Adéu 2007, Déu vos guard 2008

Avui tothom repassa els esdeveniments de l'any que s'acaba i desitja bons auguris per al nou any. Crec que és un bon exercici i ens ajuda a tots entendre que la vida vola i que si no vigilem en serem fora sense adonar-nos-en.
No faré un repàs del 2007, tot i que ha estat dens i ple de notícies, algunes positives, però d'altres no tant, sinó més aviat em decanto per desitjar que els errors del 2007 no es repeteixin en el nou any, sinó que n'haguem après la lliçó.
També desitjo que les ments recargolades que s'han dedicat durant mesos, i amb especial força els últims dies, a manipular les ments més innocents, a base de mentides i inexactituds, s'adonin que això no porta enlloc, que no fan cap servei als qui diuen servir, i rectifiquin, sense que això suposi cap renúncia a buscar la veritat.
M'he callat situacions, expressions i manifestacions que podien ajudar a rebatre posicionaments en contra, per pura lleialtat a la Institució a qui vaig prometre servir lleialment, i a les persones que en formen part. Una posició que no tothom ha pres, però que deixo a la seva consciència valorar la seva actitud.
Desitjo per aquest any 2008 la implicació del més gran nombre possible d'arenyencs en l'administració pública local, a partir dels òrgans i ens participatius que anirem creant, però també a partir de les comissions i grups de treball que es vagin convocant, a petició del govern i també de la ciutadania.
Desitjo també que els projectes que ens varen empènyer a presentar-nos a les eleccions i que s'han reflectit al Programa d'Actuació del Mandat, i tots aquells altres que resultin dels processos participatius, vegin la llum el més aviat possible, perquè ens animin a continuar endavant, superant els obstacles que de segur trobarem pel camí.
M'agradaria que tot allò que no hem fet bé, ho superem i rectifiquem, per aconseguir sumar esforços, sense que això vulgui dir renunciar als objectius plantejats obertament i defensats en campanya.
Que cadascú es miri el seu interior, valori què ha fet i què ha dit, i amb transparència, honestedat i esperit de servei, treballi per la societat en què participa.
Que tingueu tots i totes un bon any 2008!

Qui la dirà més grossa

Probablement no ho hem explicat prou bé, i si és així ens hem equivocat, però no pel fet d'haver extingit els patronats, sinó per no haver-ho sabut explicar millor, però ningú podrà dir que s'ha actuat amb nocturnitat i traïdoria, com sembla que algú va escampant. Hi ha raons de pes que ho desmenteixen:
1- La supressió dels patronats formava part del llistat d'actuacions a realitzar i que explicàvem durant la campanya electoral.
2- Es va encarregar un estudi a una empresa externa a l'Ajuntament, perquè analitzés la situació actual dels patronats i les possibles sortides per a una gestió més eficient, eficaç i participativa.
3- Es va convocar una reunió amb tots els representants dels grups municipals presents al Consistori arenyenc, i hi va haver consens en afirmar que els patronats no funcionaven tal com s'havia previst al moment de la seva constitució, ni s'havien adequat a la nova llei vigent des de 1985. Tots els grups municipals, amb algunes reserves per part de la representant del Partit Popular, estaven d'acord en la supressió dels actuals patronats i la conversió en uns ens diferenciats, que facilitessin la gestió administrativa.
4- La manera d'extingir els patronats ha respectat la legalitat, en tot moment, i així ho ha informat favorablement el Secretari de la Corporació.
Actuar de manera diferent al que pensen els grups polítics de l'oposició, deixant al marge si al llarg d'aquests quatre mesos hagin o no canviat d'opinió, no significa que s'estigui fent un greu error històric ni una barbaritat, com es va sentir a dir en el darrer Ple municipal. Escoltar dia rere dia que ens hem omplert la boca de participació ciutadana, deixarà de tenir sentit molt aviat, quan es comencin a veure els fruits dels treballs que des del primer dia de govern hem anat realitzant. És que pretenien que canviéssim de la nit al dia la inèrcia imperativa i centralitzada del poder del mandat anterior? Ara és un govern de consens, i això no s'improvisa, però a la llarga la pràctica dialogant i consensuada del treball de govern, dóna molts més bons fruits que no pas un simple seguiment d'instruccions d'una sola persona, per més intel·ligent i capaç que sigui. Es tracta de la feina d'un equip de persones amb diferents sensibilitats i, per què no, prioritats, però amb el convenciment que s'està dissenyant un nou model de govern local, més transparent i participatiu.
Sap greu que es disfressi la realitat amb un conjunt d'alarmes i de pors absurdes, a no ser que sigui fruit d'aquella dita castellana: "piensa el ladron que todos son de su condición".

Són estratègies de partit que no entenc

El president espanyol en els inicis de la precampanya electoral del mes de març escull els seus aliats (CIU i PNB) per estabilitzar el país i descarta ERC i PP. No ho entenc (?) probablement és perquè no conec el món dels partits polítics ni les seves estratègies. Això em passa per no estar-hi ficat (encara que per Internet s'empenyin a definir-me com a militant de base).
Jo em pensava que ara era el moment de presentar el propi partit com l'opció més vàlida per governar, en aquest cas continuar governant, i en tot cas fent veure la necessitat d'obtenir majoria absoluta per no dependre de ningú. És cert que el PNB és l'actual aliat més servent que té, però CIU? Aquest partit no té massa motius per estar agraït amb l'actual govern de Madrid, i les perspectives tampoc són massa favorables.
Probablement el que es tracta és fer front al PP i evitar que recuperi el poder amb l'ajut dels potencials aliats (CIU i PNB), ja que si te'ls poses al costat es farà més difícil trobar-te'ls a la banda contrària... ara falta que ells s'hi avinguin.
Per altra banda no considera ERC (amb qui forma govern a Catalunya) com aliat per estabilitzar el país, llavors com el pensa estabilitzar? Tancant l'aixeta dels estatuts i nacionalismes perifèrics, tal com vol el PP? potser, doncs, el millor aliat seria el PP (?).
És clar que l'anàlisi que fem des de la perifèria és sempre esbiaixat, ja que només pensem en el binomi centralisme-autonomia, i en unes eleccions espanyoles el que importa són els 35 milions d'espanyols no catalans. Tot el que sentim i sentirem serà fruit de la campanya electoral? Què hi ha de cert que pugui perdurar? O és que sempre viurem en campanya electoral?
A mi m'agradaria que es preocupessin per implicar la ciutadania en els afers públics, i això passa per aconseguir més transparència, més coherència, més diàleg, més sinceritat... i tot i així seria difícil. Passa per no estar fent electoralisme tota la vida; per explicar bé les coses, tant si es fan com si no es fan. Perquè si continuem d'aquesta manera caldrà bonificar els electors que es prestin anar a dipositar el seu vot a l'urna. Si no volem que la participació continuï disminuint seria bo que es proposessin a prendre's més seriosament l'esperit de servei i visquessin més la realitat del carrer.

