'actual equip de govern. Cal escoltar tots els vilatans i donar-los resposta a les seves sol·licituds. Cal tenir en compte les entitats, més enllà de les festes i la xerinola. S'ha de treballar de manera decidida per reduir el perill de l'exclusió social que cada vegada afecta a més persones, i tot un seguit de temes pendents que aniré desgranant els propers dies.

Des del meu blog continuaré denunciant tot allò que consideri que no es fa prou bé, però sempre amb un to constructiu. És absurd criticar per criticar, només per desprestigiar qui té la responsabilitat de la gestió pública. La crítica ha de servir per millorar i no oblidar aquelles accions que són beneficioses per als vilatans, sobretot aquells que tenen una vida més precària.

Cal esperar i desitjar encert als nous responsables polítics, i molt de treball. El seu compromís ha de ser total, perquè els vilatans els hi han donat la confiança i n'hauran de retre comptes. Estarem a l'aguait i vetllarem perquè no tot quedi en una exposició de voluntats sense treball efectiu. No defallirem!

Hem votat

Avui teníem l’oportunitat d’escollir les persones que volem que ens representin a l’Ajuntament i alguns ho hem aprofitat i d’altres han preferit quedar-ne al marge. Hem votat qui ens agradaria que fos el nou alcalde, sabent que encara que guanyi pot acabar no sent l’escollit. Aquest és el sistema electoral que funciona a casa nostra i si no ens agrada hem de demanar als nostres polítics perquè lluitin per canviar-lo, però en cap cas ens hem de sentir traïts o enganyats.

La capacitat de pactar amb altres forces polítiques també és una qualitat a tenir en compte en el currículum d’un polític, i quan no s’aconsegueix no podem culpar només als altres, sinó que probablement també nosaltres hi tenim alguna cosa a veure.

En el moment d’escriure aquest post desconec quin serà el resultat electoral a la nostra vila i a la resta de ciutats del país, però una cosa sí que tinc clara, i és que sigui quin sigui el resultat, m’agradi més o menys, la veu de la ciutadania té raó, i els pactes que se’n derivin seran els necessaris per aconseguir una millora substancial de la gestió pública. Si la participació puja n’estarem agraïts. Si és baixa voldrà dir que alguna cosa no estem fent bé i hem de millorar. La desafecció política no és bona per a ningú. Ni per als polítics ni per als vilatans.

Jornada de reflexió

Desconec si la justificació de la jornada de reflexió prèvia al dia de les votacions continua tenint sentit o més aviat seria de les coses que caldria canviar. Tampoc he aprofundit en la comparativa amb altres estats, però sí que n'hi ha molts on aquesta jornada no existeix. I avui, que el món no té res a veure amb l'any 1977, potser caldria fer alguna revisió al respecte. També és cert que Catalunya, tot i tenir-ne la competència, ha estat incapaç d'aprovar una llei electoral pròpia. És per això que no som ningú per anar demanant que es revisin les altres.

Els mateixos diaris en paper, que ja existien fa quaranta anys, i tot el món de les xarxes socials, fan que avui tinguis informació de tot el que va passar ahir mateix, on totes les forces polítiques es varen dedicar de ple a tancar la campanya electoral, penjant l'últim cartell que els pogués durar fins demà diumenge a la nit. També és cert que cap partit polític, si és escrupolós i respectuós amb la legalitat, pot sortir avui a demanar el vot, i en tot cas els candidats faran acte de presència pública que els pugui ajudar a recordar a possibles votants, que són allà i que confien en ells.

Les persones que anem a les llistes, tampoc tenim cap necessitat d'una jornada de reflexió que ens serveixi per decidir quina papereta posarem dins de l'urna, i com a molt ens pot servir per reposar una mica, després de moltes setmanes de precampanya i campanya, tenint en compte que demà també serà un dia dur, des de primera hora fins a conèixer els resultats de l'escrutini.

Avui es pot demanar que la gent surti demà a votar, ja sigui a un partit polític, o bé emetent un vot en blanc o nul, per expressar quina és la seva opció. Particularment sempre he votat, per responsabilitat democràtica. No vaig poder votar des dels 18 anys, perquè la dictadura no ens ho permetia, però sí que ho he fet des de l'inici de la transició. I això no vol dir que estigui content de com funciona tot, que m'agradin els polítics i la política que moltes vegades han seguit, però sí que entenc que si no t'expresses no tens gaires motius per després criticar allò que fan o deixen de fer.

Cadascú ho veu de la seva manera, i per tant accepto l'abstenció amb tots els arguments que em puguin presentar. En tot cas es tracta d'opinar, escoltar i si et convencen, rectificar. 

Us desitjo que passeu una bona jornada de reflexió i que demà actueu de la manera que considereu més escaient.

Avui us demanarem el vot a la CUP pel canvi que Arenys necessita

Avui és el darrer dia que podem demanar el vot, d'acord amb la normativa electoral. Demà és el dia de la reflexió i diumenge les votacions. Podem dir que ja no us molestarem més amb promeses, a través de les xarxes socials, a les vostres bústies, o a peu de carrer. És una acció que té la seva part positiva, com és la d'intercanviar paraules i opinions amb la gent, però hi ha el perill de convertir-ho en un ritual sense un fons sincer, només encaminat a obtenir els vots necessaris per entrar a l'Ajuntament.

Us asseguro que no és el paper que a mi m'agrada jugar. Soc més aviat una persona de treballar des de casa, com una formigueta, sense pretensions d'home públic. Però és evident que quan fas el pas de presentar-te en unes eleccions per servir la teva vila, deixes de ser una persona anònima i la teva vida surt de la privacitat. 

Puc afirmar que la meva decisió de presentar-me per formar part del Consistori, i a poder ser amb prou força com per incidir en la política a seguir durant els propers quatre anys, només se sustenta en l'ànim de servei, de col·laborar en la millora del nostre municipi. Una tasca que no podem fer sols, sinó que necessitem el suport i participació de tots. 

Precisament, perquè he observat el poc interès del govern actual per escoltar la gent i caminar plegats, que m'he decidit de fer el pas. Sempre he cregut en la participació, conscient que és molt fàcil de dir i complicat de posar en pràctica. Ja sigui perquè els polítics de torn no s'ho acaben de creure, o bé perquè els vilatans tampoc hi posen prou de la seva part. A vegades per desenganys o per haver arribat a la conclusió que les seves opinions serveixen per a ben poc.

Ho volem canviar i transformar la manera de fer política a Arenys de Mar. Des de la CUP ens comprometem a fer possible aquest canvi en la gestió municipal, treballant fort per solucionar els problemes actuals de desordre, brutícia, dificultats d'accés a l'habitatge i entrebancs en la mobilitat. 

