Mozart +Territori

Mozart

Aquesta tarda he assistit a la conferència programada per l’Aula d’Extensió Universitària d’Arenys de Mar, a càrrec del musicòleg mataroní Joan Vives, “Mozart, el naixement d’un geni”. La xerrada, inclosa en el calendari de conferències del curs de l’Aula, ha servit per iniciar el conjunt d’actes que tindran lloc a la nostra població, en commemoració dels 250 anys del naixement del compositor Wolfgang Amadeus Mozart, on destaca el concert de l’Orquestra de Cambra de Vic, sota la direcció del mestre Jordi Mora, que tindrà lloc aquest dissabte, a 2/4 de 10 del vespre, al Teatre Principal.
En Joan és un gran orador, amb molts recursos, que manté intacte l’atenció dels assistents, que queden meravellats pels seus coneixements. No és la primera vegada que participa en un acte de l’Aula, però mai no es repeteix i sempre aporta nous coneixements.
És d’agrair la tasca de l’Aula, a qui considero en aquests moment com l’entitat cultural més activa de la nostra població. La sala Josep M. Arnau estava plena de gom a gom i hi regnava un silenci només trencat per la melodia d’en Joan Vives.

Territori

Abans de sortir de casa per anar al Calisay, he pogut escoltar una estona de la roda de premsa on s’ha explicat els acords del Govern català. El tema que ha cridat més l’atenció dels periodistes però, no ha estat precisament de cap acord sinó la informació que han donat sobre la llum verda que s’ha donat a la tramitació necessària per establir una nova divisió territorial, a partir dels municipis, les comarques i les vegueries.
No he pogut escoltar totes les preguntes ni respostes però ha quedat clar que la proposta del Govern és la divisió de Catalunya en set vegueries, encara que serà el Parlament qui ho haurà d’aprovar i també han avançat que es mantindrà un diàleg amb els municipis.
M’agradaria que els nostres representants municipals participessin activament en la redacció final del nostre territori. És necessari tenir en compte tots els elements i hi ha municipis i comarques que d’entrada s’han oposat als criteris del tripartit. Serà bo el grau de participació que tindran, i les possibilitats d’incidir en la divisió final.

Imatge i protagonisme partidista

Probablement dóna vots però al mateix temps els desacredita. Em refereixo a aquestes ànsies de protagonisme dels líders polítics. Escoltes a un i altre i tot fa pensar que només té importància qui ha fet no sé què o qui ha aconseguit no sé què més...
Exceptuant ERC, la resta de partits catalans que varen aprovar la proposta d’Estatut que va anar a Madrid, canten lloances del què s’ha aconseguit. Jo no ho acabo d’entendre, perquè si varen pactar una proposta amb un llistó alt, com és que ara, tot i la gran rebaixada, continuen contents? És que ja sabien que allò que aprovaven no aniria enlloc? Havien cregut en les paraules del President Zapatero, que ara nega, d’aprovar l’Estatut que sortís del Parlament? Per què el senyor Mas, és tant feliç? En té prou de poder vendre que ell ha estat qui ha pactat amb Zapatero, al marge dels altres partits catalans?
Sé que em llegeix gent de partit i probablement no entenen les preguntes que em faig. Presumeixo de no dependre de cap consigna ni deure’m a cap partit. De ben segur que ignoro procediments que ha de seguir la gent de partit, però... com pensa la majoria de la població, que no milita a cap partit? No creieu que ho veu una mica com jo?
La majoria de ciutadans no té cap interès per l’Estatut, i això és cert però no és bo. I si és cert és perquè els polítics, que hi creuen, no han fet prou esforços per explicar-ho. Es pensa massa en el vot i poc en la qualitat d’aquest vot (no confonguem amb la qualitat de qui vota, que jo no posaré mai en dubte).
Xerrant amb amics sobre la incidència en el vot, sempre comento que el percentatge de gent que vota a partir d’accions compromeses és molt baix. El sistema democràtic vigent, basat en l’estructura de partits polítics, fa que la gran massa de vots estiguin d’acord amb la “marca” de les sigles del partit. I la imatge d’un partit és la del seu líder. Ara tothom parla de Zapatero i ningú es recorda de Gonzàlez. Gairebé el mateix passa amb Mas i Pujol, encara que en aquest cas el recanvi és més recent. Serà per això la necessitat que tenen els partits polítics de fer lluir la imatge del seu líder que és, al final de tot, qui els aportarà els vots. Potser per això el PSC fa tant temps que trontolla tot i la força de les bases. Potser per això el tripartit no es consolida satisfactòriament tot i la tasca que està fent i l’esforç que hi dedica.
No em cansaré de demanar més pedagogia; més predicar amb l’exemple... però m’adono que la nostra societat mediàtica i sovint superficial, s’enlluerna més fàcilment amb les façanes, encara que ensopegui una vegada rere l’altra.

Carta oberta als grups municipals

Benvolguts representats polítics. Des de la nit de naps i cols el nostre poble està passant per una situació desagradable i delicada. Les conseqüències dels fets ocorreguts la nit de reis encara no les podem valorar del tot, perquè hi ha una sentència pendent que pot comportar la pena de presó per a un jove arenyenc.
És cert que aquests esdeveniments no han mobilitzat tota la població sinó una part d’ella, la més propera als fets tradicionals entre les quals hi ha la nit de naps i cols. Tot i així però, no podem obviar el que està passant i cal afrontar-ho sense més espera per evitar una fractura a la població.
La responsabilitat dels càrrecs públics per aconseguir un bon clima entre la població és alta i els ciutadans hem de col·laborar-hi. Independentment de la culpabilitat que vulguem atribuir a les diferents persones que de manera directa o indirecta varen participar dels fets de la nit de naps, hem d’evitar crispacions, insults i menyspreu, que no ens portarà enlloc.
No per haver-se escoltat mil vegades deixa de ser fonamental la necessitat de dialogar entre totes les parts per tal de llimar diferències, assumir la nostra part de responsabilitat i aconseguir que en futures edicions aquests fets no es repeteixin, no només en aquesta festa sinó en les altres que la nostra població celebra.
Els grups municipals d’Arenys de Mar s’han definit amb més o menys contundència, en una o altra posició. Ara però és l’hora d’asseure’s en una taula i redreçar el camí que aquests darrers dies s’ha seguit i que de ben segur no ens porta a cap lloc.
Cadascú jutjarà la posició que han pres els diferents grups polítics i, en tot cas, decidirà l’any vinent a qui dóna suport per governar el nostre municipi. No n’hi haurà prou en valorar les paraules i manifestacions sinó que ens haurem de fixar en la posició, la participació i la iniciativa per intentar resoldre els problemes de convivència que ara tenim sobre la taula. No es tracta de polititzar els fets de la nit de naps i cols. Crec en la intel·ligència de la població que no es deixaria enlluernar per falses declaracions sinó que té en compte les accions que les diferents forces polítiques emprenen.
Per tot això, com a vilatà preocupat per la situació actual, animo els nostres representants polítics a l’Ajuntament d’Arenys de Mar que facin un darrer esforç per aconseguir que la nostra població recuperi la serenor que necessita, i estic convençut que els ciutadans en general, els joves napaires i els seus familiars i amics, valoraran l’esforç que s’hi esmerci i col·laboraran perquè Arenys de Mar se senti orgullós de la seva ciutadania i dels seus representants polítics.

Cada cosa al seu lloc

“Hauríem de posar cada cosa al seu lloc”. Així resumiria el què em passava pel cap en les darreres hores. Llegeixes el diari; busques per internet; escoltes la ràdio... tot sembla capgirat, amb un desordre que ningú afronta i potser ha arribat l’hora de posar-nos-hi seriosament.
A la legislatura passada posava en dubte la independència del poder judicial i el legislatiu i executiu. L’elecció tan descarada de simpatitzants polítics per exercir el poder judicial, feia que hi hagués unanimitat de criteris i total sintonia entre els tres poders. Ara, amb unes Corts i govern de color diferent a l’anterior, i atès que el calendari dels canvis no coincideix amb el del poder judicial, ens trobem amb un enfrontament sistemàtic amb el poder executiu actual, i observem una clara sintonia entre el poder judicial i el grup majoritari de l’oposició: la gent que els va col·locar quan ells manaven. Podria posar exemples: Estatut; papers de Salamanca...
A casa nostra, no fa massa dies, abans dels fets de la nit de naps, l’alcalde es queixava de les desavinences entre el Secretari de la Corporació i l’Interventor, que feia que tot s’alentís. Em consta també que hi ha maneres de pensar de l’equip de govern i accions que voldria realitzar que no es posen en pràctica perquè el senyor Secretari no ho veu bé. A més, els treballadors municipals s’han queixat que no els era permès d’entrar instàncies al Registre Municipal, per ordres del senyor Secretari, i això ha fet que en el darrer Ple es votés afirmativament i per unanimitat, una moció, a instància dels grups de l’oposició, demanant que els treballadors puguin entrar les instàncies que considerin oportunes. No em direu que això no és una mostra més de que les coses no estan al seu lloc?
La impressió que avui tens és que no hem interpretat bé què vol dir democràcia. En què consisteix la governabilitat representativa. Si partim de la base que qui governa és el que ha sortit escollit, no es pot entendre que es trobi amb tants paranys i entrebancs. La legislació vigent preveu uns organismes i càrrecs públics que fiscalitzen l’actuació del govern corresponent i vetllen perquè es faci d’acord a la llei. Una altra cosa però és posar traves a la gestió pública o pretendre governar sense tenir la representativitat del poble, que és sobirà.
Davant de tot això potser seria bo iniciar un procés d’aprenentatge en drets i deures públics. Que tots coneguéssim a què estem obligats i a què tenim dret. Què se’ns pot exigir i què podem exigir de les nostres institucions públiques. Quin és el seu paper i on s’extralimiten. Probablement aquesta ampliació de coneixements ajudaria a posar a cadascú al seu lloc. Deixo la proposta a l’aire.

