Qui vindrà primer, Puigdemont o el rei?

És ben bé que no es pot badar. A la que un es despista, queda retratat. Els missatges entre Puigdemont i Comin han estat el motiu de comentaris de tota la classe política. S'ha acabat? Fins aquí hem arribat? Aquest sembla ser que era el comentari del president i allò que molts voldrien, sobretot a Espanya.

Aquí, a vuit dies de rebre el Carnestoltes, ens juguem a palleta curta i palles llargues endevinar qui arribarà primer, si el president o bé el rei. El rei del Carnestoltes, lògicament, no l'espanyol. Ahir tots els cotxes eren regirats i també els passatgers que volaven des de Brussel·les. Ningú es pensava que el president del Parlament ajornaria la sessió plenària. Ara ningú no sap com ho desencallarà, ni tan sols el president de la Generalitat.

En castellà diuen: "A rio revuelto, ganancia de pescadores". Doncs, això és el que estan veient el PP i C's, encara que aquests són més cauts, probablement per por a fer el ridícul. Un ridícul força habitual al cantó dels independentistes, els polítics. 

Entretant, i de manera injusta, hi ha quatre persones en presó sense haver estat jutjades, només perquè a Espanya la Justícia està de vacances i no se l'espera en molt temps. Parlar de separació o no dels tres poders ja no té gràcia. Tothom ha entès que no existeix, i que el poder judicial està segrestat per l'executiu, i això que al Congrés de Diputats no tenen majoria absoluta! Imagineu-vos què passaria si... De fet, però amb els partits majoritaris que tenim a l'oposició, poc importa que el PP no tingui majoria absoluta.

Catalunya en estat de xoc

La decisió d'avui del president del Parlament català ha deixat el país en estat de xoc. Ningú no s'ho esperava, encara que alguns estan contents. Què ha passat? Ha fet efecte la resolució del Tribunal Constitucional? És aquesta institució la que decideix qui es pot presentar i qui no? A qui poden votar els diputats electes i a qui no?

Sembla que la CUP i JxCat són els més emprenyats i els que han qüestionat més la decisió del president. Ha estat una decisió personal? Algú l'ha pressionat? Ha estat ERC qui li ha suggerit l'ajornament del ple?

Segurament que ho anirem descobrint, però de moment la gent està molt esverada i continuem amb la incògnita de què passarà. Emprenyats per l'ajornament, però sobretot per la crisi de la democràcia a Espanya. La submissió del poder judicial i legislatiu al poder executiu ha arribat a uns nivells que ningú no es podia imaginar. És impossible en aquests moments endevinar què més pot passar. Jo crec que, si els partits independentistes continuen ferrucs i el president del Parlament ho permet, el següent pas serà l'exèrcit al carrer. No ho voldria mai, però no se m'acut res més, venint de qui ve, tenint a qui tenim al govern de Madrid i als tribunals judicials.

Seguirem de prop els esdeveniments, amb la màxima calma i serenitat, però la ràbia per dintre no l'atures i la impotència que et fan sentir va en augment. Tristos moments de la història d'Espanya.

Un procés impecable per ubicar la biblioteca d'Arenys

He arribat tard, molt tard a casa, i ha estat un dia llarg i cansat. M'he proposat no buscar les notícies del dia, per la qual cosa gairebé només sé el que va passar ahir, tret d'algun comentari que he escoltat i algun tuit que m'ha arribat. No he volgut dedicar temps a llegir què ha passat i he decidit escriure el post i anar-me a dormir aviat.

Sí que m'he mirat les notícies locals a través de la pàgina web de Ràdio Arenys, com acostumo a fer diàriament. He vist que el govern municipal ha endarrerit la consulta per decidir on col·locar la biblioteca i he pensat que la data és el de menys, perquè les obres trigaran a començar, sigui quin sigui el lloc que es decideixi. Sí que té molta importància la manera que es farà la consulta.

Sabem que el govern municipal organitza la consulta a contracor, perquè ja té decidit el lloc que voldria col·locar la biblioteca, una opció que ha defensat des del primer dia, i per això és important que el procés sigui el màxim de transparent, per eliminar qualsevol sospita, i el primer que ha de fer és donar tota la informació que li sigui possible a la ciutadania, per afavorir que la decisió final no sigui fruit d'un desig, sinó d'una reflexió sobre el cost econòmic, la centralitat i les possibilitats de cada equipament.

Estic d'acord amb la CUP, i ja ho he escrit en el meu blog moltes vegades, que el primer que s'hauria de fer és un Pla d'Equipaments, consensuar-lo políticament i, si volen que hi participi la població, referendar-ho. Qualsevol altra alternativa té el perill de moure's més per sentiments que no pas per arguments contrastats, a part d'anar fent pedaços i tenir equipaments buits.

En tot procés participatiu el primer pas imprescindible perquè sigui vàlid és disposar de tota la informació possible. Un segon pas és el debat. Si la consulta no parteix d'aquests dos passos previs a la votació, el resultat no tindrà les garanties d'un procés participatiu correctament executat. Si el vot es fonamenta en la voluntat d'un i altre partit, no anirem bé. Desitjo que l'equip de govern i els partits de l'oposició consensuïn un procés participatiu de qualitat.

En diuen democràcia, però és autoritarisme

Com acostuma a passar en política, la decisió del Tribunal Constitucional és, a parer de cada part, una bufetada a l'altra. En el fons, però, no deixa de ser una intromissió il·legítima d'en Tribunal en contra de la voluntat del poble.

Algunes persones escriuen, com si fos una novetat, que el TC menysté la voluntat de la ciutadania i decideix al marge. Diuen que els catalans, majoritàriament, vàrem votar una opció independentista i que ara el TC, a instàncies del govern espanyol, ho ignora i decideix el que vol. Són dotze magistrats, que ocupen el seu lloc per voluntat política i majoritàriament del PP, que decideixen en lloc de milions de catalans i catalanes.

Però això no és cap novetat, sinó que ja va passar amb l'Estatut d'Autonomia que vàrem referendar els catalanes després de ser aprovat pel Parlament de Catalunya i el Congrés de Diputats espanyol, havent passat les tisores. Si això se n'anomena sistema democràtic, jo tinc molt mal entès què és Democràcia i com es viu en democràcia.

Una vegada més, doncs, la veu dels catalans és menystinguda i se'ns imposa la voluntat dels colonitzadors, per ordre d'un partit polític que em prou feines ha pogut entrar al Parlament català, en unes eleccions a instàncies del seu president, una persona ridícula que els espanyols no es mereixen tenir com a governant.

Anem a teatre, però no al TC

Començo l'escrit d'avui de la mateixa manera que acabava el d'ahir, esperant el veredicte del Tribunal Constitucional. Encara que la lògica portaria a no acceptar el recurs del govern de Rajoy, coneixent el panorama i els seus protagonistes, qualsevol cosa és possible. De ganes en tenen prou, l'altra cosa és que vulguin fer bé la seva feina, cosa que han posat en dubte en més d'una ocasió.