En el darrer ple municipal el govern d'ERC es vanagloriava d'haver tancat l'exercici 2022 amb un romanent de més de tres milions, i un acumulat superior als tretze. Tot això pot estar molt bé, però a mi m'agradaria més tancar un exercici amb el reconeixement d'haver realitzat una tasca amable, col·laborativa, però al mateix temps eficient i efectiva. De tot això no se'n pot sentir orgullós el govern que ara plega. És per això que us demanem el vot per aconseguir canviar i acostar-nos a tots els vilatans, al marge de les simpaties i ideologies. Tots junts conformem un poble, i aquest ha de ser el millor per a tothom. Us esperem aquest vespre!

Un problema de competències administratives

Començo dient que no vaig seguir el debat de TV3 amb els alcaldables de Barcelona, com tampoc vaig seguir altres debats d'altres ciutats. Sí, però que he llegit comentaris queixosos pel fet que en cap moment parlessin de l'àrea metropolitana, i hi afegiria l'article d'Albert Carreras, al diari ARA, Barcelona: ciutat contra metròpoli, perquè d'alguna manera reforça el que vull comentar en aquest post.

Ho he dit en altres ocasions i em reafirmo. Els ciutadans no tenen l'obligació de conèixer quina administració té competència en els diferents àmbits d'actuació pública. Sí que és bo que se sàpiga, i per tant que se'n faci publicitat, però el més important és que les coses funcionin, que la gestió pública sigui modèlica, en eficiència i eficàcia. Que es doni un bon servei, al marge si l'ens responsable és un ajuntament, una comunitat autònoma o l'estat.

Sovint ens trobem que les administracions es treuen de sobre la responsabilitat, atorgant la culpa a l'altra, sobretot si qui les gestiona és d'un color polític diferent. El més greu, però, és que l'administració més propera a la ciutadania, l'ase dels cops, és qui menys competències té, i en temes que són prou importants per a la gent, que els condiciona la vida en el seu dia a dia. Parlo de l'administració local, com haureu pogut deduir.

La mobilitat entre ciutats, i concretament entre les ciutats de l'entorn de Barcelona i la capital és prou important com per prendre-s'ho amb més seriositat. Ens queixem de Rodalies, i penso que tenim prou motius per fer-ho, però no hi veig prou insistència ni pressió per part de les nostres autoritats per tal de trobar una solució definitiva. I el futur alcalde o alcaldessa de Barcelona ha d'entendre que la vida de les persones d'altres ciutats que es desplacen a la seva ciutat, ja sigui per feina, lleure o estudis, requereixen més atenció i consideració. Potser és un tema d'abast metropolità, però llavors, parlem-ne!

Parlem molt de finestreta única dels tràmits administratius, però hi ha una altra finestreta única que se'n parla poc. Hauríem d'articular millor les diferents institucions públiques, amb les corresponents responsabilitats competencials, per donar resposta coordinada a tots els ciutadans en tots els temes, i treballar per resoldre tot allò que afecta la ciutadania, al marge de la competència assumida. 

Encara que hi ha altres temes també importants, Rodalies és una prioritat, perquè ho considero una immoralitat tal com està funcionant des de sempre, però cada vegada en pitjors condicions. Els nostres polítics s'haurien de posicionar ferms per resoldre el tema, i si cal sortir al carrer, sortim i rebutgem aquest greuge històric. Ens estranya que cada vegada hi hagi més abstenció i desafecció per la política? Crec que els motius són clars i evidents. Prou parlar per parlar, i més arremangar-se per resoldre els temes que preocupen a la nostra societat.

Parlant amb els vilatans

Parlant amb la gent t'adones que encara hi ha arenyencs que estan dubtant a quina força política donar el seu vot. Són persones que no militen a cap partit polític, encara que puguin tenir certes simpaties amb alguns colors o ideologies, però que es fixen en les persones que formen part de les seves llistes. Amb elles hi pots parlar obertament perquè acostumen a escoltar-te. Saps que no podràs convèncer-les amb enganys o falses promeses, i esperen que els expliquis com penses dur a terme tot allò que els altres no han aconseguit.

Es diu que en els pobles la gent vota les persones, però jo sempre he pensat que la gran majoria, la que decanta el resultat final, tria la marca, i només uns quants analitzen les persones, la manera com han actuat fins ara, i després decideixen. Els seus vots, però, també són importants, perquè poden decidir el resultat final d'una candidatura.

Queden dos dies de campanya i encara tenim la il·lusió de pensar que les nostres paraules, els nostres arguments, les nostres explicacions del programa electoral poden engrescar a més d'un. I ho fem amb honestedat, realistes al màxim, i en positiu. Volem convèncer qui no ens coneix que podem canviar la dinàmica actual de desgovern. Volem explicar-los que nosaltres sí que creiem en la participació de la gent, en el diàleg, en la necessitat de caminar junts per resoldre tot allò que ens depara el dia a dia.

Demà tornarem a sortir al carrer i mantindrem les orelles atentes a tots els comentaris i suggeriments. Però això no només ho farem aquests dies de campanya. Volem i ens comprometem a tenir sempre la porta oberta a la gent. Als que pensen com nosaltres i a totes aquelles persones que no ens hauran votat, però que tenen en comú amb nosaltres les ganes de millorar el funcionament de l'Ajuntament, de millorar la vida de la nostra vila.

I divendres us esperarem a la plaça de l'Ajuntament per tancar la campanya, amb la participació d'una part de nosaltres, en representació de tot l'equip que ha treballat i ho continuarà fent, pensant en tothom, siguin joves, adults o sèniors. Siguin patriotes o vinguin d'altres contrades. Perquè sabem que alguns no podran votar-nos, ja que les restriccions formals no ho fan possible, però ens trobaran sempre disposats a atendre'ls i a resoldre els seus problemes i a recollir la seva opinió, els seus suggeriments, les seves inquietuds.

El vot a la CUP, el vot al canvi!

Sempre he defensat un altre model electoral, on la gent pogués escollir les persones. Ho he defensat per la importància que dono a les relacions personals, a la responsabilitat assumida per un polític davant d'uns electors concrets. I quan parlem d'eleccions municipals, i ens referim a poblacions com la nostra, on gairebé ens coneixem tots, i amb prou feines pots bellugar una cadira sense que se n'assabentin des de l'altre costat, encara agafa més força aquest model de vinculació directa, de relació entre vilatà i polític local. 

Aquests dies de campanya, tots defensem uns colors, una marca, una ideologia, però tots volem millorar la gestió municipal, sense que hi pugui haver grans diferències en els programes. Hi ha, però un rum-rum de fons que parla de les persones, que etiqueten, perquè tothom té memòria sobre fets, comentaris, afirmacions i promeses, però sobretot actituds i maneres.

