Monsenyor no hi era

La societat civil representada per ONG’s, sindicats, partits polítics i grups cristians es va manifestar aquest diumenge a Madrid per demanar l’eradicació de la pobresa al món, però Monsenyor Rouco no hi era.
Al moment de demanar el respecte al dret més elemental que és la vida, que per a molta gent esdevé una quimera, no hi veiem al representant de l’església de Déu, però si hi va ser present quan es tractava d’anar en contra d’una llei que defensa els drets d’una part de la ciutadania.
La interpretació de l’Evangeli és molt lliure i ha arribat un moment en què els cristians de base en fan una lectura molt diferent de la que es desprèn a la jerarquia eclesiàstica. El distanciament que es produeix entre uns i altres no ajuda a treballar plegats per un món més just on tothom hi tingui cabuda. Els ministres de l’Església Catòlica tenen tot el dret de defensar els principis i creences de la fe que professen però en cap cas han de caure en el parany polític del desprestigi i la lluita partidista per ostentar el poder.
Benet XVI acaba d’afirmar a Itàlia el respecte de l’Església a la laïcitat de l’Estat. És a partir d’aquest principi que es pot predicar l’Evangeli i no pas implicant-se en la lluita pel poder civil.

Del Ple Municipal de juny

En relació al Ple Municipal d'ahir dimecres, voldria donar la meva opinió sobre una puntualització que va fer el regidor de Promoció Econòmica, el senyor Benet Maimí, afirmant que el Consell Municipal de Comerç, Consum i Turisme ja funcionava des de l'any 1995, i que ahir es portava a aprovar la creació d'una comissió encarregada de reglamentar el Consell.

Tinc coneixement que el regidor Benet Maimí i també el regidor Santiago Fontbona, aquest darrer a la passada legislatura, han mantingut diferents reunions amb representants del món del comerç, restauració i turisme, però això no vol dir que el Consell Municipal estigués creat i reglamentat, la qual cosa no era cap garantia que en aquestes reunions hi fossin representades totes les entitats, col·lectius i persones vinculades al món del comerç, consum i turisme.

El regidor de Joventut també podria dir-nos que el Consell de la Joventut ja funciona, pel sol fet de mantenir, esporàdicament, reunions amb joves. O bé que el Consell Municipal de Cultura també existeix ja que a vegades es convoquen reunions per organitzar festes culturals. I el mateix es podria dir quant a consells territorials, pel fet que a vegades es fan reunions amb les associacions de veïns d'Arenys Nou o de l'AVANA.

Els que reclamem la creació dels consells municipals de participació, previstos al Reglament de Participació Ciutadana, aprovat a la legislatura passada, no demanem fer reunions sinó establir criteris de funcionament que permetin un treball continuat, consensuat i coherent, amb la participació i implicació dels ciutadans i entitats de la població.

Tot i així, felicito al regidor Benet Maimí la seva iniciativa i m'agradaria que altres regidors i regidores li seguissin l'exemple.

Aprofito l'avinentesa per demanar a la regidora de Participació Ciutadana, la senyora Joana Asénsio i al regidor d'Hisenda, el senyor Manel Calvo, si tenen previst organitzar l'Audiència Pública de les Ordenances Municipals, i la del Pressupost Municipal, de la mateixa manera que l'any passat o bé, davant l'evidència del poc sentit i pitjors resultats de l'any passat, li donaran un nou impuls. (Ja veuen que no els demano pressupostos participatius, doncs no acostumo a demanar peres a l'om).

Civisme

L’Ajuntament d’Arenys de Mar acaba de posar en marxa una campanya per una tinença responsable d’animals domèstics, on destaca la petició que fa als seus propietaris i passejadors, perquè recullin les defecacions dels seus gossos.

M’imagino que a molta gent no li sobta gens, però a mi sí. Se’m fa molt estrany que s’hagi de demanar una acció tan evident que ningú hauria de deixar de fer. Malauradament no és així i, fins i tot, criticar aquestes actituds incíviques es converteix en motiu de burla. Potser més que sorprendre’m el què fa és doldre’m.

