Però, què diu la JEC?

Lletrats i entesos en jurisprudència, en lleis i en tot allò que molts humans no acabem d’entendre, digueu-me què pot fer i no pot fer un govern d’un país, d’una nació, davant una convocatòria electoral o referèndum!

Pot demanar el vot per un partit polític?
Pot demanar un Si o un No en un referèndum?
Pot demanar que els electors vagin a votar????? No?????? Doncs què carai pot demanar?
La decisió de la Junta Electoral Central (JEC) de prohibir la campanya de la Generalitat demanant la participació al referèndum, és la cosa més estúpida que se’m podia acudir! En què es basa? No és la cosa més normal que es demani l’opinió de tota la població i se l’animi a exercir aquest dret constitucional? Doncs a què treu cap la prohibició de la JEC? A què juguen?
Ja us he dit al començament de l’escrit que jo no hi entenc de lleis però em regeixo pel sentit comú i, en aquest cas, crec que la decisió de la JEC no té cap sentit i molt menys sentit comú.
Ara serà el Suprem qui decidirà si la JEC té raó o bé la Generalitat està emparada per la legalitat (i repeteixo, pel sentit comú). Segons què decideixi el Suprem ens trobarem amb una desqualificació de la JEC o bé acabarà d’embolicar la troca.
ERC denuncia la campanya de membres del govern pel Si. El PP suposo que tampoc li fa cap gràcia. En aquest cas s’hauria de matisar i decidir si un conseller del govern, membre del PSC, fa campanya com a conseller o bé com a membre del PSC. Algú podria pensar que èticament el conseller no s’hauria de pronunciar ni a favor ni en contra. Altres dirien que com a militants del PSC, que opta pel Si, té tot el dret d’engrescar la gent a votar-hi favorablement. Discutible! Però posar en dubte la legalitat o no de demanar la participació crec que és una ofensa a la intel·ligència, i de rucs ja en tenim massa!

L’Estat de la Nació o bé l’estat de la nació?

Us confesso que avui no he dedicat ni cinc minuts al debat de l’Estat de la Nació (o l’estat de la Nació). Tot el que sé ho he llegit ara, amb titulars, per internet. He vist doncs que en Zapatero i en Rajoy se les han tingut: un fet normal que justifica el propi debat.
No hi he parat atenció perquè estic bastant cansat dels debats insultants. Ho explico. Entenc per debat insultant aquell on no s’escolta a l’altre i es busca la provocació de l’auditori, uns aplaudint i els altres xiulant. Aquell debat, si se’n pot dir debat, on l’oposició es dedica a justificar totes les calamitats per la manera d’actuar del govern de torn. Aquell debat que pretén convertir-nos en mesells i estúpids sense capacitat de reacció i crítica.
Però tampoc sé massa bé si es tractava de fer un debat sobre l’Estat de la nació espanyola o bé volien debatre sobre l’estat en què es troba la Nació (?). M’imagino que el debat d’avui, pels titulars que sortiran demà a la premsa, ha seguit el perfil de debat insultant que abans us explicava, i per això me l’he volgut estalviar. Però això no vol dir que no m’interessi conèixer què fa el govern que, m’agradi o no, decideix el meu present i futur. El problema és que la discussió que es genera és absurda sense possibilitat d’arribar enlloc. És un debat on s’assenyalen les misèries dels altres tot ensenyant les pròpies.
Ahir us parlava d’Epictet i del seu manual, avui, abans d’anar a dormir, us transcric un pensament que podríem tenir en compte:

“Concediu-me la serenitat per acceptar les coses que no puc canviar, el valor per canviar les que sí puc canviar i la saviesa per establir aquesta diferència”.

Epictet i l'estoïcisme

Avui ha estat el torn d’Epictet, a la darrera sessió de filosofia de l’AULA. Es tracta d’un filòsof grec seguidor de les tesis de l’estoïcisme tardà Va néixer en Hieràpolis, Frígia, cap a l’any 50 d.C. Era esclau de Epafrodit, de la casa de Neró, i va ser manumès per aquest. Una vegada llibert, va viure a Roma i va conèixer al filòsof Musoni Rufus, del qual va ser deixeble fins que Domicià va expulsar als filòsofs de la ciutat.
A la Sala Noble hi feia molta calor i no ajudava gens a seguir les paraules d’en Jordi Cucurull, però m’he comportat estoicament i no m’he queixat de res: observar fredament les coses, sense passió i sense adherir-s’hi ni amb amor ni amb odi sinó mantenint-se per sobre.
Ens ha llegit frases i pensaments del Manual d’Epictet i les ha comentat, sota l’esglai de més d’un alumne. Intentaré reproduir-les amb el perill que no ho faci correctament. En tot cas espero que en Jordi Cucurull, si llegeix l’escrit, faci les correccions oportunes:

“La mort és natural. Si es mor el teu fill és perquè es restitueix allò que se t’havia donat. Quan un mor, fa el mateix que tothom que ha nascut”.

“Hi ha coses que depenen de nosaltres i ens fan lliures. N’hi ha que no depenen de nosaltres i aquestes ens creen impotència, servitud i ens són estranyes”.

“No pretenguis que el que arribarà, ho faci tal com tu voldries que arribés sinó vulgues que arribi de la manera que arriba”.

“Si vols coses que depenen dels altres, seràs esclau dels altres. El que sí que has de pretendre és ser feliç”.

“Les coses que no depenen de nosaltres no són cap problema”.

“De la mateixa manera que un no instal·la la diana pels trets que falla, en el món no hi ha naturalesa del mal”.

“El principi bàsic és no mentir. Ens cal demostrar per què no hem de mentir, però d’aquesta manera no ens ocupem de no mentir”.

Immigració i integració

El proper divendres 2 de juny el Grup de Debat i Tertúlia d’Arenys de Mar ha programat una conferència sobre Immigració i Integració, a càrrec del Sr. Mohammed Chaib, diputat del Parlament de Catalunya, adscrit al grup Socialista-Ciutadans pel canvi.
La immigració és un tema d’actualitat des de fa bastant temps i tot el que fem i organitzem per parlar-ne és poc, atesa la importància del fenomen i la repercussió que té per a tothom.
Només aprenent a conviure en la diversitat, exigint justícia i respecte, la nostra societat podrà avançar. Hem de rebutjar la percepció i acostar-nos a la realitat. Si no ho aconseguim hi haurà alguna cosa que fallarà i la nostra comunitat en sortirà malparada.
En parlaré un altre dia, però us animo a reservar-vos la data del 2 de juny, a 2/4 de 10 del vespre, per assistir i participar a la conferència que tindrà lloc a la Biblioteca P. Pare Fidel Fita, al carrer Bonaire, 2 d’Arenys de Mar.

Un Ple força tranquil

Un Ple tranquil fins que s’ha arribat a les mocions. Amb l’absència del regidor Zenon Tomàs, els 8 primers punts de l’Ordre del dia s’han aprovat per unanimitat: El Reglament de funcionament de la comissió permanent de valoració de llocs de treball; la creació de l’òrgan complementari del defensor del ciutadà i l’aprovació del reglament regulador; el conveni de cessió d’ús del parc de Lourdes; el conveni per a la prestació del servei de prevenció i salvament a les platges; l’aprovació d’annexos al Pla d’emergències d’Arenys de mar; l’informe sobre l’avenç de pla parcial de delimitació del sector P-4a “Avinguda del Remei” (que era desfavorable); el conveni entre la Generalitat i l’Ajuntament per a la rehabilitació del barri de Sant Elm.

A les mocions, que tractaven temes no estrictament locals, hi hagut les primeres desavinences de la nit. Ha estat el moment més mogut i jo diria que menys transcendent. I també ha coincidit en el moment de més brillantor de les intervencions del portaveu d’ERC i ex alcalde Joaquim Ponsarnau.
La primera moció demanava la recuperació de la memòria històrica de la segona república. La presentava el PSC, i ERC hi hauria afegit un punt on es demanés per la recuperació de la República. El PP s’ha abstingut.
La segona moció l’han presentat conjuntament els grups municipals de CIU i PSC, i manifestaven el seu suport al text de l’Estatut finalment aprovat i que s’haurà de referendar el dia 18 de juny. El regidor no adscrit Lluís Blanchar s’ha abstingut perquè no trobava bé que l’Ajuntament es posicionés abans del referèndum. ICV, tot i que no trobava bé que l’Ajuntament adoptés posicions sobre el text de l’Estatut, hi ha votat favorablement.
Joaquim Ponsarnau, d’ERC, no tan sols ha justificat perquè no estava a favor de la moció sinó que ha citat acords d’anteriors plens municipals on les intervencions del PSC i d’ICV eren totalment contradictòries amb la posició d’aquest vespre. En primer lloc perquè el mateix Ajuntament en Ple havia aprovat el text de l’Estatut resultant del Parlament de Catalunya, i s’instava als partits a demanar el respecte al text consensuat per una gran majoria del Parlament català. La segona contradicció l’ha trobat en el posicionament socialista davant el referèndum per a la Constitució europea. En aquella ocasió varen defensar no manifestar-se ni a favor ni en contra abans del referèndum, cosa que avui no han mantingut.
La rèplica del PSC, a càrrec de l’ex alcalde Santi Fontbona ha estat del tipus “tierra tràgame”. Ha hagut de fer un gran esforç per no haver de reconèixer que no tenia arguments en contra, però tots ho hem notat. ERC i PP hi han votat en contra, PSC, ICV i CIU a favor, i el regidor no adscrit s’ha abstingut.
Després han vingut els precs (memòria documentada de la Festa de Sant Roc i estudi tècnic dels búnkers d’Arenys), i les preguntes (manca d’oferta de places de l’Escola Bressol; rates a la Platja Cassà i carrer dels capellans; moviment de terres al Bareu; denegació de la subvenció de la Generalitat per a l’esport). D’aquest darrer tema s’ha demanat com era possible que s’hagués rebutjat la sol·licitud de l’Ajuntament d’Arenys per error en la documentació presentada. (aquesta era la noticia que havia corregut per Internet). L’Alcalde, per absència del regidor d’Esports, ha explicat que en tot cas es tracta de discrepàncies interpretatives i que, en el moment que se’ls notifiqui la denegació, presentaran al·legacions.
Jo he marxat del Ple sense entendre com era possible que s’hagués publicat un llistat de sol·licituds acceptades i una altra de les denegades i que per enlloc sortís Arenys de Mar. No he entès que l’Ajuntament d’Arenys no hagi rebut cap notificació d’aquest rebuig. Aquí hi ha alguna cosa estranya. Quan es presenta malament la documentació, l’administració que rep la sol·licitud ho ha d’advertir al sol·licitant i aquest té uns dies per subsanar-ho. Si aquest no ha estat el procediment, m’agradaria que algú m’ho expliqués, ja que no té sentit haver de recorre una decisió quan ja s’ha finalitzat l’expedient.
Al sortir, unes mares que havien assistit al Ple em comentaven que havíem d’haver ensenyat una targeta dient: “Això, aquí no toca”. Veurem com solucionen les peticions d’escola bressol i quan comença a funcionar el defensor/a del ciutadà/ana. Quant al referèndum, que tothom voti allò que cregui més convenient!

Ramon Vinyes, alcaldable pel PSC

Ahir sortia la notícia de l’elecció de Ramon Vinyes com a cap de llista del PSC d’Arenys de Mar per a les eleccions de 2007. Tot i que no estic massa al corrent de què es cuina dins els partits polítics, no m’ha vingut de nou i al mateix temps me n’he alegrat. Potser sí que m’ha sorprès que ja es fes públic (encara falta un any) però era força evident.

En Ramon Vinyes té experiència a l’administració local, com a polític i també com a funcionari. Res el pot sorprendre massa. També és, al meu entendre, una persona dialogant i serena i sobretot el veig constructiu.
Probablement és amb el regidor que més he parlat i intercanviat opinions. Hem discrepat però ens hem entès i això ho trobo interessant. Sé que no tothom pensarà el mateix, però a mi m’agrada d’en Ramon que no li veig el carnet de militant entre les dents ni a la solapa de la jaqueta. Això no és massa freqüent entre els polítics. Sovint porten l’etiqueta a sobre i intenten penjar-ne una altra als demés, i això em molesta. En Ramon, que és evidentment socialista, no m’ho evidencia quan conversem.
És un pencaire. El conec dels primers anys de l’Escola de Música. És d’aquelles persones que te’n pots refiar. Diuen que si vols trobar qui t’ajudi has de buscar-lo entre els que menys temps lliure disposen. En Ramon és un d’ells.
A mi m’agradaria que formés un bon equip de professionals i pencaires, però encara m’agradaria més, i això no ho farà, que en cas de guanyar, s’oblidés de les sigles (no de les creences ni ideologies) i formés un govern de 17 membres. Tots per Arenys!
M’imagino que de mica en mica s’aniran coneixent els altres caps de llista i, si m’ho permeteu, n’escriuré la meva opinió, de la mateixa manera que avui ho he fet d’en Ramon.

Carretero sacseja ERC

He tingut un dia espès i farcit. Hem avançat en la formació del portal d’entitats, una eina que pot ser molt útil per a les entitats de Mataró, i a la tarda he assistit a la tercera sessió del taller de filosofia. El professor, en Jordi Cucurull, ens ha parlat d’Heràclit i no ha estat fàcil. Com sempre, després de la conferència o en aquest cas lliçó, la ment ha començat a donar voltes. És una bona teràpia.
Havent sopat he pogut llegir el diari i he vist que dins d’ERC hi ha moviments. Si us dic la veritat, no m’ha estranyat. L’exconseller de governació, i exalcalde de Puigcerdà, no podia estar quiet. Ja va mobilitzar les bases del partit per fer canviar l’opció de vot per al Referèndum, ara sembla voler sacsejar l’estructura del partit i posicionar-se millor.
No cal dir que tot és lícit i comprensible a no ser que es tracti només de col·locar-se bé. Carretero s’ha manifestat sempre molt més sobiranista que bona part dels membres de la direcció del partit. Ell sabrà si aquests moviments també beneficiaran ERC. Desconec la reacció de CIU, si n’hi ha hagut, però tot fa pensar que els ha d’anar bé: una ERC forta no els és favorable. Si hi ha moguda dins el partit republicà, hi ha moltes possibilitats que de cara les properes eleccions autonòmiques es debilitin, i estaran convençuts que els enfortirà en rebre una part dels seus vots.
Perquè... ERC no s’ha cregut mai el pacte del Tinell. Per ells va ser l’oportunitat d’accedir al govern, i millorar la seva posició. Un fet que no es va produir amb el pacte CIU-ERC d’ara fa ja unes quantes legislatures. Després d’haver estat expulsats del govern facilita la tasca de replantejar-se el futur. Un futur per Catalunya que conté moltes incògnites, la més immediata i efectiva: la correlació de forces després de les eleccions d’aquesta tardor. Revalidar el tripartit es veu complicat, però les altres opcions requeriran un intercanvi de vots important. Ja tindrem temps per analitzar-ho. De moment però, Carretero sacseja ERC.