Tot això em referma en la idea, que hi crec sincerament, que no hi ha res més important que les relacions humanes, que la capacitat d'escoltar els altres per millorar i aprendre. No tothom ho veu igual. Hi ha qui es creu que uns resultats electorals favorables són prou motiu per exercir un lideratge opac, denigrant, sense tenir en compte les persones. Després ve la contradicció més flagrant, com és fer-se l'amable per recaptar els vots que et permetin continuar amb la mateixa tònica, amb la mateixa manca de respecte.

Una campanya electoral no és fàcil, no només pel cansament físic i la pressió que reps, sinó també per la reflexió constant sobre el que estàs fent, l'esforç per mantenir-te honest i coherent amb els teus principis, i amb les ganes de fer arribar el missatge més clar i sincer a tothom. A aquelles persones que coneixes, però també aquelles altres que poden pensar molt diferent de tu.

Avui, l'estona que hem destinat a presentar el nostre programa a peu de carrer, també ens ha servit per conèixer situacions que requereixen una millora sense demora. Hem pogut constatar que la nostra feina es valora i s'aprecia sincera, sense grans promeses, però sí amb tota la voluntat de treballar amb energia i eficàcia per millorar una gestió municipal desmanegada i allunyada de la ciutadania. Amb la CUP hem de redreçar una dinàmica que no hauria d'haver existit mai. I per això demanem el vot a l'Arnau i a tot el seu equip. El vot al canvi!

La CUP, també amb la gent gran

Aquesta tarda l'hem passat fent-la petar amb els socis de l'Esplai, que aquests dies han obert les portes per parlar amb les diferents formacions polítiques que ens presentem a les eleccions de diumenge. Ens hi hem trobat molt a gust i han sortit temes molt interessants.

La CUP no actua diferent ara que hi ha eleccions de la resta de l'any, perquè la CUP parla amb la gent, sense embuts, mostrant-nos tal com som, explicant els nostres projectes i idees, però sobretot escoltant els altres i recollint totes les inquietuds, les demandes i reivindicacions. 

El nostre compromís, com ja ho hem explicitat, és que aquestes trobades no es limitin a la campanya electoral, sinó que tinguin una continuïtat, al marge de si les eleccions en són més o menys favorables, si podem formar part del govern municipal, o ens quedem a l'oposició. 

En el seu dia la CUP va proposar la creació del regidor de barri entre totes les formacions polítiques del Consistori, però cap altre partit polític ho va recollir, i per això es varen crear les assemblees de zona de la CUP. Es pot tornar a intentar, o simplement deixar clar que els membres de la CUP seguiran parlant amb la gent i amb totes les entitats de la vila, per recollir totes les opinions i traslladar-les a l'Ajuntament.

Hem parlat d'energia renovable, de participació, de subvencions, de com combatre la bretxa digital, de mobilitat i accessibilitat a les diferents zones d'Arenys, d'habitatge, de les activitats que realitzen les entitats i el poc interès demostrat pels diferents governs municipals. Hem recollit els precs i anotat bé els comentaris crítics, però al mateix temps constructius i de sentit comú. Hi ha coses que no s'estan fent bé, i d'altres que ni tan sols es fan ni es preveuen. 

La nostra vila, que és una de les més envellides de la comarca, necessita un canvi en la manera de treballar amb la gent gran. Ho diem en el programa: no només calen polítiques assistencials per a la gent gran, sinó que hem d'aprofitar el coneixement, l'experiència i la disponibilitat de moltes persones que poden ajudar-nos en la tasca de revitalitzar la nostra vila. La jubilació no és el final de la vida, sinó el començament d'una nova etapa, on tots podem aportar-hi molt. L'Ajuntament ho ha de facilitar i tenir-ho en compte. 

Amb la CUP, la candidatura més jove de totes, la gent gran té futur. És per això que demanem el vot per tal de ser decisius a l'hora de portar a la pràctica el nostre programa per als propers quatre anys.

Parlem de la residència municipal

En campanya electoral tots les formacions polítiques que volen entrar a l'Ajuntament estem fent un seguit de promeses, la majoria de les quals resulten repetitives i cansen a la majoria dels vilatans. Són promeses que s'han fet any rere any i que no s'acaben de materialitzar. No ens cal fer grans invents, perquè cada quatre anys ens adonem que tot allò que s'havia promès, o gairebé tot, està per fer.

No és estrany, doncs, que cada vegada siguin més i més les persones que han perdut la confiança en els polítics i vegin en les promeses un conjunt de paraules buides que no porten enlloc. És per això que les persones que hem decidit presentar-nos a les eleccions hem de tenir-ho en compte. En primer lloc hem d'evitar prometre allò que sabem que no podrem fer, i després tenir molt clar què estem dient que volem fer, perquè l'endemà de la presa de posició, qui estigui a govern ho comenci a planificar i posar-ho en marxa, i qui es quedi a l'oposició ho tingui molt present per recordar-ho cada dia fins que s'encarrili la feina.

Parlant amb les persones, a peu de carrer, tot lliurant els nostres tríptics explicatius, et comenten tot allò que fa temps que està encallat i que no hi ha manera de solucionar-ho. No sempre es tracta d'actuacions impossibles, sinó més aviat és qüestió d'oblit, per deixadesa o perquè es prioritzen accions més vistoses.

L'Ajuntament de la nostra vila compta amb una residència geriàtrica de gestió municipal amb mancances. Ens han arribat elogis al tracte humà i bona feina de les treballadores del centre, i això ens reconforta, però no passa el mateix amb les condicions de l'equipament, amb projectes encallats, i la despesa inútil que s'hi ha fet i que no resol una de les necessitats més urgents, com és la d'ampliar l'oferta de places atesa la demanda actual.

Sigui qui sigui qui assumeixi la responsabilitat de governar els propers quatre anys, ha d'entomar aquest tema i donar-li la millor solució. Estem parlant d'una tasca necessària per donar resposta a un col·lectiu de la nostra vila que no pot permetre's el luxe d'esperar més temps. Tingueu la completa seguretat que si la CUP entrem a l'Ajuntament amb prou força com per incidir en la política del proper mandat, aquest tema no continuarà aturat, sinó que treballarem per recuperar tot el temps perdut fins ara, i donar la resposta que els nostres vilatans ens demanen insistentment.

Intervenció a l'acte central de la CUP

Bona dia. La CUP ens presentem en aquestes eleccions municipals amb la il·lusió de ser decisius per al canvi que necessàriament s’ha de produir en la manera de gestionar el nostre Ajuntament. Som l’alternativa a un govern que improvisa, incapaç d’organitzar les dependències municipals. L’alternativa a un govern ineficient que no sap optimitzar els recursos ni atendre, com es mereixen, els vilatans i vilatanes. 

Portem massa anys de desordre administratiu que no han sabut solucionar ni el govern de Junts ni el d’ERC. Una desorganització del nostre Ajuntament que ha quedat palesa en moltíssims exemples que han sortit a la llum pública, però que encara es fa més evident quan tens necessitat de posar-t’hi en contacte per a qualsevol tràmit administratiu, sigui una llicència d’activitats o un permís d’obres.

Els nostres treballadors municipals estan desbordats per aquesta manca d’organització, perquè no hi ha un direcció clara sobre quines són les prioritats ni la necessària coordinació dels diferents serveis per ser més ràpids i resolutius, ni disposen de les eines ni la formació necessària per donar resposta a les necessitats de la nostra població.

No pot ser que s’endarrereixin els cobraments de les subvencions, com ha estat el cas de les beques per material escolar del curs que ja s’acaba, o es convoquin de manera desorganitzada les campanyes de subvencions sense prou publicitat i sempre a darrera hora. Per no parlar de la manca de resposta a les instàncies i sol·licituds que s’adrecen a l’Ajuntament. O la lentitud en la gestió dels tràmits administratius.

L’administració ha de donar resposta a les necessitats dels vilatans, i això no es tradueix en imposicions i obstacles, sinó en facilitats, i voluntat d’escoltar, atendre i respondre a tothom. De la manera més natural i entenedora.

Si em permeteu una llicència, us diré que torno a la política municipal activa per recuperar i reactivar elements que ara fa setze anys vaig iniciar i, que malgrat la millora que va suposar en aquells moments, no han avançat suficientment. 

La creació de l’Oficina d’Atenció Ciutadana, en horari de matí i tarda; la informatització de l’Arxiu Municipal, que es trobava perdut entremig de calaixos, armaris i caixes per terra; la creació del Servei de Recursos Humans, per regularitzar situacions laborals interines que s’arrossegaven des de feia anys; la creació dels consells de participació; el primer projecte de pressupostos participatius; la redacció de noves ordenances municipals, són alguns dels exemples de la tasca que durant quatre anys vaig poder implantar, gràcies a l’optimització dels recursos i a sumar sinergies de govern, treballadors municipals i ciutadania. 

És per tot això que la CUP entrarà de ple a l’organització del nostre Ajuntament per poder acabar amb aquest desori que comporta pèrdues econòmiques, desgast i frustració als vilatans i als propis treballadors municipals.

• Revisarem l’organigrama municipal per adaptar-lo a les necessitats actuals.
• No ens cal un càrrec de confiança a alcaldia, sinó una persona al capdavant de l’organització municipal, i la creació de caps de servei.
• Revisarem els protocols d’actuació i millorarem i simplificarem els tràmits administratius per facilitar l’accés dels vilatans a l’Ajuntament, sense oblidar-nos de l’Oficina de Recaptació de Tributs de la Diputació.
• Revisarem l’Oficina d’Atenció Ciutadana, perquè sigui realment una oficina de primera atenció en tots els àmbits de competència municipal, amb uns horaris prou amplis per donar resposta a tots els vilatans.
• Farem un acompanyament digital en tots aquells tràmits que no requereixen presència, treballant per reduir la bretxa digital.
• Millorarem les condicions de treball dins de l’Ajuntament, incidint en la formació i l’optimització de recursos, humans i econòmics.
• Ressuscitarem el Codi ètic que es va aprovar ja fa anys i que, com moltes altres coses, ha quedat arraconat en un calaix.
• Revisarem el Pla d’Actuació Municipal, el famós PAM, incorporant indicadors que permetin avaluar objectivament el grau de compliment dels diferents programes i actuacions, per part dels vilatans, però també dels propis treballadors municipals i responsables polítics.
• Millorarem la transparència, posant tota la informació al dia. L’actual govern d’ERC es posa medalles amb premis que no fan justícia a la realitat. L’accés a la informació és limitat, poc transparent i endarrerit.
• Actualitzarem les ordenances municipals, algunes de les quals tenen més de quinze anys i han quedat obsoletes. Les volem renovar i fer-les aplicar. No pot ser que tinguem unes ordenances aprovades que som incapaços de fer complir.
• I pararem l’orella per escoltar els suggeriments i opinions dels arenyencs, perquè només treballant conjuntament podrem fer una vila millor.

La CUP volem sortir d’aquesta inèrcia dels darrers quinze anys d’aprovar mocions i compromisos de treball que queden en no-res. Volem posar ordre al desordre, i per això necessitem tot el vostre suport i confiança, perquè la nostra veu tingui força dins del nou Consistori.

Cal un canvi en la manera de gestionar el nostre Ajuntament, i amb la CUP i tots vosaltres, aquest canvi arribarà.

Un gran equip per a un gran canvi al nostre Ajuntament

Aquesta tarda he estat retocant els apunts de la meva intervenció a l'acte central de campanya que la CUP celebrarà demà dissabte, al migdia, a la plaça de l'Església. Sempre amb el permís del temps i la pluja. Mai hem agraït tant que plogui com ara, encara que ens faci moure els actes de lloc. La sequera que estem patint és massa seriosa com per dubtar de la seva bondat.

Aquests dies, i ja portem una colla de setmanes, hem estat treballant a fons, distribuint les tasques, totes elles necessàries i imprescindibles, si el que volem és aconseguir arribar al més gran nombre de persones, i fer-ho amb un missatge clar, sincer i honest. Volem transmetre la il·lusió que compartim per aconseguir entrar a l'Ajuntament amb la força suficient per ser decisius en tot allò que ha de fer-nos sortir de l'atzucac en què ens ha ficat l'actual govern en minoria d'ERC.

M'he escapat una estona a col·laborar en la tasca de difusió del nostre programa a peu de carrer, en les paradetes que aquests dies hem anat organitzant per la vila. El contacte amb les persones és molt important, perquè sempre aprens d'elles, siguin de la mateixa corda o pensin diferent. La gent és amable i els desagradables són una excepció.

Ens han felicitat per la tasca realitzada aquests dies. Fins i tot alguna persona que durant la campanya actua d'adversària nostra. I ho hem agraït. La feina, quan es fa amb ganes i de manera col·laborativa, amb un gran equip de persones, sempre et compensa. Una altra cosa són els resultats electorals. No sempre va en consonància la bona feina amb la victòria, però nosaltres no defallim i ens quedem, de moment, amb la satisfacció de fer arribar a la gent les ganes de canviar la política municipal, pensant en les persones. En com fer-los la vida més fàcil, millorant la gestió, la mobilitat, la neteja, i comptant amb tothom per créixer junts.

Torno a casa a repassar el text perquè sigui el més clar possible, però sobretot el més honest, sincer i creïble. No enganyarem a la gent, perquè ens estaríem enganyant a nosaltres mateixos. Volem una vila millor i poder-ho compartir amb persones amables, treballadores i de confiança. Amb la CUP segur que s'hi podrà comptar. Som un gran equip!

Què s'ha fet per l'habitatge social?

