Passejada pel Montseny

Aquest matí ens hem passejat pel Montseny, aprofitant l'ombra fresca del faig, i hem pujat fins a l'esquei de Morou. Ha estat una caminada suau i relaxant, per acabar la temporada i desitjar-nos unes bones vacances d'estiu.

La sequera que ens afecta, queda més dissimulada al Montseny, però quan arribes al pantà de Santa Fe, t'adones que ens cal molta pluja.

L'elaboració del PGOU

L’elaboració d’un Pla General Urbanístic no és una feina qualsevol ni tampoc és possible fer-la sense molta pressió, perquè hi ha molts interessos que hi juguen. Uns interessos legítims que convé canalitzar pel camí de la legalitat.
Qualificar uns terrenys d’urbanitzables, amb més o menys coeficient d’edificabilitat, no se li escapa a ningú que afecta molt als seus propietaris, perquè poden obtenir-ne més o menys capital, sobretot en temps de màxima especulació i d’elevada activitat constructora. Sense necessitat de pensar en corrupcions, comissions i gratificacions, la responsabilitat d’un govern és el de decidir una cosa o una altra, pensant en el poble i en el futur que s’espera, es vol i es pot dissenyar.
No és estrany doncs que en l’anterior legislatura, l’equip de govern de coalició no s’arribés a posar d’acord per fer l’aprovació inicial del Pla General d’Ordenació Urbanística, i que del que portem de legislatura hi hagi hagut tants problemes que han portat, fins i tot, a la sortida d’un regidor de l’equip de govern, deixant a aquest en minoria.
La voluntat d’uns quants de protegir el patrimoni arquitectònic, frenant, encara que sigui a base de manifestacions i escrits, la inèrcia especulativa, es troba sovint amb un entrellat de lleis i normatives, que fan difícil la preservació del patrimoni en benefici del màxim interès dels propietaris. Qui negui que desembolicar tot això és difícil, que m’ho expliqui.
En el darrer Ple Municipal es va aprovar una ordenança que permetrà més agilitat a l’hora de prendre mesures urbanístiques, ja que no caldrà el vist i plau de la Generalitat per fer i desfer d’acord amb la voluntat del govern municipal. I també es va aprovar el deixar sense efecte l’article 65 bis del Pla General. Aquesta aprovació l’haurà de fer el govern de la Generalitat.
Per persones que, com jo, no tenim un coneixement suficient sobre normes urbanístiques se’ns pot fer difícil interpretar el significat dels dos acords aprovats, i ens entren molts dubtes, sobretot quan no es varen aprovar per unanimitat, essent el vot de l’ex responsable d’Urbanisme, el senyor Lluís Blanchar, l’abstenció i havent canviat d’opinió els grups municipals d’ERC i del PSC, a canvi de la introducció d’una modificació sobre les limitacions de construcció en habitatges de menys de 6 metres de façana.
M’agradaria que els diferents grups municipals, inclòs el d’ICV que no hi era present, i el regidor no adscrit, ens fessin una explicació del què significa l’aprovació de l’ordenança i la supressió de l’article 65 bis abans esmentat. També el per què del canvi d’opinió dels dos grups municipals i, finalment que m’aclarissin si amb la introducció de l’ordenança, els canvis que se’n vulguin fer s’hauran d’aprovar en Ple o es podran tirar endavant per decrets d’alcaldia.
Potser seria interessant que alguna de les publicacions arenyenques i la mateixa Ràdio Arenys, en fessin una edició especial, recollint, amb paraules entenedores, tota aquesta informació que la ciutadania agrairà.
Confiem que el seny imperi i que ben aviat puguem tenir un nou Pla General, d’acord amb els temps actuals i amb més èmfasi en temes de sostenibilitat i protecció del medi natural i el patrimoni.

És el torn del Consell Consultiu

Els nostres diputats s'han guanyat les vacances (o no?). Avui la Comissió Primera del Parlament ha votat favorablement el dictamen de la proposició de llei per a la reforma de l'Estatut d'Autonomia, sense consens i, per tant, a l'espera de què pot passar d'aquí al setembre.

