Aquest vespre he recollit la insígnia de plata del Col·legi d'Economistes de Catalunya, i un diploma commemoratiu dels meus 25 anys de col·legiat.
Us haig de dir que he intentat reconèixer alguna cara de possibles excompanys de facultat, però no ho he aconseguit. De fet ja fa 28 anys que em vaig llicenciar, i tots hem canviat. Jo mateix portava barba, més d'acord amb el temps. Jo també, avui, resultava irreconeixible.
Ha estat un acte senzill, sense massa protocol, que és com a mi m'agrada, encara que era dels pocs que anava sense corbata, i no vestia de fosc.
De la relació de col·legiats d'ara fa 25 anys, en faltaven alguns, però de tots ells, de qui més he notat la seva absència ha estat de l'Artur Mas. M'imagino que l'acord de l'entesa, després del seu triomf electoral, no li dóna massa marxa per anar, de moment, a gaires actes de societat.
Sigui com sigui, l'acte també m'ha servit per entrar a l'edifici del World Trade Center. Encara que sembli estrany, la Barcelona que recordo és la Barcelona dels anys setanta, quan estudiava a la facultat.
Us haig de dir que he intentat reconèixer alguna cara de possibles excompanys de facultat, però no ho he aconseguit. De fet ja fa 28 anys que em vaig llicenciar, i tots hem canviat. Jo mateix portava barba, més d'acord amb el temps. Jo també, avui, resultava irreconeixible.
Ha estat un acte senzill, sense massa protocol, que és com a mi m'agrada, encara que era dels pocs que anava sense corbata, i no vestia de fosc.
De la relació de col·legiats d'ara fa 25 anys, en faltaven alguns, però de tots ells, de qui més he notat la seva absència ha estat de l'Artur Mas. M'imagino que l'acord de l'entesa, després del seu triomf electoral, no li dóna massa marxa per anar, de moment, a gaires actes de societat.
Sigui com sigui, l'acte també m'ha servit per entrar a l'edifici del World Trade Center. Encara que sembli estrany, la Barcelona que recordo és la Barcelona dels anys setanta, quan estudiava a la facultat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada