Una nit amb canvis importants i un segon més de vida

Demà 1 de juliol, d'aquí a poc més d'una hora, entra en vigor la llei de seguretat ciutadana, coneguda per llei mordassa. És una llei que ha sofert retallades o marxa enrere en algunes de les limitacions i càstigs que el ministre Jorge Fernández Díaz havia volgut instaurar, però tot i així redueix la llibertat d'expressió. Un fet que està en consonància amb la manera de ser i de fer del pitjor Partit Popular que hem patit.

Les manifestacions seran molt més controlades i si es convoquen sense permís o variant el contingut i recorregut, els impulsors seran multats. No es podrà fotografiar la policia amb l'excusa que posa en perill la seguretat i els integrants dels moviments de la PAH davant de desnonaments també tindran la seva multa.

Va ser la indignació popular el que va fer tirar enrere algunes de les restriccions democràtiques, però el PP no ha entès res i així li ha anat en les darreres eleccions i res fa pensar que puguin millorar en les properes.

Avui llegia que el PP ha confirmat Alícia Sánchez-Camacho com a candidata a la presidència de la Generalitat. És una bona notícia per a Unió Democràtica si es decideix a presentar-s'hi. El PP amb Sánchez-Camacho no aturarà el seu descens i d'això se'n podrà beneficiar l'Espadaler.

Aquesta nit del 30 de juny també expira la pròrroga del rescat grec i el venciment del pagament de 1.600 milions d'euros al Fons Monetari Internacional, uns diners que el govern grec ja ha dit que no té. El primer ministre ha demanat una pròrroga per poder celebrar el referèndum aquest diumenge i decidir què vol el poble grec.

I personalment salto a una altra desena, un fet que m'ha fet pensar molt més que en els dos anteriors canvis de desena. Serà la crisi dels seixanta? existeix? Salut!

Un Euro mal planificat pot suposar el caos a la UE

Diversos temes són notícia, però potser la situació de Grècia ocupa el lloc destacat. Es parla molt de la seva situació econòmica i de la possibilitat de que deixin l'euro. Molts internautes preocupats, però... són solidaris o tenen por dels efectes que ens pugui ocasionar la seva sortida de la moneda europea?

¿Tenim prou coneixement del què passa a Grècia, de per què s'ha arribat fins aquí i quines són les millors eines per resoldre el tema amb el mínim cost? Penso que desconeixem el fons. Tenim informacions superficials i esbiaixades, depenent dels mitjans que consultem. És bo per a Grècia, i els grecs, sortir de l'euro? És aquesta l'única sortida possible? Per què la troica no ho vol?

El Nobel d'Economia Paul Krugman anima els grecs a votar 'no' en el referèndum, i el seu govern a preparar la sortida de l'euro. Segons l'economista, l'euro és la causa de tota aquesta situació, perquè es va unificar monetàriament els països europeus sense unificar la política fiscal i bancària. A més acusa les autoritats europees de continuar en una política equivocada d'austeritat que en el cas de Grècia no tindrà fi i la situarà en una depressió sense que se'n pugui sortir mai més.

Fa anys, sí, anys que uns quants economistes de reconegut prestigi han predicat que la política d'austeritat imposada als estats europeus era un greu error, i encara continua aquesta dèria. No és estrany que Paul Krugman sigui mal vist pels polítics que marquen les directrius econòmiques de la Unió Europea, i se'm fa difícil entendre la seva obsessió per continuar predicant l'austeritat, a no ser que hi hagi uns interessos molts clars que no se'ns expliquen.

No diré mai que la situació de crisi europea sigui fàcil de resoldre, però continuaré pensant que la política de l'austeritat no és el millor camí per trobar la solució. Des dels meus petits coneixements d'economia, defenso clarament la posició del Nobel Pau Krugman.

La Camarga a 30 Minuts, de TV3

Estava mirant el programa 30 Minuts sobre el restaurant de la Camarga i em vénen moltes sensacions al cap. En primer lloc fàstic i vergonya, tot junt. Reconec que sóc molt mesell, molt innocent. Encara penso que hi ha bona fe; que els polítics són persones que entren en política per estar al servei de la ciutadania; que defensen la seva ideologia i que procuren convèncer, amb bones arts, amb pedagogia i exemplaritat la seva manera de pensar...

I penso que no només em passa a mi. Estic convençut que la gent és massa bona i que s'ho creu tot. És per això que molts polítics ho tenen tan fàcil per viure a costa nostra, enganyant-nos i decidir per nosaltres allò que els va bé a ells. No tots són iguals, però tenim massa exemples, com aquest mateix de la Camarga.

El problema de casos com aquest fa que corrin rumors arreu i que al final ens ho creiem tot. Arribem a pensar que tots els polítics són corruptes i que això és la normalitat i que no hi ha possibilitat de canviar res. Només faltava que sortís Podemos i comencéssim a veure coses que no ens acaben d'agradar, i que ja hi ha qui l'interessa sembrar els rumors més enllà del que seria normal. En política passa allò de que la dona del Cèsar no només ha de ser honrada, sinó que també ha de semblar-ho. 

La conclusió, després de veure el programa de televisió, és que cap dels protagonistes sembla honrat. Potser ho són, però ho dissimulen molt bé.

La moda de les preguntes enrevessades

Sembla ser que s'ha posat de moda formular preguntes complexes, que no acaben d'entendre ningú, no sé si per després interpretar el que li interessa qui les formula. Va ser primer Unió Democràtica qui ho va fer, i mireu com han acabat! Ara és el torn de l'ANC que presenta la següent pregunta: Vols que l'ANC busqui les complicitats necessàries amb altres entitats i forces polítiques per impulsar una proposta electoral de la màxima transversalitat, per garantir el caràcter plebiscitari del 27-S que ens porti a la independència de Catalunya?"; veurem com acaben aquests també!

Penso que la pregunta que els va plantejar el president Mas era prou clara i concreta. Entenc, però que la resposta no era gens fàcil. Dir sí o no entranyava prou problemes a les entitats interpel·lades. La proposta dels dirigents de l'ANC és la de passar la pilota als seus socis i militants, i es pot entendre que no els demanessin un sí massa compromès. Amb això anirem passant els dies, entretinguts i mig enganyats, sense parlar del que realment interessa, si no només de les formes, que ens porten a perdre.

L'esquerra no independentista s'està organitzant, i per més que digui en Junqueras, que no esperi cap tipus de regal. Només podrà refiar-se de la seva capacitat de recollir vots el dia 27 de setembre. 

El corrent independentista d'ICV -desconec de quants militants estem parlant- sembla ser que també s'organitza, probablement per evitar ser engolits per Podemos, veient com actuen en Joan Herrera i la Dolors Camats. Des de fora se'm fa difícil veure quina estratègia pensen seguir, i encara més les possibilitats d'èxit que tenen i en què consistiran.

Avui, escrit des de Vic, a 35 graus de temperatura i esperant que el sol se'n vagi a la posta i puguem sortir a prendre una mica d'aire, el mateix que desitgen molts simpatitzants dels partits i moviments polítics esmentats.

Tunísia al punt de mira del terrorisme islàmic

No parlar de l'atemptat d'avui a Tunísia pot semblar una manca de sensibilitat greu, però parlar-ne en excés també se'ns pot acusar que només ho fem quan assassinen occidentals. Dic això perquè he llegit que eren turistes i m'he imaginat ciutadans d'occident, majoritàriament.