Mozart, 250 anys

Aquest divendres és el 250 aniversari del naixement de Wolfgang Amadeus Mozart. Un músic reconegut arreu i que fins i tot els menys melòmans en coneixen alguna obra o n’han escoltat algun fragment musical.
A casa nostra l’Escola de Música des del seu inici, a més de formar, s’ha encarregat de difondre la música “clàssica” i han estat moltes les obres d’aquest gran compositor que s’han interpretat a Arenys.
Enguany l’Aula d’Extensió Universitària per a la Gent Gran s’ha sumat a l’efemèride i ha programat un “Febrer Musical”, amb diferents conferències i un concert inaugural a càrrec de l’Orquestra de Cambra de Vic, que tindrà lloc el divendres vinent, just vuit dies després de l’aniversari.
Us animo a que busqueu cinc minuts d’aquest divendres per escoltar un fragment d’una obra de Mozart. Als arenyencs, amb l’ambient que respirem aquests dies, ens pot anar bé.

El Ple ben ple

Per avui, quart dimecres de gener, hi havia convocat el Ple Municipal de l’Ajuntament d’Arenys, amb set punts de l’ordre del dia. D’aquests calia destacar-ne dos perquè només passen de tant en tant. En primer lloc la presa de possessió d’Agustí Massuet com a nou regidor, en substitució de Manuel Calvo. L’altre punt era l’aprovació definitiva del pressupost per aquest any 2006.
Les cadires de la Sala de Plens estaven totes ocupades, amb gent dreta com poques vegades passa. Amb respecte i certa intriga per part de qui era la primera vegada que assistia a un acte com aquest, s’ha seguit l’hora i escaig de la sessió fins arribar al final del Ple, amb la lectura d’unes preguntes al govern local, per part d’un jove que ha dit parlar en nom del col·lectiu de naps i cols d’Arenys de Mar.
La unanimitat s’ha trencat en l’aprovació de la Comissió del Teatre Principal, constituïda per tres representants de la corporació – tots de l’equip de govern –, tres membres de la Societat Coral l’Esperança, i el president, l’alcalde de la vila. El PSC ha manifestat el seu disgust en no haver estat convidat a formar-ne part. El regidor de Cultura s’ha ofert a convidar-los sempre que es reuneixi la Comissió, però tots sabem que no és el mateix. El resultat de la votació ha estat de 9 vots favorables – els vuit de l’equip de govern i el del regidor no adscrit – i 8 abstencions.
Les al·legacions dels treballadors en contra del pressupost aprovat inicialment pel Ple Municipal de desembre no han estat estimades i el Pressupost s’ha aprovat definitivament amb els únics vots favorables de l’equip de govern, l’abstenció dels membres del PSC i ERC, i els vots en contra d’ICV i del regidor no adscrit. Tot i així el PSC, ERC i el regidor no adscrit han presentat una moció per via d’urgència, on es demana un compromís, per part de l’equip de govern, de solucionar alguns dels punts que figuraven a les al·legacions dels treballadors:
1- dotar econòmicament la plaça del cap de Recursos Humans.
2- acordar un calendari, entre treballadors i govern, per regularitzar la situació dels interinatges.
3- ordenar que siguin admeses al Registre Municipal les instàncies i escrits que els sindicats i Comitè de treballadors vulguin presentar, adreçats a qualsevol instància municipal (em fa vergonya pensar que això no fos possible fins ara. A sant de què?)
La moció s’ha aprovat unànimament.
Per altra banda m’ha cridat l’atenció la resposta a la pregunta presentada pel PSC en relació a la cobertura de la Televisió Digital Terrestre a Arenys de Mar. El regidor Benet Maimí s’ha referit al cobriment de la part fosca d’Arenys de Mar, però no s’ha dit res de la cobertura dels canals de TDT que no són propietat de TVC i que no es podrà solucionar si no es col·labora amb altres municipis al repetidor de Collsacreu.
Finalitzat el Ple s’ha fet la lectura de les preguntes al govern municipal. Eren 13 preguntes al voltant dels fets de la nit de naps. S’ha demanat qui va donar l’ordre d’intervenció dels Mossos d’Esquadra; de quina manera se’ls va explicar la genuïtat de la nit de naps i cols; el per què no s’ha parlat amb els napaires; el per què de tant interès per part de l’alcalde en repetir que no es tractava de forces anti-avalots; el per què de la insistència en voler fer creure a tothom que es tracta de joves conflictius...
L’Alcalde Rubirola ha respost cadascuna de les preguntes formulades, després de precisar que l’interlocutor es presentava com a representant del Grup de Naps i Cols, que en tot cas és un col·lectiu que no està registrat formalment com entitat. (un bon començament per qui només pretén mantenir l’enfrontament amb els joves).
A la pregunta de si té por de ser agredit, ha respost contundentment que NO, però ha afegit que la seva família i ell mateix han estat insultats. Segons l’alcalde les mesures preventives han estat les mateixes que l’any anterior i que si no es va assistir al sopar va ser per problemes d’horari. També ha deixat clar que ha tingut molts contactes amb molta gent i institucions, i amb altres joves que l’han informat dels fets de la nit de naps. Ha recalcat que es varen fer cinquanta identificacions i que les actuacions conflictives d’aquesta nit, els darrers anys, fa necessària l’adopció de mesures policials per evitar mals majors.
Cap al final de la seva resposta, ha estat interromput per alguns comentaris del públic assistent. Ha estat contundent fent callar les veus discordants i els ha acusat de no saber escoltar i per acabar s’ha referit al començament d’aquesta legislatura i ha afirmat que l’alternança política no es va acceptar i que varen ser escridassats pels joves. Ha parlat d’odi cap a l’equip de govern i una vegada més ha parlat de l’oportunisme polític.
Crec certament que avui no era dia per resoldre els problemes. La cosa està enrarida i només es pot solucionar seient a la mateixa taula per estudiar la manera d’avançar plegats, eliminant insults i injúries i buscant concòrdia i respecte per a tothom. Però tampoc calia encendre més fogueres i crec que això és el que ha fet l’alcalde amb la seva intervenció. La situació de l’alcalde no és fàcil. Ell té l’obligació d’assegurar la convivència i el respecte i llibertat de tots i això els joves ho han d’entendre i suposo que ho poden entendre. Els joves han de canviar la seva actitud en relació a l’equip de govern que està format per vilatans i vilatanes, com nosaltres, que han volgut dedicar part del seu temps lliure per treballar pel seu poble i que nosaltres lliurement els hem escollit. Però els nostres governants també hi han de posar de la seva part. No podem malmetre la convivència del nostre poble. Tots en serem responsables, i aquells que tenen l’oportunitat d’evitar-ho s’hi han de fer més.
M’agradaria tornar a veure gent dreta a les sessions del Ple Municipal, però no pels motius d’avui. Voldria passar pàgina aviat de tot plegat però això només es podrà fer resolent els conflictes actuals i no amagant el cap sota l’ala. Aquest és un compromís que ens incumbeix a tots.

Vist per a sentència

Aquest matí de dimarts ha tingut lloc el judici a Joan Munich, pels càrrecs que se li imputen sobre els fets esdevinguts la nit de naps i cols, pels quals el ministeri fiscal sol·licita la pena de dos anys i dos mesos de presó i una multa de 1.200 euros.
Segons he pogut llegir a la crònica que en fa Vilaweb, i també del que he pogut escoltar a l’informatiu de la tarda de l’emissora municipal Ràdio Arenys, diferents vilatans, amics i familiars d’en Joan, han fet acte de presència davant la porta dels jutjats, amb pancartes de suport. Segons l’advocat defensor, els mossos han entrat en algunes contradiccions i exageració dels fets. No sé si això pot posar en dubte la veracitat del seu testimoni.
Em dol que s’hagi arribat a aquesta situació. S’ha escrit molt sobre els fets de la nit de reis i tot el que podria afegir ara, seria redundant. En aquests moments cal esperar i desitjar una sentència el més favorable possible per en Joan. Després caldrà valorar a fons tot el què ha passat i això només es pot fer a partir del diàleg entre totes les parts implicades. S’ha d’evitar que l’enfrontament entre vilatans continuï i, sobretot, que els nostres governants es mantinguin distants vers un col·lectiu de joves que tenen moltes coses que aportar-nos. Ells també seran capaços d’analitzar i reconèixer en què han fallat. Parlant ens podrem entendre.
M’agradaria pensar que la irracionalitat en política només és patrimoni del Partit Popular Espanyol, i que no s’estén a altres partits més nostrats. Acceptar que ens hem equivocat no és símbol de feblesa sinó tot el contrari. Qui es creu posseïdor de la veritat absoluta demostra molt poca convicció en els seus actes i incapacitat per liderar qualsevol projecte social. Els joves s’equivoquen però els més grans no n’estem exempts.

Tindrem nou Estatut?

Tot fa pensar que ja tenim Estatut. L’Artur Mas ha donat el vist-i-plau a la proposta de Zapatero i tot resolt!
Des que s’ha sabut la notícia cada grup polític està estudiant quina ha de ser la seva posició, sobretot per rendibilitzar-ho al màxim a les properes eleccions. Cadascú ha de valorar què prefereix el seu electorat potencial i tractar de convèncer que han optat per la millor solució.
Fa molts mesos que hem estat seguint debats i més debats sobre el nou Estatut i tinc la impressió que ara ja no donava per més. Serà un bon Estatut? No ho sé. Sí però que deixarà a molts catalans desenganyats. Sobretot els més sobiranistes. Tampoc es podia esperar arribar massa enllà ja que els límits constitucionals que s’han tingut en compte, no ho permetien. Qui està per l’autodeterminació i la independència, no cal dir-li que amb aquest Estatut no anirà gaire lluny.
A mi em preocupa molt poc si l’Estatut parla de nació o nacionalitat. M’imagino que a d’altres els preocupa més i els hi respecto. El que m’interessa és poder veure com se soluciona el tema solidari. Si aquest abús de la solidaritat mal entesa continuarà existint o bé si els que estan acostumats a rebre sempre, es posaran una mica les piles. Acostumar-se a viure sempre de regals és perillós perquè pot ocasionar-te incapacitat per guanyar-te’ls tot solet.
Seguiré amatent les informacions que parlin del sistema de finançament i els compromisos assumits pel govern de l’Estat, i no em decantaré per cap partit en particular perquè considero que tots han jugat el seu paper, i sempre n’hi ha que en saben més o tenen més sort que els altres. N’hi ha un però que continuaré deixant de banda perquè una vegada més ha demostrat que encara no encaixa prou bé dins el món democràtic.