El govern d’Arenys, cada vegada pitjor

Se’ns ha dit que Arenys de Mar ha quedat exclosa del concurs per obtenir una subvenció de la Generalitat per condicionament d’equipaments esportius, perquè no va reunir els requisits necessaris d’acord amb les bases. El regidor d’Esports diu que és cert però que es varen refiar del Secretari de l’Ajuntament, que va presentar un document alternatiu. Si mancava documentació a la sol·licitud de subvenció, l'Ajuntament tenia el dret a comptar amb 10 dies per solucionar-ho i presentar-ho correctament. Desconec la interpretació de la Secretaria General de l’Esport ni si s’ha presentat cap recurs (opció lògica si la secretaria municipal considera que el document alternatiu era suficient).

No s'hi val tant mediocritat! No s'hi val donar la culpa al Secretari, en tot cas s'ha d'exigir responsabilitats a qui correspongui. No posaré en dubte la professionalitat i bon saber del senyor Secretari de l'Ajuntament, encara que diré una vegada més que hi ha hagut aclariments i informes de secretaria que són només interpretacions personals i no necessàriament les millors o les encertades (en la tramesa d’informació d’interès personalitzada als arenyencs, en l’assistència o no del regidor no adscrit a les comissions municipals, en la categoria del lloc de treball del cap de recursos humans...).
Durant aquesta legislatura, l’alcalde Rubirola ha afirmat que els diferents criteris interpretatius d’Interventor i Secretari ajornaven decisions i bloquejaven el treball de l’equip de govern. No n’hi ha prou en queixar-se a la premsa. Cal actuar! La ineptitud de molts regidors i regidores de l'actual equip de govern s'ha posat de manifest en més d'una ocasió, i la del regidor d'Esports i Joventut, també.
M'agradaria que tot això sortís als Plens Municipals, a part del canvi de les etiquetes identificatives dels fanals de la Riera. Sempre he dit que el nostre Ajuntament rep molt pocs diners de les institucions supramunicipals i si hi afegim la incapacitat de presentar sol·licituds, ho tindrem magra!
Desconec si el senyor Secretari va assistir a la Junta del Patronat d'Esports, però em consta, com ja ha passat sovint en aquesta legislatura, que els membres del patronat s'assabenten de les decisions que els correspon conèixer, després de ser efectives (això ha passat en casos de modificació del pressupost que, tot i que és el Ple Municipal qui ho aprova finalment, és a la Junta del Patronat on es pren l'acord).
Tot plegat una manca de professionalitat en l'exercici de la competència municipal, que m'agradaria que cadascú assumís la part de responsabilitat que li correspon: l'equip de govern, per començar a fer-ho bé, i l'oposició, per donar a conèixer el mal funcionament i exigir que es rectifiqui. Els arenyencs i arenyenques ens mereixem un govern millor i necessitem qui ens defensi davant de tanta incompetència.
Algú comentava a la xarxa d'arenyautes que la creació de la figura del defensor del ciutadà a Arenys era innecessària. Penso que potser un municipi de catorze mil habitants no el necessitaria (hi ha municipis més petits que el tenen, com és el cas d'Argentona), però la manera de funcionar del nostre govern municipal sí que el fa imprescindible: perquè ens contestin les instàncies; perquè hi hagi el servei d'atenció ciutadana i registre municipal per les tardes; perquè no quedin en un no res les nostres exigències i peticions de millor servei...
Considero que l'oposició municipal, cadascú segons el seu criteri i ideologia, té molta feina per fer durant aquest any que ens queda de legislatura. L'equip de govern també està a temps de rectificar i baixar del castell on s'ha enrocat i tancat a banda. Molta gent passa de la política també pel mal exemple de molts polítics. Qui accedeix a presentar-se a governar un municipi ha d'estar convençut que ofereix una mínima garantia de bon fer i no només ganes de figurar. Crec que no tots s'ho varen plantejar abans de dir si.

Canvi en l’estratègia electoral

La decisió d’avançar les eleccions autonòmiques haurà modificat l’estratègia electoralista dels partits polítics, sobretot pel fet que els preparatius de les municipals passen a segon pla, i això voldrà dir que la precampanya que es preveia podria començar després de l’estiu, s’endarrerirà fins a l’endemà de l’escrutini de les autonòmiques.

Se’m fa difícil assegurar si això serà positiu o no, ja que d’alguna manera estem sempre en precampanya. És cert que a moltes ciutats els partits polítics ja havien avançat el nom dels seus alcaldables considerant que després del referèndum de l’Estatut seria la primera convocatòria electoral. També és cert que els efectes seran diferents entre municipis, en funció del nivell d’estabilitat governamental que tinguin.
Arenys de Mar haurà de fer un parèntesi a la dinàmica actual que es caracteritza per un govern pràcticament en somort, sense projecte de futur, amb una incertesa constant i una incapacitat manifesta de governar des que va perdre la majoria absoluta. S’ha pogut comprovar que el projecte CIU+PP només s’aguantava perquè ostentava la majoria, no pas per la vàlua dels seus regidors i regidores, que han estat incapaços de liderar un projecte de govern, que en campanya electoral podia enganyar al més escèptic.
Les males maneres del govern s’han vist acompanyades per una manca de sensibilitat i una facilitat extrema per enemistar-se de col·lectius de joves i ciutadans. Ho deia fa uns dies, s’han fet forts en el govern per defensar-se de la discrepància com si es tractés d’atacs personals. No han acceptat la crítica i han estat incapaços de presentar un programa de govern clar i transparent. Tota la seva gestió ha estat improvisada i sense cap visió de futur a mig i llarg termini. L’oposició, que ho podria utilitzar a favor seu, haurà de preparar la seva participació a les autonòmiques, deixant una mica de banda la realitat municipal.
Veurem una campanya electoral on els dos partits que estan governant en coalició (CIU+PP) i sense fissures, començaran a tirar-se els plats pel cap per justificar la diferent manera d’entendre la sobirania catalana, encara que els regidors de CIU d’Arenys de Mar no es sumessin amb l’oposició en la crítica al PP per la seva campanya difamatòria i falsa contra Catalunya.
Els arenyencs podem arribar a entendre estratègiques partidistes que es podrien considerar contradictòries, però el que no podem acceptar és la incapacitat per governar, la manca d’idees, d’il·lusió i de programa.
L’alternativa als partits polítics d’Arenys passava per la creació d’un grup d’independents, animats per ICV, amb la intenció de presentar i aplicar una altra manera de fer política. No sé si l’avançament de les eleccions autonòmiques frenarà el projecte o l’aturarà definitivament, però considero que Arenys necessita gent nova i jovent compromès políticament, per evitar que l’estancament social i cultural de la nostra vila es perpetuï.