La barbàrie és arreu encara que hi ha més morts i afectats als països àrabs que no pas al nostre món, però el pitjor de tot és que les morts ja no són notícia, perquè s'ha convertit en una rutina. Són notícia de portada d'un dia de la nostra vida, però hi ha moltes més morts que ni tan sols en rebem informació. No interessa i a casa nostra estem tan enfeinats amb l'elaboració de les llistes del 27-S que no tenim temps per pensar en altres coses, ni tan sols en quin futur volem, al marge de si som independents o no.

Avui també s'ha parlat del cessament del ministre Wert, substituït per un personatge que no el millora pas. Wert se'n va abans d'acabar la legislatura perquè ja té una nova destinació on parapetar-se. El seu pas pel ministeri d'Educació ha estat un mal son, no només per a Catalunya, sinó també per a la resta d'Espanya. No esperem res del nou ministre, ni per currículum ni pel temps que hi podrà ser. Ja només tenim ganes de veure què passa el mes de novembre, gairebé oblidant-nos que dos mesos abans haurem decidit quins partits volem que ocupin els seients del Parlament català i amb quina proporcionalitat. 

Un dia en què Joan Herrera ha cedit el protagonisme a Joan Coscubiela, o potser l'han forçat a decantar-se. Realment, a Polònia el caracteritzen d'una manera prou ridícula, potser en excés, però guanyada a pols.

Preparant les eleccions plebiscitàries del 27-S

A contra rellotge els diferents fronts polítics s'estan posicionant i intentant construir coalicions per ser més forts. Alguns, com ICV, per evitar desaparèixer, d'altres, per ser alguna cosa per primera vegada. En aquesta pugna hi són tots, les dretes i les esquerres, amb un PP immobilista, com si ja hagués llançat la tovallola.

A Catalunya, la primera prova de foc electoral, Podemos pretén fer un bon forat, unint-se a ICV, els quals ho cediran en tot per tal de no quedar al marge. Els dubtes són en el paper de la CUP, i què serà del Procés Constituent. El que sembla evident és que Teresa Forcades no agrada a Podemos i, per tant, s'haurà de sacrificar si finalment es presenten junts. Herrera ja ni s'ho planteja.

A la dreta hi tenim Unió, que cada vegada està més trencada, a punt d'expulsar el sector crític que ja s'ha posicionat defensant Mas davant les plebiscitàries del 27-S. La reducció d'Unió a la mínima expressió, pot compensar-se amb algun dissident del PP que, amb el ruptura de la Federació de CIU, veu bé votar Duran i els seus amics.

Caldrà veure quin mal li pot fer Podemos a ERC, que afrontarà sol les eleccions autonòmiques, convençut que encara està en fase ascendent, i a la CUP que no sembla interessar-li fer front comú amb la llista de les esquerres, probablement perquè no s'han compromès amb el sobiranisme, aspecte bàsic per donar-li a les eleccions un sentit plebiscitari.

El cas d'Unió Democràtica a Arenys de Mar mereixeria un capítol a part. Desconec en quin sector del partit es posicionen. Benet Maimí és de l'aparell del partit, però el regidor electe se l'ha vist amb el sector crític. Es tracta de pur safareig ja que després dels darrers resultats, Unió Democràtica ha passat a ser testimonial, encara que una mica més present que Convergència Democràtica.

Alerta per la llibertat d'expressió a Espanya

Avui, mentre llegia el titular, em fregava els ulls per assegurar-me que era cert el que estava escrit: "Alerta de grups internacionals per la llibertat d'expressió a Espanya". De sobte he retornat a un passat que ja creia oblidat. 

La notícia parla del deteriorament de la llibertat d'expressió en aquest darrer tram de la legislatura de Mariano Rajoy, amb una colla de decisions que signifiquen una pèrdua important de la qualitat democràtica del país. En concret esmenta la preocupació del International Press Institute (IPI) que ha marxat d'Espanya sense haver pogut parlar amb ningú del govern del PP.

L'informe de l'IPI parla de la politització descarada de RTVE, que reconec que no miro ni escolto mai i per tant no puc opinar; la manera de concedir les sis llicències de TDT que ho decideix el govern i no un organisme independent, encara que al nostre país això d'organismes independents no sabem què són; la nova llei de seguretat pública; la manera com es gestiona la publicitat institucional, i la pressió aplicada als propietaris de mitjans per controlar la seva línia editorial.

No ens resulta gens difícil trobar exemples d'aquesta tendència a limitar la llibertat d'expressió amb qualsevol excusa. És fruit de la incapacitat de dialogar, consensuar, pactar... esgrimint les lleis com a raó de tot, unes lleis que modifiquen i creen servint-se de la seva majoria absoluta i amb el suport del poder judicial, polititzat com mai.

Molts esperen el final, aquesta tardor, amb una derrota cantada de Rajoy i el PP, però no convé quedar-nos amb els braços plegats perquè les coses no es fan soles i hi ha qui té molt interès en què continuï la situació actual. Fins fa poc l'única alternativa era el PSOE, però en perspectiva veiem que no ens va resoldre tots els problemes que el PP ens havia ocasionat, i així ens va anar. 

Ara Rivera i Iglesias s'han llançat a la pista per intentar acabar amb el bipartidisme, afegir alternatives  i il·lustrar la diversitat del país, quaranta anys després de la caiguda del dictador. Els catalans, però no ho acabem de veure clar. No hi sabem veure cap opció que ens sigui favorable i d'aquí les eleccions del 27-S. Qui ho resoldrà?

JxA - PP, un pacte cantat des del primer dia

Com no podia ser d'una altra manera, el pacte de JxA amb el PP ja s'ha materialitzat. Es tracta d'un pacte de conveniència que afavoreix les dues formacions. Al PP perquè li dóna feina i presència al Ple municipal, i a JxA perquè d'aquesta manera s'alliberen de dues regidories que no volien i al mateix temps poden dir que no estan sols. L'únic problema és la majoria absoluta, que hauran de treballar bé per obtenir-la en moments importants com en l'aprovació del Pressupost anual.

Ningú no dubtava que el pacte es formalitzaria ben aviat. Va quedar molt clar quan l'alcalde va repartir les regidories entre els seus regidors i regidores, quedant-se momentàniament les dues que en l'anterior mandat havia delegat als regidors del PP.

Tampoc era sorpresa tenint en compte que Estanis Fors vol la gestió al marge de les ideologies. Ara caldrà veure si realment es gestiona bé i es fa feina. Diu Belén Quintero, la regidora del PP, que Recursos Humans és un dels "temes primordials a tractar durant aquest mandat". Ramon Vinyes afirmava dies enrere que no s'havia tractat bé, de manera que serà tot un repte. No es tracta només de sous, sinó d'organigrama, però sens dubte que l'equilibri dels nivells retributius és un mal son per al polític que en té la competència, en aquest cas Xavier Masgrau, però que d'anar molt coordinat amb la responsable de la Policia, un col·lectiu complicat en tots els ajuntaments atesa la seva particularitat.

Construint el cartipàs municipal amb menys eventuals

Sembla que hi algú que se sent més alliberat que dies enrere. Per una banda CDC s'ha rejovenit després de deixar anar el llast d'UDC, i Albert Rivera també se'l nota més descansat després de fer públic que es dirigeix cap a la presidència del govern espanyol.

