Això s'acaba, però continuarà

Tanquem l'any amb dues incògnites a resoldre, si més no que són prou significatives. Per una banda ens falta saber què dirà el Tribunal Suprem sobre la immunitat d'Oriol Junqueras i la possibilitat que exerceixi d'eurodiputat, i per l'altra estem expectants què dirà el Consell Nacional d'ERC sobre l'acord en les negociacions dels seus dirigents amb el PSOE, per fer Pedro Sánchez president.

En el primer cas sembla que el senyor Marchena creurà el Tribunal de Justícia de Luxemburg i farà cas a l'Advocacia de l'Estat, perquè d'alguna manera s'acabi aquest trist sainet. Tot fa pensar que cedirà i Oriol Junqueras, potser acompanyat de policia, podrà assistir a les sessions d'Strasburg i Brussel·les, però com que en aquest nostre país tot és possible, haurem d'esperar uns dies per saber-ho.

Quant a ERC sembla ser que la reunió del dia 2 de gener és una pura formalitat, i que tot està ja decidit. És a dir, que mereix poca confiança el que pugui dir el seu Consell Nacional. A vegades és una excusa dir que són assemblearis, perquè al final qui decideix és la direcció del partit. 

També el president de la Generalitat rebrà informació de què ha pactat el seu vicepresident amb el PSOE. Un fet que podria ser també una mica insòlit. És que el president a hores d'ara encara no coneix la lletra de l'acord? És cert que parlen de diàleg entre governs, perquè de moment és estrictament entre partits, però... fa mal, no?

Que acabeu l'any molt bé i, si és possible, que comenceu el nou any encara millor!

Sí, però tanquem-lo de seguida!

L'Advocacia de l'Estat ha demanat al Tribunal Suprem que deixi prendre l'acta d'eurodiputat a Junqueras, però que s'afanyi a demanar el suplicatori al Parlament europeu perquè li puguin treure la immunitat i tancar-lo ben aviat. La possibilitat de declarar nul el judici i per tant la sentència ferma de presó, no l'han contemplat. Això satisfà ERC?

La pregunta que ens fem és si amb la proposta de l'Advocacia de l'Estat, ERC ja en té prou per pactar el nomenament de Pedro Sánchez com a president del govern espanyol. Ho han treballat per desencallar les negociacions, però mantenint els presos d'acord amb la sentència del judici? Què n'ha tret ERC?

És ben clar que al PSOE només l'interessava l'abstenció d'ERC i a poder ser a canvi de res. Deixar que Oriol Junqueras actuï d'eurodiputat unes setmanes o uns mesos, és un regal suficient? M'imagino que els altres partits independentistes, sobretot la CUP, no estaran gaire contents. Ve a ser un vendre's per un plat de llenties, o no?

Suposo que amb aquesta declaració es tancaran les negociacions i tindrem president no interí ben aviat, però ens caldrà uns quants mesos per valorar si la jugada ha estat encertada, o bé si, com sempre, ens hem deixat enredar. Continuo pensant que anem amb el lliri a la mà, i així no s'arriba enlloc.

Tres dies per acabar l'any

Aquests tres dies que falten per acabar l'any serveixen per fer un repàs de tot allò que ha succeït, si més no a la premsa, però també és bo que ho fem a títol personal. A vegades penso que ens parem poc sovint a pensar què hem fet i cap on estem anant. Aquesta pràctica t'ajuda a encarrilar millor la teva vida i corregir els errors que cometem.

A nivell de país són moltes les coses a destacar, però entenc que el judici del Procés i la seva sentència ocupa una part important del pastís de 2019. Han estat dos anys de seguir dia rere dia què estava passant amb els nostres presos polítics, i els exiliats, per acabar coneixent la sentència del Tribunal Suprem. Tot i així, això no s'ha acabat, i la sentència del Tribunal de Luxemburg sobre el cas d'Oriol Junqueras portarà cua i veurem en què es tradueix.

A nivell personal cadascú de nosaltres sabrà valorar tot allò que ens ha ajudat a créixer i també aquells moments que voldríem enterrar, però que ens hauran de servir per no tornar-hi a caure. Políticament el nostre país ha votat diferents vegades i per alguns haurà representat entrar al món de la política, una opció personal que mereix ser estudiada. Nous regidors i regidores, que potser no havien pensat mai en entrar a l'Ajuntament, es troben dirigint diferents àmbits de la cosa pública, amb la responsabilitat assumida de servir la població.

S'acaba un any i n'arriba un altre, per alguns serà el de la jubilació, de fer un canvi important a la seva vida. Si això ha succeït durant el 2019 és bo de pensar-hi més que tot perquè és l'inici d'una vida que tots desitgem que s'allargui en el temps. Encara tenim dos dies sencers per tancar bé l'any. Aprofitem-los!

Una innocentada continuada

Avui, 28 de desembre, recordo el costum generalitzat de prendre el pèl a la gent amb notícies falses i tot tipus de bromes. La majoria eren innocentades que no feien mal, no comportaven grans disgustos i més aviat provocaven somriures. Han passat els anys i el dia 28 ja no destaca per les innocentades, i només n'ha quedat alguns reductes. Demà sabrem de què s'ha fet broma. 

Aquest canvi, però no significa que regni la veracitat de les notícies, sinó que les innocentades duren tot l'any, ja no es concentren en un dia del mes de desembre. En aquests moment no hi ha dia que no ens llevem amb alguna notícia que no sigui una innocentada, una presa de pèl. Ens el prenen tant que ja no es creiem res.

La presa de pèl està en mans de les institucions de l'Estat, també del nostre govern i els receptors som sempre els mateixos. Vivint desconeixent la meitat de les coses i ens sorprenen notícies que volen ser verdaderes, però que falsegen la realitat.

Els catalans, ja no necessitem el 28 de desembre, perquè portem uns anys que la innocentada és diària, ja sigui l'empresonament de terroristes que queden en llibertat als tres mesos, o presos polítics i exiliats que continuen a la presó o a l'exili malgrat les sentencies europees.

Els temps canvien, és cert, i a casa nostra hem passat a ser un país enganyat a la força, amb els nostres líders empresonats, i amb uns recanvis que fan riure, per no plorar.

Escapada a Tavertet

Aquest matí hem fet una escapada a Tavertet i curiosament hi havia boira. No és gaire normal ja que la boira acostuma a trobar-se més avall, però de tant en tant, i avui n'ha estat un, hi ha dies que la boira s'enfila als espadats de sobre el pantà de Sau i ho converteix en tot un misteri.

Els que som de la plana acostumem a estimar la boira, sobretot si cap al migdia s'aixeca, o no dura més d'un parell de dies. Quan en parlo amb els amics que són de marina no ho poden entendre. Els hi dic que m'abelleix observar els edificis entremig de la boira, poc definits i que apareixen a mesura que t'hi atanses. De nit, la il·luminació també resulta màgica i quan fa molt fred, et trobes amb la boira gebradora que escampa un mantell blanc que es reflexa i activa encara més el misteri.

Si no heu visitat mai Tavertet us ho aconsello. Hi podeu anar per caminar-hi, fins a Rupit o fins al castell, o resseguir les seves carenes, però també hi podeu anar per passar-hi un diumenge o un cap de setmana en alguna de les cases rurals que hi ha habilitades. 

Us adonareu que la pedra és la seva riquesa i per això esdevé protagonista en la construcció de les cases i els seus carrers. Tavertet, durant la setmana i l'hivern és molt silenciós, amb molt pocs habitants, però a l'estiu i els caps de setmana esclata amb totes les persones que hi tenen la seva segona residència i que se senten identificades amb el paisatge. 

L'actual Tavertet no té res a veure amb el Tavertet que vaig conèixer de molt petit. Llavors amb prou feines hi havia forasters i sí més autòctons. L'accés era complicat i no hi havia ni llum ni aigua. Tenia el seu encant i ens agradava deixar-nos-hi caure a l'estiu quan ens trobàvem a Cantonigròs. Tot i els canvis, però, Tavertet manté el seu encant i tothom que hi ha estat en torna gratament sorprès.

Dos de set encara a la presó

Avui ha sortit de la presó preventiva el cinquè dels set CDR detinguts el mes de setembre acusats de terroristes. Des d'un principi molts ens vàrem imaginar que era un excés de zel, una altra injustícia contra independentistes catalans, però sempre has de posar distància i no deixar-te portar pel cor ni l'excés de passió. Després de tots aquests mesos ja en són cinc els que han sortit amb fiança d'uns cinc mil euros. Hem d'esperar que tinguin la mateixa sort els dos restants.

La situació judicial al nostre país s'ha vist alterada pel gran protagonisme que se li ha donat. El poder polític li ha cedit el pas i hem pogut observar molts excessos en la pràctica judicial, amb resolucions sospitoses de ser catalogades de parcials i venjatives. Una situació com aquesta no és bona per a ningú, i sempre hi ha el que hi surt perdent.

Des del dia que vàrem conèixer la detenció dels set presumptes terroristes no n'he parlat en aquest blog, fins avui. Encara tinc el costum de pensar que quan es va a detenir a una persona a casa seva, és perquè hi ha indicis que poden fer pensar que s'hi està cometent algun delicte. Sí que estranya quan això passa aparentment per tapar alguna notícia que no interessa a l'Estat, però et costa d'imaginar que sigui una invenció dels serveis d'intel·ligència.

Encara no podem dir res al respecte, però pel fet de deixar-los en llibertat fa pensar que molt terroristes no devien ser, potser imprudents... Desitjo que s'aclareixi definitivament, perquè no és bo per a ningú està pres preventivament sense prou arguments per fer-ho efectiu. A veure si els dos restants podran passar el cap d'any amb la família.

Amb Beethoven desitjant l'entrada d'un millor any

El 16 de desembre de l'any 1770 va néixer a la ciutat alemanya de Bonn el gran compositor Ludwig van Beethoven, i per això l'any que entrarem celebrarem el seu 250è aniversari amb multitud de concerts arreu del món. A casa, per no ser menys, ja he instal·lat les nou simfonies que m'acompanyaran molts moments de repòs i d'escriptura dels meus posts.

Recordo que a casa dels meus pares teníem un tocadiscs que es plegava com una maleta, i uns quants discs, al començament no gaires, però entre ells hi havia algunes de les més famoses simfonies de Beethoven. Vaig començar, doncs, molt aviat a escoltar la seva música. Amb el temps m'he dedicat a escoltar més música coral i compositors anteriors, de l'època barroca i més matinera. Tot i així no he deixat de considerar Beethoven com el que ha estat, un dels millors compositors de la història de la música.

Avui, doncs, he iniciat el meu homenatge al compositor alemany i sense esperar l'inici de l'any commemoratiu he començat a escoltar les seves simfonies, que m'acompanyen en la redacció del meu post de Nadal.

Tot paint el menjà de Nadal, us desitjo unes bones festes i en cosa de vuit dies, una bona entrada d'any, que sigui millor que el que està acabant i que els nostres presos polítics puguin sortir de la injusta presó, i s'avancin les eleccions per poder aconseguir un govern i un president millor del que tenim ara.

El mal fer de la representant espanyola

Aquests dies hem llegit la mala reacció de l'eurodiputada espanyola vers el president del Parlament Europeu, arran de la sentència del Tribunal de Luxemburg i la conseqüent resposta del president, que no podia ser altra, però que no ha agradat a la socialista espanyola.

Vergonya aliena és el que provoca aquesta manera de ser i d'actuar. Puc entendre que no agradi que una sentència en sigui contrària, però la mala educació no queda mai justificada. Des de petits hem après a comportar-nos davant les dificultats, les bufetades i les resolucions que no ens agraden, però sembla que no tothom ha rebut la mateixa educació i així es veu.

Mentre les coses es fan a dins, resulta molt complicat analitzar-les, perquè els costums i tradicions són diferents i es fa difícil trobar els paràmetres per comparar, però en el moment que surts de casa i et relaciones amb altres països és quan pots veure les diferències i l'educació, en tots els sentits, que uns han rebut o deixat de rebre.

La convivència a Europa deixa en evidència les mancances d'uns i altres i la manera d'actuar. Espanya ha viscut molt bé, beneficiant-se de tot i tots. Ara que ha sorgit el problema de l'encaix de Catalunya i s'ha internacionalitzat, de mica en mica s'ha anat veient que hi ha una manca d'arguments i de saber fer. Que les coses es fan a la brava, utilitzant el poder i no la raó, sense defensar els drets més elementals. Bon Nadal!

Qui juga brut en el judici del Procés?

Entenc que la Fiscalia fa el paper que li toca en defensa de l'Estat i contra aquells que varen actuar contra la sagrada unitat d'Espanya. El que passa, però és que la impressió que en treus és que davant de cada clatellada es busquen una jugada per continuar tenint en Junqueras a la presó i a Puigdemont i Comín a l'exili. Potser és desconeixement, però no és veu un camí clar, sinó més aviat obscur i interessat.

És cert que les actuacions per les quals s'ha jutjat o s'ha llançat unes euroordres varen ocórrer abans de que fossin escollits eurodiputats i, segons el Tribunal de Luxemburg, adquirissin automàticament la immunitat, però està escrit que això no val? És una interpretació que segueix un precedent o més aviat fins ara sempre s'ha respectat aquesta immunitat?

Crec que des del primer dia no s'ha actuat bé. S'ha fet tot el possible, legal o il·legal per empresonar els polítics catalans que varen gosar plantar cara a l'Estat espanyol. Tots els moviments de les institucions estatals han estat mogudes per la rancúnia i venjança, sense observar els drets polítics i socials de les persones imputades. I això, sense entendre-hi gaire, no és legítim i penso que tampoc legal.

La meva opinió és que ni el Tribunal Suprem ni el Tribunal Constitucional han actuat en defensa dels drets de les persones jutjades i encara que siguin culpables d'alguna cosa, tenen els seus drets que s'han de respectar. Crec que aquí hi ha el moll de l'os, l'esca del pecat, la raó de tot el que està passant en aquests moments.

El dia de la Rifa

Avui és el dia de la loteria, el sorteig més popular de l'any i que reparteix més premis fantàstics, encara que no sigui el millor. El percentatge dels premis menors és inferior a la resta de sortejos. Sigui com sigui, però, aquest sorteig s'endú tota la publicitat i les imatges del cava repartit entre guanyadors, amics i premsa.

Avui també és el dia de la salut. A totes les persones que no hem tingut la sort de treure un premi, agraïm la salut que tenim. I a Arenys enguany també hi ha hagut premi. Segons he pogut llegir al web de Ràdio Arenys, la loteria número 3 de la vila ha repartit una sèrie del tercer premi, és a dir, mig milió d'euros. Enhorabona a totes les persones afortunades i ànims als altres, encara ens queda la Grossa del dia 31 i un sorteig interessant de la loteria nacional com és la del dia 6 de gener.

A casa tal dia com avui es vivia plenament. El fet que la meva família gestionés una administració de loteria i en una ciutat afortunada més d'un cop, feia que estiguéssim molt pendents dels números premiats. No buscàvem la nostra sort, sinó la dels nostres clients i coneguts.

A casa ens llevàvem amb la cantarella dels nens de Sant Ildefons. La mare seguia la ràdio apuntant el major nombre de números premiats i ho contrastava amb el llistat dels números venuts. Llavors no hi havia els mitjans d'ara i les comprovacions eren molt més manuals, o orals, que no pas avui. 

Tot i que han passat molts anys, no hi ha any que no em vingui a la memòria i recordi aquells matins de la sort, a la vigília de Nadal, just després de començar les vacances d'hivern. Ara sóc molt lluny de tot plegat, però li reservo espai en el meu record, i vulgues o no, sempre tens una participació a la butxaca que et fa somiar.

Pausa en les negociacions ERC-PSOE

Cada vegada són més les veus que defensen la negociació d'ERC i les ganes de que s'arribi a un acord, que de ben segur no serà del tot satisfactori, però que ha d'ajudar a desencallar la situació en què ens trobem. El PSOE, sobretot el govern, fa gestos que l'honoren, encara que tots sabem que d'un dia a l'altre les coses poden canviar. Avui et defensen això i demà t'ho ataquen.

ERC necessita sentir-se forta i que una gran majoria d'independentistes li donin suport. ERC no té un únic objectiu, com seria l'acord d'investidura, sinó que també treballa per avançar JxCat en unes hipotètiques eleccions, més properes ara que s'ha inhabilitat el president Torra i no sabem quan arribarà a ser efectiu, després dels recursos que de ben segur es presentaran.

Llegia que ERC vol veure l'actuació de l'advocacia de l'Estat, després de la sentència del Tribunal de Luxemburg, per decidir si continua amb les negociacions, i tot fa pensar que es mourà al so de la música que es vol escoltar, si més no fins a obtenir l'abstenció d'ERC en la votació per al nou president del govern espanyol.

Realment la sentència favorable a Junqueras, no sé si en traurà profit, però com a mínim ha fet trontollar els pilars on se sustenta el Poder judicial espanyol, que té esquerdes per totes bandes, defensant el que seria indefensable en qualsevol democràcia. Alguns voldríem pensar que la bufetada rebuda pel Tribunal Suprem servís per canviar el rumb i aconseguir un sistema judicial just i imparcial.

Per què l'ANC no pot promoure unes empreses determinades?

M'agradaria que algú m'aclarís un dubte que tinc arran de l'ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que obliga l'ANC a tancar la seva web que promou unes empreses determinades, empreses vinculades amb l'independentisme. És que no ho entenc, per més que hi doni voltes.

Una entitat privada, no pública, no pot anunciar uns productes i empreses concretes i animar la gent a contractar i comprar-hi? Jo no puc fer propaganda d'una empresa privada per animar els meus amics i seguidors a contractar-la? Per què no puc? No hi ha llibertat de comerç?

Podria entendre que em privessin de mal parlar d'unes empreses i forçar els meus seguidors i amics a no comprar-hi, si no tingués arguments per fer-ho més enllà de les meves simpaties, però quan es fa en positiu, per què no ho puc fer?

Jo sempre mal penso, i entenc que l'argument per fer tancar la web és perquè està relacionat amb l'independentisme, i esclar, ja som al cap del carrer. En aquest país no es jutja imparcialment, sinó que hi ha tota la subjectivitat possible.

Si estic equivocat, sisplau que algú m'ho expliqui, però si tinc raó, no seria bo que tots comencéssim a anunciar les empreses censurades a l'ANC, en els nostres webs i a les xarxes socials? Doncs, jo començo: el meu contracte de gas del meu habitatge és amb l'empresa CATGAS i n'estic molt content. Us animo a que canvieu el contracte de gas si el teniu amb una altra companyia.

Luxemburg diu que Espanya no ho va fer bé

Què passarà amb la taula de negociació entre el PSOE i ERC per a la designació de Pedro Sánchez com a president del govern espanyol, després de la sentència del Tribunal de Luxemburg? ERC esperarà realment la reacció del PSOE? Hem d'estar contents de com han anat les coses?

M'he cansat de repetir que a Espanya es fan les coses malament i tard. El Poder judicial espanyol torna a rebre una bufetada de tribunals europeus, que si tinguessin un mínim de dignitat els cauria la cara de vergonya, però no!

Estic segur que els magistrats sabien que passaria això, però ho prefereixen abans que deixar Junqueras en llibertat i sense judici. No els molesta fer el ridícul, perquè no els hi passa res. Si haguessin de pagar les conseqüències d'una mala praxis, potser la cosa canviaria, però com que no passa res, ells continuen amb la seva.

No entraré a parlar de com acabarà tot plegat perquè ja hi ha gent entesa que ho està escrivint i opinant. Només em quedo amb la manifestació del meu rebuig al sistema judicial espanyol, amb tots els seus jutges, fiscals i magistrats. Considero que no apliquen correctament la Justícia, per interessos de classe i ideologia, i que Espanya no té solució governi qui governi. 

Malgrat Europa ens ha decebut darrerament, som conscients que només des d'Europa podrem anar aconseguint rectificar els errors, voluntaris al meu entendre, dels diferents poders de l'Estat. La llàstima, com dic sempre, és que la lliçó l'expliquen tard, quan les persones afectades ja han sofert les penes indignes.

El clàssic menys clàssic

En el món del futbol, quan parles de clàssic parles del Barça-Madrid, que desperta molta expectació ja que són els dos millors equips, temporada rere temporada, i amb una gran rivalitat. En aquesta ocasió el clàssic no ha resultat tan clàssic per la intervenció del Tsunami Democràtic que ha acaparat l'atenció de tots els mitjans de comunicació i també de les forces i serveis de seguretat. Què passarà?

Parlo de futur perquè en el moment d'escriure el post, les 18h, encara no sabem com anirà tot plegat. Fins ara els jugadors han pogut entrar a l'estadi i la policia ha bloquejat l'accés a totes les persones concentrades seguint la convocatòria de Tsunami Democràtic. Quina és la incògnita que es manté viva en aquests moments? "Tots els concentrats podran seguir el partit de futbol". Com ho faran?

Passi el que passi, els impulsors del Tsunami Democràtic ja han guanyat. Han aconseguit acaparar els mitjans de comunicació i que tothom parli d'ells. Si, com ens tenen acostumats, el moviment és no violent, deixaran amb un pam de nas a molts, sobretot a aquells que els agradaria que hi hagués merder, i que es pogués batejar els seus promotors, de violents.

També és cert, però, que caldria valorar on ens porta tot això. Quin rèdit en treu l'independentisme, més enllà d'una trobada gairebé de nostàlgics, per expressar que encara persisteix el somni? M'agradaria que els partits independentistes es manifestessin sobre el tsunami i coneguéssim la seva opinió al respecte. Continuo pensant que ens agrada molt la performance i ens enlluerna suficientment com per no veure-hi clar.

Per què la unanimitat és sospitosa?

La informació sobre els arguments dels jutges díscols del Tribunal Constitucional et fa veure que a Espanya la Justícia està en perill, perquè no actua de manera ponderada i democràtica, sinó que està totalment prostituïda segons la manera de pensar personal dels jutges, la majoria dels quals són de tarannà conservador i alguns amb ideologia franquista.

Els tres jutges que varen discrepar de la resta, tenen molt clar que el Tribunal Suprem no va actuar correctament quan no va permetre que Junqueras sortís de la presó i exercís el seu càrrec polític fora de la presó, primer com a Diputat i després com a Parlamentari, estant en presó preventiva, i ho consideren una vulneració dels drets polítics d'Oriol Junqueras.

Com acostuma a passar, sempre surten les coses quan ja és massa tard, i això que ja ho pressentíem. Aquesta lentitud judicial permet que decisions errònies no puguin corregir-se perquè les circumstàncies ja han canviat. Ara estem a l'expectativa de què diu el Tribunal Europeu de Justícia sobre la immunitat o no d'Oriol Junqueras i en conseqüència de Puigdemont i Comín. 

En situació normal, el Poder judicial espanyol hauria d'estar molt nerviós per conèixer la decisió del Tribunal Europeu, però no és així. Aquí, a l'Estat espanyol, hi ha massa orgull en tot i a tot arreu, com per arribar a pensar que les coses es fan malament, i en tot cas són els altres els que s'equivoquen.

Borrell és l'exemple perfecte del mascle alfa espanyol, que ho fa tot bé i pot criticar a tothom, sigui del tema que sigui. No entenc com encara hi ha gent que creu en ell. Una persona que ha demostrat des del primer dia que no és un polític transparent i net, però sí que és cert que obté molts encàrrecs. Potser per això va tan malament tot plegat!

Problemes amb la recollida de la brossa

Que el servei de recollida de la brossa a Arenys de Mar no funciona és una evidència. De qui és la culpa, ja no està tan clar. Aquests dies hem llegit que el Consell Comarcal del Maresme ha reclamat a l'Ajuntament de la vila una quantitat de diners per serveis no previstos en el contracte inicial, després que se'n fes càrrec en haver plegat l'empresa que en tenia la concessió. També hem llegit que el servei que s'està donant no és suficient per les necessitats de la nostra població.