Que no em demanin el vot!

A les portes del referèndum per l’Estatut, confio que l’equip de govern d’Arenys de Mar no em demanarà res, que no em demanarà que vagi a votar, que no em recordarà que puc exercir el meu dret. No té cap dret moral a demanar-me que m’expressi d’una o altra manera, i la resta del temps m’ignori, i no m’escolti ni em respongui. Aquesta no és la manera de governar ni de donar exemple. Com puc pensar que l’interessa realment el que jo penso si després fa que no em coneix? Per què vol que jo voti si després farà el que voldrà sense explicacions ni transparència?...
Aquest podria ser el pensament de molts arenyencs i per extensió de molts ciutadans del món anomenat demòcrata. Per què l’evidència és clara i es repeteix any rere any, elecció rere elecció. La classe política, formada per ciutadans i ciutadanes com nosaltres, espera ser elegit per després decidir sobre totes les coses. Ens demana l’opinió perquè algú va escriure que això era democràcia i això és el que s’estila a Occident.
Som uns quants que volem una altra manera de fer política. Encara som pocs i no estem en condicions de poder exigir-ho, però només és qüestió de temps i convenciment. Quan una majoria s’adoni que els escollits són els nostres representants elegits per servir la comunitat, i sigui capaç d’exigir el seu compliment, començarem a caminar cap a una altra manera de governar, de fer política. Serà el moment de dir que ens dirigim cap a una democràcia participativa. Només cal que ens ho creiem. Res tan fàcil!

Champions versus Estatut

Avui tothom parla del Barça. És la final de la Champions i una vegada més el Barça intentarà tornar amb la copa que només ha aconseguit una vegada en tota la seva història, ara fa catorze anys.

La Champions ha pres el relleu de l’Estatut, però serà per pocs dies, i encara menys si el Barça no aconsegueix l’objectiu. En aquest relleu hem pogut observar un canvi dràstic en l’actitud de la majoria de catalans. És curiós com gran part de les proclames a favor de l’equip van acompanyades d’un “Visca Catalunya”, com si tothom ho tingués assumit. Aquesta actitud no té la mateixa rèplica quan es tracta de defensar la nostra constitució, la que ens ha de permetre un més gran finançament i en conseqüència una més gran autonomia en la presa de decisions.
Els mitjans de comunicació i les tertúlies dels bars s’han dedicat a fer comparatives i la majoria de vegades ha triomfat la Champions per sobre de l’Estatut. Algú en podria fer una lectura científica. Jo la faré “d’estar per casa”.
Cada vegada queda més clar que la ciutadania necessita distreure’s i passar-s’ho bé. Això es nota quan programes espectacles teatrals: la majoria de la gent busca obres on hi pugui riure, sense demanar massa contingut. També queda plasmat en els resultats de l’audiència televisiva: els programes de premsa del cor, que es basen en la xafarderia i en riure’s dels altres, són els capdavanters, i també el futbol.
L’Estatut no ha aixecat passions. Probablement no calia esperar-ho i devem tenir massa present l’experiència de l’aprovació de l’Estatut de Sau. Les circumstàncies eren diferents i la situació catalana i la reivindicació de més sobirania es vivia de manera apassionada. Ara es tractava de fer un salt important i així ens ho varen vendre. Al final ningú té massa clar si s’ha fet el salt o algú ens ha fet el salt.
Per a molts l’elaboració de l’Estatut ha estat esgotadora, no pas per haver-hi participat activament sinó per tot el que l’ha envoltat, i ara, quan l’hem de referendar, ja no ens queda massa marxa. Però n’ha quedat per anar a París, o per animar i esperonar tota l’afició barcelonista i, per extensió, a molts catalans que encara veuen en el Barça un símbol de nació i sobirania al marge de l’Estat.
Fins aquest moment la Champions ha guanyat la partida a l’Estatut. D’aquí a un parell o tres d’hores tindrem un vencedor. En funció del resultat, l’Estatut continuarà uns dies més en segon terme o agafarà el relleu. Mentrestant els polítics fan una pausa per tornar-hi amb més força, la força necessària per acabar de convèncer-nos de la bondat o precarietat del text del nou Estatut.

Sobre la filosofia antiga: converses

Aquest dilluns va tenir lloc la segona sessió del taller de filosofia que organitza l’Aula d’Extensió Universitària d’Arenys, que corre a càrrec del doctor en filosofia, Jordi Cucurull.

Em vaig perdre la primera sessió però no em va impedir poder seguir les explicacions sobre les consideracions a l’entorn del Gilgames. Tot i haver pres apunts de la conferència voldria centrar-me a les meves impressions sobre la mateixa i del públic assistent. Una vegada més haig de dir que em meravella l’activitat de l’Aula i la seva capacitat de convocatòria amb actes que no són pas de divulgació general sinó que requereixen un esforç o una vocació dignes d’elogi.
Es varen fer afirmacions interessants i es trencaven tòpics i malentesos. Normalment acostumem a desfer-nos dels més fàcils però ens resistim a deslliurar-nos d’aquells que utilitzem per justificar la nostra manera de ser i que ens serveixen de crosses per caminar.
M’hi vaig trobar bé, sobretot a partir de l’intercanvi d’opinions i les explicacions oportunes d’en Jordi Cucurull. Va resultar impactant l’afirmació: “el món científic es mou únicament per convenció”. No tothom semblava estar-hi d’acord, però els raonaments del conferenciant eren evidents i, si més no, aconseguien introduir el dubte.
Queden dues sessions més i ens ha promès que seran tan o més interessants. Aquestes sessions són per mi una mica de teràpia, ja que m’ajuden a parar i pensar, per després optar i actuar.

Un govern enrocat

Ahir jugava a escacs amb el meu fill i us haig de confessar que només sé els moviments que pot fer cada figura però desconec estratègies, arrencades de joc o jugades estudiades. Jo vaig tirant procurant endevinar la reacció als meus moviments per part de l’adversari.

En un moment del joc el meu fill em va preguntar per què no m’havia “enrocat” (?) i jo li vaig haver de confessar que no sabia de què em parlava. El verb però sí que el coneixia encara que l’aplicava a realitats molt diferents.
El govern municipal d’Arenys de Mar viu “enrocat” de tal manera que tenen calculats tots els moviments i ningú deixa a l’estacada als altres. És una mostra de fidelitat a la pinya com tan bé acostumava a fer la dreta espanyola a les Corts de Madrid.
Tenim un govern municipal totalment opac, que no ens deixa veure cap dels seus moviments. Estan emparats per la llei i no ensenyen res que no s’hi vegin obligats a fer-ho. L’oposició tampoc no ens ho posa fàcil, encara que cal suposar que tampoc els és fàcil accedir als documents públics. Em deien l’altre dia que ja tenien ordinador al seu despatx. Vaig suposar que era el fruit d’una demanda de tres anys.
Aquest cap de setmana m’adreçava al regidor d’Esports per la seva absència al camp municipal de futbol per felicitar els jugadors i entrenadors de l’equip Benjamí A. El divendres de la setmana abans tampoc va assistir a una taula rodona formada per joves (cal recordar que també és regidor de Joventut). Però no és l’únic regidor que no assisteix a actes organitzats a Arenys i que corresponen al seu àmbit de responsabilitat. Per Sant Jordi l’Escola de Música va interpretar una cantata, a més de les intervencions de grups de cambra i la banda. No hi vaig saber veure a la regidora d’Ensenyament, encara que no ho puc afirmar del tot perquè érem una bona colla i em podia haver passat per alt, però no em vindria de nou.
Tenim un equip de govern esporuguit que només es mou dins els ambients que li són favorables, com si en els altres la seva vida corregués perill. Només es deixen veure als Plens i cal suposar que hi assisteixen per obligació. El greu problema és que això durarà un any, ja que no hi ha possibilitat d’eleccions anticipades.
Arenys de Mar ha perdut el lideratge i està subsistint amb més pena que glòria. Convindria que la ciutadania, a partir de les entitats socials, culturals i esportives, ens plantegéssim arremangar-nos i doblar l’esforç per compensar aquesta desídia i estancament dels nostres polítics municipals.

Carta oberta al regidor d'Esports

Benvolgut regidor,

Aquest matí, com molt bé havíeu de saber, l’equip Benjamí A del C.F. Arenys de Mar jugava el primer partit a casa després de proclamar-se campió de lliga i obtenir el pas a la categoria Preferent, un fet que no s’havia donat mai fins ara.

Els jugadors volien celebrar-ho amb una victòria sobre un equip, el Sant Pol, que ha fet una gran temporada i és, de llarg, el màxim golejador de la lliga. Ho han aconseguit. Els pares també volíem celebrar-ho i els hem preparat una traca i una samarreta amb el text: “Campions 05-06 Benjamí A 1a. Divisió C. F. Arenys de Mar”, i el nom de cadascun dels jugadors al darrera.

Els pares estem contents perquè han guanyat, però també perquè ha estat un temporada amb una molt bona relació entre els companys i també amb els entrenadors. Els nostres fills han après a jugar a futbol però també a fer pinya, a fer-se amics. Això és per nosaltres molt més important que guanyar títols. Enguany però hem obtingut les dues coses.

Avui, i ho dic a títol personal, he trobat a faltar la vostra presència. Considero que la responsabilitat política també porta implícita la sensibilitat cap a la ciutadania. Els nostres fills ni s’ho plantejat perquè desconeixen que hi hagi un regidor d’esports. A ells això no els preocupa. Potser molts pares tampoc hi ha parat atenció, perquè el que ens interessa és gaudir de l’esport i compartit moments agradables. Tot i així crec que ser regidor d’un Ajuntament comporta certs compromisos socials, no pas per sortir a la foto, sinó per donar suport i felicitar la tasca d’uns nois que juguen i a uns altres que entrenen, i a la junta del club que dedica el seu temps lliure a formar els nostres fills.

Encara us queda alguna oportunitat, ja que la lliga no s’ha acabat i el diumenge 28 de maig juguem el darrer partit. No sóc jo qui ha de marcar la vostra agenda, però crec que és important no centrar-se només en allò que a un li agrada i satisfà.

Sou regidor d’Esports i també de Joventut. Dues regidories que tracta especialment les persones i si es vol fer bé no se’ls pot donar l’esquena. Vull pensar que avui no us era possible i que fareu l’impossible per trobar l’oportunitat perduda.

Gràcies

Arenys de Mar, 14 de maig de 2006

Los Edukadores

Viu lliure i rebel amb intel·ligència

Arenys Solidari ha iniciat el cicle de cinema solidari d’enguany amb una pel·lícula on els protagonistes, els joves, es rebel·len contra una societat injusta on un 10% de la població mundial viu en l’abundància mentre que el 90% restant és pobre i passa fam.
El director de la pel·lícula, Hans Weingartner, ens ho il·lustra amb un joves que es dediquen a entrar a les grans mansions i les capgiren, sense endur-se res, i els deixen un missatge alarmant. “els vostres dies d’abundància estan acabats”. L’acció es complica amb un segrest, a partir del qual sorgeix una reflexió sobre la situació del món i també dels canvis personals a mesura que et vas fent gran.
Érem una bona colla d’arenyencs que vàrem seguir la pel·lícula amb atenció. Després va sorgir de manera espontània la discussió i l’intercanvi d’opinions. Uns pocs ens vàrem trobar al restaurant el turó, per acabar la jornada.
Jornades com aquestes són les que t’ajuden a trobar sentit a la vida. A no passar-la sense adonar-te’n. A no arribar a massa gran sense haver fet coses que t’hagin omplert i que hagin justificat la teva existència. I no són necessàriament transcendents. Sovint són petites anècdotes però amb un valor afegit important.
Vàrem parlar de política, també. De política nacional però també local. No n’estàvem contents. Consideràvem que es perdien massa oportunitats i s’avançava poc. A mesura que anàvem parlant em preguntava més i més si no calia implicar-se més en la vida pública. Això es fa des de la política però també des de la societat, les entitats, les tertúlies...
Em va agradar haver assistit a la projecció de la pel·lícula. No us diré com acaba perquè us animo a veure-la un dia (en Rafa potser us podrà dir on la podeu trobar). Però sí que us diré que el final també va ser motiu de discussió. Hi va haver qui li va agradar i a qui li va emprenyar.
Un agraïment a Arenys Solidari.

Necessitem un govern de debò!

La darrera crisi de govern ha estat la notícia de la setmana, de l’any... però una constant des de 2003. Un govern que surt d’una crisi per caure en una altra. Ho deia ahir: aquest govern ha desencallat temes que portaven molts anys adormits i n’ha resolt d’altres que ni s’havien plantejat. Catalunya, al meu entendre, necessitava un canvi de govern per fer fora vells prejudicis, rutines i vicis adquirits. Es produïa un canvi de govern i era l’ocasió per aconseguir un canvi en la manera de governar, i amb aquesta il·lusió molta gent va dipositar la seva confiança, amb més o menys convenciment.
Hi ha hagut canvis, és cert, però gens ni mica de transparència ni de voluntat per avançar en la complicitat ciutadana. Només hem pogut observar els errors, els “numerets”, les demostracions d’immaduresa política i les sortides de to, d’uns polítics que varen prometre servir el país.
Ens han cansat, fastiguejat i decepcionat fins a l’extrem de fer-nos perdre la innocència i caure en el parany de generalitzar i posar tots els polítics en el mateix sac de la inoperància, la manca d’ètica i de responsabilitat.
No tothom tenia por del tripartit. Força gent confiava en aconseguir l’enyorat canvi en la manera de fer política. Ara costarà molt més creure les seves promeses i confiar en la seva capacitat per aconseguir-ho. No es tracta de tirar-ho tot a rodar perquè ja he dit mil vegades que s’han fet coses interessants, però fins i tot no han tingut la intel·ligència de saber vendre el producte. Només han transcendit les ficades de peu, les grolleries i les lluites entre partits, per uns interessos que han ofegat l’esperit de servei al país que calia esperar d’ells.

I ara què?

Aquesta és la gran pregunta i també la gran incògnita! Ens diuen que hem d’anar a votar l’Estatut però, al marge del seu significat i repercussió econòmica i política, a qui il·lusiona? Creieu que la decisió del president de fer fora ERC és la millor manera per motivar-nos a referendar l’Estatut? I una vegada aprovat, qui l’haurà de gestionar? A qui haurem d’anar a votar? S’ho faran entre defensors del Si i defensors del No?
Aquests dies hi ha dues “porres” en joc: la final de la Champions i la composició del nou govern. Ens ho agafem com un joc quan posem en perill el creixement i futur del nostre país. Ja n’aconseguirem de coses amb un nou Estatut si no som capaços de liderar un projecte de govern!
La imatge és desastrosa i, com molt bé sabeu, val més que mil paraules. Catalunya ha tingut una plantilla de grans polítics, amb carisma i capacitat per governar. Ara estem jugant amb els reserves i és per això que estem a punt de perdre la categoria. Si no realitzem un canvi generacional i no fitxem nous protagonistes, la temporada vinent jugarem a segona.

Maragall trenca amb ERC

Ho escrivia abans d’ahir en aquest bloc, i es tractava d’una informació força evident. Avui s’ha confirmat el trencament entre PSC i ERC a nivell de Catalunya, amb el cessament de tots els consellers d’ERC al govern català, i l’anunci de la convocatòria d’eleccions al Parlament de Catalunya abans d’acabar l’any.
La notícia la llegireu a tot arreu i amb aportacions interessants de gent ben informada. Tot i així no vull desaprofitar l’ocasió per exposar la meva opinió, com a ciutadà independent, però amb ideologia política.
Deia en l’escrit esmentat que no necessàriament un tripartit ha de funcionar malament. El problema en tot cas és com es gestiona i de quina manera hi participen els diferents partits i membres. Sóc de les persones que creuen que en aquests dos anys s’ha treballat i s’han aprovat lleis i posat en marxa projectes interessants. El problema que he observat, des del primer dia, és que no hi ha hagut un lideratge clar i s’han prioritzat els interessos de partit a l’eficàcia de govern. Han sobresortit les anècdotes i picabaralles, amb l’ajuda dels mitjans de comunicació, i ha quedat en segon o tercer terme el treball que cada conselleria hagi pogut fer durant aquesta legislatura.
Es va anunciar un govern d’esquerra i progressista després de 23 anys de govern nacionalista. Un govern que havia d’incidir més en la realitat social. Crec que s’han fet passos per universalitzar l’assistència social; s’ha invertit en la millora urbanística i social d’uns barris que arrossegaven un dèficit d’infrastructura i cohesió social importants; s’ha avançat en educació, en sanitat... i més que en podríem trobar. També hi ha hagut errors i frenades a projectes que semblava que podien endegar-se. Però el pitjor de tot ha estat la imatge que aquest govern ha donat a casa i a fora. Un govern que ha perdut tota credibilitat i que ha acabat com molts es temien i molts altres desitjaven.
A partir d’aquí els analistes polítics ens comentaran la possible sortida de tot aquest galimaties i les hipòtesis sobre resultats electorals i de formació del nou govern. Podrem llegir-ho i valorar les seves aportacions. També opinaran sobre la idoneïtat o no de la decisió del president Maragall de fer fora ERC. La meva opinió és que es tracta d’un error; que es podien avançar les eleccions autonòmiques sense necessitat de trencar amb ERC al marge de la discrepància sobre l’Estatut.
A l’amic Marc Soler li dono tota la raó quan afirma que és un error la generalització, ja que no tots els polítics són iguals. Una altra cosa és però com podem animar a la ciutadania a sortir de casa per anar a votar. Com els podem animar perquè participin de la vida pública. Jo votaré! Jo exigiré poder participar! Però entendré molt bé que molta altra gent no pensi el mateix. Procuraré convèncer-los que hi ha una altra manera de fer política i que nosaltres podem aconseguir, amb el testimoni i el treball. Però em serà difícil i continuaré confiant amb l’amic Marc i amb altres ciutadans i ciutadanes perquè tot això sigui possible.

Eleccions anticipades

Tot fa suposar que aviat coneixerem la notícia que no caldrà esperar un any per elegir un nou govern per Catalunya. No sé si la posició d’ERC vers el referèndum de l’Estatut ha estat la gota que faltava per fer vessar el got, però el cas és que aparentment el govern del tripartit sembla haver entrat en un atzucac.

Hi ha opinions de tothom i per a tothom. Alguns ja varen ser crítics des del moment que es va decidir un pacte a tres. La veritat és que la nostra cultura sembla no estar prou avesada al pacte i encara necessita massa el toc de “pitu” per fer-nos funcionar. Jo no penso el mateix. Sóc partidari del pacte i enemic de les majories absolutes. En tot cas, i com ja ha estat funcionant a la mateix Generalitat i en alguns municipis, abans de l’absolutisme prefereixo el govern en minoria, però aquest s’ha de saber exercir.
Crec doncs que el pacte del tripartit no havia d’acabar malament necessàriament. En tot cas els jugadors no han plantejat bé les jugades i han arribat a un K.O. tècnic. Hi haurà qui culparà l’afany de protagonisme d’alguns, o bé la immaduresa política d’uns altres. És comprovable que les sigles partidistes han jugat un paper massa dominant, perjudicant la governabilitat del tripartit. Cadascú hauria de ser capaç de valorar quina ha estat la seva actuació i la repercussió que aquesta ha tingut en el probable desenllaç del govern actual. Probablement pocs seran els que acceptaran la seva part de culpa, i l’esforç el centraran a exigir responsabilitats als altres i vendre-ho de la millor manera per obtenir un rèdit electoral.
La llei permet les eleccions electorals anticipades a comunitats autònomes i a l’estat, però això no és possible quan es tracta de governs municipals. Ja heu vist les dificultats per resoldre la caòtica situació de l’Ajuntament de Marbella. Tot plegat és una llàstima perquè, sense necessitat d’arribar als extrems de Marbella, ni molt menys!, hi ha ajuntaments que els aniria molt bé unes eleccions anticipades. Són ajuntaments que sobreviuen sense il·lusió i amb poca gestió municipal. Ajuntaments com el d’Arenys, que haurà estat més de la meitat de la legislatura, actuant en somort. Sense endegar cap projecte innovador sinó, més aviat, tapant forats i apagant focs que hauran col·laborat a encendre.
Crec que som molts arenyencs que agrairíem que es tanqués aquesta legislatura i en comencés una de nova, amb persones il·lusionades i amb ganes de fer feina. També en som uns quants que no tenim tan clar que el govern que ens pugui venir d’aquí a un any sigui prou engrescador per treure’ns d’aquest ensopiment que fa bastants anys que estem patint.
Arenys ha perdut pes social, cultural i econòmic, si ho comparem amb poblacions veïnes, i encara que això no hagi estat només culpa dels nostres governants, sí que hi han tingut una bona part de responsabilitat. Que cadascú es contesti en què hem avançat en benestar social, en cultura, en promoció econòmica, en medi ambient, en participació ciutadana... Què es farà amb l’Hospital? i amb el Centre de Dia? On és el Pla Cultural? Què passa amb el Mercat Municipal?...
En el darrer Ple Municipal es definia el projecte de l’aparcament subterrani del Xifré com una de les grans obres d’Arenys de Mar, junt amb el Port i el cobriment de la Riera. Estic d’acord que un bon funcionament d’aquest aparcament pot resultar molt beneficiós per Arenys, però ha d’anar acompanyat d’altres accions, i el que s’ha fet fins ara ha estat redactar un plec de clàusules tècniques i administratives i adjudicar el projecte a la millor proposta. No ens enganyem!
Continuo pensant que es poden fer moltes altres coses, a més de posar a l’hora l’encesa de la il·luminació pública; de canviar els identificadors dels fanals; i de substituir les plaques franquistes dels habitatges de protecció social.