Aquí el PSC es pren seriosament les paraules de Pedro Sánchez, ahir embolicat amb la bandera espanyola, i el president Mas espera resposta a la inesperada proposta del cap de setmana. Tot plegat per fer-ho més entretingut, mentre els ajuntaments van perfilant el cartipàs i l'organigrama.

Recordo que, a Arenys de Mar fa un parell de mandats, algú, que ara no ha pogut entrar a l'Ajuntament, esmentava sempre la macro àrea de tal regidor. En aquest nou mandat sembla ser que també hi haurà un regidor amb una macro àrea, i ja se l'ha criticat. D'alguna manera ja està tot inventat, i anem repetint els esquetxos.

En aquests moments, si es confirma que JxA governarà amb minoria, no hi haurà cap més remei que carregar-se de regidories, a no ser que en vulguin suprimir. També cal tenir en compte la dedicació dels diferents regidors. No és el mateix treballar set o vuit hores i després passar per l'Ajuntament, a dedicar-hi totes les hores del dia.

Un altre aspecte a tenir en compte és el nombre de càrrecs eventuals, que la LRSAL, Llei 27/2013 de racionalització i sostenibilitat de l'administració local, regula i que en el cas d'Arenys de Mar (menys de 20.000 habitants) ho limita a dos.

Segons unes declaracions del cap de llista del PSC, en el mandat passat no es va portar bé la gestió de recursos humans i caldria que en l'actual no es repetís. L'Ajuntament d'Arenys de Mar compta amb una bona plantilla de funcionaris i laborals, i es pot elaborar un bon organigrama. Només cal imaginació i les idees clares. Des de l'oposició caldrà seguir de prop la gestió del govern municipal, perquè optimitzi els recursos per a una bona administració local.

Ha pres una bona decisió UDC? S'equivoca Mas?

En aquest cap de setmana s'han formulat dues preguntes que no tenen una resposta senzilla. Si més no podem assegurar que hi ha respostes per a tots els gustos, i el més encertat serà esperar què passa per poder saber si el president Mas i Unió Democràtica han estat encertats.

UDC ha pres una bona decisió? O potser hauríem de preguntar si ha fet bé CDC de forçar la sortida d'UDC. Els resultats de la consulta de diumenge passat han estat la gota que ha fet vessar el got. El tema s'arrossega de temps i tots ho hem vist i anat seguint, sobretot a través de les cartes setmanals de Duran i Lleida. L'ajustat resultat de diumenge va enfortir els crítics i Duran i Lleida ha forçat la retirada. No estava disposat a perdre el liderat del partit, encara que sigui pels pèls.

S'equivoca Mas? ¿És una bona proposta cedir el lideratge de la llista electoral per a les autonòmiques de setembre a la societat civil? Té sentit que l'ANC accepti la proposta? L'ANC no és un partit polític, sinó una entitat social formada per persones de diferents ideologies, amb un objectiu comú. Té sentit que l'ANC conformi una llista per competir amb ERC i la CUP? Disculpeu que avanci una opinió. Jo ho considero un error i estic segur que se n'adonaran, però el president ho veu bé?

Avui hem vist novament les presses de Joan Herrera per fer una coalició amb Podemos i el Procés Constituent. El líder d'ICV sap que sol no pot anar enlloc. Els resultats en les darreres eleccions ho ha posat de manifest. Tot arreu on es presentava sol ha perdut. Per Herrera és l'única possibilitat de continuar viu, encara que sigui amagant les sigles. I la CUP?

La CUP no veu bé el front Podemos-ICV-Procés Constituent. Els dos primers no veuen bé el procés sobiranista i la Teresa Forcades... Algú em pot dir on es troba el Procés Constituent? La CUP fa molt ben fet de no fiar-se d'aquests possibles companys de viatge. 

Crec que aquest cap de setmana ho aportat molts més dubtes al procés sobiranista. El presidenciable del PSOE ha dit que vol una Espanya federal. Ens ho podem creure? Qui li farà costat? Un PP derrotat? un C's amb ànsies d'arribar lluny?

Rajoy decidit a rellevar Sánchez-Camacho

Fan córrer que Alícia Sánchez-Camacho està sentenciada i que Rajoy se la treu del damunt culpant-la dels mals resultats del PP a Catalunya. La seva absoluta fidelitat al president espanyol la matat. Ningú podrà dir que Sánchez-Camacho no hagi estat obedient a Madrid, fins a l'extrem d'oblidar-se dels interessos de Catalunya, posant sempre per sobre els interessos de Madrid.

Resulta grotesc i alliçonador que la persona que més ha obeït al president espanyol pagui amb la seva jubilació anticipada per no haver aconseguit mantenir un nivell decent de vots i alcaldes i regidors, en les darreres eleccions municipals. Sens dubte hem d'estar d'acord que els resultats han estat desastrosos i no es perfila cap millora, sinó tot el contrari, en les properes eleccions autonòmiques, per la qual cosa Rajoy estaria decidit a rellevar-la per intentar frenar la tendència a desaparèixer del mapa polític català.

En més d'una ocasió havia escrit que envejava el PP basc, per la defensa que feia del País Basc, cosa que no podia trobar en el PP català. Sánchez-Camacho no ens ha defensat mai davant l'abús i pressió rebuda de Madrid. Una vegada ho va intentar i la varen fer callar. Mai més va fer el pas. Aquesta incapacitat de defensar Catalunya, sense necessitat de renunciar de la seva ideologia conservadora i voluntat unionista, l'ha matat. El seu discurs no té futur i ja ningú se la creu. El PP català estava abocat a passar a ser un record del passat i Rajoy ho ha vist.

Sánchez-Camacho, doncs, si es confirmen els rumors, haurà pagat cara la seva absoluta fidelitat al president espanyol, i l'oblit menyspreable que ha fet del nostre país, deixant-lo sense cap força conservadora i unionista que el defensés. Camacho i el seu equip s'han equivocat i ara tindran feina a refer el partit a Catalunya, difícilment arribaran a temps per a les autonòmiques de setembre. El gran beneficiat serà C's que experimentarà un augment significatiu que li traurà l'ànima en pena que els ha quedat en aquestes darreres eleccions municipals.

18a Nit de la Solidaritat, a Mataró

Aquesta tarda-vespre a Mataró hem celebrat la divuitena nit de la solidaritat amb la participació de moltes de les entitats membres del Consell de Solidaritat, Cooperació i Convivència de la Ciutat. L'acte, inclòs en el Juny Associatiu, ha comptat amb la presència de la periodista Mònica Bernabé, que durant uns vuit anys va treballar a l'Afganistan. 

"Vestida de negre" és el documental que explica moments de la feina de la Mònica a l'Afganistan, i que ha precedit a la conferència que ella mateix ha donat, per apropar-nos una mica més a la realitat d'un país que està en guerra des de fa anys, on és precisament aquest fet i no la simple pobresa el que el caracteritza i el fa més vulnerable.

Tant en l'acte d'avui com el que va tenir lloc ahir dijous al Fòrum Mataroní, amb la projecció de la pel·lícula etíop "Difret", han estat molt concorreguts i han recompensat la tasca de totes les entitats del Consell i l'organització d'aquests actes solidaris anuals.