Aquests dies de campanya hem pogut escoltar alguns discursos que són realment enganyosos. El govern d'ERC s'ha volgut posar la medalla dient que mai s'havia fet tant per l'habitatge social a la nostra vila, i queden tan amples!  Si una cosa és certa és que mai se n'havia parlat tant com ara, però els resultats són nuls i el problema d'accés a l'habitatge continua latent, sense solució imminent. 

Confiem que les mateixes paraules deixin en evidència la manera que l'actual govern té de tergiversar les coses. No és cert que s'hagi fet tant per habitatge, quan el més calent és a l'aigüera. Es refereixen als contactes amb les empreses que han de construir els 50 habitatges i gestionar-los? O bé es refereixen a l'únic habitatge que s'ha adquirit i que està buit i pendent de reformes? O es tracta de la gestió dels 10 habitatges del Pla dels Frares cedits per l'Agència d'Habitatge de Catalunya, i que es troben desemparats?

No, no s'ha fet gairebé res en habitatge, malgrat comptar amb una plantilla de tres arquitectes municipals. Ni s'ha donat compliment a la moció aprovada a finals de l'any passat per a la creació d'una oficina d'habitatge. Ni s'ha avançat en els treballs per detectar els habitatges buits a la vila...

No es pot estar disfressant la realitat amb l'únic objectiu de perpetuar-se en el poder, sense capacitat d'actuació i d'obtenir resultats satisfactoris. Un govern que no és capaç de pagar a temps les subvencions per al material escolar, serà capaç de gestionar l'habitatge social que ens diuen que ja han creat?

La CUP vol deixar en evidència la mala praxis de l'actual govern i ens presentem a les eleccions per fer realitat el canvi que el nostre Ajuntament necessita perquè la vila prosperi, i surti de l'atzucac que els darrers governs ens han deixat.

Maquillant la realitat els darrers dies de campanya per obtenir vots no és la millor manera de generar confiança a la gent. No volem prometre impossibles ni fer creure que la gestió municipal és fàcil i senzilla. Som conscients de les dificultats de liderar projectes municipals amb els pocs recursos que els ajuntaments tenen, però sabem que amb il·lusió, honestedat, les idees clares i molta dedicació podem capgirar la dinàmica actual i portar millores a la nostra vila. És per això que demanem la confiança dels arenyencs perquè tots junts entrem a l'Ajuntament amb força.

Un equip per al canvi

Aquests dies que som al carrer per informar del nostre projecte per als propers quatre anys hem pogut constatar les ganes que molts vilatans tenen d'un canvi en la manera de governar el nostre Ajuntament. Estan farts de falses promeses, de sentir-se marginats i mai escoltats per un govern prepotent i alhora ineficient, que només ara, quan necessita els vots per mantenir-se en el poder, surt al carrer amb cara amable fent veure que compten amb ells.

La CUP ho hem denunciat com a formació política, però també a títol personal. Volem un govern amable, eficaç, que no enganyi i que compti amb tothom per avançar conjuntament, fent front a tots els problemes i entrebancs que la vida ens proporciona, i fent realitat aquells objectius que falsament ens diuen que ja s'han resolt.

Som un equip il·lusionat, però al mateix temps realista. Sabem que no podem fer grans promeses si no volem acabar enganyant la gent. Volem tocar de peus a terra, i fer realitat allò que creiem. Estem decidits a servir a tothom, pensi com pensi, siguin joves amb tots els seus problemes de precarietat laboral i d'accés a l'habitatge, i també la gent gran, amb més dificultats de mobilitat, amb el risc de la bretxa digital que els provoca dificultats en la tràmits amb l'administració pública, però també en la seva relació amb empreses de consum i del món privat.

Hem d'aconseguir recuperar l'eficiència de l'administració local i per això volem organitzar la feina que els nostres treballadors municipals realitzen en benefici de tots. I això només ho podem aconseguir amb la col·laboració de tots, sense marginar ningú, escoltant totes les opinions, aprofitant tots els recursos. Amb la confiança dels vilatans podem entrar amb força a l'Ajuntament i provocar el canvi que tothom desitja.

Parlem de lavabos públics també

En un moment o altre de la nostra vida hem esdevingut turistes o visitants d'altres pobles i ciutats. Ens agrada conèixer nous horitzons, descobrir històries desconegudes i gaudir del patrimoni, de la cultura, de les festes i tradicions. Ens agrada passejar pels seus carrers i places, i agraïm trobar-los nets i endreçats. 

Quan rebem a casa a familiars, amics i coneguts d'altres contrades, volem ensenyar la nostra vila de la qual ens sentim molt orgullosos. És per això que presumim de la nostra cultura i tradició, del patrimoni urbà i el poc que ens queda de patrimoni natural, i procurem evitar aquells racons que la neteja no és precisament notòria.

Arenys de Mar necessita millorar en neteja, i això implica l'administració local, però també els vilatans, que sense la seva col·laboració es fa difícil aconseguir una vila neta i polida, que ens faci sentir orgullosos davant dels nostres visitants.

Sigui per l'edat o per les meves manies, quan visito una ciutat agraeixo que disposi de lavabos públics, sense necessitat d'haver d'entrar mig amagat a un bar o restaurant on no tinc intenció de fer-hi parada. A la nostra vila aquest tema dels lavabos públics no està solucionat. Els nostres polítics no hi donen la importància que entenc que hauria de tenir. Però no és només pensant en els nostres visitants i forasters, sinó que també nosaltres, els que residim a la vila, sobretot si la nostra casa no es troba al centre, també ens agradaria poder comptar amb aquest servei.

En una campanya electoral parlem de grans projectes. Intentem trobar solucions a grans qüestions, però en canvi ens oblidem dels petits detalls que poden arribar a ser prou significatius i resoldre situacions desagradables. Ens oblidem de col·locar bancs accessibles per a les persones grans, com parlava fa un parell de dies, o d'eliminar barreres arquitectòniques, com comentava ahir mateix.

En el programa electoral de la CUP hi trobareu petits detalls que són importants encara que no els acostumeu a sentir en els mítings, ni formen part de les grans promeses dels líders polítics, però que fan més fàcil la vida en societat, siguin els nostres visitants, o nosaltres mateixos. La CUP és sensible i posa per davant de tot el benestar de tota la població, amb especial interès cap a les persones que ho tenen més difícil.

Pensant en la gent gran i persones amb diversitat funcional

Hi ha moltes coses per endreçar i molts temes a desencallar que no s'han prioritzat. Ahir parlava de millores a la via urbana que els vilatans ens reclamen. Elements que per algunes persones poden no tenir importància, com els bancs adequats perquè la gent gran i amb dificultats ho tingui més fàcil per asseure-s'hi i descansar, o el compliment de normatives que dictaminen on es pot col·locar el mobiliari urbà, o els elements publicitaris dels comerços, que ben regulat poden fer més agradable la mobilitat de les persones pels carrers i places de la nostra vila.