Veig que l'alternativa al TEDH de Pérez de los Cobos, la catedràtica Maria Elósegui, també va mentir en el seu currículum. Sembla ser una cosa habitual al nostre país, potser en altres països això també passa, però allà, una vegada descoberts, dimiteixen.

El panorama polític i judicial de l'Estat espanyol és esperpèntic i només s'aguanta per c... No hi ha drets, ni lleis que valguin, sinó que tot s'ha de fer segons la voluntat de qui ostenta el govern que, malauradament és el PP i ho continuarà essent per molts anys, a no ser que anem a pitjor i la ultradreta de C's els guanyi.

Avui, però anirem a teatre, a la nostra vila. És una oportunitat que s'ha d'aprofitar: poder gaudir del teatre a cent metres de casa. Les adaptacions d'en Jordi Pons i la interpretació dels actors i actrius que escull sempre són un encert, o gairebé sempre. Només recordo una ocasió en què vaig sortir del Teatre Principal decebut. Estic segur que en aquesta ocasió no em passarà.

D'entrada, i a diferència d'aquella ocasió, el text és bo i en Jordi ho sap treballar bé, en treu bon suc, del text, però també de la interpretació. A veure si ens oblidem, encara que només sigui per un parell d'hores, d'aquesta situació desagradable d'ofec a les nostres institucions i els nostres líders. 

Una cosa ha quedat clara: el govern espanyol no li ha agradat que els catalans votéssim lliurement segons la nostra voluntat, i fa tot el possible judicialment per canviar els resultats. Que algú m'expliqui on és la democràcia en tot aquest joc.

Una vegada més, pendents del TC

Malgrat les evidències, a Espanya es fa sempre el que vol la dreta neofranquista, el PP. Es tracta d'un partit corrupte i mentider que des de fa molt temps no té alternativa al govern espanyol. Des que Rajoy és president del govern de l'Estat, no ha tingut oposició capaç de fer-lo fora, tot i no disposar de majoria absoluta. Ara, amb l'embranzida de C's a Catalunya, aquests es veuen capaços de superar el PP i arribar a tenir opcions de presidir el govern. El més trist de tot és que no veiem, per ara, cap possibilitat que sigui el PSOE qui li pugui fer relleu.

Amb la situació en què ha quedat el PSC i el PP a Catalunya, de marginalitat parlamentària, queda ben clar que els seus socis espanyols han deixat de significar res per a Catalunya, ni són creïbles totes les promeses que puguin oferir. L'única força que tenen és la dels jutges, del Sistema Judicial i el Tribunal Constitucional, que són la mà dreta del poder executiu espanyol.

Aquest cap de setmana estarem pendents de la decisió que prengui el Tribunal Constitucional sobre la impugnació del govern espanyol a la investidura de Puigdemont. No els val que el Consell d'Estat hagi declarat que el fet no té fonament jurídic per ser recusat, perquè el govern sap que els seus amics del Tribunal Constitucional no els fallaran. La història ens ensenyarà tots els acords inconstitucionals i sense base jurídica, presos durant aquests mesos, però només servirà per recordar-ho, i mostrar com va funcionar l'època més grisa de la història espanyola en democràcia.

Una jutge al TEDH amb poques garanties

No hi ha dia que no llegeixis una notícia que t'indigna i et provoca mal de panxa. Cada vegada ens adonem més que el món està fotut i que n'hauríem d'estar més preocupats. Governants com Trump o Rajoy, que tenen més poder del que les seves capacitats personals podrien esperar, però tot el suport econòmic, judicial i polític per continuar endavant sense que els passi res.

Fa un parell de dies coneixíem la notícia que l'expresident del Tribunal Constitucional fracassava en el seu intent de formar part del Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH), tot i l'interès i la pressió exercida pel govern espanyol, però avui surt als diaris que la representant espanyola escollida, la jutge María Elósegui, té uns principis, quant al sexe, que no són cap garantia per a la defensa dels drets humans, si més no per a uns quants humans. 

Això no és culpa del govern espanyol, perquè no la volien a ella, sinó en to cas d'Europa que s'ho haurien de fer mirar. I és en aquestes coses, i no només, que cada vegada sóc més escèptic quant a europeu. Tant que ho havíem somiat, en temps del dictador, i ara t'adones que a tot arreu hi ha de tot, i que la Unió Europea i totes les seves institucions tenen molt que desitjar.

Tot plegat és un clar símptoma que els problemes dels catalans amb la justícia i la política espanyoles, que només podien resoldre's des d'Europa, o va molt per llarg o no ens hi ajudaran pas. La història tindrà molts elements a tenir en compte a l'hora d'escriure's. Seria bo que no es perdés cap detall, perquè si només l'escriuen els guanyadors, tenim molts números per encertar que la nostra versió es perdrà amb nosaltres.

L'obra pública, un tema pendent de solució

Llegint els problemes que té Arenys de Mar en aquests moments amb diferents obres que s'estan realitzant a la vila, entre elles les obres del barri de Sant Elm, per culpa de la suspensió de pagaments de l'empresa constructora, penses novament en el gran problema de l'obra pública, en general, probablement perquè no s'estan fent bé les coses, i en això no tenen la culpa els càrrecs polítics, sinó la normativa que s'ha de seguir i que no està donant bons resultats.

El principal problema està a l'hora de licitar el concurs per adjudicar les obres, que es basa excessivament en el cost i no tant en altres aspectes qualitatius i de garantia que et poden aportar les empreses que hi concursen. Sí que és cert que l'administració pública preveu l'eliminació d'aquelles ofertes que són exageradament baixes, però el fet que a l'hora de sumar barems pesi tant l'oferta econòmica, fa que massa sovint les empreses adjudicatàries tinguin problemes de finançament i no puguin acabar l'obra, la qual cosa la retarda i l'encareix.

És important com es presenta i es pressuposta l'obra abans de licitar-la, un preu a partir del qual les empreses concursants fan els seus números, obligatòriament sempre a la baixa, la qual cosa provoca sovint que les més honrades desisteixin de concursar-hi i les més agosarades abaixin ostensiblement el preu. Si a més les empreses no tenen prou consistència, és llavors quan apareix el problema.

Malfiar, de principi, que l'administració pública no procura per l'estalvi del diner públic, pot ser la raó perquè es doni tanta importància al preu de sortida a licitació, i tant poca el nivell de qualitat de l'obra i l'empresa que ha guanyat el concurs.

On és Puigdemont?

Em comenten que la gran preocupació del govern espanyol en aquests moments és evitar trobar-se Puigdemont a la sala de plens del Parlament català el dia de la investidura. Sembla ser que han ordenat a tota la policia que ho vigili tot i que no els passi el mateix que amb les urnes. En aquest cas tenen el model.

Si no fos seriós ens faríem un tip de riure. Ens trobem amb un president del govern que fa catúfols en els seus discursos, fins i tot llegint-los, donant ordres als seus ministres perquè el president català no els la torni a jugar. Quin ridícul més gran si Puigdemont aparegués al mig del Parlament per ser investit. Us ho podeu imaginar?

Demana la vicepresidenta que Puigdemont deixi de fer el ridícul per Europa. Segur que és Puigdemont qui fa el ridícul? No creieu que més aviat són el govern espanyol i altres personalitats espanyoles les que fan el ridícul? Un zero per no saber ni anglès ni francès, i havent falsejat el seu currículum! Si el jutge actua d'aquesta manera, quina legitimitat tenia per ser president del Tribunal Constitucional? 

Aquesta és l'Espanya que ens governa. Uns polítics corruptes, mentiders i curts de gambals, envoltats de jutges amics, que no donen la talla a Europa, i una policia entrenada per estovar catalans. I volen que ens quedem contents dins de l'Estat? No ens ho poden posar més fàcil!

El fiscal general entretingut amb el president català

No hi ha dubte que el fet que el president sigui a Brussel·les i no a la presó, amb Oriol Junqueras, li permet fer-se veure i sentir per Europa. En canvi, el vicepresident ha quedat silenciat i només nosaltres podem fer possible que la seva veu es faci sentir. Si la decisió va ser presa de manera individual i personal, hi ha prou motius per defensar-ne una o l'altra posició, i en cap cas podem criticar-los a la lleugera.

No sabem com acabarà tot plegat i no podem oblidar que la paraula la té Europa. Si la resposta ha de venir pel cantó espanyol ja podem llogar-hi cadira. L'orgull del president Rajoy és massa fort i pervers com per reconèixer que cal dialogar. La seva solució, convocant noves eleccions, no l'hi ha servit per canviar l'equilibri de forces del Parlament, i la possibilitat que novament sigui Puigdemont qui presideixi el govern català no està gens descabellada o, com a mínim, li farà prendre més mesures judicials.

Sóc dels que opinen que caldria buscar una solució a curt termini, sense renegar dels polítics que han donat la cara per defensar el que molts catalans els han demanat, cal nomenar un govern perquè recuperi les institucions catalanes i defensi els nostres drets com a poble, per fer front a l'embranzida que ha pres C's en el seu camí cap a la recentralització d'Espanya i la pràctica desaparició de les comunitats i nacions d'Espanya.

No sé si la decisió del jutge Llarena de no plantejar una nova euroordre contra Puigdemont, tal com li demanava el fiscal general de l'Estat, és una mesura tàctica o simplement evitar fer el ridícul una vegada més. Sap greu que tot això es fa jugant amb les persones i, sobretot, jugant amb tot el poble català. Fa temps que reclamàvem estimació per part del govern espanyol per treure'ns la idea de sortir d'Espanya, ara veiem que això és impossible. Ens volen per la força.

El PP, un aparador de corruptes i mentiders

Resulta evident que els grans mèrits dels càrrecs del PP són la mentida i la corrupció. Tenim prou exemples per poder afirmar que la corrupció i la mentida estan suficientment adaptades a la manera de ser de la majoria de polítics del PP. Una altra cosa és si aquests acaben a la presó. Això són figues d'un altre paner. Ser del PP t'ofereix moltes garanties de no acabar a la presó, encara que et condemnin, gairebé el mateix que si ets gendre o cunyat del rei.

Per altra banda, el ministeri d'Interior té un bon historial de ministres. Fugint, amb molt poca vergonya i sí amb molta barra, l'exministre Fernández Díaz, a qui desitjo una prompta recuperació, apareix el mentider del regne, el senyor Zoido, que junt amb el ministre d'Exteriors, el senyor Dastis, fan una parella de ridículs i mentiders, que deixen el pavelló d'Espanya molt enlaire.

Ja em perdonareu que torni a parlar del ministre, però és que tot el que ha acabat de manifestar el ministre Zoido és tan fals, però expressat amb tanta convicció, que si no hi haguessin proves gràfiques fins i tot ens ho arribaríem a creure. És ridícul, però pervers, i fins i tot el podríem acusar de prevaricació i malversació de fons públics. Esclar que... amb el poder judicial al seu favor, no hi ha res a fer. Espanya continuarà en mans d'un partit corrupte, perquè no hi ha alternativa viable, sinó és afegint-s'hi C's, que pel poc que han remenat ja se'ls comença a veure el llautó.

Trista és la vida d'aquest país, en mans d'uns aprofitats que només pensen en ells, i no en les persones que s'han compromès a servir, ni tan sols els seus votants. De la mateixa manera que la gent senzilla que ha fet president dels EUA, al senyor Trump, i ara veuen que només procura per als rics, aquí a Espanya passa el mateix, i rucs els continuen votant. Han de veure molt malament el PSOE per no desitjar un canvi!

Què passa a estapassanttv3?

No sé si se m'ha escapat, però no he sabut trobar queixes o comentaris sobre el canvi sobtat del programa "Està passant" de TV3, quan després del monòleg inicial en Toni Soler ens recordava que teníem quatre presos i cinc exiliats a Brussel·les. Se n'ha dit res que jo no hagi escoltat?

No es tracta d'un detall perquè només recordant les pressions actuals podem aspirar a aconseguir alguna cosa més que tornar on érem com si res no hagués passat, amb una colla d'imputats que els hi va la llibertat dels propers anys.

Per la trajectòria d'en Toni Soler, puc imaginar-me que es tracta, com en tantes altres coses, de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, que no ha tancat TV3, però l'ha censurat. Tampoc podria imaginar-me que fos una autocensura.

Si tot això és cert, trobo que se n'hauria de fer més ressò, per evitar que es normalitzi aquesta pràctica i perdem la sensibilitat. Ja hem vist que si no ets independentista o simpatitizant dels partits polítics que la propugnen, el fet que hi hagi persones empresonades sense judici, per raons polítiques, no commou. Tanta insensibilitat hi ha? O es tracta que si són els altres, que els fotin?

Sense entrar, que ho podríem fer, a comparar situacions de condemnats en llibertat i presos sense sentència, aquest fet és totalment injust i il·legal. Queda demostrat que la Justícia a Espanya s'imposa en lloc de practicar-se. Si estàs a favor del govern de torn, no tens els mateixos problemes judicials que si hi estàs en contra. Això no és un estat democràtic, sinó un sistema autoritari sense garantia de drets. No és estrany que molts tinguem ganes de marxar-ne. En lloc de convèncer-nos que val la pena quedar-s'hi, ens apallissen i obliguen a creure.

Per educació i respecte a la institució catalana i al seu president

'Educats, tanmateix' és com titula Xavier Bosch el segon article de la contraportada d'aquest divendres a l'ARA. Hi estic molt d'acord i el seu missatge em recorda el meu escrit de la darrera diada de l'onze de setembre, després del discurs de l'alcaldessa de la nostra vila.

Ho sento, però el comportament de C's em resulta repugnant, però en aquest cas s'hi afegeixen el PSC i el PP. Els seus diputats haurien de ser tan respectuosos amb els símbols catalans, com ens exigeixen amb els símbols espanyols, amb la diferència que ells i elles han estat escollides pel poble per defensar-los i nosaltres som uns simples ciutadans.

Molt més greu encara és negar l'aplaudiment al president del Parlament que s'acaba de proclamar. Què significa això? Que només aplaudiran els seus? Puc entendre que no s'aplaudeixin les intervencions dels adversaris polítics, però en aquesta ocasió estem parlant de la proclamació de la segona autoritat de Catalunya.

Com molt bé diu Xavier Bosch, de C's i el PP es pot esperar tot. Jo sempre he dit que el PP català no té res a veure amb el PP basc, perquè aquests sempre han defensat els interessos del seu país. En el nostre cas han actuat com a representants del PP estatal, votant sempre en contra dels interessos de Catalunya. Del C's no cal que en parli més, simplement recordant com es va crear el partit. Del PSC no hauríem d'esperar-ne el mateix. Continuo creient que és un partit català i que estima les institucions catalanes i les vol defensar. L'incident d'aquest dimecres vull prendre'l com a fet puntual, un error de càlcul de Miquel Iceta i els seus.

Vivim una època de democràcia segrestada

Vull parlar del govern espanyol, i molt concretament del ministre de l'Interior, però permeteu-me que abans us reprodueixi un tuit que he llegit de Miquel Àngel Estradé, sobre C's, que m'ha semblat molt encertat. Coincideix amb el que venim dient des de fa temps, i que mai se n'han amagat: "Si Els Segadors no és el seu himne, ni el català la seva llengua pròpia, ni Catalunya la seva nació, ni el finançament de la Generalitat la seva prioritat, ni TV3 la seva televisió, perquè s'estranyen que els considerin ocupants que només volen espanyolitzar Catalunya?".

No podem oblidar perquè es va crear aquest partit, sinó per atacar els drets dels catalans, des de dins, des de casa. Després han fet carrera a Espanya i el deliri del PP ha permès que en les darreres eleccions catalanes fos la força més votada. La paradoxa, que des d'Europa no es pot entendre, és que es presentin a les eleccions per presidir un parlament que no hi creuen i un govern que li volen treure competències, perquè només els interessa anul·lar Catalunya.

Però deia que volia parlar del ministre Zoido. Us haig de confessar que mai m'hauria imaginat que hi pogués haver ministres més incompetents que Jorge Fernández Díaz, però el PP sembla ser que té un calaix ple d'inútils i també de corruptes, que només actuen en pro del partit polític, incapaços de donar una imatge mínimament democràtica de la política que practiquen.

És molt vergonyós suportar ministres de la talla del senyor Zoido, però encara és pitjor haver d'escoltar les estupideses que diu per justificar allò que és injustificable. Diuen que la història el recordarà per l'actuació del dia 1 d'octubre. Penso que la història parlarà de l'època grisa de la política espanyola. Una etapa de democràcia segrestada pel Partit Popular espanyol.

Roger Torrent, un president que no agrada a C's

Tenim nou president del Parlament català i ara toca buscar el consens per escollir el nou president o presidenta de la Generalitat. Tal com estava previst, després de les acostumades negociacions entre els partits polítics independentistes, s'ha arribat a l'acord d'investir el candidat d'ERC, el senyor Roger Torrent, alcalde de Sarrià de Ter.

La reacció dels grups parlamentaris ha estat la que calia esperar. Coherent la del PSC i en la seva línia el PP i, sobretot, C's. Em fa molta gràcia quan Inés Arrimadas dubta que el nou president pugui ser el president de tots. M'imagino que té molt clar que el seu candidat sí que ho seria, però li haig de dir que jo no penso el mateix, i estic convençut que la majoria de catalans coincideixen amb la meva sospita.

A vegades sembla que els polítics ens tractin d'ignorants i manipulables. Les seves paraules sobren i no porten enlloc. Vull creure que no votem per les mentides i el sense sentit de molts d'ells, sinó que són altres motius els que ens fan decantar el vot.

Celebro que no hagi estat Ernest Maragall l'escollit, i no tinc res en contra d'ell, però penso que és bo que sigui una persona jove la que assumeixi aquesta responsabilitat. M'imagino que té molt clar on s'ha ficat i les conseqüències que pot patir si el govern espanyol i els seus tribunals continuen amb la dèria de judicialitzar la política, no entrar a negociar amb Catalunya i pretendre mantenir-nos sotmesos, i sense llibertat per expressar-nos sobre quin volem que sigui el nostre futur.

Li desitjo sort i encert. He recollit l'oferiment del president de tots, i vull creure-m'ho. Veurem fins on serà capaç, i el marge de maniobra que tindrà.

Tot a punt perquè torni a actuar el Tribunal Constitucional

Podré estar equivocat, però ningú no em convencerà que el Tribunal Constitucional no actuï en benefici del govern del PP, és a dir, del poder executiu. Totes les decisions que pren posen en evidència la conxorxa contra el govern i el parlament de Catalunya. És massa transparent com per fer pensar que són imaginacions nostres.

Hi havia un temps que podies pensar que els membres del TC eren una mica parcials i que ens tenien com l'ase dels cops. Ara, però ja no hi ha cap dubte que les institucions judicials i el mateix Tribunal Constitucional hi són per anul·lar qualsevol decisió del govern o el parlament català, i que això durarà fins que aconsegueixin canviar el color dels partits guanyadors fins ara a Catalunya.

Voldria pensar que el meu judici, o opinió, és esbiaixada i que ho hauria de mirar des d'un altre angle, però ho sento, no em fareu canviar de idea. Hi ha massa evidències que ho corroboren i com a mínim vull mantenir la llibertat d'opinar i manifestar allò que és perceptible als ulls de tothom.

Avui, per cert, he vist que el bufó del rei, el Boadella, continua fent bufonades. És bo mantenir en forma la capacitat d'imaginació, i respecto tot el que pugui fer i dir. Només em sap greu que no admeti crítiques, sobretot quan se li diu que s'ha convertit en el ninot de la dreta més rància de l'Espanya actual.

Per què no cobra a temps el concessionari del Principal?

He llegit les dues informacions que avui ha tret Ràdio Arenys a la seva web, referents al Teatre Principal, i he intentat entendre què està passant. Per un costat estem parlant d'una concessió administrativa de l'ajuntament d'Arenys de Mar a favor de la Societat Coral l'Esperança, però per l'altre ens parlen de problemes per rebre els diners, en tractar-se d'una subvenció.

Els dos regidors de la CUP entrevistats parlen de canviar la fórmula de subvenció perquè es pugui fer front al pagament de les factures... No sé si la notícia no està prou ben expressada, o bé hi ha una confusió clara entre subvenció i concessió administrativa, o potser que el contracte entre l'Ajuntament i la Societat Coral l'Esperança no estigui ben fet.

He llegit les clàusules administratives de la gestió del Teatre Principal, que es va posar a concurs l'any 2006, i que amb pròrrogues pot arribar al 2031, si no vaig errat. En aquestes clàusules hi consta l'import del contracte, que no arriba als cent mil euros, revisable anualment d'acord amb l'increment general dels preus, que suposo que és el que ha anat passant.

Sense entrar a examinar si està ben fet, o bé si el concessionari ho està gestionant bé, no entenc que sigui tan difícil realitzar el pagament a temps, com qualsevol contracte que té lloc durant l'any i es fracciona en mensualitats. 

He llegit la Memòria 2016 de la seva gestió, que lògicament és la darrera publicada, i queda clar que es realitza una gran activitat i que l'ajuntament se'n serveix per a la seva gestió cultural i compromisos amb altres entitats. Per què no cobren a temps, si no hi ha un problema de liquiditat a l'ajuntament? Què s'hauria de canviar, segons els regidors de la CUP?

Com que estem en l'època de la transparència, segur que la regidora de Cultura, o el regidor d'Interior ens ho podran aclarir i sortirem de dubtes.

C's aspira a ser la dreta del bipartidisme

L'alternança política no és novetat a Espanya, sinó que ha tingut lloc des de la reinstauració de la democràcia, després dels quaranta anys de dictadura. El PP i el PSOE han alternat el govern en les darreres legislatures quan han quedat ells dos com els grans partits espanyols, malgrat que darrerament varen aparèixer dos nous partits amb la pretensió d'acabar amb el bipartidisme. Ho hauran aconseguit?

Aquesta és la pregunta que ens fèiem no fa tant, i que novament ens haurem de plantejar. Els resultats de C's a les eleccions catalanes han rellançat el partit que semblava que s'havia convertit en una simple falca del PP. Ara ja hi ha qui diu que han superat el mestre i el podrien fins i tot avançar en unes hipotètiques eleccions generals. 

Quant a Podemos, ja es va poder veure que en la segona oportunitat la seva força havia anat de baixa, i en aquests moments, amb la recuperació del timó del PSOE per part de Pedro Sánchez i els molts problemes interns del partit, sumats els resultats a Catalunya, les previsions són que vagin encara més a la baixa.

Algú podria pensar que el futur d'Espanya tornarà a estar en mans de dos partits, on C's substituiria el PP. A mi, però, se'm fa molt difícil de veure. El PP està molt ben arrelat a l'Estat, amb molts militants i simpatitzants beneficiats amb càrrecs, i això fa que el canvi no sigui fàcil. L'única possibilitat passaria per un canvi de cromos total, és a dir, que es produïssin baixes a les files del PP per passar a formar part de C's, o el que seria el mateix, substituir Rajoy per Rivera.

Un canvi de partit en el govern provoca una moguda important de persones que viuen de la política i que han de córrer a buscar alternatives a la seva situació per evitar quedar despenjats de feina i sou. Aquests canvis, per mantenir la coherència, no són senzills, encara que també és veritat que en política la coherència no és una virtut que es practiqui gaire.

Els perills de la democràcia

Hi va haver un temps que somiàvem en assolir un sistema democràtic al nostre país. Vivíem sota la dictadura del franquisme i el nostre anhel era entrar a Europa com a país democràtic, on se'ns respectessin els nostres drets usurpats en el cop d'estat del dictador Franco. Encara som moltes les persones que vàrem patir la dictadura i que al cap de quaranta anys de la mort del dictador constatem que les coses han canviat, però que els franquistes continuen dominant el país.

Pensàvem que la democràcia ho resolia tot i que era la panacea de la felicitat i la justícia. No podíem imaginar que els sistemes democràtics tenen perills importants que posen en qüestió la pròpia definició i principis bàsics. Avui hem comprovat que un sistema democràtic avançat pot arribar a escollir president un personatge sinistre i embogit com Trump als Estats Units, o bé permetre un govern com el del PP a Espanya, farcit de militants i dirigents polítics condemnats i acusats de corrupció.

La democràcia, doncs no és garantia absoluta de res. Fa difícil els comportaments dels sistemes dictatorials, però no els elimina i es dóna el cas, com als Estats Units i a Espanya, per posar dos exemples, que són governats per uns polítics sense garantia democràtica, uns polítics a imatge de dictadors, en un món que encara dóna massa facilitats per continuar fent i desfent al marge de la voluntat popular i dels principis bàsics de convivència, llibertat i justícia.

Observar la presidència de Trump és una vergonya per als defensors de la democràcia al món. El seu menyspreu i racisme hauria de ser jutjat per les altes institucions judicials i desposseir-lo del seu poder. Malgrat haver guanyat les eleccions i, per tant, tenir un suport majoritari de la població nord-americana, el seu comportament no pot quedar legitimitat.

A nivell espanyol, amb tot el que està passant amb la justícia, és una altra demostració dels problemes no resolts d'un sistema que es considera democràtic, però no es regeix pels cànons que caldria esperar-ne.

Llarena no vol passar pel jutge bo

És evident que les darreres decisions del jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, corroboren la idea que tenim que no vol ser considerat el bo de la pel·lícula, en relació a la magistrada de l'Audiència Nacional, Carmen Lamela. En la primera comparativa va semblar que el jutge del Suprem era un jutge raonat i que traslladant el cas de l'Audiència Nacional al Tribunal Suprem resultaria una bassa d'oli. Després Pablo Llarena s'ha encarregat de demostrar que no era així.

Desconec a fons les lleis i per tant puc estar molt equivocat, però les decisió de no deixar participar els presos polítics en les votacions del Parlament on han estat escollits em fa l'efecte que vulnera un dels principis bàsics d'un estat de dret, que tant els agrada referenciar. Sense sentència condemnatòria no entenc que no puguin exercir un dret que la Justícia, també a Espanya, ens garanteix.

Llarena permet la delegació del vot, però no és ell qui regula el funcionament del Parlament català, i per tant qui pot acceptar o no la delegació de vot. Qui ho haurà de decidir? La Mesa del Parlament? En contra dels vots dels unionistes? Amb el perill que el Senat espanyol mantingui la vigència de l'article 155 de la Constitució?