El compromís de la ciutat de Mataró en cooperació internacional és gran i tot fa pensar que continuarà en la mateixa línia. La xarxa social és qui impulsa els projectes i els dóna validesa. El voluntariat, que és el fil conductor del Juny Associatiu d'enguany, és ben palès en aquestes organitzacions sense afany de lucre on els seus membres aporten hores, esforç i diners per unes causes totalment solidàries.

L'oposició municipal té molta responsabilitat en el futur d'Arenys de Mar

ERC d'Arenys de Mar té l'oportunitat de demostrar que la seva opció política no era l'alcaldia, sinó una política trencadora de quatre anys de govern gris, sense resultats ni millores socials ni econòmiques. Com a força majoritària a l'oposició ha de liderar un projecte de control i seguiment de la gestió del govern d'Estanis Fors, no pas per posar-li pals a les rodes, sinó per evitar que els arenyencs patim quatre anys més de galeria i enlluernament.

Estic segur que ERC podrà comptar amb la complicitat d'ICV i la CUP, per obligar el govern municipal a realitzar una tasca seriosa, transparent i participativa, que no ens enganyi ni s'adormi fent-nos perdre més temps per a la reactivació econòmica de la vila, perquè puguem deixar de viure dels records sense cap futur il·lusionant per als nostres fills.

Els arenyencs ens fixarem molt en la feina que farà l'equip de govern en minoria o en pactes puntuals amb altres formacions polítiques, però també exigirem que els grups municipals de l'oposició treballin seriosament per Arenys, que no es quedin a l'ombra durant quatre anys, sinó lluitant per tot allò que varen prometre als seus electors que els varen fer confiança. 

Molts confiem en la seriositat del PSC d'Arenys i que amb l'experiència d'aquest darrer mandat municipal no segellaran novament el pacte amb JxA i PP, si no és per uns arguments prou importants com per no decebre els seus votants, sense incorporar elements progressistes suficients que ho justifiquin.

El govern municipal en minoria pot ser positiu per a la nostra vila si el govern i l'oposició actua amb saviesa, voluntat constructiva, de consens, i sempre pensant en els vilatans, que som diversos, però amb l'objectiu comú de millorar el municipi, la cohesió social, la situació econòmica i el progrés.

És per tot això que els grups municipals de l'oposició tenen pràcticament la mateixa responsabilitat sobre els resultats de la gestió pública que es pugui fer des de l'Ajuntament. Els vilatans col·laborarem en allò que se'ns demani, però exigirem treball, transparència i honradesa de tots els electes.

UDC retira els consellers del Govern català

La notícia política d'avui és la sortida del Govern dels tres consellers d'UDC com a mesura contra la pressió rebuda de CDC perquè es definissin a corre-cuita sobre el seu posicionament de cara el futur de Catalunya. Ara tot són especulacions sobre les conseqüències d'aquesta decisió per al futur de la Federació de CIU, però també del Govern català i les eleccions avançades del 27-S.

Serà qüestió d'escoltar totes les parts i deixar passar unes hores per si es desencadenen més notícies al respecte. Estem davant d'una crisi profunda d'UDC, que repercuteix a CDC i al mateix Govern català, amb un President qüestionat i en hores baixes, a pocs mesos de les eleccions anunciades, que caldrà esperar que es faci efectiva la seva convocatòria.

ERC s'ofereix una vegada més al President per entrar al Govern, aprofitant la sortida d'UDC. També s'haurà de veure què respon el President, que fins ara s'havia mostrat contrari, a l'espera dels resultats de les eleccions del mes de setembre. També farà gràcia llegir la premsa espanyola i de totes les tertúlies televisives, tan equànimes, i del mateix Govern de l'Estat.

Espadaler ha dit que mantindran el suport al President Mas des del seu Grup parlamentari, i també les majories de govern municipals. En el cas d'Arenys no hi ha massa res a dir, perquè els regidors i regidores, que governen en minoria, han estat expulsats del seu respectiu partit polític i l'únic regidor del grup municipal de CIU al Ple està a l'oposició i per tant no afecta, sigui de la divisió que sigui d'UDC.

L'arenyenc amb un càrrec més decisiu i important dins d'UDC, en Benet Maimí, que forma part del sector guanyador en la darrera consulta interna del partit, defensava fa pocs dies la pregunta i de ben segur que també la mesura presa aquesta tarda per la direcció del partit. Es troben en aquests moments en una situació crítica on la seva capacitat democràtica els pot permetre resoldre-la amb algunes dificultats. És en aquests casos quan es demostra l'esperit democràtic de les persones i les institucions.

Responsables de les nostres paraules

Aquests dies estem vivint un seguit de denúncies a polítics, sobretot, que en el passat han fet declaracions poc apropiades. Una vegada obtingut l'escó al Parlament o Ajuntament, apareix tot el seu historial. L'hemeroteca és una eina molt emprada darrerament i deixa en evidència les persones que ja sigui en un blog o en un twitter o facebook, han travessat la línia vermella de la dignitat i el respecte.

Quan escrius en obert t'exposes a molta crítica, ja sigui per part de les persones a qui critiques o no deixes prou bé, o d'aquelles que només esperen llegir-te qualsevol cosa per saltar-hi a sobre. Tot això és normal i no acceptar-ho seria una estupidesa. 

Una cosa diferent és l'insult personal o l'atac a la dignitat de les persones i col·lectius. En això cal ser molt curós, perquè no hi tens cap dret. Estic d'acord que a vegades resulta difícil separar la persona de l'exercici polític, però és important destriar-ho i quedar-te en l'exercici de la política i la seva ideologia, respectant la persona tal com desitges que et respectin.

Últimament hem vist cessar a més d'un regidor o candidat, per les seves paraules a la xarxa social. No ho veig malament. En tot cas, però, em sap greu que no cessin altres càrrecs polítics, amb responsabilitat, no pas pel que diuen, que també, sinó pel mal que provoquen. 

Resultarà que un país on mai ningú no dimiteix pel propi peu després de demostrar-se activitat corrupta, esdevinguem el primer país que castiga les expressions a la xarxa social. Tot plegat una situació ben curiosa.

Unió cada vegada més desunida

Hi ha actituds similars que podem posar sobre la taula. Penso que el paper que fa Duran a Unió Democràtica és força similar al de Rajoy en el PP. La gran diferència és que Rajoy governa a Espanya i decideix amb majoria absoluta tot allò que vol, i en canvi Duran només pot anar fent la viu-viu, i algú dirà fer la punyeta a Mas.

El resultat de la consulta d'Unió Democràtica d'aquest cap de setmana és, al meu entendre, un gran fracàs de Duran, Espadaler i la resta de la Junta defensors del Sí. Tot i haver guanyat és un fracàs perquè, en primer lloc la diferència és mínima i ja sabem que quan un govern o institució organitza una consulta o referèndum, defensant una opció, té tots els punts de guanyar, i fer-ho solemnement. Això no ha passat.

També és un fracàs perquè una vegada ha guanyat el Sí, ningú sap què ha de passar. Creieu que és lògic que UDC demani a CDC que canviï el full de ruta? Si gairebé el 50% dels seus militants no ho volen! De quina manera forçarà els votants del No a que acceptin el lideratge de Duran en contra del President, CDC i ERC?