La patata calenta l'han passat al Consell Consultiu que haurà d'elaborar un informe abans de trenta dius (aquests no faran vacances), i tothom voldrà saber què en diuen sobre la constitucionalitat del text que han aprovat.

Aquest Consell de savis, que donarà una opinió que no és d'obligat compliment però que no quedaria massa bé no fer-ne cas, haurà d'analitzar si tot el que s'inclou a l'Estatut és constitucional o no.

La pregunta que em faig i que deixo penjada a l'aire perquè me la respongui algú, és què faran els partits que han incorporat els drets històrics com a defensa de les competències de la Generalitat de Catalunya, sí resulta que el Consell Consultiu els diu que això no s'ajusta a la Constitució? Perquè a la Constitució només parla dels territoris forals! Pot, el Consell Consultiu, fer una interpretació de la Constitució i dir que el text és prou ambigu com perquè també s'hi pugui incloure Catalunya?

Tan de bo que el treball d'aquest Consell de savis sigui profitós i ens doni la clau per obrir la porta al nou Estatut. Un Estatut que la majoria de catalans volem que ens doni més poder de decisió i, sobretot, més recursos per finançar-nos.

L'alternativa al govern d'unitat

Ahir al Ple, hi havia força temes que es varen anar resolent amb certa celeritat. Es notava que ja n’havien parlat i que l’equip de govern, en minoria, tenia la certesa de poder tirar endavant tot el que presentava, fins i tot aquells temes que havia hagut de retirar a l’anterior Ple: l’aprovació inicial de l’Ordenança d’edificació i l’acord de deixar sense efecte l’article 65 bis del Pla General d’Ordenació d’Arenys de Mar. Una operació que m’agradaria llegir les versions dels diferents grups municipals, perquè no tothom ho veu de la mateixa manera.

La impressió que en vaig treure, com a assistent al Ple, és que l’alcalde d’Arenys, a qui ningú li podrà negar la seva intel·ligència i capacitat de lideratge, sembla haver començat a treballar l’alternativa al govern d’unitat, i ho estaria fent amb el mateix grup que havia presentat la proposta. Ja ho va deixar anar el representant del grup municipal d’ERC, el senyor Joaquim Doy, quan va argumentar el seu canvi de posició davant el “pacte a què han arribat l’equip de govern i el grup municipal del PSC”.

A ningú ha d’escandalitzar que el govern del nostre municipi estigui en minoria i vagi caminant amb acords puntuals amb els diferents grups municipals i, fins i tot, amb el regidor no adscrit. A Arenys de Mar no hi estem acostumats però hi ha municipis que fa anys que funcionen d’aquesta manera i ningú els pot criticar que no hagin fet avançar la seva ciutat. El que és important però és que tothom ensenyi les cartes i no se’n quedi cap d’amagada a la màniga. Perquè els ciutadans estem una mica escamats dels polítics i no seria bo que ara ens tornessin a enredar.

Ara tenim un parell de mesos per reposar i veurem com continua tot en el Ple de setembre. No sé si en aquest acostament entre els grups municipals també hi figura l’aprovació inicial del Pla General d’Ordenació Urbanística. Si fos així haurem d’estar alerta de qui ha afluixat més i quin nou Arenys tindrem els propers anys. L’altra cosa que pot passar és que en el pacte hi consti, sense nomenar, l’acord de no avançar en la redacció del nou Pla i esperar la propera legislatura (no seria pas la primera vegada que això passa a Arenys).

Per acabar, deixeu-me que us comenti, sense desenvolupar el tema, la meva sorpresa quan el grup municipal del PSC va demanar que es comuniqués a la gent del Patronat de l’Organisme Autònom Museus d’Arenys de Mar, l’acord que s’aprovava en Ple sobre la revocació d’una reducció de les despeses del seu pressupost. La normalitat dicta que això ho aprova inicialment el Patronat i després ho porta a aprovar al Ple Municipal, que és qui en té competència. No té cap sentit que el Patronat ignori què fa l’Ajuntament amb el seu pressupost.