Desconec on s'origina el caos, però no entenc que l'anterior empresa deixés de prestar un servei essencial com és la recollida de la brossa. Per què se'ls va deixar marxar? Llavors es queixen que el Consell Comarcal ho va agafar amb presses sense poder valorar exactament quines eren les necessitats de la vila. Ara hi ha el pa amb tomàquet!

És important que les dues administracions es posin d'acord amb qui deu diners a qui, i com s'ha de solucionar els problemes que s'originen en la recollida diària de la brossa. La culpa és l'empresa contractada pel Consell Comarcal? És el propi Consell el culpable? És l'Ajuntament d'ara o el d'abans? Som els arenyencs que no respectem els torns previstos per a la recollida selectiva?

Potser arribarem al punt de reconèixer que tots en som una mica responsables. Una mala gestió del nostre Ajuntament, una empresa contractada pel Consell Comarcal, que no dóna la talla. Uns vilatans que no som prou responsables a l'hora de deixar la brossa al carrer. I si ens hi mirem una mica tots?

La Marató de TV3

Avui hem de parlar d'un dels actes més solidaris que hem pogut experimentar i veure'n resultats. Em refereixo al programa de TV3, la Marató. És presenciant actes com el d'avui que t'adones que la gent és bona, és solidària i és agraïda. La maldat és un accident que malauradament apareix, però estic convençut que no és l'estat natural de les persones i això és el que ens ajuda a viure en societat.

És per això que quan t'informen de crims i accions immorals sents tanta ràbia perquè és un anar en contra del sentit de la vida. És una anomalia que no es pot permetre i s'ha d'intentar eradicar.

Conèixer les persones que pateixen i que es queixen menys que no pas tu, que tens tots els vents a favor i que al més petit encontre sembla que se'ns acabi el món, et fa adonar que només podem tenir paraules d'agraïment i voluntat d'ajudar a qui no ha tingut la mateixa sort, que no pretén fer-te llàstima, sinó només fer-se evident, que sàpigues que existeixen.

Avui a casa, una vegada més, ens manifestarem solidaris amb totes les persones que pateixen alguna malaltia, enguany malalties minoritàries. Truca!

Cops de colze per fer-se un lloc

Les negociacions entre el PSOE i ERC beneficien el PSC que amb el desastre sofert per C's pot ampliar la seva força al Parlament català en unes properes eleccions. Avui en el congrés dels socialistes catalans donaven per fet que les seves aspiracions són esdevenir la primera força política de Catalunya.

Del resultat, doncs, de les negociacions per aconseguir la nominació de Pedro Sánchez com a president del govern espanyol, el PSC en podrà sortir reforçat o no, i en aquests moments tenen el suport de la direcció del PSOE que, a la vegada, ha de lluitar contra els seus barons, apoltronats, que no veuen bé el pacte de progrés, sobretot tenint en compte que requereix de la col·laboració d'ERC.

Aquest cap de setmana també hi ha moviment a l'altre costat, amb el PDECat que no sé si transita o no transita cap a JxCat. De fet la serenata fa molt temps que dura i això els ha portat a viure un temps una mica fora de joc i donar empenta als seus adversaris independentistes. La reunificació de l'antiga convergència és una assignatura pendent que no es pot demorar més, ja que s'ha creat un buit en el ventall polític que alguna força o altra l'ha d'omplir, no només en benefici del partit que ho aconsegueixi, sinó també per estabilitzar la situació política del país. La barreja d'uns i altres i amb el repartiment de presidents entre Barcelona i Waterloo, hi ha un caos que ningú s'hi aclareix.

Seria bo, doncs que els antics convergents trobessin un únic lloc per anar a parar, i que es convoquessin eleccions per conèixer entre tots on som. El govern, i president, actuals no ens poden fer sortir de l'atzucac.

Cent un anys enrere

Avui és un dia especial a la família. Avui és Santa Llúcia, el dia que es lliura el premi Sant Jordi de les lletres catalanes, però a casa avui celebràvem l'aniversari de la mare. Ella va néixer el dia 13 de desembre de 1918, és a dir, ara fa cent un anys. Malgrat ens va deixar fa disset anys, durant tot el dia l'he tingut molt present. La mare és una persona que mai oblides, per anys que passin.

Han estat moltes les anècdotes i experiències viscudes que m'han vingut a la memòria. La mare que va viure la guerra, amb molta pressió a la família, sense pares i per tant sense el caliu familiar que la majoria de nosaltres hem pogut gaudir. Una infància dura i una adolescència traumàtica amb l'esclat de la guerra civil. Això s'impregna a la pell i no et deixa indiferent. 

A casa només vàrem conèixer episodis concrets de la revolució, però l'objectiu era passar pàgina i, malgrat viure sota la dictadura, procurar ser feliç i gaudir de la vida. Potser per això costava d'entendre el nostre rebuig al sistema polític impulsat, i les ganes de desempallegar-nos de les cadenes que ens imposava el dictador.

Però el record de la mare va més enllà i s'endinsa en les anècdotes del dia a dia, dels petits plaers de la vida, de les aficions i traça. I analitzant la pròpia vida, que et porta a prendre decisions, sovint difícils, renunciant a coses que no sempre hi estàs disposat, valores molt més l'esforç dels teus pares en uns anys sense tantes comoditats com ara, però també amb menys ambicions desproporcionades. 

Avui la mare ha estat la protagonista del meu dia. Un dia que he intentat viure plenament i en record d'aquells anys que vàrem compartir i que un set de gener va posar fi.

Boris Johnson, opció guanyadora al Regne Unit?

Avui Boris Johnson guanyarà les eleccions al Regne Unit, i molt probablement ho farà per majoria absoluta. Un president populista, com està de moda a massa llocs. L'alternativa a la candidatura de Johnson, el senyor Jeremy Corbyn, es considera massa radical i no té suficient suport a les illes. Quedarà per veure el paper que juga el partit escocès en aquesta ocasió. Si recupera els vots perduts en les darreres eleccions.

Amb la victòria de Boris Johnson es farà efectiva la sortida del Regne Unit de la Unió Europea, prevista per a finals de gener 2020. Una sortida que es veuria frenada si fos el líder laborista qui guanyés les eleccions, perquè es convocaria un segon referèndum amb un resultat incert a hores d'ara.