Certament només pensem en els nostres drets i gens ni mica en els nostres deures. Fins i tot aquells que són imprescindibles per garantir mínimament la vida en comunitat. No són només les defecacions dels gossos, sinó que també hi ha les pixarades a les façanes i cantonades dels carrers, la paperassa que amb tota impunitat llencem tot caminant per Arenys...

L’Ajuntament estudia la recollida selectiva de la brossa, porta a porta. És una iniciativa desitjada però també temuda, perquè obliga a mantenir un comportament cívic i responsable. Sovint penso que encara som molt lluny d’actuar com a persones civilitzades tot i haver avançat molt en noves tecnologies i en el coneixement.

Tots hi podem posar el nostre gra de sorra. No cal esperar grans esdeveniments ni propostes ecològiques. Podem començar donant exemple del nostre civisme i respecte als altres.

El Ple Municipal de juny

A la pàgina web municipal es pot llegir l'Ordre del dia del Ple Municipal d'aquest dimecres 22 de juny que, com és habitual, començarà a les 9 del vespre i, m'imagino, es podrà seguir també per Ràdio Arenys.

D'entrada es volen incoar dos expedients (que és una manera de dir que es volen iniciar però que fa més patxoca i així consta al Diccionari de la Llengua Catalana).

El primer expedient fa referència al procés per externalitzar la gestió del Teatre Municipal. Segons sembla, no hi ha hagut temps ni tampoc previsió de diners per fer-ho una vegada acabades les obres de rehabilitació i per no deixar el teatre acabat i sense funcionar, es donarà a gestionar als seus antics propietaris.

El segon expedient que s'inicia és el que haurà de regular el procés de creació del Consell Municipal de Comerç, Consum i Turisme. Sembla que després de dos anys de govern municipal comença a veure's la possibilitat que aquesta figura prevista al Reglament de Participació Ciutadana, pugui arribar a crear-se i ja no puguem dir mai més que Arenys de Mar no compta amb cap Consell Municipal de Participació.

Després vénen dues inclusions al catàleg del PEPPA (cada mes se n'hi van afegint) i tres punts més que no sé si es tracta d’un tràmit rutinari o bé són fruit de la incapacitat dels 17 càrrecs electes (i en el pitjor dels casos, 9 d'ells) per posar-se d'acord en aprovar inicialment el nou Pla General d'Ordenació Urbanística.

Finalment vénen les mocions, una sobre inversions en la neteja de rieres i torrents del Maresme, i les altres (d'urgència) que, junt amb els precs i preguntes, no coneixerem fins dimecres.

Ens hi veiem!

En clau positiva

Ahir em demanava l’amic Ramon més positivitat, i no li nego raó. És cert que hi ha moltes coses a lloar i de què estar-ne agraïts. No és menys cert però, que la pràctica de la crítica i encara més l’autocrítica, és una bona manera per avançar en la societat que estem vivint, en la família, al treball...

L’estat del benestar que ha assolit bona part de la nostra població fa que ens adormim i conformem en la pràctica al més estil consumista, i ens oblidem que no ho tenim tot solucionat, i encara més, que hi ha gent que es troba molt lluny d’aconseguir-ho, encara que visquin al nostre costat.

En Ramon ho sap molt bé, n’ha donat exemple, i per tant no és una crítica a les seves paraules sinó més aviat una reflexió en veu alta a partir d’elles.

Que no ens quedi la casa sense escombrar!

Una de les acusacions que es pot sentir entremig d’aquest guirigall en què s’ha convertit la política municipal, és la de no defensar suficientment els interessos dels arenyencs. Això ho hem escoltat a l’equip de govern, quan acusa els partits de l’oposició de no aportar el seu gra de sorra a l’hora d’anar a parlar amb les diferents conselleries de la Generalitat, però també ho han dit els diferents partits de l’oposició, acusant l’actual govern de no defensar prou els interessos del municipi en les negociacions amb les constructores, o amb institucions com l’ACA o la mateixa Generalitat, que s’havien compromès ja fa temps en actuacions que encara estan pendents.