No m’hi estenc més perquè ja en parlaré un dia amb més detall. Només afegir que l’Alcalde va acceptar la proposta del PSC, amb sorpresa, tot mirant al regidor de Cultura, que en té delegades les competències, i aquest no li va semblar res estrany. Potser hauríem de llegir una mica el Reglament Orgànic Municipal i posar-ho en pràctica. M’imagino que les competències de secretaria no estan delegades i que per tant és el mateix Secretari de la Corporació qui exerceix de secretari al Patronat. Ell, de ben segur que té tot això present al cap.

Si vàreu seguir el Ple, tindreu coses a comentar, i ja em donareu la vostra opinió als meus comentaris.

Un Ple a ple estiu!

Demà, diada de Santa Juliana i Santa Semproniana, la gran festa dels nostres veïns mataronins, a Arenys de Mar hi ha Ple. Un Ple amb un ordre del dia farcit de punts: 18. (Ho podeu llegir a la web de l’Ajuntament http://www.arenysdemar.org/document.php?id=14947)
Desconec si els nostres regidors han consensuat els temes que es porten a aprovar i d’aquesta manera ens puguem estalviar grans discussions. Si no és així, ens hi podran dur un bon cafè amb llet. Per altra banda però, hi ha temes que són prou importants. En destaco uns quants, la qual cosa no vol dir que els altres siguin menys importants:

- Conveni sobre increment de places d'escola bressol de titularitat municipal.
- Considerar el barri de Sant Elm com un conjunt d'especial interès per a l’Ajuntament.
- Estudi de viabilitat i Avantprojecte de construcció de l'obra pública d'aparcaments al Xifré.
- Modificació de crèdit.
- Distribució de la dotació corresponent a la participació del municipi d'Arenys de Mar en els ingressos de la Generalitat relatiu al tram de foment de la prestació supramunicipal de serveis.

N’hi ha d’altres que, amb l’anunciat i prou, no acabo d’entendre, tot i que algun em sona que ja es va portar a Ple però es va deixar sobre la taula:

- Aprovació inicial de l'Ordenança d'edificació.
- Aprovació inicial de la modificació puntual de les Normes urbanístiques del Pla general d'ordenació d'Arenys de Mar per tal de deixar sense efecte l'article 65 bis.
- Revocació de reducció de despeses del OAL Museus d'Arenys.

Per acabar hi ha el bloc rutinari, que acostuma a ser el més polèmic i també el que als ciutadans ens costa més d’entendre, sobretot quan es discuteixen sobre la naturalesa de la urgència, o bé perquè avui pregunten el què els contestaran el mes següent i responen allò que els varen preguntar el mes passat:

- Mocions d’urgència.
- Precs i preguntes.

I les Comunicacions, que segons diu l’Alcalde, ens ho llegeix de pressa per no cansar-nos. A mi però m’agradaria tenir temps per llegir detingudament tot el conjunt de decrets que s’aproven al llarg d’un mes, per conèixer més a prop el treball del govern municipal.

I la participació ciutadana al Ple?

De moment escoltar i callar!

Ordenances Fiscals i Pressupost Municipal

Després de les vacances d’estiu l’activitat municipal haurà de dirigir-se bàsicament a la confecció del Pressupost 2006, amb la peculiaritat que enguany l’equip de govern no compta amb la majoria absoluta que necessita per a la seva aprovació. Aquest fet comportarà la necessitat de treballar més a fons la col·laboració entre govern i oposició per aconseguir tirar endavant el nou Pressupost.
Des de la sortida de l’equip de govern del regidor Lluí Blanchar, l’Ajuntament d’Arenys de Mar ha viscut un canvi en la manera de funcionar. Des de sempre, els equips de govern havien configurat i conservat una majoria que els permetia treballar amb la confiança de saber que podien aprovar fins i tot aquells temes que requereixen ser aprovats pel Ple Municipal.
La manca de majoria absoluta no encalla tota la gestió municipal, ja que hi ha molts acords que es poden prendre per decret de l’alcalde, dels mateixos regidors delegats o bé per Junta de Govern. Només uns quants temes, per la seva importància, requereixen ser aprovats pel Ple Municipal, on en aquests moments l’equip de govern no ostenta la majoria absoluta.
La proposta d’Ordenances Fiscals, una part dels ingressos del Pressupost Municipal, que ens ha avançat el regidor d’Hisenda, haurà de ser debatuda entre tots els grups municipals, per aconseguir el consens necessari per a la seva aprovació. Enguany doncs l’oposició podrà posar sobre la taula aquells criteris d’increment, reducció, supressió... de les taxes i impostos municipals, i no haurem de viure aquells plens tan intranscendents on el resultat sempre és de 9 a 8.
La qüestió però estarà en veure si l’acord d’Ordenances Fiscals i Pressupost, es fa per unanimitat, després de llargues negociacions, la qual cosa es podria interpretar com un primer símptoma de bona voluntat cap al govern d’unitat, o bé es produeixen acords puntuals amb alguna de les formacions del ‘oposició, la qual cosa vindria a explicar que els grups de l’oposició i el regidor no adscrit, no estan tan units com a vegades se’ns vol fer creure.
Pressuposo una tardor interessant, si per part de tots hi ha bona voluntat i ganes de fer avançar la gestió municipal. No m’agradaria veure com s’ha de prorrogar el Pressupost actual per manca d’acord.
Paral·lelament a tot això hi haurà la continuació del debat sobre els grans temes pendents: el Pla General Urbanístic; el Pla Especial del Port (?), el Pla d’Equipaments...
Entretant els ciutadans tenim l’oportunitat de donar la nostra opinió sobre una bona part dels ingressos del Pressupost Municipal, que constitueixen les Ordenances Fiscals. Si no fem l’esforç de participar-hi se’ns podrà titllar de poc corresponsables, i tampoc tindrien massa justificació les nostres crítiques quan no aportem res a canvi.
Tot això, després de l’estiu.

Enquesta telefònica a Arenys de Mar

Avui la Roser ens parlava, a arenyautes, d’una trucada telefònica per fer una enquesta sobre els nostres polítics locals; la situació del govern municipal; les causes de la crisi de govern; les intencions de vot i l’opinió sobre aquest nou partit d’independents que s’especula que es presentarà a les properes eleccions municipals. Tot això després d’una introducció, segons comentava la Roser, sobre la situació de Catalunya, Espanya i Europa, i també del municipi d’Arenys.
M’ha cridat l’atenció “el partit d’independents afins a ICV...” i de seguida m’ha vingut a la memòria la proposta de govern d’unitat que fa pocs dies va presentar el grup municipal del PSC. He pensat que davant d’una situació d’equilibri governamental, on no passen grans coses, o potser millor dit, on no passa gairebé res, és lògic que els partits de l’oposició es plantegin alternatives de govern: algunes d’immediates, amb la correlació de forces actual, d’altres pensant en les properes eleccions municipals (tot això partint de la base que és cert aquest rumor del nou partit).
Potser seria bo analitzar a fons les alternatives que es presenten i mirar-les, no tant en funció del repartiment actual de regidors entre oposició i govern, sinó més en funció de la voluntat de treballar conjuntament per fer avançar el nostre poble. I dic tot això, amb la seguretat que en Marc, si ho està llegint, tornarà a insistir en les ideologies que separen als partits polítics. Però, tot i donar-li peu a que insisteixi en el seu posicionament, m’atreveixo a suggerir que potser seria bo, que si hi ha independents a presentar-se, no vinguessin només de la mà d’ICV, sinó que formessin part d’un ventall més ampli.
De totes maneres, me n’he anat a parlar de futur i em preocupa més el present i, malgrat que el juliol convida més a anar a la platja i sortir de vacances, m’agradaria saber en quina situació es troba la proposta del PSC; la il·lusió de l’actual equip de govern, de continuar liderant l’activitat municipal; i el futur que li espera al Pla General d’Ordenació Urbanística d’Arenys de Mar.

Què diu la premsa avui?

La notícia estrella de la premsa d’avui és sens dubte la tragèdia de Guadalajara. Onze víctimes, moltes persones perjudicades i una bona extensió de terreny cremada i amb molts anys per recuperar-se. És ben cert que l’home no aprèn la lliçó i cau una vegada i una altra en els mateixos errors, en les mateixes imprudències, sense pensar que pot desencadenar una desgràcia.