No sé si us passa a vosaltres, però mirant el senyor Johnson no t'acabes de creure que pugui ser president d'un país com el Regne Unit. El veig molt poc seriós, i em fa dubtar de la seva capacitat per governar, de poder ser responsable del càrrec que ocupa i que aviat ho farà, amb majoria absoluta, si ens creiem totes les enquestes.

És clar que si al Regne Unit poden estar governats per Boris Johnson, no ens ha d'estranyar els polítics espanyols que hem tingut al capdavant dels successius governs espanyols.

Finalment hi ha un problema polític

Aquest podria ser un titular després de les converses entre el PSOE i ERC. S'ha passat de problema de convivència a polític, tal com, des de Catalunya, es reclamava que s'entengués. La pregunta que jo faig és si realment podem creure'ns les paraules del president del govern espanyol en funcions, o bé és una estratègia més per canviar-la quan li convingui?

Ja he dit en moltes ocasions que Pedro Sánchez és un especialista a canviar de discurs quan li interessa, quan el beneficia. Si necessita vots de C's llavors ens amenaça amb el 155, però ara que vol l'abstenció d'ERC ens explica que tenim un problema polític, ens dóna per la llossa!

Avui llegia algun comentari molt optimista al respecte, però jo hi continuo desconfiant. Penseu que mentre tot això està passant, els presos polítics continuen empresonats i els judicis paral·lels van avançant. Que ningú es confiï més del compte, que acabarà frustrat.

Sóc poc optimista respecte el resultat de les converses entre el PSOE i ERC, però també crec que han de continuar fins que hi hagi un acord, o bé un desacord final. Parlant la gent s'entén, i d'això es tracta: d'entendre's.

La dreta pressiona perquè l'acord de progrés no tiri endavant, i amb la dreta hi ha l'església espanyola i també barons socialistes. Fins i tot personatges com Borrell, que han avalat Pedro Sánchez davant d'atacs de socialistes històrics, en aquests moments no ho té tan clar. Això de dependre dels independentistes, que són tan dolents...

San Suu Kyi defensant lo indefensable

Avui, a Oslo, el primer ministre d'Etiòpia, Abiy Ahmed, rebia el Premi Nobel de la Pau 2019, un premi amb molta simbologia, però que s'ha vist emmascarat més d'una vegada. Al llarg de la història s'ha constatat que alguns dels personatges que l'han rebut, no se'l mereixien, ja sigui perquè es va improvisar la seva elecció, o bé perquè al llarg dels anys les persones canvien i no adopten la mateixa actitud.

Podríem repassar alguns noms i veuríem que, sobretot en el cas de polítics, anys després d'haver rebut el premi ens hauria agradat recuperar-lo. El cas més recent i flagrant és l'actual cap de govern de Birmània, la senyora San Suu Kyi, que va estar vivint quinze anys en presó i arrest domiciliari, per les mateixes forces militars que ara defensa en el maltractament a la comunitat dels rohingyes que pateixen l'intent de genocidi que ha informat l'ONU i que el govern de Gàmbia ha portat al Tribunal de l'Haia.

Resulta intolerant i nefast que una persona que ha sofert la repressió i que el món va sortir en la seva defensa, ara surti a defensar els militars que estan exterminant la minoria musulmana de Birmània. La crueltat que ens informen des de l'ONU, no queda justificada en res i és més execrable quan qui ostenta el poder de Birmània, malgrat les limitacions del pacte amb els militars, sigui una persona que ha rebut, en un moment de la seva vida, el premi de la pau.

La senyora San Suu Kyi va rebre el premi perquè va patir el captiveri durant anys, però ha quedat demostrat que no ha fet res per la pau al món, sinó tot el contrari. ¿Per què no es reclama el premi a la nominada, després de comprovar-ne el seu comportament, tan distant als principis morals que caldria esperar d'una persona premi Nobel de la Pau?

Les comoditats de la dreta a Espanya

L'Alejandro Fernández, el líder del PP català és el que és, i si no tenen ningú millor han de tirar amb el que tenen. Aquest no és només un problema del PP, sinó que s'hi troben tots els partits polítics. En l'entrevista que avui li fa l'Antoni Bassas o en les declaracions que acostuma a fer, sembla que acabi de sortir de l'ou i que no tingui memòria històrica. Ningú no diria que és del PP, quan parla d'estar alerta amb el que fan els altres partits i sobretot amb els pactes, com si el PP tingués un passat immaculat. No sap o no recorda que el PP ha estat el partit polític més corrupte de la democràcia espanyola? També hi ha corrupció en altres partits, catalans i espanyols, però ningú no els supera.

Ho dic perquè sentint-lo parlar fa l'efecte que et ve a donar lliçons de pulcritud, de transparència política i de no haver trencat mai cap plat. No ho sé a nivell personal, però si que ho sabem del partit a qui representa.

En l'entrevista ja amenaça. La qual cosa és molt típic del PP, i del PSOE en campanya. Si es pacta canvis al marge del PP llavors passarà el mateix que amb l'Estatut. Ho recordem, oi? I aquí ho podria enllaçar amb el que comentava ahir en el meu post. Potser sí que per avançar necessitem la conxorxa del PP, ja que l'estructura de l'Estat és prou conservadora com per contrarestar tot allò que puguin pactar les esquerres. 

Les institucions estatals són del bàndol conservador, amb molts membres afins a discursos propers a Vox. Llavors no ens ha d'estranyar que els pactes progressistes se'ls endugui el vent. Espanya no se n'acaba de sortir. L'esquerra és molt feble i disgregada. La dreta acostuma a ser corrupta, però emparada pel poder judicial.

El model federal, una utopia?

Avui en una tertúlia improvisada a l'hora del cafè han sortit coses interessants, però sobretot em fixo en una que a vegades queda en segon pla i en canvi té la seva importància. Em refereixo en la divisió dreta/esquerra que no té les mateixes connotacions que fa uns anys, però que no ha deixat de tenir la seva importància. 

Som molts que pensem que el PSOE no actua com un veritable partit d'esquerres, sinó que més aviat el podem considerar descafeïnat. Les seves mesures no resulten el trencadores que hauríem d'esperar, sobretot quan governa després d'un partit de dretes, com és el PP.

