He assistit a la presentació de l’Anuari Espriu “Indesinenter”, organitzada pel Centre de Documentació Salvador Espriu, l’Ajuntament d’Arenys de Mar i l’Editorial Punctum, i que anat a càrrec de l’historiador Josep M. Ainaud de Lasarte i l’escriptora Marta Pessarrodona.
L’acte, que ha tingut lloc a la Sala Noble del Calisay, i la presidit l’alcalde de la vila, Miquel Rubirola, ha comptat amb una assistència d’una cinquantena de persones, amb una mitjana d’edat dels 65 anys. Precisament, en una reunió que he tingut a continuació d’aquest acte, i parlant d’Arenys, he comentat que vivíem en un gran geriàtric, però la persona que estava al meu costat, m’ha advertit que si continuava per aquest camí, prendria mal.
Tornant a l’acte, que és el que importa, haig de reconèixer que el nostre alcalde té taules. Quan l’escolto en situacions com la d’avui, no acabo d’entendre perquè l’Ajuntament funciona tan malament, i hi ha tan poca comunicació amb els veïns. Ha presentat amb correcció, però de manera distesa els dos conferenciants, de qui ha destacat els seus mèrits.
En Josep M. Ainaud, ha felicitat els promotors de la idea d’aquest Anuari, i ha lamentat que no es faci el mateix amb l’obra d’altres escriptors catalans. Ha demanat que es faci projecció fora de Catalunya, perquè no ens limitem a escampar-ho a casa nostra. L’Ainaud és un gran conversador i entre el públic hi havia veritables fans seus.
De la Marta Pessarrodona no en vull parlar massa. Per cert, en Jaume, que s’asseia al meu costat, m’ha dit que demà celebrarà els 65 anys, però no n’ha parlat durant la xerrada, que a més de presentar-la de manera desmanegada, ha consistit en un recull d’anècdotes viscudes per ella mateixa, amb una certa relació amb l’Espriu i la seva obra. Us haig de dir que no m’ha agradat, ni interessat, i no feia badalls perquè sabia que m’esperava una altra reunió abans de poder anar a sopar.
Entre el públic hi havia en Ramon Verdaguer, que de ben segur escriuria coses diferents a les meves, si més no més “políticament correctes”, però ja ho sap la gent que em coneix: dic allò que penso, amb el risc que això comporta, sobretot quan et mous en cercles massa protocolaris.Una cosa sí que ens ha deixat clara la Marta: és radicalment feminista.
L’acte, que ha tingut lloc a la Sala Noble del Calisay, i la presidit l’alcalde de la vila, Miquel Rubirola, ha comptat amb una assistència d’una cinquantena de persones, amb una mitjana d’edat dels 65 anys. Precisament, en una reunió que he tingut a continuació d’aquest acte, i parlant d’Arenys, he comentat que vivíem en un gran geriàtric, però la persona que estava al meu costat, m’ha advertit que si continuava per aquest camí, prendria mal.
Tornant a l’acte, que és el que importa, haig de reconèixer que el nostre alcalde té taules. Quan l’escolto en situacions com la d’avui, no acabo d’entendre perquè l’Ajuntament funciona tan malament, i hi ha tan poca comunicació amb els veïns. Ha presentat amb correcció, però de manera distesa els dos conferenciants, de qui ha destacat els seus mèrits.
En Josep M. Ainaud, ha felicitat els promotors de la idea d’aquest Anuari, i ha lamentat que no es faci el mateix amb l’obra d’altres escriptors catalans. Ha demanat que es faci projecció fora de Catalunya, perquè no ens limitem a escampar-ho a casa nostra. L’Ainaud és un gran conversador i entre el públic hi havia veritables fans seus.
De la Marta Pessarrodona no en vull parlar massa. Per cert, en Jaume, que s’asseia al meu costat, m’ha dit que demà celebrarà els 65 anys, però no n’ha parlat durant la xerrada, que a més de presentar-la de manera desmanegada, ha consistit en un recull d’anècdotes viscudes per ella mateixa, amb una certa relació amb l’Espriu i la seva obra. Us haig de dir que no m’ha agradat, ni interessat, i no feia badalls perquè sabia que m’esperava una altra reunió abans de poder anar a sopar.
Entre el públic hi havia en Ramon Verdaguer, que de ben segur escriuria coses diferents a les meves, si més no més “políticament correctes”, però ja ho sap la gent que em coneix: dic allò que penso, amb el risc que això comporta, sobretot quan et mous en cercles massa protocolaris.Una cosa sí que ens ha deixat clara la Marta: és radicalment feminista.
2 comentaris:
Estimat Xavier:
No m'agrada mai ser "només" políticament correcte si la polidesa no s'adiu amb alló que penso. I respecte l'acte d'ahir penso exactament el mateix que tú. El nostre alcalde ha estat molt correcte. L'Ainaud ha estat bé. Però la senyora Pessarrodonaat, no ha estat ni bé ni malament. M'ha dolgut. Els de "poble" no ens mereixem això. Una patum ens ha de dir coses. I ahir no ho va fer. En acabar, vaig felicitar la Montse Caba per l'acte, per l'annuari, per la feina feta, és molt important el que es fa a l'Ajuntament i la dedicació que ella hi posa. L'acte va estar molt bé. Només que en escollir els "parlaires" s'hauria de garantir que de veritat ens fessin de mestres. D'altra manera ja ens ho anirem fent nosaltres solets...
Xavier, t'ho he dit personalment i ho dic ara públicament. El teu bloc és de les coses interessants que avui tenim a la xarxa. Tot ho podem dir, però amb raonaments, respecte i seny. Les idees son lliures i s'ha d'expressar, però amb el seny i la raó. Enhorabona pel Bloc!!
Ramon,
És per a mi un orgull poder comptar entre els meus lectors amb una persona com tu. Les teves paraules són molt amables i em plauen enormement.
Tant de bo a la nostra vila hi haguessin més Ramons Verdaguer; de segur que aniríem per més bon camí.
Gràcies.
Publica un comentari a l'entrada