Tenim una població envellida i la tendència és que vagi en augment, i això ens ha de fer veure que no podem ignorar tots aquells obstacles i barreres arquitectòniques que impedeixen la normal circulació de les persones. Hem millorat en carrers de preferència per als vianants, però encara hi ha molta feina a fer.

Regulem les terrasses de la Riera. És molt important que la restauració pugui oferir un bon servei a peu de carrer, però no a qualsevol preu. No posant obstacles a la circulació de les persones a la principal artèria comercial de la vila. Hem de fer possible la complementarietat del negoci amb l'oci. 

I hem de treballar per millorar l'accessibilitat a zones de la vila, on hi ha residents, però també serveis d'ús general i en algun cas de certa freqüència, com podria ser el Centre d'Atenció Primària (CAP), on no tothom ho té fàcil per arribar-hi. Penso en els pisos de Sant Telm, o del Pla dels Frares, dos nuclis de població que es troben al capdamunt d'una carena. No poden passar quatre anys més sense que s'hagi trobat la solució. Tothom en parla, però no s'acaba de concretar en res.

També es parla de la gent gran que viu sola. Persones que corren el risc de l'exclusió social. Han sorgit iniciatives i projectes, com el programa RADARS, però el més calent és a l'aigüera. La col·laboració ciutadana és bàsica per fer possible la integració de tothom a la vida social de la vila, però cal un acompanyament i planificació de l'administració local. La gent gran no només vol festes i berenars a la Riera. També necessita que se'ls tingui en compte el dia a dia. Hi ha moltes persones a la vila disposades a col·laborar-hi. Posem-nos-hi seriosament i coordinem un bon treball al respecte.

Ahir parlava de sensibilitat, perquè és bàsic si volem aconseguir una bona convivència on tothom i tingui cabuda, pensant sobretot en les persones que per les circumstàncies que siguin ho tenen més complicat. Podem pensar en grans inversions i projectes, però si no posem per davant de tot les persones a qui diem que volem servir, ens equivocarem. 

La CUP volem entrar amb força a l'Ajuntament perquè som joves i volem treballar per a ells i amb ells, però estem alhora molt sensibilitzats amb les problemàtiques que afecten a la gent gran i les persones amb diversitat funcional.

Sensibilitat a les inquietuds dels vilatans

De la gent aprens, i per això és tan important escoltar el que et diuen, posar-te a la seva pell i analitzar què pots fer perquè les inquietuds dels altres tinguin una resposta. No tot és possible, però l'esforç per trobar solucions sempre és valorat. Tancar les portes a la incomoditat, a la crítica, a les persones que no pensen com tu, és el pitjor que pots fer a la vida, i en la política passa massa sovint.

Aquests dies que estem més en contacte amb els conciutadans t'adones que les persones no demanen impossibles. Els seus raonaments són creïbles, encara que no sempre tinguis solucions per a tot, però és cert que hi ha sortides a moltes de les demandes que et fan, la majoria de les quals són més qüestió de voluntat i ganes de fer més fàcil la vida dels altres. 

Que la gent gran pugui asseure's als bancs que hi ha a la via pública, sense la por de no poder-se aixecar, perquè són bancs massa baixos, sense recolzabraços. Que les façanes dels carrers estiguin lliures d'obstacles, perquè les persones amb visió reduïda no s'hi entrebanquin. Que les terrasses que et permet asseure't a prendre algun refresc, no siguin un impediment per a la lliure circulació dels vianants... Tot això està previst, però a la nostra vila no es cuida. No hi ha voluntat política.

Que et puguis dirigir als regidors i alcaldes i rebis una resposta a temps, encara que no sigui allò que voldries, però que et sentis escoltada i atesa. Que les normatives establertes es revisin, però sobretot que es facin complir, perquè la vida pública al nostre municipi no esdevingui xauxa. Tot això no és tan difícil de regular, però no hi ha voluntat política.

Que es vetlli perquè la gent recicli correctament les seves deixalles, però sobretot que els comerços, bars i restaurants siguin els primers de donar exemple. O el propi Ajuntament, a l'hora de netejar els carrers i amuntonar les bosses de brossa que a vegades s'eternitzen. Es tracta només de sensibilitat, de vetllar perquè la nostra vila estigui neta i endreçada, però no hi ha voluntat política.

Que la gent se senti segura caminant pels nostres carrers, sense necessitat de contractar més policies ni col·locar més càmeres a la via pública, sinó canviant el model policial, més proper a la gent. Que s'interrelacionin amb la gent, amb els botiguers. Que no representin una amenaça, sinó un recurs amb qui confiar perquè saps que estan amb tu i per a tu. Tampoc no és tan difícil. Es tracta de proposar-t'ho i canviar el xip. Es tracta de tenir voluntat política per canviar un model que s'ha demostrat que no funciona.

És per tot això i molt més que la CUP vol entrar a l'Ajuntament amb força per poder ser decisius a l'hora de canviar la manera de governar la nostra vila. Volem un govern on tothom s'hi senti representat i implicat.

La CUP vol entrar amb força a l'Ajuntament

Avui ha estat la primera trobada a peu de carrer dins de la campanya electoral. Fins ara ho batejàvem com a precampanya i la gent no s'ho trobava tan a sobre. Amb la campanya en marxa els partits polítics surten al carrer a demanar el vot i es fa tot presentant el programa electoral que s'ha preparat pensant en quatre anys de mandat. L'intercanvi d'opinió amb la gent sempre és positiu, però hem de ser conscients que en campanya electoral hi ha un objectiu molt clar que ens pot deformar el veritable sentit del diàleg. 

L'interès per conèixer l'opinió de la gent no es pot limitar durant els quinze dies de campanya, sinó que ha de ser extensiu durant tot el mandat, i aquí és quan tot comença a grinyolar. Hi ha partits polítics que tenen molt clar que només es dediquen a la gent quan hi ha un interès concret i immediat, com són les eleccions. D'altres que ho allarguen en el temps, però se n'obliden al cap de pocs mesos, potser setmanes. Finalment hi ha aquells que s'ho creuen de veritat i treballen per practicar-ho sempre, hi hagi o no eleccions a la vista.

Creure en els altres és bàsic per aconseguir empatia i confiança de la gent. Jugar amb la gent fent-los creure que treballes per a ells, que els respectes la seva opinió i els escoltes, quan després fas el que vols i et centres en els "teus", no afavoreix la relació administració-administrats.

Avui, hem repartit el tríptic amb un petit resum dels principals objectius de la nostra campanya. Disposem d'un programa exhaustiu que vol ser creïble, sense promeses impossibles de dur a terme, i amb projectes que no són fàcils i que requereixen el seu temps, però que ens hi podem posar a treballar des del primer dia.