Indignació generalitzada

Sigui quina sigui la causa de la mort de Benazir Bhutto; fos quina fos la trajectòria política de la dirigent assassinada, només puc parlar d'indignació per l'atemptat sofert per l'exprimera ministra pakistanesa, amb resultat de mort, no només d'ella sinó de vint persones més i d'altres de ferides.
La història es repeteix, i Bhutto, que tenia la mort a prop des de que va tornar al seu país, cau víctima del terrorisme més sanguinari que no coneix fronteres, però que d'una manera cruel i constant es passeja per aquelles contrades.
No hi ha cap raó sensata que justifiqui enfrontaments fanàtics i perillosos, i encara menys cap tipus de justificació que aboni actuacions com les d'ahir a terres pakistaneses. La lluita política ha de consistir en argumentacions i propostes de govern que resultin atractives per a la ciutadania, però en cap cas s'ha d'escalfar els ànims davant el perill de perdre el control i provocar actes com el d'aquest dijous sagnant.
Els interessos més enllà dels polítics i econòmics, comporten situacions que s'allarguen en el temps i que són de difícil solució. No podem jutjar amb ulls d'Occident els problemes de l'Orient, però la injustícia d'un assassinat i el terrorisme no es justifiquen des de cap tipus de mentalitat ni cultura.
Avui em solidaritzo amb els familiars de les víctimes i reclamo el dret a la vida i criminalitzo les persones que es creuen amb el dret de decidir la vida i la mort dels altres.

S'ha acabat el Ple

Un Ple que s'ha allargat 3 hores, i on s'ha aprovat el Pressupost 2008, la supressió dels Organismes Autònoms Locals, i el Senat Municipal. No ha estat un Ple fàcil, perquè hi havia posicions enfrontades, però no s'ha comès cap il.legalitat, com algun grup ha manifestat.

Ressaltar el que ens uneix

Arran de la bandera de cinc barres del PSC, s'ha dit de tot i he pogut llegir alguns comentaris a Internet. Val la pena ser una mica tafaner i llegir tot allò que es diu, encara que pugui semblar que perds el temps. És bo sobretot per aquells que opinen, perquè d'aquesta manera s'adonen que n'hi ha d'altres que opinen diferent.
En un dels debats hi he vist dues postures; per una banda els que consideren el PSC com si el fet català no els correspongués, arribant a considerar que el president Montilla ho és del govern d'un país que no hi creu, i per l'altra els que menystenen els primers per defensar la senyera i els signes d'identitat del país que volen independent.
No anem bé, i això es demostra amb els escrits. Ho he dit més d'una vegada i no em fa res tornar-hi, perquè si a dins no ens entenem, ens resultarà molt difícil fer-nos entendre pels de fora. Si els de casa no sabem anar junts, poca cosa aconseguirem dels veïns. Mentre remarquem allò que ens diferencia, per sobre d'allò que ens uneix, difícilment aconseguirem anar plegats enlloc.
Tot el que vindrà en els propers mesos, s'haurà d'analitzar amb cautela, ja que la precampanya electoral està en marxa i les afirmacions no són gratuïtes sinó ben intencionades, però això no treu que per sobre de tot lluitem per entendre'ns i deixar-nos de romanços, si no volem anar fraccionant cada vegada més el nostre país, que impossibiliti un front comú per exigir els nostres drets; també el d'autodeterminació.

Nadal al Geriàtric

Avui és Nadal, a casa, al carrer, amb els pares, amb els amics... també ho és a la feina, donant servei als altres... i ho és a l'Asil, a l'Hospital, a la Residència... al Geriàtric.
Aquest matí visitàvem els nostres avis i àvies del Geriàtric i conversàvem amb les persones que les atenien. Elles passarien el Nadal amb les persones per a qui treballen, els avis i àvies que després d'anys de vida familiar, de treball, han trobat en el Geriàtric la seva nova casa, els seus nous amics amb qui compartir records, enyorances, alegries i també tristeses.
També és Nadal al Geriàtric, i de ben segur que el veritable sentit del Nadal hi és més present que no pas portes en fora, on el Nadal s'ha desvirtuat i l'hem convertit en una excusa per consumir i festejar, oblidant precisament avui, les persones amb qui hauríem de pensar més que cap altre dia.
La visita al Geriàtric ha servit de toc d'atenció, per adonar-nos que una quarantena d'avis i àvies arenyenques conviuen dia rere dia, amb les seves limitacions de mobilitat, de recursos, però amb un passat ple d'experiències i de vida, rebent l'estima, el servei i l'ajuda del personal del Geriàtric, també en dies assenyalats com el Nadal.
Ha servit també per valorar persones visitadores que dediquen unes hores del seu temps lliure per treure el cap al Geriàtric, o a la Residència, l'Asil... i conversar amb els residents, fent-los veure que des de fora també hi ha gent que els recorda i pensa en ells.
M'ha quedat gravat l'orgull i satisfacció d'una àvia que ens comentava que avui sortiria per anar a dinar a casa del "noi", i demà ho faria a casa de la "noia". No tots els avis ni àvies tenien un familiar que els aniria a buscar per compartir la taula el dia de Nadal, però allà hi havia les seves infermeres i cuidadores que no els deixarien entristir, perquè és Nadal, i cantarien les nadales de tota la vida, i menjarien sopa de galets i carn d'olla, el menjar típic de Nadal.
Realment, el veritable sentit del Nadal, avui l'he trobat al Geriàtric.

Concert de repertori

Ahir el vespre va tenir lloc el tradicional concert de Nadal del Cor l'Aixa, que tal com va fer l'any passat, va estar acompanyat pel cor de nois i noies de l'Escola de Música. Un concert que, tot i no figurar-hi moltes nadales, sí que ens predisposa al Nadal.
El concert dels dos cors el podríem definir de repertori, tot i la inclusió d'alguna peça nova, sobretot pel que fa al cor de nois i noies, i també l'Al·leluia final, una versió de Mervyn Warren del conegut Al·leluia de Haendel. Una versió interessant, que li faltava un parell d'assaigs i més confiança per part dels cantaires, que estaven molt pendents de la partitura.
No cal dir que el Cor l'Aixa té un bon grapat de fidels seguidors que acudeixen a totes les convocatòries, com també passa amb el cor de nois i noies de l'escola, en aquest cas amb els parents més directes. Tot això va fer que s'omplís l'església dels frares caputxins, de bat a bat, i ens delectéssim amb el resultat del seu treball.
Avui, a la Riera, en parlava amb un cantaire "de la competència", tal com es defenia ell mateix, i que va assistir al concert. Un fet que no li he pogut acabar de dir, perquè m'ho ha impedit una trucada, però que resulta malauradament insòlit. Per què ho dic? doncs perquè normalment els cantaires de diferents corals no acostumen a anar escoltar els concerts dels altres cors, i a vegades ni a cap tipus de concert. El tertulià que m'he trobat a la Riera sí que hi va ser i n'estava molt feliç i content, valorant la qualitat del Cor l'Aixa.
No hi ha dubte que el treball d'en Jordi Lluch és acurat i això es nota a l'hora del concert. La corda dels baixos es manifesta segura, destacant el color de la veu, gràcies en bona part a la recuperació d'un cantaire en relació a l'any passat. Els tenors passen més dificultats, sobretot en els aguts, de la mateixa manera que les sopranos, però el resultat final és bo i el públic ho va saber agrair.
El presentador de l'acte, l'incansable Sixte, excusava el cor de noies de l'Escola i jo lamentava no poder comptar amb elles, atès el bon treball interpretatiu dels concerts que les he pogut escoltar. Tan de bo l'any vinent, i si pot ser abans millor, tinguem l'ocasió de tornar-les a escoltar.

Dona i Nova Ciutadania, dos projectes en marxa

Dues de les noves regidories de l'actual govern municipal comencen a donar els primers fruits. La regidoria de la dona compta des d'aquesta setmana amb una agent d'igualtat, amb l'objectiu de treballar pel foment de la igualtat de gènere a la nostra vila, a través de l'anàlisi de la situació actual i la programació i implementació de polítiques de gènere.
Es tracta de sensibilitzar i donar formació en la consciència de la igualtat d'oportunitats entre home i dona, en la política municipal i en la vida social de la nostra població.
Arenys de Mar és un dels 60 municipis que s'ha adherit al programa d'agents locals d'igualtat 2007-2009, un projecte creat per la Diputació de Barcelona i conveniat amb el Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya. D'aquesta manera es configura una xarxa local d'agents d'Igualtat a la demarcació de Barcelona, uns professionals especialitzats en l'àmbit de les polítiques públiques d'igualtat de gènere.
El govern municipal aposta per una política clara per aconseguir garantir les condicions necessàries que permetin a dones i homes gaudir d'un desenvolupament social, polític i econòmic, i a participar en la seva configuració des de totes les esferes, públiques i privades, de manera equitativa.
La segona regidoria és la de Nova Ciutadania, que des del primer dia de govern ha treballat per dur a terme un projecte d'acollida als nouvinguts, per tal de fer més fàcil la seva integració a la nova realitat social, donant a conèixer quins són els seus drets i les seves obligacions.
Durant aquests primers mesos del mandat municipal, s'ha realitzat un treball de diagnosi de la realitat arenyenca a l'entorn dels nouvinguts, que permetrà, en els propers mesos, posar en marxa el pla d'acollida.
Es tracta de dues regidories amb un pressupost molt baix, però que amb el suport de les entitats supramunicipals inicien una nova experiència a la població, analitzant, treballant i aportant solucions a uns fets i realitats que no es poden deixar de banda.
Són dues petites mostres del treball que, sense fer massa soroll, van conformant una nova realitat, i definint una nova política local, d'acord amb els canvis socials i les necessitats reals.

S'ha perdut amb dignitat

Qui s'oblidi d'educar des de tots els fronts, en totes les situacions i aprofitant totes les oportunitats, s'equivoca. Si a més tracta amb nois i noies, l'error encara és més gros.
Aquest matí, a Sant Vicenç de Montalt hem viscut una situació d'aquestes que et criden l'atenció i que et fa veure que no tot està en jugar bé i guanyar, sinó que hi ha altres valors a tenir en compte, que són tan o més importants.
El nostre equip que, després de tretze partits, encara té 0 punts i molts gols en contra, s'enfrontava a un dels millors de la seva categoria, i al seu camp. L'Arenys ha jugat bé i ha ofert una bona resistència, d'acord amb la seva capacitat i possibilitats. El Santvicentí no ha tingut massa problemes per guanyar de manera rotunda, però hi ha hagut un fet que no ens ha passat desapercebut i que ha ennegrit la victòria local.
L'àrbitre, amb més o menys encert tècnic, tenia molt clar que estava arbitrant uns nois que estan aprenent a jugar a futbol, però al mateix temps fent-se persones, i ha vetllat pel bon comportament de tots i ha penalitzat a qui desconsiderava els altres.
Amb males maneres, el segon entrenador del Santvicentí ha increpat l'àrbitre perquè assenyalava tantes faltes de llançament de banda. La resposta de l'àrbitre ha estat molt clarivident: "no és culpa de l'àrbitre, sinó teva perquè no els ensenyes a llançar-la bé".
Els jugadors del Santvicentí s'han endut dues targetes grogues per desconsideració a l'àrbitre, i el segon entrenador ha estat expulsat, amb targeta vermella, perquè no ha estat a l'alçada d'una persona que a part d'ensenyar a jugar a futbol els ha d'ensenyar a comportar-se.
Els nostres fills han perdut, però el seu comportament ens ha enorgullit. Amb aquest equip podem anar a qualsevol lloc; no guanyarem, però segur que donarem exemple de civisme i comportament, i tot això gràcies a un entrenador, en Salva, que té molt clar que per sobre de tot, la seva feina passa per educar els nostres fills en l'esport. Això és el que realment importa.

Els drets d'autor i el cànon digital

La polèmica al voltant dels drets d'autor no és d'ara sinó que ve de lluny. Probablement us vingui a la memòria la imatge d'aquell home (normalment eren homes), que es presentava a la festa a cobrar els drets d'autor. Era una sensació estranya, gens agradable, de que et venien a usurpar part dels guanys, de la recaptació. Els mateixos ajuntaments, organitzadors de festes majors, es miraven el recaptador dels drets d'autor amb mala cara, segurament que encara passa.
No se si hi ha cap explicació per entendre aquest comportament general, però podríem trobar-la en el fet que la sensació és com si es tractés d'un impost, i els impostos no agraden, i les preguntes que et feies eren de l'estil: "i per què haig de pagar a un senyor que no conec que em diu que representa a l'autor de tal obra?", "Si ja paguem als músics, per què hem de pagar als autors de les lletres o la música?", "com sabem que els diners van a parar a l'autor?"
Fem un salt en el temps i ens trobem amb les mp3, els ipo, els mòbils... i la baixada d'Internet, de cançons, videos... i arriba el cànon digital que grava tots aquests aparells. No grava a qui es baixa música d'Internet, sinó qui compra els aparells. I la polèmica continua, però ara no són els organitzadors sinó els consumidors els que paguen aquest "impost" o sobrepreu que acaben d'aprovar.
La pregunta que em faig és si tothom que compra aquests aparells ho fa per baixar-se música d'Internet, o bé es es pressuposa que ho farà. Si no fos així s'estaria perjudicant els compradors que no tenen intenció ni baixaran res d'Internet. I la pregunta de qui ho cobra és vigent? Algú me'n va cinc cèntims?

Ja tenim data per a les eleccions

Avui el president espanyol ha confirmat que les eleccions estatals tindran lloc el dia 9 de març. A partir d'aquí comença el temps enrere i els partits polítics, que ja fa temps que hi estan treballant, tanquen el calendari amb tots els actes a realitzar.
L'objectiu: aconseguir el vot que et permeti governar; els mitjans: els que facin falta. La vida del professional de la política no és fàcil, perquè no només cal demostrar la capacitat dia rere dia, sinó que cada quatre anys han de convèncer que la seva manera de fer i pensar és millor que la dels altres.
El temps passa més de pressa del que t'imagines, o potser la Justícia camina poc a poc, però fa quatre dies que hi havia la sentència del terrible atemptat que no va deixar indiferent a ningú, pocs dies abans de les eleccions de 2004. Unes eleccions precedides per la polèmica i que encara no hem estat capaços de posar-nos d'acord sobre la intencionalitat dels diferents posicionaments polítics.
Els períodes pre-electorals són propicis per acumular excuses per obrar d'una o altra manera, i les decisions polítiques estan massa subjectes als interessos electorals. És per això que s'aturen els projectes, però augmenten el nombre d'inauguracions, algunes d'elles abans d'hora per aconseguir sortir a la foto.
Què anem a buscar el dia 9? conèixer a fons els protagonistes? distingir els programes electorals? aprofitar l'avinentesa per llençar retrets contra els que no pensen com nosaltres?
Nosaltres hem d'anar a buscar el millor equip per dirigir els propers quatre anys, encara que no sigui l'equip que voldríem. Jo, en aquests moments, em trobo molt lluny del 9 de març i del que això significa.

Delegar el vot

Avui llegia la notícia sobre la primera diputada del nostre país i també d'Espanya que delega el vot per baixa de maternitat. És la primera vegada perquè aquest dret es va incloure en la modificació del reglament del Parlament català, l'any 2006. Dolors Camats, d'ICV-EUiA ha delegat el vot al seu company de grup parlamentari, en Jaume Bosch.
De mica en mica, i de manera lenta, es van introduint canvis en les lleis i reglaments perquè el fet de ser dona no vagi associat amb un perjudici respecte l'home. Analitzats un a un, podria semblar que són simples detalls, probablement perquè afavoreixen a poca gent, però la suma de tots pot aconseguir un reequilibri entre homes i dones. Segur que aquesta delegació del vot, que avui comentem per ser la primera, serà imitada per altres institucions d'altres comunitats i pel mateix Congrés de diputats.
I el dimecres s'ha acabat. Era un dia que es presentava feixuc, amb una estona de mig esbarjo que ens ha permès visitar uns equipaments municipals que formen part del Patrimoni de la vila i que són i seran protagonistes de la vida pública arenyenca.

Procés participatiu, segona etapa

Avui s'ha reunit la Comissió de seguiment del procés participatiu, amb representants d'entitats i persones a títol individual. Ha estat la segona reunió i l'objectiu era tancar la metodologia a seguir en aquest procés de participació, en què es decidirà la destinació de 175.000 euros del Pressupost d'Inversions de 2008, però també haurà de servir per conèixer més a fons què és un pressupost municipal, de què està format, quins condicionants hi ha i què se'n pot treure. El procés servirà igualment per familiaritzar-nos en la pràctica participativa.
Estic molt satisfet de com ha anat la reunió i de la resposta a la convocatòria, perquè demostra l'interès de la gent i de que amb un bon treball podrem aconseguir grans resultats. És important doncs, fer bé la feina, sense voler córrer massa, però avançant a pas ferm i amb la col·laboració de tothom.
Decidida la metodologia, el proper pas serà la convocatòria d'un acte obert a totes les entitats i persones interessades a participar en el procés, previst per a mitjans de gener, en què s'explicarà en què consisteix el procés participatiu; el pressupost, ja aprovat, i el PAM.
La reunió d'avui ha estat participada i entretinguda. Tothom hi ha pogut donar l'opinió i s'ha creat debat i s'ha consensuat el resultat. La dinamització de l'acte, a càrrec d'Espai Públic, ha estat molt efectiva i, tot i la durada, crec que no s'ha fet gens llarg.
És bo que hi hagi dies com avui, perquè compensen d'altres que no van tant bé, o que no et deixen tan bon gust. No hi ha dubte que poder tractar amb la gent és la sort més gran que una persona pot tenir, sobretot si hi ha voluntat de contribució social, i aquesta és imprescindible si vols servir la població per a qui t'has compromès treballar.

Transparència i coherència

Què molesta més, que facis o bé que no facis? Cadascú pensarà el que voldrà i de segur que tindrà arguments per defensar una o l'altra opció. A mi, però, em molesta més que no facin, que es perdin oportunitats, que passi el temps sense que s'avanci. Prefereixo que facin, encara que no m'agradi com ho fan.
Hi ha gent que els molesta més veure que els altres fan, preferirien que no fessin. No sé ben bé per què. Potser perquè els resulta més fàcil justificar actuacions que consideren equivocades, que no pas l'apatia, la inactivitat.
N'hi ha d'altres, però, que estan en desacord tant si fa com si no fas. Si ho fas, perquè no ho veuen bé, i si no ho fas, perquè deixes de fer-ho. Complicat, oi?
De tot, però, se n'aprèn i t'adones que el més important és ser coherent, tant si agrada com no, i coherent no vol dir prepotent, i és per això que busques a l'altre, i li demanes que hi sigui, que col·labori, que participi.
Transparència i participació, per una banda, i determinació i coherència, per l'altra. En Futbol diuen que la millor defensa és un bon atac, en política o professionalment, la millor defensa dels criteris i objectius, és un bon treball, constant i coherent, escoltant qui hi vol ser, i deixant de banda qui et vol fer caure. Al final es poden veure els resultats.

La classe neutra a Arenys de Mar

Després de 15 anys, arriba al Teatre Principal la versió lliure de Jordi Pons de l'Auca del senyor Esteve, de Santiago Rusiñol. Divendres per a escolars, dissabte i diumenge per al públic en general, Jordi Pons ens ha delectat amb la seva versió de la gran obra de Santiago Rusiñol, i els que hi hem anat avui diumenge hem tingut la sort de poder assistir a l'acte de cloenda de l'any Rusiñol a Catalunya. De fet l'any 2006 celebràvem els 75 anys de la seva mort, i enguany en fa 100 de l'Auca.
Estava mirant d'explicar La classe neutra, per aquelles persones que no sou d'Arenys ni de prop, però us remeto al web municipal on Miquel Desclot ho deixa molt clar: "La classe neutra és i no és L'auca del senyor Esteve. Ho és perquè els personatges i l'argument són manllevats a la novel•la i al text dramàtic de Rusiñol, però no ho és perquè la trama ha crescut d'una llavor sembrada per en Jordi Pons en una terra nova, que ha conreat amb els seus col•laboradors perquè doni naixença a una planta nova, una planta única que ens faci conèixer L'auca del senyor Esteve com si mai no l'haguéssim vista ni llegida."
M'ha agradat i he tingut unes sensacions diferents de quan la vaig veure per primera vegada. Comentàvem a casa que ara fa quinze anys resultava més provocadora. Han passat aquests anys i tot ha canviat molt, nosaltres també i Arenys... tinc ganes ja de llegir la crítica quan es representi a la Sala Muntaner de Barcelona, el proper mes de gener. Si us agrada el teatre, us interessa Rusiñol, i voleu veure una versió molt diferent de l'Auca del senyor Esteve, no us perdeu l'oportunitat de veure-la a Barcelona mateix.
L'equip d'en Jordi Pons ens té molt mal acostumats, i sovint ens oblidem d'elogiar treballs com l'escenografia, però també la dinàmica escènica, que facilita la progressió de l'obra. Des del meu bloc, felicito a tots els actors i actrius que hi participen, a tot l'equip tècnic i al Jordi Pons de manera especial. Sé l'esforç que li ha suposat, i l'animo a continuar treballant per deixar el pavelló arenyenc ben alt. Gràcies Jordi.

Què val un euro?

Parlar d'economies familiars i de les dificultats per arribar a final de mes és un fet prou freqüent. Afirmar que els sous no pugen en la mateixa proporció que els preus dels productes que consumim ni del serveis, ningú ho posa en dubte, i en tot cas es diu de diferents maneres. L'altre dia, en una conversa durant un dinar d'empresa de l'època de Nadal, un company comentava convençut que estem cobrant en pessetes i pagant en euros.
Qui no ha participat en una conversa en que s'ha dit que amb el canvi de les pessetes a euros, el preu dels productes s'havia inflat descaradament? Es deia als primers moments del canvi, però encara ara pots sentir-ho dir.
El ministre Solbes afirmava avui que "els espanyols no han interioritzat el preu de l'euro", i afegia que aquest era un dels factors de l'increment de la inflació. Tot això ho escenificava dient que en els bars hi ha gent que deixa propines per sobre el 50% del cost del producte.
És cert que no som conscients del valor exacte d'un euro? Vol dir això que encara pensem en pessetes, i no fem bé el canvi? Són els compradors o els venedors els que amb la respectiva actuació inflen els preus?
De moment l'índex del preu al consum (ipc) supera els quatre punts, i encara que el mateix ministre preveu un retorn a l'índex al voltant del 3%, caldrà anar-ho seguint i sobretot, analitzant si es manté la capacitat adquisitiva familiar o bé anem perdent punts, i agreujant la diferència entre increment de salaris i preus.
Per al bé nostre recordem que un euro supera les 166 pessetes, i que un paquet de tabac supera les 500 pessetes, fet que em va sorprendre ja que quan jo fumava, el preu era de 22 pessetes.

Necessitats bàsiques i consumisme

No era primer divendres, però així ho vàrem convenir ja que la setmana passada el divendres queia al mig del pont de la Puríssima Constitució. El tema: les necessitats bàsiques i consumisme podia semblar un tòpic, idoni per aquestes dates prenadalenques, però la veritat és que ha costat força entrar en el tema.
Hem parlat de política, política municipal; dels preus dels locals de la Riera; del comerç arenyenc; de la deixalleria i l'ús dels industrials; de la recollida de trastos vells; dels plàstiques i bosses que et donen a les botigues; de l'aprofitament del vidre...
Finalment ha anat sortint el tema; potser una mica sobtat, però s'han dit coses interessants. S'ha parlat de la publicitat, i de la incitació al consum. Hem comentat la importància de l'educació... i la nit ha anat avançant, sense gairebé adonar-nos-en.

Llei de barris 2007 al Maresme

Tal com us deia ahir en el post, avui l'Honorable Conseller Joaquim Nadal i l'Il·lustríssim alcalde Ramon Vinyes han signat el Conveni de col·laboració de les dues institucions, en la rehabilitació del barri de Sant Elm d'Arenys de Mar, per un import de 3.200.000 euros, a parts iguals, i que s'invertiran en pedra, dels habitatges, però també de l'entorn, i també en projectes socials, culturals...
Malgrat, Argentona, Arenys i Mataró, són les quatre poblacions del Maresme a qui la Generalitat ha incorporat a la quarta convocatòria de l'anomenada Llei de Barris. Quatre projectes que persegueixen millorar barris que amb el pas dels anys potser han quedat antiquats, amb problemes d'accessibilitat, amb densitats de població excessiva, probablement perquè les normes urbanístiques al llarg del temps, no han estat les més adients.
El barri de Sant Elm, aparentment no li posaries l'etiqueta de degradat o el veuries com a barri potencialment candidat a la Llei de barris. És quan vas al detall que t'adones que té unes mancances que l'esperit de la Llei pot resoldre. Són unes mancances urbanístiques i arquitectòniques, però també socials i emotives. La política a desenvolupar durant aquests quatre anys ha d'aconseguir recuperar el sentiment de barri, de col·lectivitat, fomentant les seves potencialitats, i eliminant aquells punts dèbils.
El barri de Sant Elm alberga el mític cementiri de Sinera i és un mirador esplèndid del nostre mar, amb vistes al port i la platja. Les obres de remodelació representen un esforç econòmic important per l'Ajuntament, però el resultat final el compensarà i tota la població se'n veurà afavorida.

No només pedres, però una gran transformació

Avui sí que m'ho han posat difícil. Sembla que hi hagi gent que s'empenyi en promoure picabaralles perquè es parli d'ells. Abans no entri en matèria, però, voldria recordar les víctimes que diàriament cauen per la misèria dels humans. Com és possible tant injustícia i tanta maldat? Ahir ens parlaven dels morts d'Algèria i avui torna a ser notícia Iraq. Us adoneu que ja no ens emociona la notícia? ja no tenim pell de gallina ni esgarrifances. Ens estem immunitzant i cada vegada necessitem catàstrofes més grosses perquè ens hi aturem un parell de minuts. Després d'això, el que pugui explicar resulta insignificant, però paradoxalment hi parem més atenció.
Deia que m'ho havien posat difícil, perquè el PSC continua emetent declaracions al voltant de les valoracions de Joan Ferran. Ara ha estat el torn del benvolgut Manel Mas, que en la distància probablement es veuen les coses d'una altra manera. Però tampoc vull parlar d'aquest tema, ni de la victòria del Barça, ni de les declaracions del conseller Huget, que per cert ens deu una visita a Arenys; unes declaracions que suposo que portaran cua, perquè ataquen al més preuat dels seus adversaris polítics. Tampoc vull parlar dels rumors sobre la sexualitat de Jodie Foster, o de la moda per confeccionar calendaris eròtics, ara a càrrec d'alumnes de les facultats de Medicina de la UAB i de Geologia, de la UB. Tot i que no sé si els regidors i regidores municipals no haurem d'acabar fent el mateix, per poder tenir més pressupost, ja que ni la Generalitat ni Madrid pensen en nosaltres.
Avui volia parlar d'un acte que tindrà lloc demà la tarda a la nostra vila. Un acte sense polèmica ni massa expectació, tot i la importància formal del mateix. Em refereixo a la visita que farà el conseller Joaquim Nadal i la signatura del conveni entre Generalitat i Ajuntament d'Arenys de Mar, per a la remodelació del Barri de Sant Elm, dins el projecte de l'anomenada Llei de Barris.
Per al barri de Sant Elm, en particular, i per tot Arenys, demà és una diada històrica que tindrà una repercussió important per a la població.
No em cansaré de dir que la Llei de barris ha estat, des de l'inici, una brillant aposta dels governs de la Generalitat de Catalunya, formats per PSC-ERC-ICV, que ha permès fer unes actuacions contundents en uns barris amb problemàtiques especials, urbanístiques, però també socials i culturals. El pressupost d'inversions de l'Ajuntament d'Arenys incorporarà durant cinc anys una partida significativa a destinar al Barri de Sant Elm, amb una aportació de la Generalitat, del mateix import. El projecte no comença demà, sinó que ho va fer en l'anterior mandat municipal, i s'allargarà durant tot l'actual mandat. Un projecte aprovat unànimement per totes les forces polítiques municipals.

Reclams de tot tipus

He dubtat una mica perquè no em decidia escollir la notícia de què parlar. "Bono dice que el Estatut ya no lo quieren ni sus padres" o bé "Raynair, denuciada por emplear a sus azafatas como reclamos sexuales". Em direu que no tenen res a veure, i potser és cert, o potser no.
D'entrada, parlar de Bono té l'al·licient de la comoditat: t'ho posa tot molt fàcil. Només cal que obri la boca per trobar mil raons per fer-la petar, amb polèmica, que això és el que compta. No el veieu com l'etern vell que repapieja?
De fet, les coses no es fan per què sí, sinó que sempre hi ha motius més o menys ocults que expliquen el per què de tot plegat. Algú s'ha preguntat perquè s'ha anat a buscar al senyor Bono per a les properes eleccions? Segur que sí. Hi algú ha entès per què? Segur que també. Què ven a Espanya? qui s'ho estava quedant tot sol? Qui podia fer guanyar uns quants enters? És clar, oi?
Torno al començament, quan parlava de possibles semblances entre les dues notícies. De fet, la segona notícia és si més no curiosa. La companyia aèria ha presentat "el calendari més calent de 2008", on presenten les seves hostesses amb poca roba. Davant l'atac rebut, la companyia es defensa dient que es tracta d'una iniciativa de la pròpia tripulació i que la recaptació de la venda del calendari té finalitat benèfica. El cas és que només hi surten dones i cap home, tot i que en tota tripulació n'hi pots trobar.
Segur que no hi veieu la punta del per què he posat les dues notícies de costat. El cas és que he recordat un comentari que vaig escoltar parlant de la companyia Raynair: "qui havia de dir que Raynair es convertiria en una defensora del català", del català a l'Alguer, gràcies als vols diaris Girona-l'Alguer. I llavors en Bono...? doncs el senyor Bono té la facultat de originar conxorxa entre gent diversa en defensa de la nació catalana.
M'apunto a la tesi del conseller Antoni Castells, sempre molt encertat, quan es pregunta si el senyor Bono creu en la nació espanyola. És evidentment una pregunta retòrica perquè ell sap molt bé, que el senyor Bono és un gran nacionalista espanyol.