Els governs no estan al marge de les circumstàncies i sempre han de tocar a penedits. Com resa una dita popular: “Quan fou mort el combregaren”, avui també es podia llegir la notícia que el govern de la comunitat de Castilla-La Mancha es planteja, ara, prohibir fer foc en zones de risc. Normalment no és cap bona notícia una prohibició, però davant de tanta estupidesa encara es fa necessari que ens prohibeixin coses, ja que no ens surt del nostre cap!

Avui però també podeu llegir altres notícies que en podríem fer llargs comentaris. Algunes d’aquestes són:

- Un jutge demana a la Generalitat uns informes comprats per l’anterior Govern.
- Wikipedia, cultura global gratuïta.
- Detingut per anar a 200 km/hora i begut, per la ronda litoral.
- El Tribunal Superior de Justícia ha condemnat l’Ajuntament de Figueres a pagar una multa de 7.686 euros als familiars d’un avi, que l’any 1996 va caure al carrer, pel mal estat de la vorera.
- França i Alemanya privatitzen autopistes, correus i telecomunicacions per reduir el dèficit.

Variant B-511 per Valldegata

Avui he llegit a la web municipal, la informació de la reunió que el nostre alcalde va tenir amb el director general de carreteres de la Generalitat, en relació a la construcció de la variant B-511 per Valldegata. Al final de la nota de premsa es feia ressò de l’agraïment de l’alcalde Miquel Rubirola al cap del PSC arenyenc, en Santi Fontbona, per la “col·laboració positiva del PSC d'Arenys de Mar en la consecució dels objectius que la vila precisa en relació al trasllat de la B-511 fora de la Riera”.

D’entrada haig de dir que la notícia és positiva i que confio que, tal com es diu a la informació, el mes de setembre es tregui a informació pública el projecte de la variant. L’altre punt que m’agradaria destacar és el de l’agraïment de l’alcalde al regidor del PSC. Haig de suposar que, aquest, ha intercedit, via partit polític, per aconseguir alleugerir els tràmits del trasllat, a fora del nucli urbà, de la carretera B-511 i convertir aquest tram de la Riera en una via urbana. Una reivindicació de fa molts anys, i també promesa des de fa el mateix temps.

No sé si la intercessió del regidor és una bona notícia o no. El que crec és que si es compleix la promesa feta pel director general de carreteres, haurà valgut la pena. Però els meus dubtes estan en si calen aquests tipus de contactes per solucionar els temes encallats. Si és a partir d’un carnet polític que es poden aconseguir les coses. M’agradaria pensar que no és així, però ja tinc una edat i una certa malfiança, i em sembla que definitivament, aquesta és la solució. Doncs si és així, aprofitem-ho ara que Estat i Generalitat estan governats pel mateix partit. Omplim l’agenda del regidor Fontbona i que ens vagi obrint portes arreu.

Per cert senyor Fontbona: heu fet darrerament alguna gestió per solucionar la connexió a peu entre els dos Arenys? I del tema del Port? I del tema de l’ACA?... segur que de feina no us en faltarà.

Audiència Pública

Arran d'una intervenció meva a arenyautes, sobre les ordenances fiscals i referint-me a l'Audiència Pública, alguna persona ha interpretat que jo considerava les audiències de l'anterior legislatura, millor que les actuals. Perquè no quedi cap dubte sobre la meva opinió, vull manifestar que a Arenys de Mar les audiències públiques convocades fins ara (a l'anterior i actual legislatures), no es poden posar com exemple de democràcia participativa. Els motius són diversos i en podríem parlar estona però, per dir-ho d'una manera resumida, només diré que ni s'han anunciat suficientment i amb prou dies d'antelació, ni s'ha sistematitzat la recollida de propostes, ni s'ha fet cas d'alguna proposta i/o observació (com podria ser el tema de la taxa de clavegueram aplicada on no hi ha fet imposable. Sí que es va recollir el tema dels descomptes a la taxa de la brossa per qui utilitzés la deixalleria), ni, en el cas de l'Audiència del Pressupost, s'han presentat de manera clara els números del Pressupost (no s'hi val a donar l'excusa a l'Audiència per dir que el Pressupost no estava tancat)...