Duran ha predicat sempre que la posició de Rajoy era un error i s'ha lamentat que no s'adonés que havia de canviar. Duran i Lleida ha vist l'error de Rajoy, però no el seu. És allò de la palla a l'ull de l'altre i la biga en el propi.

Aquests dies passaran coses i suposo que seran importants dins d'Unió Democràtica. No seran, però les úniques que veurem. Forcades, també al meu entendre, continua equivocant-se, i això em sap més greu, perquè pot tenir més conseqüències.

N'hi ha que han existit sempre, però n'hi ha d'altres que han sorgit darrerament. Hem tornat als temps dels messies que ens han de salvar de tots els mals, sense que s'adonin que el més important és treballar de manera coordinada i des de la base, però tots, no només la majoria i uns quants mirant-s'ho des de dalt.

La crisi del PP no té aturador

El PP ha estat el gran derrotat d'aquestes eleccions municipals i també autonòmiques. Ha perdut perquè moltes persones han deixat de confiar en ells, però també perquè ha estat un partit que ha actuat sol, barallat amb tothom i incapaç de fer aliances. C's són els únics que li han fet de crossa a Espanya, però a Catalunya, els seus mals resultats no l'han pogut ajudar.

Si no et fas amb ningú, només tens dues opcions: guanyar-ho tot o quedar-te al racó, tot sol. Si ets incapaç de fer amics no esperis que ningú sumi amb tu. El PSC ha salvat els mobles en alguns llocs gràcies a les dues opcions. Ha obtingut la majoria absoluta o bé té altres partits amb qui comparteixen alguns aspectes.

Fa dies que no sento l'Alícia i se'm fa estrany. Està molt acostumada a perdre i sempre tenia excuses per fer perdedors els altres i trobar alguna excusa per continuar satisfeta, o que ho semblés. Aquesta vegada, però li costa reaccionar. A Badalona i Castelldefels hi té excuses. Pot carregar-se els pactes de 'perdedors'. Potser s'adona que ja comencem a riure amb les seves ocurrències.

Recordo una pel·lícula que, de petits, vàrem veure diferents vegades, sempre en castellà "murieron con las botas puestas". La primera vegada la vaig veure a Cantonigròs, on el rector ens feia sessions de cinema els diumenges de l'estiu. Darrerament penso que el PP tindrà la mateixa mort.

No sé si Rajoy i companyia no s'adona que estan en regressió contínua i sense aturador, o bé ja ho dóna per perdut i només pensa en la jubilació. A Catalunya i als que estimem el nostre país i volem alguna cosa més que el que tenim, ens continua castigant i ho farà fins al darrer dia del seu mandat que, si no hi ha cap miracle, serà el mes de novembre d'enguany.

Felicitats il·lm. Alcalde!

Us felicito, alcalde. Sé que ho heu passat malament fins al darrer moment. Voldria pensar que el vostre neguit i patiment no era per pura obsessió a ser alcalde novament, sinó per la por d'haver deixat de fer alguna cosa important en aquests quatre anys. La por a no haver treballat prou per als vilatans que us varen votar i la responsabilitat que us varen encomanar. La por a no haver estat a l'alçada del que s'esperava d'un alcalde de la nostra vila.

M'agradaria pensar que ha estat el pes de la responsabilitat que novament assumíeu el que ha provocat la vostra indisposició just en el moment que es procedia al vostre nomenament. Desitjo que tot hagi estat un moment de nervis i responsabilitat i que us n'hagueu recuperat, i al mateix temps hagueu rebut el suport del vostre grup municipal, de les persones que us varen votar, i de tots els membres del nou Consistori.

Confio que sereu mereixedor de la confiança que els vilatans us han concedit i que treballareu amb encert i esforç per aconseguir el millor per a la nostra vila. No només aquelles coses que llueixen, sinó també aquelles que no es veuen tant, però que constitueixen la base del futur que tots volem per a Arenys de Mar.

M'agradaria pensar que tindreu en compte tots els vilatans, al marge de la seva opció o preferència política, que els traslladareu tota la informació de la gestió pública del vostre govern amb la màxima transparència, i que demanareu l'opinió de tots els arenyencs a l'hora de prendre les grans decisions.

Us desitjo molta sort i encert, també humilitat i voluntat d'esmenar allò que pugueu errar; que mantingueu les portes del vostre despatx obertes a tothom; que escolliu les millors persones per ajudar-vos en la vostra tasca d'alcalde, i aparqueu tot allò que no tingui una relació directa amb el benestar de tota la població, sobretot de la menys afavorida i amb problemes per viure amb la dignitat que es mereix tota família de la nostra vila. Bona feina!

Gairebé 2.000 dels 15.000 arenyencs han donat suport a Estanis Fors

Avui celebrem la darrera tertúlia del curs i, com és lògic, parlarem de la constitució del nou Consistori arenyenc. Poques incògnites i molts recels. Parlarem de com hem vist aquests quatre anys de mandat de CIU, amb Estanis Fors a l'alcaldia, i com es preparen els propers quatre anys amb JxA i PP, amb Estanis Fors a l'alcaldia. 

Després de molts anys no hi haurà alternança d'equip de govern, encara que sí n'hi ha de partit polític. Ni CIU ni PSC governant, encara que aquests últims podrien incorporar-s'hi més endavant, tal com ja varen fer ara fa quatre anys, i tornarien a donar la majoria absoluta a Fors.

S'ha especulat molt sobre la possibilitat que un front d'esquerres deixés Fors a l'oposició. Un fet que no haurien entès molts arenyencs, però del tot legítim, atès el sistema electoral del nostre país. El front no s'ha consumat, diuen perquè el PSC finalment no ha donat el suport. Pensa entrar més endavant al govern? No ha volgut donat l'alcaldia a Annabel Moreno per alguna qüestió especial?

Ens enfrontem, doncs, a una nova etapa de govern conservador amb tots els sentits. Conservador ideològicament, i conservador perquè no ha fet res. Ens trobem, doncs, davant d'una situació crítica i greu per al futur de la nostra vila. Si els pobles veïns són espavilats, anirem quedant enrere i només ens salvarà el record nostàlgic d'un passat culturalment ric, però oblidat, amb moltes actuacions folklòriques, però sense pòsit per al futur dels nostres fills.

Demà serà, amb tota probabilitat, un dia trist per al conjunt de la població. Un fet insòlit si tenim en compte que la llista guanyadora ha arrasat, encara que hagi quedat lluny de la majoria absoluta. La població d'Arenys de Mar és d'uns 15.000 habitants i Estanis Fors ha rebut el suport de gairebé 2.000 persones. Ja sé que se'm pot acusar de demagog, però com que l'estadística permet fer les lectures de xifres que tu vols, aquesta n'és una. És per això que m'he permès escollir el títol de l'escrit que he triat.

Al marge de les xifres, cal que procurem treballar per compensar en tot allò que no farà el govern de JxA + PP, i potser més endavant PSC. Des del meu humil bloc demano als grups municipals que passaran a l'oposició, un treball intens de col·laboració i seguiment del treball del govern, però també de fiscalització i iniciativa pròpia, no pas en benefici del partit de torn, sinó dels arenyencs.

A 36 hores del nomenament dels nous alcaldes

Ahir dimecres es varen celebrar els darrers plens municipals d'aquest mandat, amb l'aprovació de les actes pendents i, en molts casos, la intervenció de regidors i regidores que voluntàriament o forçades pels resultats electorals, no continuaran en el proper mandat que s'inicia dissabte, en el Ple de constitució i elecció del nou alcalde.

Arenys de Mar acomiada una bona colla de regidors i regidores, la majoria per voluntat democràtica dels arenyencs. Els resultats a la nostra vila varen ser sorprenents, si més no per a la majoria dels vilatans, i va sacrificar alguns electes no tant per la feina feta més o menys bé, sinó per la marca del partit pel qual es presentaven, probablement com va passar ara fa quatre anys amb alguns dels partits que ara han crescut.

A Arenys de Mar, però també ha tingut la singularitat dels resultats de CIU després que l'alcalde en funcions es veiés forçat a presentar-se amb un grup propi. Tot això condiciona les persones, però no per això són menys legítimes les seves decisions a l'hora de votar el seu candidat.

Els pactes, que n'he parlat darrerament, són l'actualitat d'aquests dies, alguns dels quals, a 36 hores del Ple de constitució, encara no estan clars ni decidits. A la nostra vila tot fa pensar que l'alcalde Estanis Fors liderarà un nou govern, encara que potser sigui en minoria, i per tant amb menys regidors, a l'espera de quina serà la decisió final del PSC, que amb el PP, han format govern fins a finals d'aquest mandat.

Un NO el 14-J és un NO a Duran i Lleida

L'última estratègia de Duran i Lleida per imposar la seva voluntat és l'amenaça a dimitir si el NO guanya el 'referèndum' convocat per Unió Democràtica aquest diumenge 14 de juny. A falta d'arguments, l'amenaça.

Dir que la pregunta plantejada per Duran i els seus és clara i a més afirmar que votar SÍ és votar a favor del dret a decidir dels catalans, és un insult a la intel·ligència. Ja sé que és un tema intern d'Unió, però cal tenir present que junt amb CDC és un partit de govern i per tant s'espera més d'ells.

En un país normal es fa al revés. Primer es convoquen les consultes i una vegada comprovat que l'opció defensada ha perdut, es presenta la dimissió. Aquí no es presenta mai la dimissió i, en tot cas, s'amenaça amb la dimissió. És una versió del victimisme.

Per cert, la data escollida per fer la consulta forma part de l'estratègia de Duran: el dia després de la constitució dels ajuntaments. Després dels pactes.

La CUP a Arenys de Mar té camp per créixer des de l'oposició

La CUP, que va aconseguir ser la tercera força en les eleccions municipals a la nostra vila, té camp per créixer treballant fort des de l'oposició, no pas per posar pals a les rodes, sinó per aconseguir que les decisions del govern municipal siguin justes, clares i transparents. Per fer possible que la poca tendència de l'alcalde en funcions a donar veu als arenyencs durant els quatre anys del mandat, canviï i puguem participar activament en la gestió pública per sortir d'aquest atzucac en què ens trobem des de fa quatre anys.

De la CUP podem esperar una bona fiscalització de l'activitat municipal, dels seus comptes, les seves contractacions, les subvencions i convenis, de l'aplicació dels reglaments, d'unes bones ordenances fiscals i un pressupost que prioritzi la voluntat de reduir desigualtats, millorant la situació de les famílies en atur, amb problemes d'habitatge i amb risc d'exclusió social.

Perquè necessitem accions contundents i no simplement d'imatge i purament superficials. No n'hi ha prou en actuar de cara a la galeria i mirar-nos el melic per creure'ns millors que els altres. No n'hi ha prou en detectar problemes i buscar culpables per no resoldre res. 

La CUP ha demostrat, en els quatre anys d'oposició, que no és un grup d'amics de terrassa i passar l'estona, ni ha deixat per a última hora recórrer als veïns per conèixer quins són els seus problemes, i què esperen dels càrrecs públics.

Amb la col·laboració de grups municipals com ERC, ICV i qui s'hi apunti, es pot fer una bona feina d'acostament de la política als vilatans, per demostrar-nos que l'ajuntament no és una cursa d'obstacles, ni que els serveis que es presenten són lents i embolicats. 

No volem que ens comprin amb regals i encara menys amb promeses que mai s'acaben complint. Volem saber que les coses no són fàcils, que no només podem pensar en els nostres carrers, sinó que cal caminar junts tots plegats, però que ens demostrin amb fets que els anys no passen en va, i que les obres i millores no es queden per fer.

Dissabte tindrem un nou alcalde que haurà de començar a treballar des del mateix dia per fer realitat tot allò que ens han promès, però sobretot per millorar la nostra vila, que no haguem d'esperar quatre anys més per adonar-nos que estem allà on érem fa quatre anys.

Negociacions i pactes per no canviar res

Les negociacions i "amenaces" de pactes són dignes d'analitzar. Es tracta de projectes de ciutat o estratègies de partit? Els diferents polítics busquen la millor proposta per als municipis o simplement aconseguir el màxim poder possible? Els nous partits són realment tan nous? Tan revolucionaris? Voleu dir que no ens estan enganyant?

Avui llegia dos titulars seguits: "El PP presidirà el parlament madrileny i Ciutadans n'ocuparà la vicepresidència primera" i "Ciutadans s'ofereix a PP i PSPV per governar València i evitar que Compromís obtingui l'alcaldia". És a dir: "PP i C's fan un primer pas per governar a la Comunitat de Madrid" i "C's disposats a reprendre les negociacions amb el PSPV per donar-li la Generalitat si aïllen Compromís a València". A què juga Albert Rivera? On és la nova manera de fer política? 

Molt en temo que el canvi no ha arribat ni arribarà. C's és un partit polític calcat a PP i PSOE. Rivera ha pretès fer veure que amb ell arribava el canvi a la política i l'única cosa que pretén és canviar cromos i posar-se al lloc dels altres, tant li fa si és el PP com el PSOE. Ciutadans té clar una cosa, i aquesta és la centralització del poder. No pot suportar res ni ningú que faci olor de descentralització i encara menys independència. C's només accepta el nacionalisme espanyol. En això coincideix amb el PP, i no tant amb el PSOE, perquè els socialistes espanyols no ho diuen clarament, encara que pensin el mateix.

És per això que Rivera no vol sentir a parlar de Compromís, ni ERC o CIU. Es tracta d'uns partits polítics a arraconar. C's en té prou en poder pactar majories i substituir el paper de CIU o PNB en el futur d'Espanya. C's és un partit que va interessar al PP per a Catalunya i li ha sortit bord perquè ha crescut a Espanya. Tot i així, si el PP no bada, pot utilitzar C's per continuar governant encara que sigui des de la trinxera.

No serà Rivera qui canviarà la manera de fer política. Ho serà Pablo Iglesias? Ada Colau a Barcelona? Carmena a Madrid?

CIU podria donar l'alcaldia d'Arenys de Mar a ERC

Tal com escrivia ahir, Estanis Fors no té assegurada l'alcaldia. Ahir parlava que el PSC, que havia comunicat que es quedaria a l'oposició, podia donar l'alcaldia a Annabel Moreno en el Ple del proper dissabte 13 de juny. Avui hem sabut que l'Assemblea local del PSC va decidir no donar suport a cap dels dos alcaldables amb opcions, la qual cosa, en un hipotètic acord d'esquerres ERC + CUP + ICV, seria CIU qui podria decantar la balança a favor de la candidata d'ERC.