La gent que circula pel carrer, anant o tornant de la compra del dissabte, no està per grans debats i discursos. Va per feina! Malgrat tot, nosaltres ens volem donar a conèixer i intentar convèncer-los que no ens fiquem a la política local per ocupar un seient que ens doni seguretat econòmica ni prestigi, sinó que ho fem amb esperit de servei. I això ho haurem de demostrar ja sigui des de govern o des de l'oposició. Posant per davant els interessos de la gent, i esmerçant tots els nostres esforços, coneixements i experiència per aconseguir millorar el funcionament de la vila. No és fàcil, i que digui que ho és, ens enreda. Però ho hem d'intentar, i ho hem de fer amb la col·laboració de tothom, pensin com pensin, tinguin els interessos legítims que tinguin.

Per això la CUP vol entrar a l'Ajuntament de la mà de tothom, perquè tots tinguem consciència que som part implicada i responsable del funcionament del nostre municipi. Que entre tots ho hem d'aconseguir, perquè és cosa de tots i no de 17 persones que durant 4 anys ocuparan unes cadires de molta responsabilitat i compromís. La gent és agradable i amable, però vol canvis reals per millorar la vida del nostre Arenys, i nosaltres estem convençuts que amb la CUP ben forta ho podrem aconseguir!

Veniu a la festa d'inici de campanya de la CUP!

Pancartes, cartells, revistes, programes, tríptics... tot arriba a l'hora per començar una campanya electoral que ens ha de portar a la constitució d'un nou consistori a la vila. Un inici de campanya remullat, però contents després de tants mesos esperant la pluja. No n'hi ha prou i en necessitem molta més, però no podem deixar d'estar contents amb la sequera que estem patint i la repercussió que té sobre la pagesia i el benestar de tots plegats.

Lamentar profundament els actes incívics i pertorbadors que han portat a retirar la propaganda electoral d'una formació política, poques hores després de ser penjada amb tota la il·lusió del món. Aquests actes són reprovables i només comporten malestar i ràbia, per la manera de fer d'unes persones que no saben jugar democràticament. Tot el meu respecte als nostres adversaris afectats, amb les mateixes sensacions com si ens ho haguessin fet a nosaltres.

Reivindicar també la feina feta per les nostres regidores, malgrat el to de menyspreu que es desprèn d'una entrevista a una representant d'una altra formació política que no està a l'alçada de les circumstàncies, i que vol amagar les pròpies mancances culpabilitzant d'aquesta ineptitud a qui li pot fer ombra.

Demanar a totes les forces polítiques un treball seriós i honest, sense enganys ni trampes, en la tasca de convèncer els vilatans perquè els ofereixin els vots suficients per ser decisius a l'hora d'aplicar polítiques econòmiques, socials i culturals en benefici de tots, absolutament tots, els vilatans.

I recordar que la CUP som l'alternativa a un govern obsolet, poc empàtic i gens resolutiu, que ha deixat al marge la ciutadania, i ara corre a fer-se el simpàtic per no perdre més vots dels que la pròpia dinàmica els comportarà.

Animar a tothom a participar i opinar. És per això que la CUP posa a disposició de qui ho vulgui, un espai de participació i tramesa d'opinions i suggeriments, perquè ens ajudi entre tots a sortir d'aquest atzucac que l'actual govern ens ha deixat, i que altres forces polítiques difícilment seran capaces d'aconseguir.

I aquest és el programa que presentem per als propers 4 anys, amb la confiança de rebre tot el suport necessari per ser decisius en l'aplicació de les polítiques que necessita la vila d'Arenys de Mar.

Tret de sortida a la campanya electoral

Aquesta mitjanit comença oficialment la campanya electoral per escollir els nous regidors i regidores del proper mandat. Totes les forces polítiques estan a punt al tret de sortida, però és evident que fa dies que la campanya està en marxa, encara que no li diguem pel seu nom. Parlem de precampanya. I n'hi ha que la comencen l'endemà mateix de les eleccions, sobretot quan els resultats no els hi han estat favorables.

Les campanyes electorals no tenen res de dolent, quan se'n fa un bon ús. És cert que generen despeses que ens les podríem estalviar, però ja se sap que hi ha aquell component publicitari que ens sembla que necessitem per acabar de convèncer les persones que puguin estar dubtant a l'hora de triar el partit que més els convenç.

És per això que o bé ens culpem tots o ens disculpem a la plegada. Si una força política deixa d'anunciar-se, més aviat hi sortirà perdent. Ningú es vol quedar a casa i després lamentar que no ha fet prou per donar-se a conèixer. Seria bo, però, que tothom fos honest en els seus plantejaments, encara que puguem acceptar alguna exageració. El que no és lícit és enganyar i prometre allò que saps que no podràs complir. I això passa més sovint del que sembla.

Avui, doncs, els polítics i les persones que hem decidit presentar-nos per servir la nostra vila i la seva gent, sortirem al carrer a penjar cartells i pancartes. Sortosament, si més no a la nostra vila, ja fa temps que ho tenim força regulat, i ja no es produeixen aquelles enganxades dels primers anys de la democràcia, on totes les parets s'empastifaven sense ordre ni concert. Tenia la seva disculpa, després de 40 anys de silenci obligat.

La CUP sortirem amb la il·lusió d'aconseguir uns bons resultats que ens permetin ser decisius en el govern de la nostra vila. És cert que es pot fer feina des de govern i des de l'oposició, però no és menys cert que si no pots assumir responsabilitats de govern es fa molt difícil que la teva opinió sigui escoltada. Ja no és tant per la raó que puguis tenir o no, com pel fet de no sumar prou perquè els teus vots siguin reconeguts.

Sortirem il·lusionats, però molt convençuts de la responsabilitat que representa dirigir el futur d'una vila, amb més de setze mil habitants, i amb moltes mancances fruit d'uns anys d'estancament i desordre. Tenim ganes de ser decisius i per això ens cal generar confiança entre els nostres conciutadans. Aquesta mitjanit comença a rodar una campanya que ja fa dies que funciona i que hi estem treballant per fer-nos creïbles.

Generar confiança

A la política actual, tant a nivell local com autonòmic o estatal, una de les principals mancances és la capacitat dels nostres representants per generar confiança. Tot i que la feina davant d'un ajuntament és, al meu entendre, més de gestió que no pas política, la ideologia és un fet que no podem aïllar i determina, amb més o menys força, el tarannà d'una persona. Intentar ser neutral o voler vendre que no s'està sota la influència d'una manera de pensar és enganyar-nos a nosaltres mateixos, però també a les persones a qui diem que volem servir. 

Cal diferenciar l'actuació ideològica de la deshonesta, l'enganyosa o falsa. Cadascú de nosaltres ens hem de presentar tal com som, i en tot cas procurar millorar en aquells aspectes que ens puguin distanciar de les persones a qui volem ajudar. El que no podem és deixar de ser honestos, hem de dir sempre la veritat, excusar-nos dels errors comesos, i dedicar tots els nostres esforços i coneixements per servir els altres. Només així aconseguirem guanyar-nos la confiança de la gent.