Tot fa pensar que aquí només hi ha una realitat, i és la conxorxa espanyola per impedir que governin els guanyadors de les eleccions. Com que no se'n varen sortir amb els resultats, ara utilitzen jutges, magistrats, tribunals, policia i el que faci falta per impedir l'exercici de la democràcia a Catalunya. Tan difícil és que els estats europeus se n'adonin? Potser és que ja els va bé. Entre ells es protegeixen.

Ernest Maragall es postula com a president del Parlament

Llegeixo que Carme Forcadell no repetirà com a presidenta del Parlament català i que podria ser substituïda pel veterà Ernest Maragall, setanta-cinc anys. A la meva edat no puc criticar que els polítics septuagenaris assumeixin càrrecs d'alta responsabilitat, però puc entendre que no es valori gaire positiu entre el jovent. A Arenys de Mar, a la nit de naps i cols, nit de reis, varen aparèixer pancartes reivindicant un relleu generacional a l'Ajuntament, quan pràcticament tots els regidors i regidores són més joves.

De totes maneres, penso que tot té un límit i ja sigui per l'edat o pels anys que fa que està ficat en política, seria bo donar relleu a altres persones, sobretot en moments com l'actual que requereixen molta gimnàstica per no cometre més errors.

No tinc res en contra del senyor Maragall i segur que ha estat un bon polític, que ha dedicat molt del seu temps al país, i que ha creat els seus amics i els seus enemics, com tota persona immersa en el món de la política. 

De fet, tampoc em va agradar el nomenament de Carme Forcadell com a presidenta del Parlament. Al marge dels encerts i errors que hagi pogut cometre, no considerava que fos la millor opció per presidir la institució. Contra gustos, però no hi ha res escrit, i cadascú de nosaltres tenim la nostra opinió i preferències.

Sí que demanaria al nou president o presidenta del Parlament que tingués més mà esquerra i assumís que presidirà la institució de tots els catalans. Dels catalans que els han donat majoria absoluta i d'aquells que no l'han aconseguit. Defensant els legítims interessos polítics, no es pot seguir mals exemples, un dels quals el tenim a Espanya mateix.

Per altra banda, si s'està buscant membres de la Mesa del Parlament que tinguin uns coneixements idonis per al seu càrrec, seria bo que es fes el mateix per a la designació de la segona autoritat catalana.

No hi ha suficient consens per reformar la Constitució

Això diuen els pares de la Constitució i m'imagino que no ha vingut de nou a ningú. En circumstàncies normals és impossible que hi hagi consens, i si aquest s'aconseguís, crec que els catalans que ens estimem el país, la llengua i la cultura hauríem d'agafar les maletes i exiliar-nos.

Sempre he pensat que si mai modificaven la Constitució espanyola seria per a pitjor, i això m'ha fet poc amant a exigir modificar-la. Tocar res a Espanya seria per sortir-hi perdent, i això no vol dir que ara estiguem molt bé, sinó que el poc que tenim és considerat excessiu pels governs espanyols.

D'aquesta manera només ens pot consolar no tocar res i tenir prou força per defensar el que tenim, ja sigui l'educació, la llengua, i els drets singulars que hem aconseguit fins ara, conscients que sempre serem envejats i tindrem l'amenaça a sobre.

Sentir els discursos dels anomenats pares de la Constitució és com ficar més llenya al foc, perquè ens retreuen el nostre mal comportament tenint en compte els grans avantatges que tenim respecte a les altres comunitats. La crítica que fan als successius governs espanyols és mínima, i en canvi a nosaltres ens deixen com un drap brut. En paraules d'ells, hem estat deslleials.

Tindrem sort si som capaços de recuperar-nos de la darrera sotragada, i procurar anar més junts per, si més no, tenir la força d'expressar allò que no ens permeten, i que se'n faci ressò més enllà de les nostres fronteres. A partir d'aquí, siguem valents i feliços. No podem continuar vivint amargats, la qual cosa no vol dir acceptar la realitat sense resistència, però dosificant la mala llet que ens provoquen. 

Assegurem una majoria absoluta sobiranista, no tant per aconseguir la independència, sinó per salvar bous i esquelles que, avui, ja hi tindrem prou feina.

Cansats de la teatralitat dels nostres polítics

Aquest cap de setmana passat hi ha hagut problemes greus en la circulació viària per culpa del mal temps. Sempre que passen fets com aquests es produeixen les mateixes reaccions, en què l'oposició culpa el govern del seu mal fer, de la poca previsió i dels perjudicis causats. En aquesta ocasió ha estat el PSOE i altres partits de l'oposició que han arribat a demanar responsabilitats polítiques, mentre els ministres espanyols han traslladat la culpa a altres bandes, fins i tot als mateixos usuaris.

Hem pogut veure i llegir reaccions del mateix Mariano Rajoy, quan el PP estava a l'oposició, demanant la dimissió de ministres del PSOE, per fets semblants. Aquesta teatralitat que practiquen uns i altres ens cansa, però no som capaços de demostrar-ho més enllà d'afegir-nos a la queixa generalitzada. No sabem ni gosem castigar-los amb la nostra indiferència i no votar-los.

Aquesta incapacitat queda encara més explicitada en els casos de corrupció. S'ha pogut demostrar que el PP és un partit polític corrupte, amb responsabilitats dels mateixos que estan governant. Malgrat això, les estadístiques els donen com a guanyadors si ara es celebressin unes eleccions a Espanya. Per què?

No hi ha una resposta única, sinó un conjunt de factors que fan que la corrupció no sigui prou motiu per deixar a l'oposició el partit que la practica. Potser perquè els altres partits polítics tampoc no estan tan nets de culpa. Abans hi afegia el fet que la nostra memòria és efímera, però ara que observem casos de corrupció continuats, no només en el passat, sinó també presents, no podem creure que sigui per falta de memòria.

L'altre element que crec que suavitza el nostre càstig als corruptes és que la corrupció està força generalitzada i forma part una mica del nostre ADN, com si tots fóssim uns corruptes en potència, que a vegades no l'exercim perquè no en tenim oportunitat. Això fa que quan et parlen de països com ara Noruega, et vinguin tantes ganes d'anar-hi a parar, malgrat les baixes temperatures de l'hivern. Potser, si Espanya ens ho posa tan difícil, més d'un farà un pensament.

El procés supera l'embaràs de l'elefant

Podem deixar que els partits independentistes discuteixin quina és la millor opció per continuar endavant, però els hi hem de dir que ens cansen, i entenc perfectament el cansament dels contraris al procés. Cada dos per tres hi ha un motiu o altre per discutir i a més es fa amb ressò i atabalament per a les persones que ja hem fet prou votant i sortint a manifestar-nos, i el que faci falta.