La Riera d'Arenys de Munt

Aprofitant que havíem d’acompanyar els nostres fills a una vinya propera al Parc de Lourdes, hem fet una petita caminada. Hem notat que feia dies que no caminàvem i enyoràvem les sortides amb en Ramon Verdaguer i tota la colla.
Hem arribat a Arenys de Munt en cotxe i hem pujat tota la Riera. Com si fos la primera vegada que hi anava, he quedat meravellat de l’entramat de branques platejades. Potser ho feia la claror del dia o la poda dels plàtans que, sense fulles donava més protagonisme a les seves branques que gairebé es tocaven d’una banda a l’altra de la Riera.
M’he adonat que aquesta Riera no té res a veure amb la nostra. Entenc la gent que es resisteix a acceptar la seva canalització, sobretot veient el resultat de la nostra. També és cert que a Arenys de Mar ho podíem haver deixat millor. De fet no ho tenim acabat, però la impressió que tinc és que sempre donarà la sensació d’inacabat.
Sense entrar en polèmica, he recordat la plaça major de la meva ciutat. A sota s’hi va construir un aparcament públic però a sobre s’ha conservat la sorra que li dóna tota la seva personalitat. He pensat que si és convenient canalitzar la Riera, potser seria bo mantenir una capa de sorra perquè li mantingui el caràcter.
Desconec el projecte de soterrament de la Riera i també la sort que tindran els plàtans que la presideixen. No sé si l’Andreu Majó, el seu alcalde, era partidari o no del soterrament. Hi va haver un procés participatiu que va decidir la sort de la Riera, on va guanyar l’opció del soterrament. Existeix un moviment ciutadà que encara lluita perquè el projecte, tot i ser aprovat, no es dugui a terme.
No em puc manifestar perquè no em correspon, però avui per uns moments he pensat que la imatge de la Riera d’Arenys de Munt la voldria tornar a veure i no només conservar-la a la memòria. De la Riera d’Arenys de Mar, només recordo sorra al capdamunt i quan veig fotografies antigues, m’entra aquella nostàlgia tan típica dels que comencem a tenir una edat.
Hem badat pel poble. Hem visitat la llibreria l’Aloc d’en Quim, i hem caminat riera a munt fins passat el parc de Lourdes. Els meus fills jugaven a la vinya amb les cares pintades, mentre un estarrufat gall d’indi es passejava solemnement.

Funcionaris i polítics

Defensar als funcionaris no és gens fàcil doncs hi ha un tòpic molt estès que els fa indefensables. Però com totes les coses cal mirar-s’ho amb ulls crítics i ben oberts i valorar tots els imponderables. De funcionaris n’hi haurà de bons i de no tan bons; de treballadors i de més ganduls; de brillants i de més simples... com a tot arreu. Sempre he defensat que un Ajuntament és una empresa de serveis peculiar, i com a tota bona empresa li cal uns directius bons, eficients i diligents, i això tampoc passa sempre.
Aquesta empresa de serveis funciona a partir de diners públics i per això cal rendir comptes a la població. Un Ajuntament no farà mai fallida però a vegades la seva gestió li duria sense aturador. Els polítics entren a l’administració pública amb moltes ganes de fer feina, de complir les promeses donades i sovint es troben al capdavant d’una empresa sense cap coneixement de gestió. Llavors es fa difícil fer funcionar la màquina.
Existeix el tòpic de funcionaris fixes i funcionaris interins, aquests darrers referits als polítics que cada quatre anys han de validar la seva posició a l’administració pública. És cert que el poble elegeix als seus polítics i no pas als funcionaris. És per això que aquests s’han de posar al servei dels escollits. Això però no vol dir que es faci de qualsevol manera. Hi ha una legislació que regula l’activitat municipal i s’ha de complir.
Trobar l’equilibri només es pot aconseguir amb el diàleg i eliminant qualsevol malfiança d’una i altra part. Quan les relacions laborals no són bones, la gestió municipal se’n ressent i això s’ha d’evitar.
No és la primera vegada que es parla de desorganització a l’Ajuntament d’Arenys. Ho desconec, però només veient el repartiment d’àrees que es va fer a l’inici d’aquesta legislatura, m’ho puc creure. L’única explicació que hi vaig trobar va ser la conveniència dels regidors i regidores i no pas la visió global.
Davant l’actitud dels funcionaris cal afrontar la realitat i consensuar solucions. El que no es pot fer és acusar-los de voler perjudicar l’equip de govern en hores baixes. No pot ser que el nostre alcalde insisteixi una vegada més en aquest victimisme fals. S’ha d’afrontar la realitat, la crítica i la discrepància i deixar-se de dimonis tot el dia, que ja comencem a estar-ne tips.

El 4 de febrer, concert al Principal

Ja he comprat les entrades per al dia 4 de febrer al Teatre Principal! Com que són numerades he pogut escollir els millors seients per gaudir del concert de l’Orquestra de Cambra de Vic. Es tracta d’una orquestra formada principalment per estudiants avançats de l’Escola de Música de Vic i també per professionals de la música. En Jordi Mora, que n’és el director, té un llarg currículum amb nota brillant. Ha estat l’engrescador d’aquests joves músics des de fa ja uns quants anys. El repertori de l’Orquestra és molt ampli i a Arenys interpretaran obres de Mozart, Toldrà, Pau Casals i Txaikowsky. Tinc moltes ganes d’escoltar-los perquè la darrera vegada que en vaig tenir l’oportunitat, em varen agradar molt. A més, serà la primera vegada que escolto un concert d’orquestra al remodelat Teatre Principal. Us animo a comprar les entrades per aquest concert, que ha estat possible gràcies a l’empenta de l’Aula d’Extensió Universitària, a la col·laboració de l’Ajuntament d’Arenys i també de la Diputació de Barcelona. Estic segur que no us en penedireu!

Reflexionant sobre el PSOE

Aquí, quan parles bé d’un partit, la gent ja hi busca afinitats. La imparcialitat és difícil de mantenir però també d’explicar i convèncer. Els militants ho tenen més fàcil i en tot cas la seva feina es troba a l’hora de justificar accions del seu partit que un mateix no hauria fet o aplaudit.
Avui, tot tornant a casa i mig escoltant la ràdio del cotxe, el meu cap donava voltes sobre l’actitud del PSOE en aquests darrers mesos. M’ha sembla que seria bo escriure’n quatre ratlles, sobretot perquè encara no hi ha res decidit. No s’hi val parlar dels fets quan ja han succeït. A mi m’agrada el repte de preveure o prevalorar amb la possibilitat d’haver de donar la raó a qui pensava el contrari.
Per un català que estima la seva terra, que vol el millor per tots nosaltres i que reivindica des de fa temps un canvi en les relacions amb la resta d’Espanya, (ja no parlo d’un independentista que lícitament vol arribar més enllà), és lògic que li sigui difícil posar-se a dins la pell dels no-catalans. Seria però important, encara que només sigui per uns moments, intentar posar-nos a la pell dels dirigents del PSOE que estan fent esforços per pactar un nou Estatut d’Autonomia (algú pensarà que podrien esforçar-s’hi més), o bé que han tirat endavant amb el retorn dels papers de Salamanca. Sobretot hi penso tenint en compte la guerra declarada des del partit de l’oposició, que no té miraments per res i que està disposat a malmetre les relacions socials de l’estat, creant antipaties i odi, només per aconseguir recuperar el poder.
Penso que el compromís assumit pels dirigents del PSOE, davant de la guerra campal del PP i d’alguns militants i líders del seu propi partit polític, és elogiable. I amb això no em queda clar que finalment s’aconsegueixi l’acord, i no es tirin enrere. Això és el que podrem comprovar d’aquí uns mesos. Tampoc no vull dir que nosaltres haguem d’afluixar més del compte la corda i lliscar massa ràpid i massa endins al seu camp. Hem estat molts anys criticant en veu baixa i a les primeres reaccions contràries hem callat i desitjat millors temps. Ara, perquè les condicions eren més favorables, hem gosat cridar més fort i em suportat tot tipus d’injúries, calumnies i menyspreu. No seria bo que claudiquéssim abans d’hora.
Malgrat tot però no podem passar per alt el sacrifici polític del partit en el govern d’Espanya, que li pot arribar a sortir molt car a les properes eleccions, perquè tots ens hem adonat que la imatge de l’Espanya profunda i casposa encara es pot veure i que queden molts nostàlgics de temps passats. El PSOE no té majoria absoluta i això ens ha beneficiat. Crec però que si perd aquesta majoria i retorna el PP, cauríem novament en un terreny llefiscós i gris que no vull ni pensar-hi. És bo doncs valorar-ho tot plegat i obrar a consciència.