Aquests dies de precampanya electoral és molt fàcil caure en actuacions que només persegueixen atraure la gent, i sobretot el seu vot. Ho veiem arreu i en tots els partits polítics, encara que en alguns més que en altres. Quan aquesta sobreactuació és descarada comporta una pèrdua de confiança fins al punt de generar un cert rebuig i desafecció. 

A nivell autonòmic i estatal, encara que ens estiguem preparant per a unes eleccions municipals, ha quedat molt clar que els partits governamentals juguen amb els sentiments de la població, en temes que preocupen, no només ara, sinó que portem arrossegant des de fa anys. L'habitatge i les inversions estatals en la xarxa de Rodalies són notícia cada dia, amb promeses que lluny d'engrescar la gent provoquen recel i desconfiança. 

Les promeses del govern d'ERC sobre l'adquisició d'habitatges propietat de grans tenidors volen crear unes expectatives superiors a la realitat. Estem parlant de 70 habitatges, que poden arribar a ser molts menys. En una situació similar podem col·locar les promeses del govern espanyol. Que tot això passi a la vigília d'unes eleccions pot explicar quin és realment l'objectiu. El problema ve de lluny, i fins ara no se'n parla?

Les promeses que aquests dies ens fan els nostres polítics locals, després d'un mandat sense resultats clars en temes claus, tampoc són creïbles. Si realment volem generar confiança no pretenguem enganyar els vilatans amb promeses que no podrem complir. Cal demostrar capacitat per resoldre els problemes del dia a dia, i ser capaços de liderar un projecte de lideratge en la gestió, l'organització i els resultats, en benefici de tots els vilatans.

Quedar bé en campanya electoral

No només són promeses, sinó que també es tracta de repartir paraules amables, dient tot allò que la gent vol sentir. Cap retret ni reflexió sobre el comportament dels vilatans, no sigui que se'ns enfadin i després no ens votin. És per això que tots els partits polítics, o gairebé tots, parlen de la inseguretat ciutadana i la voluntat de posar-hi remei a base de més policies. D'instal·lar càmeres a tots els carrers, per controlar a tothom. Totes les formacions polítiques, si més no les d'Arenys de Mar, volen solucionar el problema de la neteja, cadascú defensant el model de recollida selectiva de la brossa, però es parla poc de com canviar la manera de procedir a la neteja, i encara es parla menys d'incivisme.

Atrevir-te a dir, en campanya electoral, que hem de millorar el civisme a la vila i treballar per evitar que uns pocs incívics facin la vida impossible als altres, no queda bé. No sigui que algú s'ho prengui com una inculpació personal i ens negui el vot. Qui és el maco que s'hi atreveix?

Doncs, hem de parlar de civisme. Hem de proposar mesures perquè la majoria de la gent no hagi de patir la mala conducta d'uns pocs que es fan notar massa. Ens agrada recordar la frase que no és més net qui neteja millor, sinó qui no embruta, però ens costa d'aplicar-ho a la via pública. Potser perquè no ens responsabilitzem de la nostra actuació a l'espai públic, i ens limitem a tenir la nostra casa ben endreçada. Els carrers i places que ho netegi l'Ajuntament!

Entenc les persones que maleeixen els dies de campanya electoral. Tot són promeses que la majoria de vegades no s'acaben complint. Molts dels polítics que les presenten desconeixen les possibilitats de portar-ho a terme, però també hi ha aquell qui sap que no ho podrà fer, però prometent-ho li portarà vots. I mai no direm que no som capaços de fer això i allò, ens trauria vots! La gent ho vol tot en positiu, encara que en el fons tothom sap que finalment quedarà en no-res.

Però en canvi, sí que podem i volem prometre una millora en l'organització de l'Ajuntament, simplificant els tràmits; agilitant la resolució dels temes; responent totes les preguntes i suggeriments, encara que no ens agradin; repassant les normatives i fent-les complir, i treballar per millorar la convivència. Escoltarem a la gent, convidant-la a participar per aconseguir el model de vila que complagui a tothom.

La utilitat de les enquestes electorals

Moltes vegades hem parlat del paper que juguen les enquestes a pocs dies d'unes eleccions, i la prohibició de fer-les públiques els darrers dies de la campanya. Conèixer per avançat què opina la gent de tu mateix o el teu partit és prou interessant i pot condicionar la campanya, la teva actitud i la del partit polític que representes, per intentar reforçar l'opinió, quan és favorable, o capgirar-la, si les coses no es presenten bé.

Tot i així, és important analitzar què hi ha al darrere d'una enquesta, com està feta, i quin grau de fiabilitat que no ha estat manipulada per interès de qui la promou. Sobretot quan el promotor és un partit polític. Si realment no tenen cap tipus d'influència en la gent, no haurien de preocupar, com defensen alguns, però si poden condicionar el vot, llavors és lògic que provoquin preocupació i hi hagi qui procuri influir-hi perquè el seu resultat l'afavoreixi.

D'entrada la gran majoria de les persones volen situar-se amb els guanyadors. És per això que una previsió de bons resultats afavoreix que hi hagi més gent que es decanti cap al candidat o partit polític que en surt beneficiat. 

El concepte que l'electorat té dels partits polítics que es presenten en unes eleccions també té un pes molt important a l'hora de decantar el vot, encara que es tracti d'eleccions municipals, i de poblacions on es coneix bastant tothom. L'experiència ha demostrat que l'evolució del vot no és tan diferent d'un lloc a l'altre, i sí molt relacionat al conjunt del país.

El resultat de tot plegat és que una mala gestió no sempre és castigada a les urnes, si es disposa d'un bon coixí, i una maquinària prou greixada per confondre i desorientar els votants. No sempre és així, però sí que explica alguns resultats que acabem dient que no entenem, o bé que els electors s'han equivocat. És una manera d'excusar-se quan els resultats no han estat els que esperaves.

Seria bo que a l'hora de votar tothom tingués en compte a qui confia el vot, i què sap de les persones que, sota les sigles d'un partit polític, es presenten per gestionar un municipi. Però tot plegat no és tan fàcil, perquè hi ha molts condicionants i poca transparència a l'hora d'explicar la feina que es fa dins d'un ajuntament. No es pot, doncs, donar la culpa a qui acudeix a votar, sinó en tot cas al sistema que utilitzem per renovar els càrrecs polítics.

Les enquestes electorals intenten avançar els resultats que la gent espera, encara que a vegades el que fan és avançar els resultats que els seus promotors desitgen, amb l'esperança que hi hagi més gent que s'apunti al carro del guanyador, deixant de banda temes tan importants com la vàlua i capacitat de les persones que opten al càrrec, o la incapacitat manifesta dels darrers anys al capdavant d'un govern municipal.