Algú dirà que aquest joc d’acusacions entra dins la pròpia dinàmica democràtica de divisió d’opinions dels partits polítics, però em permetreu que us digui que el motiu de la polèmica no em sembla insignificant. No puc entendre que per un costat se’m digui que l’oposició no col·labora i que només espera veure les propostes de l’equip de govern per després votar-hi en contra, i de l’altre, que l’equip de govern no dóna informació a l’oposició, emparant-se que no està contemplat al Reglament d’Organització Municipal.

Sempre he volgut pensar que quan ens donen l’oportunitat d’elegir els nostres representants municipals, tots escollim les persones que creiem que millor ens poden defensar, i que ens semblen més preparades per fer avançar el nostre poble. La gràcia de la democràcia és que no tots pensem en les mateixes persones. Per altra banda, se’m fa molt difícil imaginar que hi pugui haver qui es presenti per frenar qualsevol avenç i bloquejar qualsevol iniciativa de millora ciutadana.

És per això que resulta tan complicat poder acceptar enfrontaments i actituds de posar pals a la roda. Es pot entendre incapacitat, desmoralització, frustració... però mai no podrem acceptar que algú posi els seus interessos per davant dels de la ciutadania, sobretot després d’haver jurat o promès servei al poble que l’ha escollit.

Recordo que en més d’una ocasió he escrit sobre la força dels disset per sobre de la divisió històrica del 9 a 8, acceptant que la proposta conté un cert grau d’utopia. Podreu pensar el que més us convingui però si no som capaços de creure que en el fons de tot hi ha d’haver la capacitat de disset arenyencs treballant per Arenys, estarem perdent moltes oportunitats de fer avançar el nostre municipi.

Mentre molts ciutadans estem vivint amb preocupació la situació municipal i les picabaralles més o menys barroeres, n’hi ha d’altres que ja estan pensant en un nou equilibri de forces, fruit d’uns nous resultats electorals. Són gent que no deixen de pensar en el “9 a 8”, imaginant a quin cantó es podran situar. Nosaltres encara somniem en la possibilitat de ser escoltats, de poder ser més partícips de la gestió pública. No pensem en unes eleccions que encara trigaran dos anys, sinó en tots aquells projectes que tenim entre mans, en aquelles promeses que ens varen fer dos anys enrere, en solucionar aquells temes que ens poden hipotecar el futur d’Arenys: el Pla General; el Pla Especial del Port; el Pla d’Equipaments Culturals; les bosses d’aparcament; la millora del Mercat Municipal; la millora i protecció del nostre patrimoni arquitectònic i mediambiental..., i també en aquells projectes que poden millorar la nostra implicació en la vida social: el futur dels Consells Municipals; el Defensor del Ciutadà; una nova gestió administrativa...

És indignant sentir, ple darrere ple, les baralles sobre les actituds dels uns i dels altres; la incapacitat d’avançar; les actituds victimistes; les trampes legalistes per argumentar qualsevol bloqueig; l’atac personalitzat; les votacions inexplicables i inexplicades... Si els nostres polítics volien aconseguir apatia i menyspreu vers la política i els partits, ho estan aconseguint. Ens estan confonent, fent-nos creure que la política és més complexa del que realment podria ser si hi hagués més interès per part de tots. Cal doncs obrir els ulls i també la boca i, si convé, escriure fins a defallir, per deixar ben clar que la política és el resultat dels que l’exerceixen i que si el nostre poble viu aquest moment tan gris potser ho devem a la grisor que predomina a les ments dels nostres polítics. Els hem de fer entendre que si una persona s’adona que ja no té més recursos per fer avançar el poble i per aportar valor afegit, pot dimitir i deixar de crear-se més enemics. Que no hi ha cap obligació d’arribar fins al final.