Si fem un repàs dels moments que s'han aprovat moltes de les lleis trencadores, ens adonem que precisament no s'han donat en temps de governs socialistes, sinó amb el mandat del PP. I això per què? Com és que l'abolició de la obligatorietat del servei militar s'aprovés amb un govern conservador? I aquest no seria l'únic exemple.

El fenomen dreta/esquerra no ha desaparegut, però no és el mateix que podríem valorar abans de la democràcia, o els primers anys de la transició. És precisament la por al trencament total amb la manera de fer d'un país dictatorial que en surt fent filigranes, que evita que les grans lleis trencadores vinguin amb el govern dels socialistes. Què farà la dreta? En canvi, la dreta se sent molt més còmode substituint l'esquerra a l'hora d'enfrontar segons quines decisions.

Tot això ha sorgit arran de treure el tema del model federal a Espanya. Amb l'equilibri actual, encara que el PSOE fes cas del PSC quan defensa aquest model, seria molt impensable que es pogués arribar a instal·lar. Amb un PP menys conservador i amb pacte amb el PSOE, probablement seria més senzill que la revolució que suposaria un model federal a Espanya arribés imposant-se. Tot això, avui, és ciència-ficció, però les utopies ajuden a avançar. Per què no somiar-hi?

Tots pendents d’ERC i les negociacions amb el PSOE

Els Comuns tenen molta pressa en assegurar el pacte de govern entre PSOE i Podemos, i és per això que demanen a ERC que prioritzi el pacte del progrés atès el perill que la dreta acabi donant suport als socialistes per evitar el pacte d'esquerres.

Els Comuns estan a favor del referèndum, però entenen que ara el que s'ha de fer és donar suport al nomenament de Pedro Sánchez com a president del govern espanyol, i després continuar treballant conjuntament per trobar una solució al conflicte de Catalunya i el seu encaix a Espanya. La seva idea és que mai un govern de dretes serà més favorable a Catalunya que un govern fruit del pacte dels partits progressistes.

ERC no té un paper fàcil, perquè tots hem vist com actua el PSOE amb Pedro Sánchez al davant. El seu discurs s'adapta a les necessitats de suport i va d'un sentit a l'altre, des d'amenaçar-nos amb l'article 155 a voler asseure's a la taula per negociar unes millores en el tracte a Catalunya. Aquest anar d'un cantó a l'altre no és cap garantia que després de cedir en puguem treure cap benefici. ERC té por que un fracàs en els seus moviments serveixi per fer avançar JxCat, que es manté més inflexible.

Com podem veure es tracta d'un joc de partits polítics que prioritzen els seus resultats al benefici que Catalunya en pot treure com a país.

És clar que si juguem el partit amb Espanya, hem de decidir-nos per allò que pot ser menys dolent, conscients que ningú ens estima prou com per donar-nos tot allò que demanem i que hem arribat a exigir. L'altre opció és no jugar i mantenir-nos ferms en els nostres principis i voluntats. En una i altra opció cal tenir les idees molt clares i configurar el camí a seguir. Ja portem massa temps estancats i el nostre país no s'ho pot permetre.

Per què no a la Constitució?

No és un no perquè sí, sinó un no a la pràctica impossibilitat de modificar-la. Costa tant d'entendre que la vida canvia i que no estem igual que ara fa quaranta anys? Si les lleis no s'adapten a la societat resultant obsoletes i poden provocar més problemes que solucions. 

Vivim un temps en què algunes forces voldrien retrocedir als temps del franquisme i d'altres avançar més d'acord amb el segle XXI. Si no som capaços de fer l'exercici de modificar la Constitució en allò que s'ha convertit obsolet, mai podrem avançar lliurement i pacífica com a societat. Sempre anirem a remolc d'una llosa que ens impedeix caminar i créixer com a persones lliures.

Entenc que la Constitució no es pugui estar canviant cada any i que cal ser molt curós en les coses que es volen modificar, però no estic d'acord amb aquesta resistència a tocar una ratlla, a no ser que interessi la gent que en aquell moment ostenta el poder. Si volem ser justos hem d'actuar justament. Si volem ser demòcrates, hem de reflexionar sobre les lleis que tenim vigents, i modificar aquelles que s'han desfasat.

A Espanya, aquesta obsessió per no tocar ni una coma a la Constitució, esdevé un problema greu, perquè no permet adaptar-nos a la realitat del nostre segle. El futur és totalment incert, perquè no es veu la manera de fer els canvis pertinents. No només pensant en les reivindicacions independentistes, sinó de tota la societat espanyola que necessita fer un pas important per no continuar quedant despenjada del conjunt europeu.

La immersió lingüística

Les discussions i crítiques que rep la immersió lingüística no tenen res a veure amb les raons que s'exposen, de protecció del castellà en front d'un model que el discrimina, sinó de l'objectiu de aparcar el català i deixar com a llengua el castellà.

S'entén, oi? Els detractors del model d'immersió lingüística el que volen és que la llengua a Catalunya sigui el castellà i que en tot cas el català sigui d'ús restringit a les famílies. És mentida que els crítics busquin l'equilibri de les dues llengües perquè són conscients que el castellà no té cap perill i en canvi el català, si no es protegeix, té les de perdre.

És per això que és tan odiós escoltar les paraules dels detractors, malgrat tinguis clar qui les expressa, però el que em preocupa i em sap més greu és que l'actual cúpula del PSC també caigui en l'error de posar en dubte el bon funcionament de la immersió lingüística i que si algun problema té és que el català encara es troba en inferioritat de condicions.

Em fa ràbia el paper que juga el senyor Iceta, que tots sabem que diu allò que li interessa dir en el moment que toca, per quedar bé i fer contents els dirigents del PSOE. No és només amb el cas de llengua catalana, sinó en tots els temes, sobretot aquells que procuren millorar la situació de Catalunya. És lògic que els socialistes que continuen sentint-se catalans, puguin estar en contra de l'actual dirigent, però la llàstima és que la seva veu no arriba gaire enllà.

Quin model de recollida de la brossa volem?