M'agradaria que es parlés d'aquest tema i que si el govern municipal té la intenció de continuar convocant Audiències Públiques, ho faci amb convicció i amb ganes de treure'n profit. D'aquesta manera no pensaré que ho fan per cobrir l'expedient. Quan estiguem tots més preparats, podrem començar a parlar de pressupostos participatius: allò que ens prometia, en campanya electoral, la regidora del PP i membre de l'actual equip de govern.

Honor i glòria a Sant Zenon!

Arenys de Mar estem de festa i revivim les nostres tradicions que esdevenen una vegada més la porta d'entrada a les vacances d'estiu.

La nit de Sant Zenon, el patró de la nostra gaia vila, que els nostres enemics confon i ens fa la vida tan tranquila, és una nit de foc i llum.

Des del cementiri de Sinera gaudeixes de la vista d'un port i una platja il·luminada per l'esclat dels petards.

Arenys brut

Pels que seguiu Arenys des de lluny, sapigueu que avui és dels dies que et fa vergonya passejar pels carrers i places de la nostra població. Arenys s'ha despertat plena de trastos (hi havia recollida de trastos al sector A), però una vegada recollits, ha quedat la brossa (treta a deshora), la paperassa, les defecacions dels gossos que no es recullen, i les bosses cargolades de les defecacions recollides (* no comprenc com es pot ser tan brut i incívic que una vegada recollits els excrements del gos de torn, es llenci la bossa a qualsevol cantonada del carrer o la plaça).
Ens queixem que l'Ajuntament no té ben organitzada la recollida de vidres, papers i plàstics i que aquests s'han de deixar fora dels contenidors. Ens queixem que la neteja dels nostres carrers i places no es fa tan bé com seria desitjable... però som uns ciutadans bruts, per no utilitzar una paraula més grollera. No tenim cap mena d'escrúpols per llençar la cigarreta mal apagada, un paper d'un caramel o del croissant del matí. Ni treure la brossa degotant, abans d'hora. Ni llençar per la finestra allò que no volem a casa. Ni deixar la runa mig amagada...
Em sento indignat per tanta brutícia i manca de civisme. Avui, amigues i amics, em fa vergonya sentir-me arenyenc!

Proposta del PSC

Davant la proposta del PSC d'Arenys de Mar, de configurar un govern d'unitat que permeti avançar en la gestió municipal durant els dos anys que queden d'aquesta legislatura, el PP ha estat contundent en la seva resposta.

Tots recordem l'actitud d'alguns partits que amb el pacte entre CIU i PP quedaven a l'oposició, negant qualsevol pacte amb el PP. És lògic que ara el PP els hi ho recordi i els pagui amb la mateixa moneda. Tot això passa quan els principis ideològics són massa taxatius i no es presten al diàleg. Sobretot quan es tracta de tirar endavant una administració local, amb més pes de gestió que no pas ideològic.

S'ha d'entendre que per a molts, i jo m'hi incloc, l'acció de govern del PP a Madrid, sobretot els darrers quatre anys de la passada legislatura, no ens feia veure amb gaire simpatia els seus militants i càrrecs electes. Això però no ha de ser obstacle perquè a l'hora de treballar per Arenys, puguem fer pinya, sense renunciar als nostres principis però, atesa la correlació de forces, amb la voluntat de dialogar, discutir i consensuar els trets més transcendents de la política municipal.

Se'm fa difícil que la proposta del PSC pugui arribar a ser acceptada per una amplia majoria, que justifiqui la mesura. Tampoc ho descarto però en tot cas sí que m'agradaria que s'aconseguissin pactes de govern per desencallar els principals projectes que estan en dansa i que no ens avinguéssim a perdre dos anys. En les circumstàncies actuals és quan podrem analitzar i comprovar la capacitat de "cintura" dels nostres representants municipals. Només em queda desitjar-los encert i bona predisposició.