Per als lectors d'altres poblacions cal recordar que Estanis Fors, guanyador d'aquestes eleccions amb 6 regidors, ha estat alcalde en aquest darrer mandat al capdavant de CIU, amb cinc regidors i amb pacte amb el PSC i el PP. A les eleccions primàries d'Unió Democràtica se'l va deixar fora de la candidatura del partit, i va decidir crear el seu propi grup amb els regidors del seu equip. El resultat va suposar un gran triomf personal i un fracàs per a CIU. Ara CIU podria tornar-li la jugada donant l'alcaldia a l'Annabel Moreno, d'ERC.

La revista local L'Agenda, que encara no he pogut llegir, sembla ser que es fa ressò d'anomalies en la gestió econòmica dels darrers mesos del mandat 2011-2015. Aquesta notícia, de ser certa, de ben segur no li hauria tret vots a l'alcalde, però sí que el podria perjudicar a l'hora dels pactes entre els partits que formaran part del nou Consistori. Els electes, a l'hora de decidir qui ha de ser el nou alcalde poden tenir en consideració possibles anomalies en la gestió, que sense haver de suposar cap delicte, sí que deixa en entredit les responsabilitats del govern municipal d'Arenys de Mar.

Les set forces amb representació al Ple municipal que es constituirà dissabte, tenen cinc dies per decidir el seu vot i determinar si Arenys de Mar estrena alcaldessa o continua l'alcalde en funcions, Estanis Fors.

L'alcalde d'Arenys de Mar no té assegurada la continuïtat

A vuit dies de la constitució dels nous ajuntaments, a Arenys de Mar encara es contempla la possibilitat que l'Annabel Moreno sigui la primera alcaldessa de la vila. Estanis Fors, alcalde actual i guanyador de les darreres eleccions municipals, podria veure com el pacte entre diferents partits li treuen l'alcaldia i l'arraconen a l'oposició.

Els seus sis regidors no són suficients per aconseguir l'alcaldia, encara que tingui pràcticament assegurat el suport de la representant del PP, si la resta de forces polítiques s'uneixen per fer alcaldessa a la representant d'ERC, Annabel Moreno, que va quedar en segon lloc en les eleccions del 24 de maig passat.

Fer fora de l'alcaldia a Estanis Fors requeriria més que un possible pacte entre ERC, CUP i ICV, que els donaria el mateix nombre de regidors que JxA i PP, i per tant no seria suficient per arrabassar-li l'alcaldia, sinó que caldria que el PSC o CIU se sumessin al joc, la qual cosa no sembla gaire fàcil.

El PSC ha estat soci de govern amb el PP i CIU, i n'ha sortit força perjudicat. Realitzar segons quin pacte en aquest mandat li podria suposar encara uns resultats pitjors per d'aquí a quatre anys. Quedar-se a l'oposició li pot permetre definir un paper clar a seguir a partir d'ara, allò que se'n diu refundar-se, per aconseguir recuperar el paper que durant alguns mandats l'ha permès presidir l'ajuntament de la vila. Una alternativa podria ser votar a favor de la representant d'ERC, però quedar-se a l'oposició, tal com Ramon Vinyes va declarar fa un dies, o bé tornar a donar suport a l'Estanis, sense entrar al govern.

Aquesta postura del PSC faria que el nou govern estigués en minoria, la qual cosa comporta estar treballant fent molts equilibris, i pactes tan importants com l'aprovació de les ordenances fiscals o del pressupost anual. A l'actual alcalde se l'acusa d'anar a la seva i no mantenir la paraula donada. Si fos així, ens trobaríem amb moltes dificultats per aconseguir un govern fort, capaç de donar resposta als temes pendents que, tal com comentava fa un parell de dies, no s'han resolt durant aquest darrers quatre anys. Una minoria d'ERC amb la CUP i ICV, obligaria a treballar de manera molt coordinada, des de dins o fora el govern, tenint en compte les diferències que hi ha entre les tres formacions, totes elles amb una forta personalitat pròpia. Queden vuit dies de negociacions abans no prenguin la decisió final, una decisió que no assegurarà un alcalde o alcaldessa per als quatre anys que dura el mandat municipal.

El PP no veu bé que el PSOE busqui pactes per deixar-los fora de joc

El president espanyol s'estranya o més aviat renya Pedro Sánchez i el PSOE perquè arraconen el PP amb pactes amb altres formacions, fins i tot amb l'extrema esquerra. Segons Mariano Rajoy el partit socialista hauria de preferir pactar amb l'extrema dreta que ell representa abans que amb l'extrema esquerra que diu representar Podemos.

Només puc dir que arraconar el PP a les Balears o València és un favor immens que es fa a illencs i valencians després d'aguantar uns polítics corruptes, molts d'ells, i atacants viscerals de les cultures i llengües respectives. Per això sol ja hi ha motius suficients per aïllar el PP.

Tot i que no considero necessari que el dirigent de la llista més votada sigui l'alcalde del municipi o president de la comunitat, el cas de Badalona, si finalment deixen Albiol fora de l'alcaldia, és digne d'estudi. Estem parlant d'un municipi on el PP ha augmentat en vots i percentatge, respecte l'any 2011, i doble en nombre de regidors la segona força política. 

És cert que la suma de la resta i per tant dels vots aconseguits pels altres partits polítics és superior als vots dirigits al PP, però la diferència és important i, si és cert que això passa a la majoria de districtes de la ciutat, alguna cosa vol dir. Per convicció i pel fet que el PP i sobretot Albiol fessin un discurs xenòfob fa que estigui content si el deixen sense l'alcaldia, però caldria revisar la llei electoral i buscar una vinculació més directa entre elector i elegit.

Penso, però que el PP no ha sabut mai gestionar les majories absolutes. La seva actitud ha estat de passar de tothom i construir un mur entre els polítics i la ciutadania, provocant que en les següents eleccions rebi el càstig merescut. Aznar i Rajoy han aprofitat la majoria absoluta per imposar les lleis en benefici d'uns pocs, sense tenir en compte res ni ningú. No han entès que governar no significa fer passar per l'adreçador tothom, sinó aprofitar la comoditat de la majoria absoluta per fer bona pedagogia amb humilitat i respecte a la diversitat. La seva majoria absoluta els ha de portar a perdre, i això és el que els està passant.

El Padró Municipal d'Habitants és obsolet i mal gestionat

Arran del rebuig de tots els grups parlamentaris a la moció presentada pel PP català, que pretenien excloure dels serveis socials bàsics els immigrants amb menys de cinc anys d'empadronament, voldria parlar precisament del Padró Municipal d'Habitants. Abans, però, reafirmar la meva alegria pel daltabaix sofert per PP i PxC, dos partits amb missatges xenòfobs, que han competit entre ells per veure qui aconseguia més vots xenòfobs, i la nostra societat els ha castigat.

Es parla molt del maltractament que rep l'administració local, amb pocs recursos i amb moltes necessitats socials a satisfer. Ho he dit moltes vegades que és injust el repartiment de recursos entre les administracions, deixant els ajuntaments, que són els més propers a les persones, sense recursos per resoldre aquells problemes que les administracions supramunicipals no solucionen.