La llibertat d'expressió al País valencià

Es pot dir clar i desinteressadament, o bé pots jugar al sectarisme i donar sempre la culpa als altres. Amb fets com el que avui tracto, deixen molt mal parats els partits polítics, els seus dirigents i de rebot a tota la societat. Actuacions com aquesta em reforcen l'esperit independent vers els partits polítics, encara que sóc conscient que avançar massa en aquest sentit podria fer-me caure en un judici massa simplista. No vull posar tothom al mateix sac, però hi ha uns errors en què cauen els partits polítics que es repeteixen massa sovint, i això ha de fer pensar, i hauria de provocar canvis en els plantejaments.
Parlo del govern valencià, que la nit passada va precintar el repetidor de TV3 de la Carrasqueta, al sud del País valencià. Alguns partits l'acusen d'haver-ho fet en nocturnitat i traïdoria, però no recorden que també es va fer de nit la retirada dels papers de Salamanca. Doncs, si és així, no critiquem les formes, a la lleugera, i dediquem-nos més al fons i contingut dels actes.
Legalment el govern valencià podia fer el que ha fet, ja que hi havia una sentència judicial que l'avalava. No li discuteixo la legalitat, encara que m'avergonyeix que un partit demòcrata hagi batallat per aconseguir impedir l'emissió de TV3 al País valencià. Em costa d'entendre els motius. Bé, em costa d'entendre que interessos polítics, interessos partidistes es posin per davant dels drets dels ciutadans. Serà que les emissions de la Corporació catalana són nocives per a la salut, per a la salut mental? L'acció del govern del PP és en defensa dels seus votants? De què tenen por?
Em faig més preguntes: actuen de la mateixa manera davant d'emissions televisives que perjudiquen la sensibilitat humana? No els preocupen els programes escombraria? Què fan amb les emissions via satèl·lit?
No continuo amb més preguntes, perquè a mesura que avanço ho vaig trobant més ridícul i absurd. Com és poden justificar sense sentir el ridícul a la pròpia carn!
No ho entenc, i no sé si trobaré cap lector que m'ho pugui justificar. Abans d'acabar, voldria afegir, per si hi algú que s'ho hagi pensat, que no estic defensant TV3 ni cap altra cadena televisiva, el que pretenc és defensar els drets dels ciutadans a sintonitzar l'emissora que vulguin, i en contra d'impedir-ho per interessos partidistes, per interessos d'una política equivocada, mal entesa, interessada. Si l'Albert Boadella fos honest amb els principis pels quals molts ens vàrem manifestar a favor, exigiria el dret a la lliberta d'expressió, però la vida dóna molts tombs, i no sempre s'aconsegueix viure amb coherència.

Vent i pau per començar la setmana

Una jornada molt ventosa, que l'ha fet més freda del que deien els termòmetres. Al camp de futbol la pilota anava d'un costat a l'altre, i sovint entrava a porteria. Avui set!
El diari digital parla de les sortides dels bombers; d'alguns desperfectes; alguna claraboia volant; també problemes en carreteres i a l'estació de França. Com no podia ser d'una altra manera, també hi ha hagut problemes a la xarxa ferroviària; sembla com si no se'n puguin acabar de sortir; un problema rere l'altre, però ja se sap, les coses velles si no es mantenen sovint, acaben per fer-se malbé.
Hauran estat dos dies de descans, de família, probablement per preparar aquest parell de setmanes, abans de Nadal, en què s'han de tancar varis temes i posar-ne en marxa uns quants més. Estic convençut que el temps anirà molt de pressa, molt més del que potser voldríem, i és per això que no podem veure'ns sorpresos, i donar motius a qui espera obtenir-los per poder continuar despotricant, sense cap base, només per fer alguna cosa, pensant que això el beneficia.

Ignorància o mala fe

Llegeixes les notícies i informacions de la premsa i ho incorpores a la teva ment i automàticament s'inicien tot un seguit de raonaments, imaginacions, deduccions, conclusions... i a vegades, un parell de paràgrafs més avall, has de rectificar algunes de les elucubracions i prosseguir. Passa sovint que sense tenir prou referents arribes a conclusions errònies, que després has de corregir. És bo doncs no precipitar-se i, si és possible, assegurar-se d'on vénen les notícies i si els signants acostumen o no contrastar-les.
M'agradaria que tothom que escriu, sobretot quan ho fa en una publicació, signés amb el seu nom, perquè t'ajuda a fer-te la idea d'on vol anar a parar l'escrit, i evites generalitzar i posar en un mateix sac a diferents periodistes i comunicants. Això es fa més necessari quan desconeixes la notícia i voldries assegurar-te que pot ser certa. Quan ets coneixedor de la mateixa, i més si n'ets protagonista, t'agradaria conèixer l'autor per evitar contradir-lo en públic i poder-lo telefonar personalment.
A vegades el que s'escriu són opinions i es venen com fets, en aquest cas cal anar més a fons i procurar donar la pròpia versió, sense qualificatius sinó només relacionant els fets.
En alguna ocasió et preguntes si en el fons és ignorància o mala fe. Entenc que el problema és més o menys el mateix, perquè si s'ignora és de mala fe parlar-ne, com també ho és enganyant al lector per interès propi.
Què passa quan un polític és entrevistat? El més usual és que se li pregunti per allò que pot comportar polèmica, amb ganes de trobar un titular ben llampant i engrescador. Per la seva part, el polític també busca dir allò que sap que li pot beneficiar. Fins aquí jo diria que és correcte, i en tot cas caldria que els lectors en fossin conscients. Una altra cosa és mentir per ridiculitzar l'altre. Això és un engany que pot ser degut a la ignorància de qui menteix, o provocat per ensorrar l'altre.
Hi ha una tàctica molt repetida i prou efectiva en què es tracta de repetir una i mil vegades una incertesa o falsedat, amb la intenció que s'arribi a creure real. És una pràctica corrent quan no hi ha res a oferir, i només es busca confondre.
Ara em ve a la memòria un parell o tres d'intervencions el dia de l'Audiència Pública del PAM i el Pressupost. Una d'elles a càrrec del regidor Miquel Rubirola, en què proposava una possible solució perquè es construïssin les escales mecàniques del Xifré, renunciant de moment a la inversió a la finca de les Clarisses. La comparo amb dues intervencions a càrrec de dues persones que formaven part de la candidatura del VIA, on criticaven els resultats, quan tot just estàvem presentant la feina a fer. Una presentació que fins ara mai ningú s'havia atrevit a fer. Entenc que a vegades és important fer preguntes i donar l'opinió, però val la pena ser concrets, com seria el primer cas, i apartar-se de divagacions com és en els altres dos casos.
Aquest govern s'ha proposat ser transparent i participatiu, i això no s'implanta en quatre dies ni quatre mesos, sobretot si tenim en compte que portem molts anys, no quatre, de polítiques gens transparents i programes d'actuació desconeguts. Estem davant un repte important i qui no ho vulgui reconèixer menteix o va amb mala fe. L'avaluació la farem caminant, i anualment podrem veure els resultats. Caldrà que tots hi participin: govern, oposició i ciutadans; però no podem anar confonent a la gent i declarant que no es fa participació quan hi ha un procés participatiu en marxa i s'ha encarregat el Pla Director de Participació per a l'any 2008. No es pot dir que el tres partits no formen un sol govern, quan són capaços de presentar un Pla de Mandat.
Que cadascú digui el que li plagui, però valdria la pena ser seriosos. Opinar sobre fets, és un dret i una obligació. Seria un flac servei per part de l'oposició, no denunciar allò que es fa malament, però una cosa és fiscalitzar la feina que fa el govern i l'altra confondre la gent.
No criticaré mai el fet que l'oposició critiqui la no creació dels organismes autònoms municipals, però una altra cosa és treure'n conclusions a la lleugera, carregant-se tot un procés de revisió que pretén anar molt més lluny en participació i implicació de veïns i entitats.
La vida política ha de seguir viva, perquè és un termòmetre que visualitza la realitat i ens ajuda a tots, però val la pena ser sincers: des del govern amb transparència i oberts al diàleg i a la col·laboració, i des l'oposició amb respecte institucional, no caient a l'insult com en algun moment s'ha pogut veure i escoltar.

Justícia i Societat a velocitat diferent

La Justícia hauria de córrer a la mateixa velocitat que ho fa la societat a qui jutja. Això, però, no acostuma a passar sinó que va a remolc i no és fins molt després quan s'adapta a la realitat. A vegades és massa tard.
Avui llegia la notícia sobre l'avançament, per part de l'Estat, del pagament de manutenció als fills, quan la parella que ha de fer el pagament no ho fa. Només ho sap qui s'hi troba, i és bo parar-hi atenció, perquè la situació és greu.
No totes les separacions són conflictives, però és fàcil que hi hagi conflicte. Deixar de pagar la pensió pels fills, a la parella que en té la pàtria potestat, pot comportar greus problemes de subsistència en famílies sense massa recursos.
Feta la llei, feta la trampa, caldrà veure si les mesures per assegurar-se que no hi ha picaresca al darrera, frenen o limiten els casos que se'n poden beneficiar, i la flexibilitat que hi haurà a l'hora de posar-ho en pràctica.
L'altre dia em comentaven que cada dia hi havia més parelles en què l'home (normalment l'home) abandonava la família, la qual tenia greus problemes de subsistència i havia de recórrer a la beneficència. Això, amics, no només passa a països pobres, o als suburbis de les grans ciutats, sinó que també passa a pobles petits, al nostre poble.
Convé reclamar que les institucions en general i la Justícia en particular, s'adaptin a la realitat sense demora, però al mateix temps hauríem de ser conscients dels problemes i col·laborar per fer-los desaparèixer o, com a mínim, alleugerir-los.
Mai serà suficient l'ajut que es pugui arribar a concedir, però és bo tot allò que vagi dirigit a pal·liar situacions desestructurades, i si nosaltres hi contribuïm, molt millor!

Mercat Medieval a Vic

Avui s'inaugurava el Mercat Medieval de Vic i no ho podia fer amb més èxit. La ciutat es trobava gairebé col·lapsada, amb milers de visitants, en una jornada agradable malgrat senties algun foraster que es queixava de tenir els peus gelats. No tothom va preparat oportunament.
La meva família n'hem fet un petit tastet, però suficient per adonar-nos del reclam dels mercats medievals. La pregunta que se'n desprèn és: per què tenen tan èxit? que hi busca la gent?
És cert que cada vegada s'incorporen nous elements i ja no es tracta d'un seguit de parades amb més o menys bon gust i imaginació, sinó de tot un conjunt d'actes i complements que el fan atractiu i complet.
No està bé que ho digui jo, que sóc un vigatà enamorat de la meva ciutat, però l'entorn és bàsic i el mateix espectacle en un altre indret no seria el mateix. No em negareu que el casc antic de Vic té un encant que per ell mateix ja es mereix la visita. Cada vegada, però, hi ha més poblacions que programen aquesta festa i no sé si la resposta podrà continuar avalant la reedició dels mercats.
Avui sentia que algú preguntava si els paradistes arribaven a vendre alguna cosa. Desconec la resposta, però m'imagino que si no aconseguissin vendre els seus productes, potser no tindrien ganes d'anar a munt i avall, parant i desparant.
Sigui com sigui, us animo a deixar-vos caure per Vic durant aquest cap de setmana, i gaudir de la festa. I si tot això dels mercats medievals no us fa peça, trobareu mil motius per anar fins a Vic, qualsevol cap de setmana de l'any. No us ho perdeu!

Polítics i mitjans de comunicació

Aquests dies es parla de les declaracions fetes per Joan Ferran en relació als mitjans de comunicació, i molt concretament a professionals de TV3 i Catalunya Ràdio. Penso que són unes declaracions desafortunades que no beneficien a ningú; ni al mateix diputat, ni a la classe política, ni als periodistes dels mitjans de comunicació de titularitat pública.
El binomi premsa-política és conflictiu, i us adonareu que diguis el que diguis segur que s'interpreta de la pitjor manera possible. Si a tot això, a més, algú surt a provocar o llançar crítiques furibundes, no és estrany que la reacció sigui colèrica.
Hi penso sovint i em costa treure conclusions que es puguin entendre, o si més no que no s'hi vegi segones intencions. Sabeu tot allò que diem sovint sobre els polítics, de la necessitat d'entendre i acceptar que es tracta de posar-se al servei dels altres? doncs des de dins no ho sé, però des de fora no es veu, ni s'accepta.
Però la crítica és bona i et curteig; al principi és difícil i t'hi resisteixes, però amb el temps arribes a prendre a valorar-la. Això sempre i quan estiguis convençut que no ets perfecte; que no tens la raó absoluta, i que els altres també compten.
Per altra banda els periodistes i la premsa en general també han de fer l'esforç, i no deixar-se portar per lo més fàcil, per la polèmica fàcil, la qual cosa no els obliga a ser objectius, sinó conscients del que diuen i escriuen. En el fons es tracta de maduresa i aquesta s'assoleix o no. Cadascú que opini el que li sembli, però si actues i xerres, t'exposes a la crítica, i mai ningú t'assegurarà que serà una crítica justa. És per això que l'altre dia parlava de a què t'exposes si et manifestes transparent, però al final segur que hi ha recompensa, si més no la satisfacció personal d'haver obrat tal com t'havies proposat.