Campanya per reduir els residus

Ens queixem sovint que l’administració pública és poc àgil i gens transparent. En tenim exemples que ho corroboren, penso en aquests moments, referit a Arenys, en l’estudi sobre la realitat cultural, el pla d’equipaments, el procés participatiu del Xifré, l’auditoria mediambiental... iniciatives totes elles de les quals se n’ha parlat mil vegades però que no hi ha manera que s’acabin portant a terme, ja sigui perquè han quedat en un calaix o bé perquè es triga molt més del que semblaria necessari. Malgrat això tampoc nosaltres corresponem sempre amb la diligència que caldria a iniciatives polítiques. Ara però, tindrem ocasió de demostrar que ens impliquem quan se’ns demana.

El mes passat la regidoria de Medi Ambient va iniciar una campanya per conscienciar la ciutadania de la necessitat de reduir el volum d’escombraries. Segons les dades que sortien al web municipal, cada arenyenc produeix 1,75 quilos de brossa per dia. D’entrada adverteixo que no sóc una persona gaire entesa en el tema i a la nostra vila hi ha persones molt més autoritzades per parlar-ne. Tot i així em considero sensible i preocupat per la poca disposició a separar les deixalles i per la política poc assenyada en termes de producció d’embalatges i productes difícilment reciclables, i és per això que estic interessat en iniciatives com aquesta.
Des de la mateixa regidoria se’ns demana implicació i això penso que és vital. No es pot dur a terme amb èxit una campanya com aquesta si nosaltres no ens prestem a col·laborar-hi. Es tracta d’un canvi d’hàbits i comprovarem que és molt difícil d’assolir per iniciativa pròpia. Normalment els hàbits ens els canvien sense que en tinguem consciència.
És cert que els comerços i els industrials poden influir enormement en la reducció de residus en origen però nosaltres, amb la capacitat d’escollir els productes que comprem, podem forçar a canviar la manera d’oferir els productes. Al web municipal posen l’exemple d’anar al mercat amb cistell, també podríem pensar en la bossa del pa, o les ampolles de vidre...
Si fem una passejada per Arenys veurem els contenidors plens de brossa. M’imagino que el plàstic i el cartró superen el vidre, però el més trist de tot és que si ens fixem en les bosses de deixalla observarem que encara n’hi ha massa que s’omplen d’ampolles de plàstic o papers de diari, i ja no parlo de llaunes o petites ampolles de vidre. Al meu entendre, a Arenys es recicla poc. M’he fixat en parelles joves quan treuen la brossa i he comprovat que no han fet cap esforç per separar-la. M’imagino que a casa seva tot va a parar al mateix lloc i difícilment tinguin cura de recollir l’oli de les paelles. És per això que és tan necessària una campanya de conscienciació i nosaltres no podem ignorar-la. Hem d’aprendre a reciclar però primer de tot aniria bé que reduíssim el que acabaran essent residus.
Segons explica el programa de la campanya, hi haurà enquestes per conèixer els hàbits de compra de la ciutadania; se’n parlarà als comerços a qui es demanarà que s’adhereixin a la campanya; es faran xerrades i tallers a les escoles i també a la vila, perquè hi puguem participar tots; ens ho explicaran amb pèls i senyals perquè no tinguem cap dubte... un bon resultat i compromís per part nostre serà bàsic per afrontar la segona fase, amb la recollida selectiva de la brossa.
Entenc l’escepticisme que sovint impera en l’actitud ciutadana potser perquè tradicionalment se’ns ha governat sense donar massa explicacions. Això també ens ha servit a l’hora de justificar la nostra desídia més per mandra que per ignorància. És molt més fàcil actuar de manera inconscient, anant a comprar amb les mans buides i llençant tot allò que ens fa nosa. No parem atenció a pensar on va a parar tot allò que deixem a la bossa. Un cop ha sortit de la porta de casa ja no és cosa nostra!
En aquests moments l’equip de govern local ens demana col·laboració per aconseguir uns resultats que són beneficiosos per a tothom. No els podem defraudar.

Article publicat a la revista l'Ametlla d'Arenys, aquest mes de maig

CAMPIONS!

L’equip Benjamí A del Club de Futbol Arenys de Mar s’ha proclamat campió de primera divisió d’aquesta temporada 2005-06.

Aquest dissabte va guanyar el seu 24è partit, dels 27 jugats i ha assolit una diferència de punts respecte al segon classificat que, a tres jornades per acabar la lliga, s’ha proclamat matemàticament campió de la seva categoria. Han estat 24 victòries, una derrota per la mínima i dos empats.
Per primera vegada a la història del Club de Futbol Arenys de Mar, la temporada vinent el Benjamí A jugarà a Preferent. La majoria dels jugadors no ho podran experimentar perquè passen a la categoria d’alevins, però és un orgull haver-ho fet possible per al Club a qui li deuen l’aprenentatge i suport.
Un agraïment als seus entrenadors, en Jordi Perosanz i en Carles Torrent; també al secretari de l’entitat, en Julián Perosanz, que en tot moment ha fet costat a l’equip; al president de l’entitat en Josep M. Grau; al coordinador i a tota la junta de l’equip, i especialment als joves jugadors a qui cal felicitar per la bona campanya que han realitzat i també per una cosa encara més important: per la bona relació i amistat que han conreat durant tota la temporada. Són amics i això és el valor més preuat.

Què en pensen els joves?