Més escrits de naps i cols

Aquests darrers dies Arenys ha viscut, i ho continua fent, sota la pressió dels fets de la nit de naps. Quinze dies després encara es poden llegir molts comentaris i opinions sobre l’actuació dels joves i la policia durant la nit de reis. A més però, hi ha present les reaccions del govern municipal, la de les famílies dels joves i la d’una part de la població.
És cert que no hi ha unanimitat sinó que pots distingir-hi dos bàndols. Ambdós actuen o discuteixen de manera apassionada i entens que cal esperar més temps per poder fer una anàlisi acurada i més objectiva de la situació. De totes maneres però, hi ha un judici pendent que no trigarà a arribar, amb la possibilitat que la sentència condemni a un dels joves detinguts a la pena de dos anys de presó. Aquesta possibilitat anul·la qualsevol idea de deixar córrer el temps perquè llavors seria massa tard.
La xarxa d’arenyautes es feia avui ressò de l’escrit del Full del diumenge, signat pel vicari de la parròquia, Mn. Josep. Uns quants joves encara recorden les divergències sorgides aquest agost a l’hora de celebrar el vot de vila, a la festivitat de Sant Roc. En Pepe, com acostumem a nomenar, va tenir un paper difícil i enfrontat a uns quants joves i, tot i que al final la festa es va poder fer sense més problemes, la ferida no ha cicatritzat. Els responsables de la parròquia han vist com durant la nit de naps, uns joves havien fet destrosses a la teulada de la sagristia i espatllat el rellotge del campanar.
Avui també sortia una carta des de Malgrat, a la secció “El lector escriu” del diari El Punt, on la signant es queixava del robatori de cols de la plantació del seu oncle. La tradició, diuen, és que naps i cols s’han de robar per després penjar-los als balcons dels joves i les joves. Estic segur que no tothom ho veurà de la mateixa manera.
Al marge de tot el rebombori i les conseqüències que pot tenir per a les persones, m’interessa també parlar de la lliçó que podem aprendre. Entenc que tots podem sentir-nos una mica culpables de no haver aconseguit una societat lliure, dialogant, fresca i responsable. En alguna cosa hem fallat i valdria la pena reflexionar-hi. No cal que expressi què és el que penso que ha de millorar cadascú de nosaltres, en funció de la nostra responsabilitat. Tots som prou madurs per adonar-nos en què hem fallat.
Entenc l’escrit d’en Pepe encara que no el comparteixi en el to ni en part del contingut. En un moment de la carta proposa de seure en una taula rodona per valorar els danys i treure’n conseqüències. Jo demanaria una taula rodona on fossin representades totes les parts: joves napaires; policia local i mossos d’esquadra; govern municipal; arenyencs afectats per les destrosses... i fóssim capaços de parlar sense passió per analitzar què ha fallat i què podem fer perquè la festa continuï amb alegria, gresca però també en pau i respecte. I en aquesta convivència també s’hi haurà d’esforçar la policia autonòmica i els seus responsables, amb la Consellera Montserrat Tura al capdavant.

Balanç de la legislatura

He arribat tard a casa i m’he perdut la primera mitja hora del debat sobre els primers dos anys i mig d’aquesta legislatura. Hi haurà intervencions i anècdotes que se m’hauran escapat. He procurat però estar molt atent la resta de l’acte, enganxat a la ràdio de casa.
S’ha de reconèixer que no tothom té taules per estar en un debat i sortir-ne airós. Això no vol dir que qui millor parla és qui fa més bé la feina, però de ben segur que atrau a més públic i sap convèncer millor. En Ponsarnau parla bé, però l’alcalde en sap molt. Fins i tot la Zaragoza encerta bé les paraules. D’altres s’han de refiar més del contingut, i alguns no porten la lliçó apresa.
L’alcalde em va dir un dia que no era tan maquiavèlic com jo suposava. Continuo pensant però que dóna mil voltes a la resta de tertulians i quan no cau en l’error de fer-se la víctima, surt triomfant passi el que passi. No em negareu, aquells que ho heu escoltat, que la darrera intervenció de l’alcalde, quan no hi havia possibilitat de rèplica, no hagi estat brillant. Els seus seguidors i amics han pogut somriure tranquils, i els adversaris s’han hagut d’empassar la saliva. Sobretot els simpatitzants d’ICV i el regidor Lluís Blanchar que han estat al punt de mira de l’alcalde.
El contingut del debat ha estat el que es podia esperar i no hi ha hagut cap novetat rellevant. L’equip de govern ho continua fent bé; ERC i PSC li donen suport; Lluís Blanchar i ICV són els dolents de la pel·lícula. No crec que el panorama canviï gaire en aquest any i mig que queda de legislatura, i d’aquesta manera afrontarem les properes eleccions. Llavors tothom parlarà malament de tothom ERC i PSC justificaran el seu suport a l’equip de govern per permetre la governabilitat del poble. CIU i PP demostraran que fins i tot en minoria han aconseguit fer bona feina. ICV es mantindrà en un to de crítica constant per mirar d’esgarrapar els vots dels disconformes d’aquest pacte a quatre bandes. Probablement això és el que toca. Nosaltres decidirem a qui donem el vot i a veure cap on es decanta la balança.

Segona carta d'Antoni Munich

Arran del comunicat del govern municipal i d’alguns comentaris d’arenyencs, l’Antoni Munich, pare del napaire pendent de judici, ha escrit un nou comunicat que a continuació reprodueixo:

Arenys de Mar, 14 de gener de 2006

Ahir vaig llegir els comentaris d’alguns arenyencs i de l’equip de govern i és per aquest motiu que he decidit tornar a escriure què és el que jo penso. La primera carta la vaig fer després de sentir les declaracions de l’Alcalde el passat diumenge.
Mireu conec a l’Alcalde com a arenyenc i com a treballador de l’Ajuntament, conec al regidor de governació perquè també és el regidor de Sanitat i considero que en el treball és el meu regidor i conec a l'Inspector de policia d’Arenys ja que com a psicòleg municipal té el numero del meu mòbil i segons vàrem acordar el darrer any, em pot trucar a mi o a la meva companya de la feina, qualsevol dia i a qualsevol hora si algun arenyenc o arenyenca necessita suport psicològic. És per aquest motiu que estic molt emprenyat ja que cap dels tres responsables de la seguretat, els quals conec personalment, em van trucar o em van enviar un agent de la policia local a casa, ni em varen despertar quan es van assabentar que el meu fill havia estat detingut. Considero que els fets que varen passar eren prou importants com perquè em fessin fora del llit. NO HO ENTENC.
Alcalde com vols que t’estigui agraït si heu tret uns quants comunicats i encara NO heu parlat amb el meu fill per preguntar-li la seva versió del que ell va viure, tant del que va succeir a la Riera com a les comissaries on va estar, i més encara tenint en compte que ell és un dels organitzadors de la festa, TAMPOC HO ENTENC. Com vols que t’estigui agraït si el passat diumenge vas donar a entendre que els joves estaven beguts i que la guerra de naps era un perill pels vianants i els cotxes. Tu vas parlar amb el meu fill Jordi per la matinada, crec. Estava borratxo?. Quan ell va anar a interessar-se per l’estat de salut del seu germà a la policia, el van insultar i ell va demanar que li fessin la prova de l’alcohol; no li varen fer i el van fer fora. Si el meu fill Joan hagués estat begut, no creus que així constaria a l’informe policial?. On estan els partes dels vianants ferits, o dels cotxes abonyegats o de les destrosses fetes en el lloc de la guerra de naps que justifiqui el que per a mi de cap manera es pot justificar; la carga policial. O és que vosaltres podeu dir qualsevol cosa sense necessitat de demostrar-ho? A mi personalment no m’importa si el nom correcte eren antidisturbis, patrulla mixta, CPQ, o KRS. El que si sé és com el jovent m’ha dit que van actuar els mossos i que a la comissaria d’Arenys el suboficial parlava d’antidisturbis. No et puc està agraït ja que en general els comunicats que heu fet públics venen a confirmar només la versió de la policia presentant als joves com a un perill per a la seguretat ciutadana i una banda de semi delinqüents. I jo torno a repetir que l’únic que pot ajudar al meu fill és que es digui la veritat. I si demano la teva dimissió ho faig com a arenyenc i com a Pare dolgut i emprenyat per tot això que t’estic explicant ja que a mi no se’m permet sortir amb una porra al carrer ni tampoc tinc el poder per dir als policies que vagin a l’Ajuntament a estomacar . Llavors l’únic que em queda per expressar la meva indignació, la meva ràbia e impotència i el meu dolor és dient que no heu estat a l’alçada, o dit d’una altra manera més vulgar, que l’heu cagat, i que dimitiu; i no és per cap motiu polític. Per cert Santi Fontbona, encara estic esperant la teva trucada.
Mireu jo SI em crec el que els meus fills i les noies i nois d’Arenys m’han explicat. Arenyencs m’agradaria que haguéssiu vist als joves atonyinats i als policies atonyinats; m’agradaria que llegiu les declaracions dels uns i dels altres, m’agradaria que el dia del judici d’en Joan tothom pogués sentir en directe què declaren els joves i què declara la policia. Crec que aleshores molta gent m’entendria quan parlo d’impotència i de la vergonya i ràbia que això em produeix.
Alcalde sempre he considerat que ets una persona molt intel·ligent, treballadora i responsable però crec que la teva actuació en aquest cas no ha estat la més correcte. Els joves i els familiars encara esperem una explicació, és més la necessitem com també esperem i necessitem les disculpes tant de la policia com dels polítics.
El meu fill Joan està molt preocupat tot i que no ho demostra perquè no ens vol preocupar més a nosaltres. El seu germà la tensió que aquests fets li han generat li produeixen moments d’ofec. El meu pare te pujades de pressió; la mare està callada i plora, la meva dona té tota classe de somatitzacions. Jo he tingut d’agafar la baixa i deixar les meves responsabilitats professionals malgrat la il·lusió que tenia per tirar endavant un grup de joves i un altre de pares.
I si dic que estic orgullós dels meus fills és perquè ho estic. No perquè siguin uns brètols amb l’únic objectiu de destrossar el poble com expliquen alguns arenyencs, no. L’únic pal que he trobat a l’habitació del meu fill és el que aguanta la senyera. Estic orgullós d’ells perquè he vist l’estimació que hi ha entre ells dos, i com amb moments difícils s’ajuden. Perquè he vist la valentia i el coratge d’en Joan quan s’ha de donar la cara per defensar als seus amics i que no defuig de les seves responsabilitats, de la seva solidaritat i de la defensa de la veritat. I perquè he vist què molts joves, nois i noies al marge de la gresca típica d’una dia de festa popular, també tenen aquests valors de coratge, solidaritat i interès pels altres. ¿O poder us penseu que jo em creuré que els meus dos fills s’estaven estomacant de tal manera entre ells dos al mig de la Riera que van haver d’intervenir els mossos per separar-los, com ens diuen, entre d’altres coses?
Arenyencs, escolteu les declaracions que es faran en el judici el dia 24 de gener.
Responsables polítics, els familiars us demanen que abans de fer declaracions escolteu als detinguts, considero que aquesta seria una actitud democràtica. Tothom és lliure d’expressar les seves opinions, cert, però abans cal estar informat del què ha passat, cal escoltar ambdues parts; jo en aquest cas ho he fet. També vaig estar present en un dels judicis.