He llegit al web de Ràdio Arenys que la regidora de Medi Ambient té previst, durant el 2020, consultar els veïns la seva opinió sobre la recollida de la brossa. Em sembla molt bé tot allò que tingui en compte l'opinió dels vilatans, i més sovint s'hauria de fer i en tots els àmbits.

De totes maneres, però, a la consulta no s'hi pot anar amb les mans a la butxaca. Cal anar-hi preparats amb tots els elements que hi intervenen, amb els pros i contres i, sobretot, amb les idees molt clares. Confio que la regidora i l'equip de govern tinguin clar algun model, que després es pot adaptar segons les característiques de la vila. Vull pensar que això és així, encara que la impressió que dóna és que l'equip de govern no sap què fer per solucionar la realitat, és a dir solucionar els molts problemes que avui existeixen. 

Arenys continua sent brut i l'Ajuntament no dóna un bon exemple. No és lògic que el mateix Ajuntament reculli brossa i la deixi, més de 24 hores al carrer, en bosses negres, amb l'etiqueta de l'Ajuntament. Imaginem que no és orgànic, sinó vegetal, però la imatge de veure aquestes bosses al mig de la vila no és el millor exemple perquè els vilatans actuïn correctament a l'hora de deixar les seves bosses.

Hi ha hagut un canvi de govern, però els vicis continuen, la qual cosa fa pensar que la realitat supera al càrrec públic, i això és la pitjor imatge que es pot donar des d'una institució pública. Convido la regidora a passejar pel Rial sa Clavella, perquè la vegetació és molt bonica, però s'ha de cuidar i netejar.

L'envelliment dels edificis és un problema

Avui us parlo d'un tema important que passa força desapercebut tot i els problemes que pot ocasionar si no es troben solucions. Es tracta de l'envelliment dels edificis a Catalunya. Una de les dades a tenir en compte és que la meitat dels edificis del país tenen més de 40 anys i s'ha fet molt poca rehabilitació.

De totes les inspeccions realitzades pel govern català, només el 13% superen la revisió sense cap problema. El 87% restant presentaven algun tipus de deficiència, el 32% era greu, i el 3,8% molt greu.

Una vegada han passat els inspectors, les comunitats de veïns han de procedir a solucionar les deficiències detectades, i és aquí quan surten els problemes. Hi ha moltes comunitats de veïns que tenen problemes econòmics i la necessitat de fer-hi obres agreuja la situació. Hi ha immobles que comporten risc a les persones que hi resideixen i també als voltants. Què fer en aquests casos?

La revisió ha trigat massa temps a fer-se i la situació de molt immobles és greu i, per tant, la inversió que es fa necessària també és costosa. El govern es veu obligat a finançar aquestes obres en casos d'emergència, però no ho pot solucionar tot.

Aquest problema, que el veig important, sorprèn a molts perquè no hi ha consciència de quina és la realitat. Només cal passejar pels diferents barris d'una ciutat, per adonar-te de les deficiències existents, i això sense gratar ni ser expert en la matèria.

Penso que és important que el govern trobi la manera de pal·liar la situació i potser que s'arremangui una miqueta més i es posi a treballar. La notícia d'un bloc de pisos que amenaçava de caure fa pocs dies a Badalona, pot no resultar una anècdota i esdevenir una notícia habitual.

Paralitzats amb l’enfrontament entre ERC i JxCat

Aquesta tarda llegia les possibles solucions a la més que probable inhabilitació del president Quim Torra pel seu estira i arronsa amb els llaços i la pancarta. Dic més que probable perquè sabem quins jutges tenim i també tenint en compte la poca estima que té el nostre president. 

La inhabilitació podria provocar un avançament de les eleccions i potser seria la millor opció. Particularment estic molt tip del meu president i tindria moltes ganes de canviar cromos. Sé que les coses no se solucionen només amb canvis de nom, però considero que en aquest cas està més que merescuda una alternativa a la presidència, més seriosa i eficient.

El tema està en què al darrere de totes les converses i plans t'adones que només hi ha un objectiu: aconseguir el poder. Ara s'estan mirant qui ostenta la vicepresidència per rellevar el president. Si ERC té més conselleries que JxCat, i si caldria canviar el vicepresident perquè aquest fos de JxCat.

Aquesta baralla entre els dos partits, que és totalment legítima entre partits polítics, no afavoreix en res la situació del nostre país. Tothom ha demanat la unitat sabent que aquesta no arribaria mai, ja que hi ha un ego massa gran. Els partits independentistes lluiten entre ells i no hi ha unitat que hi valgui,

Sembla ser que la sentència passarà pel Tribunal Suprem, perquè ara serà recorreguda, i que la decisió del Suprem no arribarà fins a l'estiu vinent. Això vol dir que tenim tema per a estona. Distrets ho estarem, però avançar socialment i econòmica, res de res.

La decisió estava presa

M. Rajoy ens diu en les seves memòries que la decisió estava presa i que fes el que fes el president Puigdemont ell aplicaria l'article 155 de la Constitució. Aquesta afirmació no canvia res de la situació en què ens trobem, però sí que deixa en evidència totes aquelles persones i mitjans de comunicació que varen acusar Puigdemont de ser culpable de l'aplicació de l'esmentat article. Encara que hagués convocat eleccions, Madrid hauria governat la Generalitat.

És bo conèixer la veritat de les coses i se li ha d'agrair a Rajoy que ho confessi tant poc temps després. Si més no serveix perquè Puigdemont salvi els mobles en aquesta decisió. Ell ho tenia molt clar, ja sigui perquè algú li va dir, o perquè ho ensumava. Puigdemont no es va refiar mai del govern de l'Estat i per això va fer el que li va semblar més oportú i encertat. A partir d'aquí que cadascú en tregui les seves conclusions.

Ara ens trobem en mig d'unes negociacions per formar govern a l'Estat espanyol, i és important tenir-ho present i recordar a qui calgui que no hi ha estabilitat a Espanya, perquè no n'hi ha a Catalunya. Mentre no es solucioni políticament la situació catalana, Espanya anirà a la deriva. És impossible trobar aquesta estabilitat del tot, mentre hi ha una part important que no té resolta la seva situació, i no és només qüestió del govern català, sinó que Madrid, i en aquest cas el PSOE, hi té molt a dir.