El Padró Municipal d'Habitants havia estat una eina molt important per a la bona gestió d'un municipi. Saber a tota hora quants ciutadans conformaven les ciutats, permetia fer previsions i evitar segons quines situacions abans que aquestes es produïssin. El Padró municipal ja fa anys que va deixar de ser una competència municipal, convertint els ajuntaments en mers administracions al servei de l'Institut Nacional d'Estadística. Els errors del Padró són greus i abundants, i els ajuntaments només poden actuar sobre el terreny per saber què passa a cadascun dels habitatges del seu municipi, sense poder refiar-se del què diu el registre del seu Padró d'Habitants.

Atès que ni CIU, ni PSC, ni PP han estat capaços de resoldre l'error comès per l'administració de l'Estat quan va treure la competència als ajuntaments, demanaria a la CUP amb el suport d'ICV i altres formacions polítiques que liderin la reivindicació perquè el Padró Municipal d'Habitants torni a ser l'eina bàsica de gestió dels ajuntaments en benefici dels seus habitants. 

Una vegada més UDC fa el ridícul

Queda molt clar que Duran i Lleida imposa el seu criteri i no permet que la pregunta interna del dia 14 de juny sobre el sobiranisme sigui clara i definitòria. En el seu lloc confecciona una pregunta, que diuen concreta, però que simplement pretén confondre els seus militants. Qui voti sí, votarà en contra del dret a decidir.

Duran i Lleida fa por dins del partit i aconsegueix uns titelles polítics que li protegeixen la cadira. Espadaler és un malaguanyat polític que a l'ombra de Duran no podrà ser mai un 'number one'. El veritable líder d'UDC és Joan Rigol, un polític coherent des del primer dia i respectat per tothom, també pels polítics d'ideologia contrària.

Joan Rigol segueix l'essència dels principis d'Unió Democràtica de Catalunya. Si els seus fundadors tornessin es posarien al seu costat i deixarien Duran i Lleida al racó. La por a la ruptura fa que s'actuï de manera ambigua, tant dins del propi partit polític com dins de la Federació de CIU.

Els principals afectats de la situació són els sobiranistes d'UDC, com també ho són els sobiranistes d'ICV. En aquest sentit, Joan Herrera actua imitant Duran i Lleida, en la seva ambigüitat, posant entre espasa i paret uns bons polítics que té o tenia dins del partit: Romeva, Urtasun, Camats i els meus amics d'Arenys de Mar.

Quatre anys més per a què?

Passejant per Arenys m'he trobat un parell d'amigues un xic abatudes i mig emprenyades. No s'acabaven de creure què havia passat ara fa 10 dies en les eleccions locals. Com podia ser que guanyés l'alcalde actual? Ens tocaria passar quatre anys més sense pena ni glòria...

Certament m'he perdut el balanç d'aquests quatre anys. Penso que som una vila afortunada, perquè el nostre ajuntament es troba força sanejat econòmicament, però no acabem de veure quin rèdit n'hem tret. És per això que les meves amigues estan tan neguitoses. Han perdut les esperances del canvi a la nostra vila. Passarem quatre anys més sense cap millora.

Perquè... els nostres carrers continuen sense arreglar i el clavegueram està que peta. Només s'ha cobert una part de la Riera, per evitar in extremis no perdre una segona subvenció. Ningú més n'ha parlat de la subvenció que no ens varen concedir perquè la varen demanar tard.

Perquè... la Biblioteca continua al carrer Bonaire, i el suport a Mercadona va deixar sense opció l'operació de les Clarisses. L'hotel del passeig Xifré encara és un projecte i la Caserna de la Guàrdia Civil continua tapiada. L'edifici de La Raureta continua tancat i qui sap si saquejat, sense cap utilitat. I els bucs d'assaig?...

De les altres administracions tampoc no se n'ha tret res. No s'ha aconseguit tirar endavant la variant d'Arenys, ni l'ampliació del CAP, ni res de res de la zona costanera, cap a Canet o cap a Caldetes. Tampoc sento parlar de la desviació del clavegueram que baixa d'Arenys de Munt.

Hem convertit, això sí, la Riera en una fira constant els diumenges i al Mercat municipal, un tastet mensual, però els efectes econòmics són nuls. El problema de l'aparcament continua igual i tampoc ha millorat el transport públic. 

L'empenta que es va donar en la gestió administrativa de cara als vilatans també es va estroncar. No es pot anar a l'ajuntament a la tarda i l'Oficina d'Atenció Ciutadana ha disminuït en personal i no ha augmentat en serveis, per la qual cosa s'ha de continuar circulant de finestreta en finestreta.

Entenc que les meves amigues estiguessin tan entristides i desanimades. L'única cosa que se m'ha acudit dir per animar-les un xic, ha estat que confiessin en l'oposició que és l'arma que ens queda per fer un treball de gota malaia insistint en millorar la gestió pública del nostre ajuntament, i evitar que es converteixi en una institució desconeguda i allunyada de la realitat dels vilatans. 

La CUP és la tercera força política a Arenys de Mar

Després d'haver comentat els grans resultats de les dues primeres formacions arenyenques, JxA i ERC, toca parlar de la CUP que amb gairebé 300 vots més que l'any 2011 supera el PSC, PP i ICV, doblant el nombre de regidors escollits.

En aquestes eleccions municipals el PSC ha perdut gairebé 600 vots i dos regidors, la meitat, i ICV perd uns 400 vots i també dos regidors, quedant només amb una representant. La nova candidatura que podia restar-los vots només en va aconseguir 215, per la qual cosa no seria aquesta la raó.

La CUP, que va entrar per primera vegada en aquest mandat que s'acaba, ha aconseguit entusiasmar els seus votants i li han donat confiança perquè continuï amb més força treballant per als vilatans, trepitjant carrers i places des del primer dia. No sé quina anàlisi n'ha fet el partit, ni si saben d'on han obtingut aquests 300 vots de més. Provenen de l'abstenció d'ara fa quatre anys? Dels vots en blanc? d'ICV?

Els bons resultats de la CUP, però, no els ha de fer adormir, sobretot ara que els vents li són favorables i que encara són un partit que ha de créixer, i això s'aconsegueix treballant i fent-ho bé. A nivell de país s'ha demostrat que només els partits que han estat a prop de la població, amb honroses excepcions, han aconseguit millorar els resultats. Els moviments que han aconseguit fer veure que s'ha acabat el temps dels partits, tant de dretes com d'esquerres, però que fan la política d'esquena als ciutadans, són els que han triomfat.

Seria bo, doncs, que els partits polítics tradicionals s'adonessin que no poden continuar donant l'esquena als seus votants si no volen continuar la seva davallada. La població vol resultats, però també ser escoltada i poder dir-hi la seva. Col·laborar en la construcció de la vila, amb pas ferm i deixar de fer volar coloms. 

Desconec com es distribuiran els representants comarcals, però m'agradaria que la CUP arenyenca fos present al Consell Comarcal del Maresme. Cal tenir en compte que el partit ha passat de 9 regidors a 33 a tota la comarca.

Segueixo les informacions locals sobre possibles pactes i només he llegit la decisió del PSC de col·locar-se a l'oposició. Puc entendre que amb un govern de JxP amb minoria, i probablement pactant amb el PP, els altres partits ERC, ICV, CUP... es vulguin mantenir a l'oposició per ajudar a construir un Arenys millor.