Antoni Munich i Matabosch

Carta del pare d'un detingut la nit de reis

Us reprodueixo la carta que el pare d'un dels napaires detinguts la nit de reis i que el dia 24 de gener serà jutjat per agressió a l'aturotitat i desordre públic, amb una petició de dos anys i un dia de presó i una multa de 1.200 euros, va escriure a internet després d'haver sentit les declaracions de l'Alcalde en nom de l'equip de govern municipal, a Ràdio Arenys.

Jo, Antoni Munich , pare d’en Joan i d’en Jordi Munich , dos dels joves agredits per les forces de seguretat catalanes la matinada del dia sis de febrer al nostre municipi, vull informar als i les arenyenques de quin és el meu parer respecte als fets que van passar després d’haver escoltat als nostres representants polítics per la ràdio quan varen respondre a les preguntes i opinions que alguns arenyencs varen fer.
És cert que jo vaig trucar a l’alcalde per demanar-li la seva intervenció per tal que els joves arenyencs detinguts no passessin una altra nit a la presó però també és cert que en cap moment hi ha hagut una trucada ni de l’alcalde ni del regidor de governació interessant-se per l’estat dels meus fills. Certament que no tenen cap obligació de trucar o de visitar els detinguts, però com a pare i arenyenc afectat i dolgut pels fets succeïts esperava alguna intervenció de caire més humà.
Sí, alcalde, et van venir a buscar els afectats i vas tenir de sortir del llit, crec però, que era la teva obligació i més, quan a la comissaria dels mossos d’esquadra d’Arenys un suboficial del cos em va dir que qui havia demanat la presència de les forces antiavalots al municipi va ser l’Ajuntament i que el president de la junta de seguretat constituïda era l’alcalde i que d’aquesta junta també en forma part el regidor de governació.
Per a mi ha sigut com un malson. A les 10 del matí, el meu fill Jordi ens truca i ens diu que en Joan està detingut. Anem al jutjat i ens trobem a en Joan físicament malmès. Estava amb les mans lligades a l’esquena el front deformat pel cop de porra que havia rebut al cap amb una taca vermella. Pel fet d’estar lligat de mans i al tenir-les pujades per l’esquena feia que l’esquena no li quedés dreta i li donava un aspecte geperut. Aquesta imatge del meu fill maltractat envoltat per dos mossos em colpejà l’ànima i m’omple de dolor cada cop que em ve a la ment. Nosaltres el vàrem abraçar però ell no va poder fer-ho. Malgrat tot, no estava abatut psicològicament, el vaig veure fort; vaig sentir molta admiració cap a ell. De seguida però, ens van dir que no podíem estar allà i ens van fer fora. Al baixar vaig començar a parlar amb els joves que hi havia i així vaig començar a fer-me una idea més concreta del que havia passat. Recordo també amb molt de dolor la imatge de l’Héctor i d’en Josep que també havien estat colpejats; els veia cansats i adolorits. Em sentia impotent, a estones sentia molta ràbia. Per què havia passat això? Com és possible que això passi a Arenys, a Catalunya? No estem en el món que en diem civilitzat? Però si van sortir amb naps i poemes per les seves amigues si NO duien armes ni garrots per enfrontar-se als policies, ¿com és que aquests van carregar tan brutalment contra ells que més de deu van haver de ser curats al Cap? Què està passant? És real això? Qui són els responsables? On són els responsables? On estan amagats aquests covards?. Aquestes i altres preguntes em venien al cap; no entenia res, em sentia confós. No, alcalde, no es tracta de polititzar els esdeveniments i de cap manera accepto el teu paper de Víctima davant del poble d’Arenys. Són els joves apallissats per les forces de seguretat i les seves famílies, els joves que estaven al carrer i molts arenyencs, mares, pares amics, els que ens podem queixar, però no Tu, no vosaltres, que sou els que vàreu portar els antidisturbis i per tant als que jo responsabilitzo dels fets. Vosaltres sou els agressors i no les víctimes, a mi no em confondreu, i ni tan sols ens heu demanat perdó. Jo fa tres dies que no dormo, menjo poc, m’he passat moltes hores als jutjats, he estat a la comissaria, tinc el cap a punt d’explotar, sento ràbia, impotència, dolor, tinc ganes de plorar, em sap greu pels meus fills i pel altres joves que van rebre, no em concentro a la feina, i tot per què? Jo sí tinc dret a queixar-me, crec. Jo no pertanyo a cap partit polític; mai he format part de cap partit polític. Vaig ser un lluitador antifranquista durant la dictadura, sí. Vaig ser membre de la CAC (Comissió d’activitats cíviques) i del Grup Cultural Setciències, i vaig patir la repressió franquista per defensar els drets de Catalunya i les llibertats democràtiques, i per tant sé molt bé qui érem els que aleshores lluitàvem i donàvem la cara per defensar els nostres drets, però des que va arribar la suposada democràcia no he militat en cap partit ni associació política. L’única activitat de caire polític de la que formo part si així es pot considerar, és que sóc soci d’Amnistia Internacional i soc activista d’Acció Urgent. Com a tal defenso els drets de les persones empresonades sense cap motiu arreu del món per la seva ideologia política, sigui la que sigui. Escric als dirigents de països com Xina, Cuba, Guatemala, Nepal, Tibet, El Salvador, EE. UU, Rússia, Rwanda, Síria, Israel per dir-ne només uns quants, per recordar quins són els drets humans dels detinguts. Per aquesta tasca no cobro res. I vés per on, ara Catalunya, és on el meu fill ha estat detingut il·legalment, segons el meu parer, clar, ja sé que no tots pensen igual.
No, no tots pensem igual i jo em pregunto Senyors de l’Ajuntament, què en penseu d’aquests joves arenyencs que no pensen com vosaltres als que no podeu controlar i que organitzen festes i actes populars? Penseu què són molt perillosos, què són delinqüents o terroristes? Perquè no podeu pensar gaire bé d’ells quan organitzen una festa popular i els hi envieu els antiavalots. Per què no dieu la veritat?, per què no ho dieu clarament?. De què teniu por?
Per altra banda no cal que us preocupeu tant pels mossos ferits. No, no cal que patiu per la seva salut ni per les seves ferides. Mireu jo al jutjat n’he vist uns quants i també he vist els seus partes mèdics i sincerament us dic que no cal que us preocupeu tant per ells, ells estan bé. Estaven somrients, parlaven alegrement, no tenien cap signe físic d’agressió a excepció d’una tirita que un portava en un dit. Fins i tot en el moment de marxar un que caminava com en J Wayne, cínicament i amb un somriure d’orella a orella ens va desitjar un bon dia; molt amable. Per cert, ¿per què no us interesseu més pels joves de casa, per les seves ferides, pel seu dolor,? Sí, pel seu dolor, fruit de les vostres decisions o es que encara no us heu adonat que les conseqüències de les vostres decisions ens han fet molt de mal a alguns arenyencs?. Per què no escolteu també als meus fills i defenseu a en Joan ? Esteu generant molta impotència i ràbia i mai se sap com aquestes situacions poden acabar.
Fa més de trenta anys jo també organitzava concerts, xerrades, exposicions,…Aleshores els que manaven també a vegades ens enviaven la policia quan no volien que féssim determinades activitats culturals. Però llavors tots sabíem qui era qui. En canvi ara, el que jo veig són alguns polítics disfressats de bones persones plens de bones intencions, que parlen de democràcia i de participació per una banda però per una altra et diuen subtilment: sí, sí, tu fes-ho i t’enviarem els especials i et ficarem a la garjola; jo aquí hi veig un doble missatge.
M’han arribat rumors, només són rumors, de que algun responsable polític ha fet comentaris com “ja els està bé”, “ s’ho mereixien”, “els Munich pixen pel carrer”… que òbviament fan molt de mal . El meu pare i la meva mare que són persones grans i les meves germanes, també s’han sentit molt ofesos. A mi el que em surt és: que fills de puta, que insensibles i perversos a sobre que ens estomaquen encara els hi fa gràcia i se n’enfoten, abús de poder i abús d’autoritat. Però clar, això és un rumor, penso, no és cert, no és possible que ho hagin dit, no pot ser veritat.
Treballo de psicòleg a l’Ajuntament d’Arenys de Mar. La meva tasca professional consisteix bàsicament a treballar amb les persones i amb les famílies que necessiten suport psicològic. M’agraden les activitats a l’aire lliure i sóc un apassionat de la natura a on vaig sempre que puc.
I ja per anar acabant;
Joan i Jordi n’estic molt orgullós de ser el vostre pare i em sap molt de greu el que us han fet. Endavant nois, aquest és el camí, no tingueu por.
Joves arenyencs, noies i nois que heu patit la repressió del dia de reis, dir-vos que també em sap molt de greu i endavant, sigueu ferms en les vostres conviccions, i no us deixeu vèncer ni psíquica ni moralment, malgrat sigueu maltractats per qui us hauria de protegir ni de totes les mentides que sentireu.
Als pares i mares afectats com jo, desitjo que estigueu vosaltres com jo ho estic orgullosos dels vostres fills, ells no han fet res malament, al contrari són els que donen vida al poble.
A l’alcalde i al regidor de governació, com a pare afectat i sense tenir cap partit polític ni al davant ni al darrere, demano la vostra dimissió de l’Ajuntament. Jo, considero que no he de parlar amb vosaltres d’aquest tema en el vostre despatx amb bones formes, convencionalment, mig amagats com si res hagués passat, No, no tinc però cap inconvenient en fer-ho públicament, si així ho voleu A mi en aquests moments no em preocupa la imatge que donem als altres pobles. A mi em preocupa el judici que té pendent el meu fill, i sobretot que surti la veritat, ja que si fos així, els càrrecs que hi ha en contra d’ell s’haurien de retirar, ¿o és que no hi havia uns deu policies municipals quan en Joan va ser detingut? Què passa que ningú va veure res?
Jo encara estic esperant les vostres disculpes i la dels responsables de les forces de seguretat.
Sr. Alcalde, Equip de Govern, partits de l’oposició, tingueu el coratge d’esbrinar i dir la veritat, tingueu el coratge d’acceptar les vostres responsabilitats, tingueu el coratge de dimitir els ja esmentats, i així podran treballar pel poble altres persones que s’interessin per la gent i no només per l’economia i la imatge, i que tinguin temps i ganes de fer-ho.
I ara sí, dit això, que avui tinguem tots un bon dia.
Bé, representants polítics del municipi, encara em deixo un fet molt important. A la comissaria dels mossos, ens van dir reiteradament: “els hem tractat molt bé”. Jo aleshores no entenia per què ho deien, però ara sí que ho sé, ja que un dels detinguts va ser maltractat psicològicament, abans es deia torturat. Segurament i com que és jove ens enganya, deu sé un altre borratxo. Heu parlat amb ell? Penseu que encara que jove també és un arenyenc. Per què ens heu enganyat dient que no sabíeu que els antiavalots havien vingut? Per què ens heu enganyat dient que no eren els antiavalots? PER QUÈ? Per què no dieu la veritat?

Arenys de Mar 9 de gener de 2006

El Pla d’Acció Cultural, en un punt mort?

Aviat farà un any que podíem llegir a la web municipal, la següent informació:

Endavant amb el Pla d'Acció Cultural d'Arenys de Mar

Es defineix el funcionament del pla i el primer pas és fer una diagnosi de la situació actual

El Pla d'Acció Cultural d'Arenys de Mar ja ha començat a caminar. La posada en marxa es va fer la setmana passada amb la presentació d'objectius que el regidor de Cultura, Estanis Garcia, va oferir als grups municipals de l'oposició. El projecte està finançat per la Diputació de Barcelona i té el suport unànime de l'Ajuntament d'Arenys de Mar. L'estudi que planteja aquest Pla d'Acció Cultural va a càrrec de l'empresa Taleia i té dues fases de treball: la realització d'una diagnosi i l'elaboració de propostes de futur. La previsió és que la feina s'enllesteixi en un termini de sis mesos.
Per fer la diagnosi, els tècnics portaran a terme quatre línies de treball: reunions amb entitats locals, reunions amb tècnics municipals, reunions amb membres dels partits polítics amb representació municipal i la realització d'un seminari amb personalitats de la cultura arenyenca. L'estudi analitzarà un ampli ventall d'aspectes relacionats amb la cultura arenyenca: des de la programació d'activitats, fins a la relació entre les entitats i el consistori o els usos dels equipaments municipals.

Informació publicada el 17 de febrer de 2005

No és la primera vegada que en algun lloc o altre reclamo poder conèixer la situació en que es troba l’esmentat estudi. També els grups municipals a l’oposició han fet la mateixa pregunta a l’equip de govern. La resposta és sempre la mateixa: la pista es perd a la Diputació de Barcelona, que és qui finança aquest treball encarregat a l’empresa Taleia.
Ignoro si el regidor de Cultura ha aconseguit algun document al respecte (la darrera vegada que vaig parlar amb ell encara no havia rebut res). No sé el temps que encara haurem d’esperar per conèixer el resultat de l’estudi però no puc entendre que un treball, que inicialment tenia una durada prevista de sis mesos, al cap d’onze mesos la ciutadania i, probablement, el mateix Ajuntament no en tinguem coneixement. Després ens queixem que la ciutadania desconfia de l’administració pública. Crec que hi ha prou motius.

L'alcalde no dimitirà

L’alcalde d’Arenys de Mar no dimitirà pels fets de la nit de naps perquè no se sent responsable polític. L’alcalde considera que va obrar correctament quan va preveure reforços dels mossos d’esquadra atesa l’experiència d’altres anys. L’alcalde considera que la nit de naps no va funcionar bé per culpa d’una minoria i que la policia autonòmica va haver d’actuar per evitar més danys a la població i al seu patrimoni.
L’alcalde acusa a ICV i ERC de fer demagògia davant dels fets i assegura que tampoc dimitirà perquè no s’entengui amb els joves per “qüestions genètiques i cromosòmiques”. El problema però és que ningú de l’equip de govern és capaç d’entendre’s amb els joves, i també n’hi ha que ni amb joves ni grans. L’alcalde està rodejat de polítics poc capaços de tirar endavant un projecte de futur per Arenys, amb un regidor de Cultura sense la mínima sensibilitat ni preparació per no fer-nos avergonyir en més d’una ocasió. Amb un regidor de Seguretat Ciutadana que s’assabenta dels fets en retard. Amb un regidor de Comunicació i Promoció Econòmica a qui ha retirat la confiança política, tot i la seva lleialtat. I així podem anar continuant.
No és la primera vegada que veiem a polítics de cert talent voltats de gent mediocre i no deixem de preguntar-nos el per què. En aquestes situacions no es fa estrany que en les debilitats del polític de torn no tingui a ningú capaç de donar-li suport i complementar-lo. El nostre alcalde aguanta molt malament les crítiques i és poc amic dels qui no callen les seves opinions. És per això que l’alcalde es comunica tan malament amb els joves, perquè aquests són per naturalesa rebels i difícilment accepten les regles. Però són els joves els continuadors de la història del nostre poble i no podem obviar-los per la nostra incapacitat de diàleg i discussió.
L’alcalde no dimitirà perquè l’oposició li ho ha posat molt fàcil. Mai com ara, des de la sortida del regidor Lluís Blanchar, ha tingut una tranquil·litat tan feliç. Per qui s’hi troba, hem de reconèixer que treballar a l’oposició és difícil i desagraït. Encara més quan el govern té majoria absoluta. Ara però, l’alcalde està descobrint que es pot governar en minoria i això pot ser bo per una població acostumada a pactar la majoria absoluta des del començament de la legislatura. L’oposició però també té responsabilitats i ha de donar la cara quan hi ha turbulències i això a vegades es troba a faltar.
El tripartit a l’anterior legislatura tampoc va saber-se comunicar amb els joves i aquests es mantenen lluny de la política i de l’interès per participar en el govern del seu municipi. Aquesta és l’assignatura pendent d’Arenys i no aconseguirem sintonia mentre manqui diàleg i respecte, per una i altra part. La sintonia amb els joves ha de despertar el seu interès per formar part d’aquesta societat diversa i a vegades contradictòria, però sempre de la mà del respecte, el diàleg i la pau. Tots plegats encara n’hem d’aprendre molt!

La nit de naps continua a Arenys

A les 8 del vespre la Sala Polivalent del Calisay ja es veia plena. Hi havia força gent dreta i n’entrava més. Al final comptabilitzàvem unes quatre-centes persones, majoritàriament joves, encara que no tots ho érem. Feia temps que Arenys no reunia tanta gent per un acte reivindicatiu i solidari i penso que els organitzadors en poden estar orgullosos.
L’acte l’ha iniciat la Isabel Roig, que ha deixat clar que parlava a títol individual i molt disgustada pels fets ocorreguts durant la nit de naps. Després han vingut les explicacions per part dels tres joves detinguts i inculpats. El primer en Joan a qui s’acusa d’agressió a l’autoritat i desordre públic, i més tard en Marc i l’Albert, que són acusats de desobediència i resistència a l’autoritat i desordre públic.
De la narració dels imputats es desprèn que ni la policia ni les autoritats municipals varen actuar com calia, uns per excés de zel i els altres per descontrol i improvisació. Una de les proclames més aplaudides ha estat la petició de la dimissió dels responsables polítics i també la del cap de la policia local. S’han preguntat perquè la policia va velar pel·lícules i fotografies que alguns joves havien fet de la participació dels mossos si, com ara declaren, no havien fet res anormal o il·legal. També s’ha queixat del mal psicològic sofert.
La situació és delicada i no si val passar pàgina com si ja ho haguéssim superat. Al llarg d’aquesta legislatura s’han produït massa enfrontaments entre el govern municipal i part de la població d’Arenys. Considero que la vàlua d’un polític es mesura per la seva capacitat de reacció i en aquesta legislatura ja en són moltes les ocasions que la reacció dels polítics arriba tard i no sempre de manera satisfactòria.
Llegint el comunicat que l’equip de govern ha tret per internet aquesta tarda, el fons de tot està en el desordre públic i els danys a mobiliari urbà i a la propietat privada que els joves napaires varen causar durant la nit. No crec que ningú present avui al Calisay defensés la innocència dels nostres joves, en general. Les pintades no es fan soles, ni les teules es trenquen sense passejar-s’hi per sobre. L’ambient està caldejat i les situacions conflictives no es resolen amb violència. Això ho defensen els nostres polítics quan parlen de terroristes i ara, que parlem de trencadisses, no ho podem aplicar?
Els tres nois han estat jutjats i esperen la sentència. Només en Joan podria ser reclòs, atès que a l’Albert i en Marc finalment els acusen de falta i se’ls demana una condemna d’un dia d’arrest domiciliari i dos pagaments diaris de dotze euros, per a vint i quaranta dies respectivament.
Una de les intervencions més sentides ha estat la del pare d’en Joan que ha manifestat el seu dolor, no tan sols al veure el seu fill atonyinat i emmanillat, sinó perquè ningú els ha demanat disculpes, ni cap membre de l’Ajuntament els ha dit res, i ha manifestat sentir ràbia, fàstic i vergonya perquè no esperava aquesta reacció dels nostres polítics. Ha afegit “Això només ho podem canviar nosaltres” i ha agraït el suport rebut per tota la gent concentrada al Calisay. Més endavant ha parlat la mare d’en Joan que s’ha manifestat molt dolguda amb l’alcalde i ha afegit: “l’alcalde va portar els mossos i ells se’n va anar a dormir”.
També ha parlat en Jordi, el napaire que el nostre alcalde va dir per ràdio que l’havia anat a despertar, veient tot el que estava passant. S’ha estranyat que la màxima autoritat de la població es trobés feliçment a casa quan les forces policíaques estaven lluitant amb els napaires i n’hi havia tres de detinguts i una desena de ferits.
En Jordi ha acusat a l’alcalde, al regidor de Seguretat Ciutadana i al cap de la Policia Local, pels fets de la nit de reis i ha llegit un manifest on es plantegen diferents qüestions i es demana respostes:
Per què es va demanar la presència de la policia antiavalots?
Qui la va demanar?
Què s’havia explicat als Mossos d’Esquadra sobre la tradicional nit de naps arenyenca?
Qui va ordenar la càrrega?
Ha afegit que si no es coneixia la resposta s’hauria d’investigar. Ha demanat la dimissió de l’alcalde i ha manifestat el rebuig a l’actuació i a les declaracions de la policia autonòmica.
Durant l’acte també s’ha demanat la dimissió del regidor de Cultura, a qui els joves troben culpable de la pèrdua de festes tradicionals per la seva incapacitat a l’hora de dirigir la regidoria. Els joves han manifestat que potser el regidor de Cultura es carregaria algunes festes però que amb la nit de naps i cols no hi podria fer res.
Amb la intervenció final del públic s’ha parlat de presentar una pregunta al Ple d’aquest mes de gener, i també s’ha requerit que els partits de l’oposició manifestessin la seva opinió sobre els fets de la nit de naps. S’ha parlat de fer arribar una carta a la Consellera de Governació de la Generalitat i per acabar s’ha proposat de baixar en manifestació per la Riera fins davant l’Ajuntament. Allà s’han tornat a demanar la dimissió dels polítics responsables i s’ha acabat l’acte amb un minut de silenci i una forta ovació.
Això no ha acabat i caldrà veure la talla política de tots els nostres representants. De moment el comunicat de l’equip de govern ja contesta al d’ICV. Els comunicats dels altres dos partits de l’oposició (ERC i PSC) han arribat molt tard i potser no han tingut temps de llegir-los. Per altra banda però, estan en la línia d’aquests darrers temps on hi ha un acord tàcit entre ells i l’equip de govern. Potser a l’espera que això els donarà més vots l’any vinent.