No oblidem que després de destruir la vida política d’un poble es pot acabar destruint també la vida social, que tant costa conrear, i això seria un error imperdonable que arrossegarien la resta de la seva vida.

Malgrat aquest to pessimista jo encara vull creure en la capacitat dels nostres polítics per sortir d’aquest atzucac i recuperar el diàleg i la discussió positiva. Els demanaria però que facin balanç del treball fet fins ara; que ens ensenyin quatre números de l’execució pressupostària; que ens diguin quina part del pressupost d’inversions s’ha executat; que ens facin callar amb proves i no només amb paraules i excuses de mal pagador. Serà llavors quan ja no ens caldrà demanar més transparència. Serà quan podrem reconèixer la feina feta i, si ens ho permeten, els farem noves propostes i escoltarem les seves, per caminar junts, perquè en el fons de tot hi ha el nostre Arenys.

Publicat a l'Ametlla d'Arenys, juny 2005

L'organització territorial de Catalunya

El dimecres 25 de maig, l’Antena Ciutadana de Ciutadans pel Canvi (CpC) va programar un acte-debat sobre l’organització territorial de Catalunya amb la participació del secretari de planificació territorial, Oriol Nel·lo, el secretari general de relacions institucionals i participació, Francesc Baltasar, i el director general de l’administració local, Albert Pereira.

L’acte, que va comptar amb una gran assistència, va començar amb una explicació, a càrrec d’Oriol Nel·lo, sobre l’origen de l’actual ordenació territorial, per la qual es justifica la necessitat d’elaborar una nova ordenació que sigui més eficient i d’acord amb les característiques del nostre país.

Segons es va posar de manifest al llarg de la xerrada, les bases per a l’organització territorial de Catalunya parteixen del respecte a la distribució municipal actual, amb la voluntat de dotar els municipis de més competències i recursos, per una banda, i d’animar als més petits a mancomunar serveis. Al mateix temps, es crea la vegueria com a clau de volta de la reforma, convertint-la en l’àmbit de descentralització de les competències de la Generalitat i de l’administració perifèrica de l’Estat; en l’espai de cooperació i representació política dels interessos municipals del territori; i en l’àmbit del planejament territorial, amb la creació d’un pla general territorial per a cada vegueria. D’aquesta manera, els consells de vegueria assumeixen les funcions de les actuals diputacions provincials, que desapareixen amb la nova organització.

Paral·lelament, la comarca deixa de tenir pes polític per convertir-se en una institució més funcional i de mancomunació de serveis, i el mateix succeeix amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Aquest canvi de funcions de la comarca possibilita la creació de noves comarques d’acord amb les característiques dels municipis que les integren, i les necessitats de coordinació i mancomunació de serveis.

Tot i que van deixar clar que el document de les bases d’ordenació territorial no es pot considerar com a projecte, atès que encara s’hi ha de treballar molt i fer moltes consultes als seus interlocutors, els ajuntaments afectats, sí que van fer una presentació de la proposta actual, que passa per la divisió de Catalunya en set vegueries, i per la creació de noves comarques, com la Vall de Ribes, la Vall de Camprodon, el Pla de Montserrat, el Vallès Meridional, el Baix Maresme i la Selva Marítima, per posar alguns exemples.

Francesc Baltasar va insistir que es pretenia tenir acabat, en poc temps, la proposta del projecte, i després deixar un temps d’exposició de llarga durada perquè tothom ho pogués consultar i aportar alternatives i noves propostes. La voluntat és d’organitzar eficientment el territori però amb consens.

En el debat posterior a la intervenció dels ponents, es va posar de manifest la necessitat d’explicar molt bé als ciutadans que l’objectiu principal que es persegueix és la millora del servei, al marge de la seva adscripció a una o altra comarca o vegueria. Aconseguir això, doncs, serà la clau de l’èxit de la nova ordenació territorial, que de ben segur ferirà sentiments, que no deixen de ser importants.