No vull pas dir que sigui fàcil prendre acords, però voldria aprofitar per recordar-los que no hi ha ningú imprescindible i que la feina hem d'acostumar-nos a fer-la entre tots. Valoro la feina que ha fet el president Puigdemont i la de Junqueras i altres polítics que ara es troben exiliats o presos, però sense oblidar-nos d'ells i continuar lluitant perquè la Justícia aparegui després de tant de temps adormida, hem de resoldre el més immediat amb les persones que hi poden ser.

No podem començar de zero, però tampoc encallar-nos cada vegada i actuar com el dia de la marmota. Sortosament hi ha una data fixada, el 17 de gener, per fer el següent pas, i això evitarà que per Setmana Santa estiguéssim igual. Cal ser conscients de què pot passar si no hi ha acord a temps, i a més un bon acord. Sabem que el govern espanyol té molts recursos per posar pals a les rodes, i tenen la conxorxa de partits de Catalunya: C's, PP i PSC. Aquests darrers amb ganes de donar la presidència del Parlament al C's. 

Per tot això no cal badar i, sobretot, no cansar-nos més. Ens vàrem creure que tot estava previst, i ara ens adonem que a cada pas hi ha milers de dubtes, i en certs casos poc encert. Sisplau, anem per feina i ja tindrem temps de buscar simbolismes.

Tot això, però, sense oblidar que tenim un deute vers els polítics que vàrem empènyer a prendre decisions que els han portat a Brussel·les, Estremera o Soto del Real. Al marge del que es faci d'aquí a deu dies, no podem oblidar-los. No s'ho mereixen.

Naps i cols i poca poesia a la biblioteca d'Arenys de Mar

La nit de Reis és als dos Arenys també la nit de naps i cols. Es tracta d'una tradició que darrerament té certs problemes per mantenir-se, sobretot amb l'esperit inicial. Una tradició poètica que va derivar en un cert incivisme i que en aquests moments manté un to reivindicatiu contra les autoritats locals.

Enguany sembla ser que les noies, o un grup d'elles, han estat les protagonistes a l'hora de penjar escrits en contra del govern, els regidors i regidores més grans, i de manera especial la regidora de Cultura.

Tot és opinable i criticable. Crec que estan fora de lloc les acusacions d'incompetència, però cadascú ho veu de la seva manera i des de la seva posició. Penso que hi hauria altres crítiques més ajustades que no pas aquesta.

Sí, que em va cridar l'atenció el cartell penjat a la Biblioteca municipal, sobretot ara que s'acaba de comprar l'edifici de les Clarisses, on el govern municipal hi voldria ubicar la nova biblioteca. La crítica que rep és, entre altres, de poca amabilitat i dels horaris. 

Quant a l'amabilitat em sorprèn, encara que també haig de confessar que fa temps que no hi he entrat, probablement d'abans del canvi de direcció. Sí que penso en els horaris i, amb el risc de repetir-me, diria que normalment he considerat que no estaven prou ajustats a les necessitats d'una biblioteca d'un municipi de quinze mil habitants.

Estarà molt bé que el nou govern aconsegueixi un nou espai per a la biblioteca, però no es poden oblidar de modificar els horaris, ampliant-los perquè realment la biblioteca realitzi la missió que se n'espera a la vila d'Arenys. Sé que no és fàcil, i tinc l'experiència d'una altra ciutat on vàrem haver de lluitar força amb la Diputació de Barcelona per aconseguir un ventall horari més que satisfactori per cobrir totes les necessitats. Desitjo que aquest sigui també el cas d'Arenys de Mar.

No és temps d'estar al servei de cap rei

A la contraportada de l'ARA, Albert Om descriu una fotografia d'un personatge, avui el rei Felip VI i, com cada dissabte, ho acostuma a fer amb molt d'enginy i encert, si més no això és el que a mi em sembla.

Veritablement es fa difícil endevinar quin és l'objectiu 'professional' del rei espanyol, vistos els detalls d'aquests tres anys de regnat. És trist, per a qualsevol persona en la vida, pensar que el teu projecte és anar fent i mantenir el càrrec, el sou, l'habitatge... sense esperar res més ni ser capaç de aportar-hi valor afegit. La pregunta que es fa Om és què carai pretén el rei actual més enllà de la supervivència, i l'acusa de ser "un peó al servei d'un Estat atrinxerat i espantat, que tem que se li desmunti el somni d'Espanya com una democràcia europea, moderna i avançada".

M'he preguntat moltes vegades per què necessitem un rei? Si no és capaç d'actuar com a Cap d'Estat, independentment del color del govern de torn, no ens fa falta i preferiríem un president de la República que escolliríem tots els espanyols.

No sé si ho vaig arribar a escriure en el meu blog, però en alguna ocasió he dit que el rei va tenir l'oportunitat d'exercir de Cap d'Estat, cridant Rajoy i Puigdemont al seu despatx i obligar-los a entendre's. La seva reacció, en el discurs del dia 3 d'octubre, va servir per deixar de representar alguna cosa per a molts catalans, un d'ells jo mateix. El rei d'Espanya no em serveix per a res, ni m'interessa. La meva idea de rei és tota una altra, al marge de si m'agraden o no m'agraden els reis.

L'excés de feina no permet millorar el finançament municipal

Aquest és el post número 4.500 del meu blog personal, que des de fa uns quants anys continuo penjant diàriament comentaris sobre fets que passen a la nostra vila, país o més enllà de les actuals fronteres. En més d'una ocasió m'he referit, com avui, a algun article de la revista local l'Agenda.

Aquest matí he llegit l'escrit del periodista Fede Cedó en relació a l'excés de feina del tècnics municipals i puc assegurar que la figura de la persona que s'encarregava de cercar fons de finançament d'institucions supramunicipals existia, i és trist saber que aquesta figura ja no existeix.

No entraré a valorar si el personal tècnic municipal actual té massa feina i no poden sol·licitar subvencions que sí fan altres municipis semblants al nostre, en tot cas diré que és greu que això estigui passant. Després de donar-hi voltes arribo a la conclusió que les meves intervencions en aquest blog, que potser han arribat a cansar a més d'un, no estaven tan desassenyades quan afirmava que a l'ajuntament d'Arenys de Mar li cal un gerent que posi odre, perquè probablement tothom hi treballa molt, però estic convençut que no hi ha l'eficiència necessària per donar a cap a tot allò que és prioritari. 

Va ser en el moment de nomenar la figura de Cap de protocol que vaig dir clarament que, al marge de la persona escollida, veia més necessària la figura d'un Gerent, i ho continuo pensant, i notícies com les que ens transmet el senyor Fede Cedó ho corroboren.

Molt em temo, i voldria estar equivocat, que a l'acabament d'aquest mandat haurem de tornar a dir que hem perdut quatre anys més per al futur de la nostra vila, un municipi que continua brut, els vilatans no hi ajudem, amb dificultats per aparcar i circular, i una bona colla de temes pendents de resoldre, entre ells el mercat municipal que, segons he pogut llegir en el mateix exemplar de la revista, és un tema reivindicat pel Consell d'Arenyencs de l'Any, promogut per l'Associació d'Informadors d'Arenys (l'AIA), editora de l'Agenda.