Trobada al Calisay

Els joves i familiars ens conviden a un acte demà dimarts a les 8 del vespre, al Calisay, per explicar-nos com varen passar els fets de la nit de naps. Fins ara hem pogut sentir l’opinió dels joves que varen ser detinguts i d’amics i col·legues que participaven de la tradicional penjada de naps i cols. També, per Ràdio Arenys, hem pogut sentir la versió de l’alcalde i el regidor de Seguretat Ciutadana, i la mateixa emissora ens ha transcrit l’opinió de la policia catalana.
Com sempre hi ha contradiccions i es fa difícil poder opinar sobre els fets sense caure en el perill de deixar-te portar pel costat que més t’atrau. És una llàstima però que fets com aquests es produeixin i que Arenys els joves es sentin discriminats pel govern municipal i per la majoria de ciutadans de més edat.
Em costa molt d’entendre que la policia autonòmica hagi de fer presència a la vila preparats per actuar contra la població, però també haig de dir que no puc entendre ni acceptar les destrosses que es fan en el mobiliari urbà, ja sigui a la nit de naps, a la sortida d’una festa, o per què a algú li pugui passar pel cap en qualsevol moment. Em venen a la memòria els dos atacs a trens francesos a càrrec de bandes juvenils, en qüestió de dues setmanes, i em dol veure l’avenç de l’agressivitat a la nostra societat.
He pogut llegir el comunicat d’ICV. També he llegit uns comentaris del regidor del PSC, en Ramon Vinyes. No he pogut sentir ni llegir l’opinió d’ERC, que precisament compten amb un bon estol de joves simpatitzants o militants. No es tracta d’anar engreixant els fets de la nit del 5 de gener, però és important saber com pensen els que un dia ens varen governar i que ho poden tornar a fer a partir de l’any vinent.
Demà seré al Calisay per escoltar els joves perquè jo crec en ells encara que en algun moment pugui discrepar de la manera de pensar i encara més d’actuar. Una societat sense joves és una societat morta, sense futur. Això no treu que es faci difícil la convivència i puguin existir episodis com el que estem comentant. Aquest estiu hi va haver un enfrontament a l’hora de complir amb el vot de vila a Sant Roc, però va tenir un bon final. Confio que ara passarà el mateix encara que les circumstàncies són diferents. Ara hi ha entrat en joc la policia i el jutge i la mediació no és tan senzilla.
Aquests dies s’ha escrit molt sobre la nit de naps però a mi m’han sobrat els insults que no deixen de ser elements importants de l’agressivitat existent i que també fan mal, encara que no físic. Continuo creient en la importància del diàleg i la discussió serena i raonada, i és amb aquesta predisposició que demà vull anar al Calisay.

Garrotades a la nit de naps

Aquest cap de setmana he estat poc per Arenys, just per assabentar-me de l’enrenou de la Nit de Naps, amb càrrega policial dels anti-avalots dels Mossos d’Esquadra. De moment només he pogut llegir els comentaris a la xarxa d’internet local “arenyautes”, pràcticament tots ells a favor dels joves i en contra de la policia i de l’equip de govern municipal, tots menys dos realitzats per militants del PSC local i que, d’alguna manera manifesten el desig de sentir les dues parts.
A mi em passa una mica el mateix. No em veig en cor d’opinar sobre els fets perquè ni els vaig viure ni he pogut sentir comentaris de la policia ni de les autoritats municipals (que avui han parlat per l’emissora local però jo era fora d’Arenys). Tampoc vaig poder opinar sobre els fets de Berga, quan la població es va enfrontar amb la policia catalana per la seva actuació durant un acte festiu amb resultat de mort.
Fa ja uns quants anys que la policia autonòmica ha anat entrant en joc a diferents parts del territori català. Personalment vaig viure en directe l’arribada a Vic, el primer territori controlat pels Mossos d’Esquadra, i sempre he pensat que ha faltat pedagogia per part dels responsables polítics a l’hora d’implementar un model de policia diferent al que venia existint.
A ningú que visqui en poblacions mitjanes i petites se li escapa que l’arribada dels Mossos d’Esquadra al seu territori no és simplement un canvi de policia sinó que és començar a veure policies a la seva ciutat. Les funcions de la Guàrdia Civil eren molt diferents i la Policia Nacional no era present en aquestes ciutats i pobles. Ara pots veure diàriament a parelles de mossos i mosses passejant per la teva vila. Persones que són policies però ni viuen al teu poble ni coneixen els costums, història, tradició. No compren a les mateixes botigues que ho fas tu, i si tenen fills aquests no van a la mateixa escola que els teus. Penso que caldria haver treballat una mica la seva incorporació a la vida social però això seria tema per un debat sencer i profund i deixo per un altre dia.
El que ha passat però a Arenys durant la nit de naps, segons he llegit, ha estat la visita dels anti-avalots, que la simple presència espanta a uns quants i provoca a uns altres. El resultat, que haurem d’analitzar amb més coneixement dels fets, ha estat la de joves amb ferides i tres detinguts per no respectar l’autoritat i fer destrosses. Ara caldrà veure en què acaba tot això i també com continua la tradició de la nit de reis a Arenys. Entretant demanaria més diàleg entre tots i si és possible menys provocacions per una i altra part. A garrotades no ens en sortirem i val la pena provar-ho.

Els reis han passat per casa

Ahir la nit vàrem seguir la cavalcada de reis a Vic, com hem anat fent any rere any. El fred no es va espantar encara que els nostres peus ho varen notar. La Clara estava molt il·lusionada i havia fet una llista ben llarga i ja feia massa dies que es trobava neguitosa. La nit màgica va arribar i tots ho vàrem agrair.
La majestuositat de la cavalcada il·lusiona a qualsevol. No pot ser que tot allò sigui inventat. És massa bonic per no creure-hi. Tothom està content, els pares que ens cau la baba només de veure gaudir als nostres fills, i aquests embadalits davant de tanta solemnitat i tantes il·lusions i esperances.
Els reis han passat per casa i aquest matí ens han fet aixecar més aviat del compte per comprovar que ens havien deixat regals per a tota la família. Nosaltres havíem dormit tota la nit mentre d’altres es dedicaven a mantenir la tradició de penjar naps i cols als balcons de les cases. Uns joves que no creuen en els reis i que cada vegada atrauen més les forces de l’ordre públic. Els mossos d’esquadra ja comencen a ser protagonistes habituals de la nit de naps i cols.
Mentre obríem els regals, uns quants joves es recuperaven d’algun cop rebut durant la nit, i potser algun d’ells encara no havia pogut arribar a casa (segons sembla hi va haver tres detencions després d’una càrrega policial. Aquesta informació encara no l’hem pogut contrastar).
Ara sí que podem donar per acabades les festes de Nadal i Cap d’Any. Ja hem complert la tradició i ens disposem a tornar a la normalitat amb un ull posat a mitjans d’abril, quan celebrarem la festa de Pasqua.
L’Ajuntament també tornarà a la normalitat. El pressupost es va aprovar inicialment i no creiem que s’hi presentin esmenes, encara que segons diu el PSC, el Pressupost que el govern municipal ha penjat a la pàgina web de l’Ajuntament no es correspon al pressupost aprovat pel Ple Municipal de desembre. Potser, a l’haver convocat el Ple el dia 28, l’equip de govern va inventar-se una innocentada i els grups de l’oposició no es van assabentar del què portaven a aprovar.
Aquest any ens han promès crear la figura del vilatà i cal esperar que compleixin la paraula. Personalment l’estic esperant per demanar que l’Ajuntament deixi de discriminar-me pel fet que el seu horari d’atenció al públic coincideix amb el meu horari laboral, i no sóc pas l’únic a qui li passa. També per l’horari de SOREA, que gestiona el subministrament de l’aigua, que encara té la franja horària més reduïda, i podríem anar nomenant més organismes i entitats públiques o que exerceixen serveis públics, que tenen poca consideració als ciutadans a qui diuen servir.
M’agradaria pensar que quan diuen que pensen en les persones, s’ho creuen de veritat i ho posen a la pràctica. Ja estem massa tips de tanta promesa buida de contingut i tanta mentida electoralista. Ens ho solucionaran els partits polítics? Caldrà que entri en joc la ciutadania en llistes d’independents?