La connexió dels dos Arenys

Encara que no és novetat, darrerament s’ha tornat a parlar de les dificultats d’accedir a peu entre els dos Arenys. Molts recordareu, millor que jo mateix, que al marge de vorejar la carretera, podies anar caminant per la llera de la riera. Tot això passava abans que la Generalitat concedís a ACESA la construcció i explotació de l’autopista entre Mataró i Tordera.
El nus de connexió entre la carretera C-61 i l’autopista C-32, a Vallvidrera i el cobriment de la riera esdevenen una barrera infranquejable per als vianants. Una barrera que tot i les queixes formals, de les administracions que ens representen, i les manifestacions, escrits i protestes de la ciutadania, continua vigent a ple segle XXI.
De tot plegat el sentiment que en treus és el d’impotència. El no entendre com es poden fer tan malament les coses, o si més no, de la poca consideració cap a les persones, els seus costums i hàbits. I no poder-hi fer res més que protestar.
Tot això em fa reflexionar sobre la relació entre ciutadans i representants polítics. T’adones que, amb la diferència d’alguns trets característics de cada opció política, acostuma a primar el capital sobre la persona. L’avenç tecnològic i social es contraposa a la sostenibilitat i al respecte social. Ens han volgut fer creure que tot no podia ser i que si volíem millores havíem de suportar perjudicis (“total, avui dia tothom té cotxe!”).
De fet el discurs que rebem a tota hora, està més lligat a la modernitat sense miraments; al consum sense fre; a la substitució en front de la reutilització... que no resulta estrany que les queixes per recuperar un pas a peu, quedin sense resposta, i ni tan sols s’entenguin des de l’Administració Autonòmica, i molt menys des d’ACESA, una empresa de lucre.
M’imagino que vindran més accions reivindicatives. Vull pensar que els alcaldes de les dues poblacions lideraran la protesta, que una vegada més exigiran solucions als polítics del nostre país i nosaltres els farem costat, i que tot això, fins i tot, podrà servir per acostar-nos més uns i altres, i que en definitiva, pesi a qui pesi, utilitzarem un dret de ciutadania, que no està en dissonància amb el model de democràcia representativa però que va més enllà d’una simple delegació de funcions cada quatre anys.
A vegades els polítics veuen en les reivindicacions de la ciutadania un desig de fiscalització de l’acció política, i moltes ganes de protagonisme per part d’aquells que més criden. Aquesta visió però, des de l’oposició, no és la mateixa, i sovint es compta amb el rebombori per fer-se amb el poder. No s’adonen que també poden comptar amb la ciutadania per aconseguir objectius, a vegades de difícil solució. La contundència de les accions de la Plataforma en defensa de l’Ebre, per evitar el transvasament d’aigua de l’Ebre; els actes de moviments com Salvem les Valls, contra el túnel de Bracons; o els més recents per evitar la línia elèctrica de Bescanó, han fet trontollar posicions inicialment fermes de governs autonòmics o estatals, fins aconseguir canvis en la postura dels governs, o fins i tot del mateix govern.
Seria bo doncs acostar posicions d’uns i altres per aconseguir millores al nostre poble, al nostre país, deixant les picabaralles per centrar-nos més en aquells temes que, per la seva transcendència, poden arribar a hipotecar el futur.
És cert que hi ha hagut manifestacions i també se’ns ha informat dels contactes institucionals per aconseguir una bona solució a la connexió a peu entre els dos Arenys, però potser hi ha mancat estratègia d’acció, coordinació, rendibilització de l’esforç de convocatòria...Desconec si en aquests moments es continuen mantenint contactes formals entre els dos ajuntaments i la Generalitat de Catalunya o bé amb l’empresa ACESA, però sí que he notat un rebrot de la sensibilitat contra aquest mur vial que ens distancia dels nostres veïns, i potser fora bo trobar-nos tots plegats i planificar les noves accions a dur a terme, amb l’objectiu de fer obrir els ulls als nostres governants i implicar-los a trobar una solució a curt termini que arregli allò que mai s’havia d’haver espatllat.
A primers de juny el PSC d’Arenys de Mar va fer pública una proposta de govern d’unitat per desencallar l’activitat municipal, sobretot en aquells temes transcendents que requereixen més consens. És una voluntat de treballar plegats per Arenys. Els ciutadans també hauríem d’oferir-nos als nostres governants per compartir els problemes i les reivindicacions locals, a les institucions que tenen competència sobre aspectes que ens afecten. És un deure que no podem defugir. Cal però que ens tinguin més confiança i no ens mirin només com a possibles votants del cicle quadrianual, sinó com a convilatans compromesos pel creixement i millora del nostre poble. Estem a punt. Només cal que ens hi vulguin i ens hi posem!