Esperant sumar majoria al Parlament català

C's, pressionats pel PP i també el PSC, està fent números per veure si poden aconseguir la presidència del Parlament. Tot passa per obtenir el suport dels comuns i que els independentistes tinguin baixes amb els diputats exiliats i els empresonats.

Tot fa pensar que aquesta presidència es quedarà en mans dels independentistes perquè se'm faria estrany que els comuns donessin suport a Inés Arrimadas. Ja han perdut molta credibilitat i molta més cauria si fos el cas. No és tant pel fet independentista, sinó pel component d'extrema dreta que traspua del partit taronja.

Quant als independentistes seria bo que tinguessin seny i anessin a lo pràctic. Ja sé que els simbolismes són importants, també en política, però ningú en aquest món és imprescindible i per tant s'ha de prioritzar la feina de la majoria. Si hi ha diputats que ho poden tenir difícil o impossible poder participar als plens del Parlament, caldria pensar en els seus substituts per ocupar els seus llocs, i d'aquesta manera tirar endavant amb el programa defensat, i buscar la manera de compensar el sacrifici dels exiliats i empresonats, que hi són per culpa de molts de nosaltres.

Estem a l'espera de què passa amb Junqueras, després de les declaracions d'avui, i també del que pugui passar dijous vinent amb els altres presos. La decisió que prenguin els magistrats podrà ajudar a decidir l'opció a prendre, però no podem estar més temps amb els dubtes sobre el nostre futur. La ciutadania ha respost més del que es podia imaginar, però no poden abusar-ne gaire més temps.

D'acord amb Belén Quintero

Coincideixo amb Belén Quintero quan diu que cal elaborar un Pla d'Equipaments, i creure-s'ho. Ja sabem que el nostre ajuntament és expert en promoure plans que després deixa en un calaix. Caldria explicar als nostres regidors i alcaldessa que un pla d'equipaments no vol dir que s'hagi d'executar d'immediat al 100%, com tampoc un pla estratègic.

El problema d'Arenys de Mar és que van passant governs de diferents colors i només es fa bullir l'olla. Cada vegada estem més aturats i comparativament amb poblacions del voltant, anem quedant a la cua.

S'ha parlat d'un pla de mobilitat, d'un pla estratègic, d'un pla d'equipaments, del mercat municipal... i més n'hi ha per anar anomenant. Passen els anys i no es desencalla res. Vénen les eleccions i els partits polítics fan promeses que després queden en no res. Ens vanagloriem que tenim un ajuntament sanejat, però de què en traiem? 

M'he fet pesat parlant del Pla d'Actuació Municipal (PAM) que es fa i després ningú se'l mira, començant per regidors i regidores que no s'ho creuen, però que queda molt bé parlar-ne, també de la participació, encara que a l'hora de la veritat tot és mentida. Quina mandra haver d'escoltar els de sempre!!!

Aprofitant, doncs, que sembla ser que la regidora del PP ho va comentar a la ràdio aquest diumenge, també m'hi afegeixo. No sé si ha estat una bona idea comprar l'edifici de les Clarisses, però sí sé que Arenys té un problema amb els equipaments, i que no veig gaire clar que l'actual govern sigui capaç de solucionar-ho. Haurem d'esperar el 2019?

Corrupció o Malversació de cabals públics a Toledo i Zamora

Llegia avui que la Diputació de Zamora va organitzar una gala per lliurar uns premis a l'emprenedoria. Es tractava de lliurar un total de 3.500 euros als tres millors, i l'acte el conduïa el conegut Bestín Osborne, que va cobrar per la seva feina un total de 14.520 euros.

L'altre dia també vaig poder llegir que la Diputació de Toledo posava en subhasta un barco que havia fet construir, i li havia costat 400.000 euros, perquè navegués en un pantà no navegable. El barco no s'ha utilitzat.

En el primer cas la despesa està feta, i en el segon potser podran recuperar els diners invertits, però m'agradaria fer notar que és fastigós veure com uns senyors electes malgasten els diners que no són seus.

Parlem de corrupció quan pensem en aquells polítics que s'embutxaquen diners públics, i viuen a costa de qui els ha votat, però casos com aquests que us comento de les dues diputacions, segur que n'hi ha a cabassos. 

No sé si, considerant que les dues notícies siguin certes, es poden considerar casos de corrupció, però malversació sí que ho serien i d'això n'haurien de passar comptes, començant per aportar diners propis a la caixa que han desmantellat.

Per cert, m'agradaria saber si part d'aquests diners els ha arribat de Catalunya o altres comunitats que som solidaris.

I si repassem el PAM 2016-19?

Ha estat un dia d'endreça fotogràfica. Amb les fotografies digitals et trobes que en fas moltes i deixes per un altre dia organitzar-les. Se t'acumula la feina fins que un dia et decideixes a posar-hi ordre, però el més trist de tot és que després de moltes hores t'adones que no has arribat ni a la meitat.

Aquest dia primer de l'any, que havia de ser molt ventilat, l'hem passat a casa sense ni tan sols treure un peu al carrer. T'adones que a casa hi estàs molt bé, i llavors penses en totes aquelles persones que no en tenen, o bé que no hi poden passar l'estona. També en els polítics que tenim escampats en presons o a l'exili. Una vergonya que els carcellers no pateixen perquè no saben què és això.

Per no saber què ha passat, ni tan sols hem escoltat les notícies del dia. Els hem donat festa, com als diaris que se l'han pres. Si no penses tant en el que passa a fora, tens més temps per pensar en el que tens a dins. Primer per agrair que tinguis tanta sort, després per plantejar-te accions a realitzar, si no et vols quedar enrere. Aquest 18 hauria de portar la majoria d'edat de totes aquelles accions adolescents que hem comès, i mirar de trobar-hi solució.

Sabem que a l'altra banda hi ha un mur estúpid que només pot desmuntar-se amb el pas del temps i el canvi de les persones, però podem mirar d'estudiar què cal fer des del nostre costat. Una primera decisió, i en això hi estaríem tots d'acord, seria recuperar l'actualitat i mirar de solucionar aquells problemes més immediats. Això no treu que mantinguem els nostres principis i anhels, però cal que deixem d'obsessionar-nos en un únic tema i no deixar res enrere. De la mateixa manera que avui he posat una mica d'ordre al meu àlbum fotogràfic digital, caldria posar ordre als nostres ajuntaments. Obrim els ulls i mirem la feina què s'ha fet fins ara, i la que es podrà fer durant aquest any i mig que queda de mandat. Repassem el PAM?