Paperassa, burocràcia...

Aquest matí m’he endut els meus fills a descobrir com funciona la burocràcia de la nostra administració pública. Volia fer-los el carnet d’identitat per primera vegada i he aprofitat que estic de vacances i els meus fills també per poder anar a unes oficines que només obren els matins. He optat per anar a Mataró, la capital de la meva comarca, perquè al meu poble només venen de tant en tant i en horari de matí, quan els meus fills són a l’escola.
Dilluns el matí vaig telefonar a la Comissaria de la Policia Nacional a Mataró, per demanar quins documents necessitava. La persona que em va respondre ho va fer en castellà i jo li vaig demanar si podia parlar-li en català. Haig de reconèixer que no em va dir que no, simplement: “Hombre...”, jo el vaig tallar de seguida i li vaig dir que ja parlaria en castellà. Necessitava dues fotografies, el meu carnet d’identitat i el llibre de família. Avui doncs, amb tot aquest material hem anat cap a Mataró.
Quan passàvem per davant la caserna dels Mossos d’Esquadra l’Ignasi m’ha demanat si era allà on anàvem. Li he contestat que el DNI el feia la policia espanyola i que aquella era la catalana. Més endavant hem aparcat i ens hem dirigit a peu a la Comissaria.
Després de preguntar quina cua havíem de fer i d’esperar una estona el torn, hem pogut entrar a dins la sala, al número 2. Estàvem de sort perquè al número 4 hi havia més gent esperant. La sorpresa meva ha estat que quan la senyora del número 2 ens havia d’atendre ens ha dit que anéssim al número 4 perquè ella sortia (encara que no ho ha dit he entès que anava a esmorzar).
Després de fer cua al número 4, quan ens ha tocat a nosaltres se’ns ha dit que necessitàvem més documentació. Jo bé prou que li he dit que per telèfon m’ho havien dit diferent. La senyora molt amable ha vingut a dir que qui em devia respondre es va equivocar o era nou. Tota una explicació convincent que m’ha obligat a marxar amb la cua entre cames. Tothom, això sí, en castellà i molt amables.
Hem anat als jutjats d’Arenys i els meus fills s’avorrien d’esperar. Hi havia una persona atenent, amb molta amabilitat i en castellà, i havia de solucionar els problemes d’una senyora que semblava estrangera, d’un subsaharià que volia renovar el permís de residència, i d’una noia sudamericana que volia documentació pel DNI del seu fill que no és espanyol. Entretant també ha passat una senyora que ja hi havia anat abans i tornava a buscar el certificat.
Haig de dir que quan ens ha tocat el torn, amb molta amabilitat, i en català, ens ha atès i ha expedit les dues partides de naixement dels meus fills. El Secretari però no hi era i hi he hagut de tornar més tard perquè me’ls firmés. Entretant hem anat a l’Ajuntament a buscar els certificats d’empadronament. El meu fill ja se n’havia atipat i li he recordat que aquesta no seria la darrera vegada que s’hi trobaria. La nostra societat està molt organitzada a base de paperassa.
Ja tinc tots els documents i demà puc tornar a intentar anar a Mataró a sol·licitar els DNI dels meus fills. Espero que tot estigui conforme. Després, al cap de cinc setmanes, segons m’ha semblat sentir, ja tindrem els carnets fets. I... la vida segueix.
La Clara m’ha demanat per què a Mataró tothom parlava en castellà. Jo li he dit que no era pas cert. Que només es tractava de les oficines de la policia nacional espanyola i que encara gràcies que avui dia no t’arresten per parlar en català i que fins i tot alguns t’arriben a entendre.

Arenys i els reptes del 2006

Comencem l’any 2006 i ens trobem amb tota una colla de reptes que hem de fer-hi front. L’any 2005 ha deixat molts temes oberts i convindria anar-los tancant. Aquest exercici és el darrer sencer d’aquesta legislatura i cal preveure que a mesura que avanci els diferents partits polítics aniran preparant el terreny de cara a la nova legislatura que començarà a mitjans del 2007. És ara doncs el moment de desitjar-nos un profitós any i que entre tots siguem capaços de tirar endavant els projectes que ens hem proposat o bé que hem reivindicat des de fa temps.
A nivell personal deixeu-me que us en relacioni uns quants i fóra bo que n’afegíssiu més, ja que hi ha disciplines que no conec a fons, i de ben segur que hi ha temes pendents a resoldre. Per tot això la meva llista als reis seria la següent:

- Redactar i aprovar el Pla general d’ordenació urbanística - Acabar l’estudi sobre la situació cultural i posar fil a l’agulla a les propostes de futur
- Elaborar el Pla d’Equipaments de manera que es pugui ordenar d’una vegada els diferents immobles públics i els seus usos. Sobretot davant les perspectives de comptar amb nous equipaments: l’antiga caserna de la guàrdia civil, el convent de les clarisses, la torre dels encantats (?)...
- Confeccionar el Pla Especial del Port
- Actualitzar el Pla de Protecció del Patrimoni Arquitectònic
- Redactar un Pla Especial del Casc Antic
- Començar a aplicar els resultats de l’auditoria mediambiental realitzada per l’anterior govern municipal i que podria començar amb l’aplicació de la recollida selectiva de la brossa
- Atorgar la construcció i explotació de l’aparcament soterrat del Xifré
- Donar una solució satisfactòria a la residència geriàtrica municipal
- Crear nous consells municipals de participació que donin un pas endavant efectiu a la participació de la ciutadania en la activitat pública
- Trobar una sortida satisfactòria al bunyol de Vallvidrera i que els dos Arenys quedin novament connectats a peu
- Posar a concurs la gestió pública del Teatre Municipal
- Crear i posar en funcionament la figura del defensor del ciutadà
- Millorar l’organització municipal per aconseguir l’eficiència, tenint en compte també les condicions de treball del personal municipal i les mesures de seguretat en el treball
- Crear l’Oficina d’Atenció Ciutadana en horari també de tarda, per donar facilitats als arenyencs.

Al marge d’aquest llistat de projectes i actuacions i de les que s’hi puguin anar afegint, els partits polítics comptaran amb una tasca afegida i és la de confeccionar les llistes electorals que es presentaran a les eleccions municipals de 2007. Serà també el moment de veure si finalment es presenta una llista d’independents o no. En aquesta tasca m’agradaria demanar als grups polítics que facin un esforç per posar per sobre de noms i interessos particulars, l’interès de poble i la garantia d’aconseguir fer avançar el nostre municipi en tots els àmbits, sense oblidar l’econòmic que pot transformar la nostra vila en ciutat dormitori per manca d’oferta de treball.

Canvi d'any a contracorrent

Ha estat un final d’any i començament de l’altre una mica a contracorrent. Almenys aquesta ha estat la sensació que he experimentat. M’imagino que la majoria de mortals podrà explicar l’experiència d’haver estat en llocs concorreguts, amb xerinola, gresca i música a tota màquina. Aquest no ha estat el nostre cas.
Ahir, després de sopar en família, vàrem sortir a fer un tomb per la Riera i esperar arribar prop de les 12 de la nit i acomiadar l’any 2005 amb la tradicional menjada de raïm. Tots quatre passejant vàrem trigar estona a topar-nos amb més vianants. La Riera era buida de persones i de cotxes. Hi havia silenci i quietud i ens semblava un fenomen estrany. Mentiria si digués que no vam veure a ningú, però no varen ser més deu. Vàrem arribar a casa a temps per preparar el raïm i celebrar l’entrada del nou any. Després silentment cap al llit a descansar.
Aquest matí ens hem llevat tard i hem volgut sortir a caminar al costat del mar. Feia un ventet fi i la mar espetegava a les roques que han esdevingut protectores del passeig entre Arenys i Caldetes. Un camí que mig desapareix a l’alçada del túnel del tren, a la Movisa.
No érem sols caminant o anant amb bici, però no hi havia multitud. M’imaginava que molts encara dormirien o bé es trobaven a casa recordant, mig emmandrits, la celebració de la nit passada i no tenien cap ganes de sortir a donar el volt. Avui tampoc hi havia l’excusa del diari.
M’he trobat a un exregidor que m’ha explicat que havien anat al Trull a celebrar el cap d’any i que havien brindat amb xampany francès. He volgut pensar que la majoria de catalans ho hauria fet amb cava, per contrarestar el boicot espanyol. També m’he trobat a un regidor de l’actual equip de govern, que sortia a passejar el gos. M’ha fet saber que no era certa la informació que donaven els grups de l’oposició sobre la contractació de dos tècnics al Patronat d’Esports. És més, m’ha assegurat que aquests tècnics els va contractar el tripartit a la legislatura passada i que l’actual govern ja s’ho havia trobat fet.
Ahir la tarda, quan hi havia brogit a la Riera i totes les botigues eren obertes, vaig trobar-me amb un altre exregidor. Aquest ho va aprofitar per descarregar tot el seu enuig per un escrit que vaig fer a arenyautes el dia 10 d’octubre (sé la data perquè avui l’he buscat). Em vaig voler defensar però no hi havia possibilitat de diàleg. Aquest matí he imprès l’escrit, me l’he rellegit vàries vegades i l’he donat a llegir a la meva família. Com ja havia intentat dir-li, en cap cas faig una afirmació contra l’esmentat regidor sinó que més aviat pressuposava que la seva actuació havia estat consultada i ben assessorada, encara que li deia que l’actuació plantejava dubtes i donava peu a crítiques.
Arran de tot això he pensat que el problema no està en la crítica que els ciutadans puguem fer als polítics sinó en la manca de transparència de l’activitat política i en la poca capacitat d’alguns d’acceptar que els altres els puguin fer objeccions. No vull oblidar-me però d’aquells que només es mouen per destruir el que els altres fan, i encara menys d’aquells que ho fan d’amagat aprofitant l’anonimat internauta. Tots aquests fan un greu favor a la política perquè desanimen a molts a intentar presentar-se a treballar per al bé públic. Si et quedes a casa i no mous un dit, t’estalvies molts maldecaps. Hem celebrat vint-i-cinc anys de democràcia però encara ens queda molt per aprendre.

Bon any 2006.