El PAM i Pressupost es presenten

Avui a les 7 de la tarda havíem convocat l'Audiència Pública per presentar el Pressupost 2008 i el Pla de Mandat 2007-11. Amb l'assistència de gairebé tot l'equip de govern, els tres coordinadors d'Àrea i l'Alcalde hem desgranat les actuacions més significatives dels diferents objectius que configuren el Pla de Mandat de l'equip de govern.
Per primera vegada a Arenys de Mar, s'ha presentat el compromís de govern dels quatre anys, calendaritzat d'acord amb la capacitat pressupostària i de recursos humans. Un repte que hem assumit amb responsabilitat i, per què no, amb risc, per al que això suposa. Un Pla de Mandat que revisarem i el treballarem de manera participativa en el decurs dels nous exercicis pressupostaris.
La sala de Plens feia goig; no he comptat la gent que hi havia, però sense cap mena de dubte superava de llarg l'assistència d'altres audiències de tots els mandats, i no parlo de Barcelona, on tan sols hi varen anar un parell de persones. L'èxit de participació no és només mèrit de l'equip de govern, sinó també de totes les persones que hi han assistit, motivades per la importància de l'acte.
El segon punt de l'ordre del dia ha consistit en presentar el procés participatiu per decidir la destinació d'una part del Pressupost d'Inversions de 2008, concretament 175.000 euros. S'ha comentat que dijous passat s'havia constituït la Comissió de seguiment del procés participatiu i que a primers d'any s'obrirà el procés a tota la ciutadania.
El tercer punt a tractar era el Pressupost 2008. S'ha presentat els imports per capítols, la variació dels darrers anys i la proposta de Pressupost d'Inversions. Hem corregit un error inicial al no haver preparat les xifres pressupostàries en un document per repartir als assistents, tal com sí que hem fet amb el PAM. Ha estat a petició d'un ciutadà compromès i desitjós de col·laborar en l'anàlisi de les dades.
Hem deixat clar que no és un pressupost tancat, ni tampoc un PAM definitiu. Hem demanat que ens enviïn propostes, suggeriments... a partir de la bústia municipal, el web, les bústies que hi ha repartides a diferents equipaments municipals...
Estic content, crec que ha estat un acte correcte, que no vol dir perfecte. Crec que s'ha vist el treball que hi ha al darrera, i les ganes de ser transparents, i no ens espanta la crítica, tot i que tothom sap que quan més transparent et presentes més vulnerable et converteixes.

Rússia versus Veneçuela

Qui ha estat més llest? o més malparit?
Coincidint en el temps, dos països a qui se'ls veu el llautó, i s'olora el tuf, han convocat els electors a les urnes, a Veneçuela per votar en referèndum unes reformes polítiques que deixaven el camí lliure al president, per eternitzar-se en el poder i a més li augmentaven els privilegis en detriment del poble. En el cas de Rússia, el president Putin ha obtingut una majoria absoluta, en unes eleccions que els observadors europeus han titllat de poc transparents o més aviat brutes, dirigides.
El resultat ha estat oposat, ja que el president Chávez ha perdut per la mínima, mentre que Putin se n'ha sortit de llarg. Si em demanen el per què, opinaria que Putin ho tenia molt ben treballat, mentre que Chávez anava massa refiat. Un es dedica a planificar estratègies i l'altre xerra i més xerra, amb un discurs populista, que normalment li surt bé, però en aquesta ocasió no ha pogut enredar a més gent.
Què passarà?
Putin i la seva gent continuaran manant, silenciant qualsevol intent d'oposició, amb la forma que convingui i sense escrúpols, i el president Chávez ho intentarà d'una altra manera, però no es quedarà quiet observant la derrota. És massa Chávez per donar-se per vençut. Ha perdut la batalla, però la guerra continua, i aquesta no pot acabar de la mateixa manera.
I el poble què? cornuts i pagar el beure!

El dret a la vida per sobre de tot

Avui és d'aquells dies que et baralles amb l'ordinador i no te'n surts, o almenys això és el que em passa a mi. No saps per què, però se t'ha desconfigurat i no endevines a tornar-lo a configurar, i això que encara no he fet el pas al programari lliure.
T'adones que has perdut bona part de la tarda per un carall de problema informàtic, que t'imagines que es tracta d'una tonteria, però... al final ho engegues i penses que potser demà tindré més sort, o si més no ho demanaré a algú que m'hi pugui ajudar.
M'he perdut res? He llegit les cròniques d'ahir, de la manifestació vull dir, i no hi he trobat massa entusiasme. No sé si al llarg del dia s'ha dit alguna cosa més, i en tot cas ho llegiré demà. Hi ha un fet, però, que ahir no en vaig parlar i voldria fer-ho avui. Sortosament no té res a veure amb la manifestació ni amb l'enuig o emprenyamenta dels catalans, sinó que ho situem al nord de la península. Em refereixo a l'assassinat d'un jove guàrdia civil a mans d'ETA, en un luctuós incident en què un altre jove va quedar molt mal ferit.
M'ha agradat que els partits polítics s'hagin posat d'acord d'anar junts a rebutjar l'atemptat. Un fet que no passava des de fa molt temps. No sé si és estratègia política (tot pot ser), però convé que totes les persones que ens considerem demòcrates, denunciem uns fets tan vils i traïdors com el de l'assassinat d'aquest cap de setmana.
T'adones que sovint et preocupes per uns fets banals i no veus que el teu veí acaba de rebre una batzegada que no té remei. És quan aprens a valorar les coses per elles mateixes, no afegint-hi res ni exagerant la nota. La pèrdua més gran és la de la vida, la més gran ofensa és atemptar contra ella. No hi ha res que ho justifiqui, no hi ha excusa que valgui.

Pel dret a decidir

No, no he anat a la manifestació, però com moltes de les persones que no ens hi hem sumat, no vol dir que no estiguem d'acord amb exigir el dret a decidir. Qui és que no desitja aquest dret? Vol dir això independència? Vol dir necessàriament sobiranisme?
Penso que hi ha massa por i poca vista en el govern de l'Estat. No es pot fomentar el radicalisme i després combatre'l. Hi ha prou sistemes per endreçar l'administració, per fer-la més propera a la gent, més eficient, sense que s'hagi de demanar la independència.
Entenc que el PSC no s'hagi afegit a la manifestació, més que tot per les formes, però que no s'oblidi d'exigir aquest dret, encara que sigui en la intimitat de les negociacions dins el mateix partit. Si no és valent i no ho defensa, farà molt poc servei al nostre país, al qual estic convençut que volen servir.
No cal definir-se independentista per demanar el dret a decidir sobre les nostres infraestructures. Perquè ens posem tan a la boca el fet participatiu si no donem l'oportunitat, no ja del ciutadà de peu que sovint no entenem moltes coses, sinó ni tan sols a les organitzacions empresarials, sindicals... De què tenen por? d'una competència per millor eficiència?
No sé quins seran els resultats o efectes de la manifestació d'avui, però m'agradaria que anessin en la línia que sempre he defensat, en què no tan sols els que ens considerem nacionalistes sinó amb la resta de ciutadans i ciutadanes de Catalunya, puguem anar a defensar i exigir una administració més propera a la gent, al territori, amb les peculiaritats que el defineixen.
No crec en la idea d'uns quants que prefereixen que les coses es deteriorin en extrem per aconseguir els objectius perseguits. No crec que necessitem que el PP torni al poder a Espanya, per aconseguir més ressò reivindicatiu. Crec en el diàleg i en la intel·ligència dels governants. No ens poden fallar, perquè ens hi estem jugant massa.