Aquest divendres 5 de maig vàrem tenir l’oportunitat de conèixer de la mà de sis joves arenyencs, que pensen de la família, de l’habitatge, de la precarietat laboral, del lleure, la cultura i les festes populars, de la igualtat entre home i dona i del compromís polític i social.
La periodista Isabel Artero va moderar un debat que va tenir com a protagonistes a la Lorena Estrada, la Sònia Casado, l’Irma Pigrau, l’Arnau Cucurull, en Raül Drechsel i en Francesc Garcia, sis joves amb trets comuns però amb aficions diferents i plantejaments diversos.
Resulta difícil resumir en poques paraules més de dues hores de debat sobre temes tan interessants. Tot i així intentaré reflectir la idea que, sobre cada tema tractat, es va posar de manifest.
Família
Tots eren conscients del canvi de l’estructura familiar i coincidien a manifestar que ara es busca més a fora, respostes que abans potser es trobaven dins la pròpia família. També varen dir que consideraven que els pares havien delegat massa alegrament l’educació dels seus fills a l’escola, i calia que ajudessin més als mestres per treballar plegats. Els joves, segons varen expressar, volen la independència dels pares, encara que són conscients que els necessiten.
Habitatge
Tots varen coincidir en les dificultats actuals d’aconseguir un habitatge. Els preus de compra són exageradament cars i els de lloguer també. Creien que fan falta més habitatges de protecció social per als joves, ja que l’oferta està molt per sota de la demanda. Quant als pisos de lloguer es va dir que hi havia molt pisos buits però els seus propietaris no els volien llogar per por als desperfectes que els poguessin ocasionar els joves. Es va parlar de l’ajut que dóna l’administració per fomentar el lloguer de pisos a joves, tot establint una assegurança per tranquil·litat dels propietaris.
A la pregunta de la Isabel sobre el seu interès per temes d’Urbanisme i Pla General, la resposta va ser diferent però en tot cas es va recalcar que l’Administració tampoc ha sabut fer participar d’aquest interès a la ciutadania. La Lorena, que té un perfil de persona implicada en la política activa, va fer notar que si els joves i la ciutadania en general no s’interessava per aquests temes tampoc podien donar tota la culpa als polítics.
Des del públic es va voler provocar als joves tot afirmant que la imatge que han donat els joves francesos ha estat de posar entre les cordes al govern francès, mentre que a Catalunya i a Espanya, la imatge ha estat la del “botellon”. La resposta va ser que és molt fàcil posar etiquetes i que potser aquesta era la imatge que s’havia volgut donar dels joves catalans i espanyols.
La provocació del públic va continuar al demanar per què els joves no reivindicaven la Caserna de la Guàrdia Civil per habitatges de protecció social. Des del mateix públic es va recordar que per aquest 14 de maig hi ha programada una manifestació per l’habitatge.
El regidor socialista Ramon Vinyes, present a la sala, va recordar que la llei preveu un percentatge per habitatges socials però que són els polítics que governen els que han de vetllar perquè aquest percentatge sigui el més alt possible.
La Precarietat laboral
Es va posar de manifest la realitat de la precarietat laboral d’avui dia. Aquest element junt amb la dificultat d’adquirir un habitatge és el que genera les dificultats d’independitzar-se de la família.
Es va entrar en un debat sobre la formació i la preparació que els joves adquirien i la utilitat que tenia de cara a trobar feina. Es va afirmar que tot i la pressió que els pares fan sovint perquè els fills estudiïn una carrera, es dóna la circumstància que troben més aviat feina els joves que realitzen mòduls professionals que no pas els llicenciats universitaris. Un jove quan acaba la carrera se li demana, per començar a treballar, que tingui experiència, i això no és possible.
En Francesc, que s’havia preparat aquest tema, ens va informar d’estadístiques comparatives sobre les dificultats de trobar una feina estable i decent. Els joves i sobre tot les dones eren qui en sortien més malparats. La Lorena va informar de l’acord per a la reforma laboral d’aquests darrers dies, on s’ha avançat en el tema de la contractació fixa i les bonificacions per als empresaris.
El públic també va estar molt participatiu en aquest punt. Es va comparar amb anys anteriors i l’Oriol Ferran, fins fa pocs dies secretari general de Telecomunicacions i Societat de la Informació, va comentar la desesperació de l’anterior conseller d’Universitats, Investigació i Societat de la Informació, per fer entendre als estudiants que és molt millor una carrera de tres anys i dos més equivalents a màsters que no pas els quatre + un.
Algunes intervencions varen deixar clar que durant els estudis universitaris un s’ha de buscar la vida per després tenir més facilitat de trobar una feina estable i ben remunerada.
Lleure, cultura i festes populars
L’Irma a qui li tocava introduir el tema va fer notar la diferència que hi ha entre assistir a festes a grans concentracions urbanes o bé a la festa major d’un poble com Arenys. Va sentir-se molesta per haver rebut tantes crítiques i insults mentre que se’ls confiava l’educació en el lleure dels nois i noies de la vila. Es va voler deixar clar que era un error relacionar jove en el lleure amb la beguda, i la Lorena va afirmar que el lleure forma part de la cultura però aquesta és una cosa més. Va aprofitar per introduir un tema interessant donant com a exemples la possibilitat d’obrir espais com la Biblioteca o el Calisay, a les nits, per fer-hi jocs de rol i activitat atractives per als joves. Unes activitats que altres ajuntaments han instaurat i que s’han convertit com alternatives al simple “botellon” o discoteca.
Es va posar de manifest la desconfiança de l’equip de govern vers els joves, que en definitiva són els que animen i sostenen les festes tradicionals d’Arenys. I varen afirmar la sospita que per a l’Ajuntament l’opinió del jove valia la meitat. En aquest punt es va entrar en una discussió dialèctica entre alguns joves de la taula i la tècnica de Joventut, que assistia a la xerrada, a títol personal.
Des del públic també es va voler constatar l’opinió que a Arenys feia molts anys que no existia una política cultural, la qual cosa no volia dir que no es fessin actes culturals, molts dels quals són impulsats per les entitats culturals i socials de la vila. També es va dir que els polítics actuals no feien res per potenciar el creixement de joves compromesos pel futur d’Arenys.
La igualtat entre home i dona
La manca de temps va fer que no es pogués tractar a fons aquest interessant tema. Tot i així es va dir que malgrat la situació no és la mateixa que anys enrera, encara consideraven que calia fer un llarg camí. La Sònia, encarregada d’aquest tema, va afirmar que a nivell legislatiu s’havia avançat molt però la mentalitat dels homes i també de les dones no havia evolucionat massa.
El compromís polític i social
Com a cloenda de l’acte es va tractar aquest tema a partir de la resposta que va fer cadascun dels joves participants a la taula, a la pregunta de la Isabel Artero: Si estem d’acord que les decisions les prenen els polítics, per què el jove no es compromet políticament?
Les respostes van ser molt diverses, des de qui no li interessava o no si volia comprometre però es creia en el dret a poder-ho criticar, fins a qui hi estava compromesa i li sabia greu el desprestigi que tenien els polítics. Algú també va dir que semblava que en política també es demanava experiència, cosa que els joves no tenen.
Novament la intervenció de Ramon Vinyes per fer notar que algú s’ha d’encarregar de gestionar l’administració pública i considerava que els joves s’hi havien d’implicar.
A les 12 de la nit va acabar la sessió. La gent que va quedar-se fins al final va sortir-ne contenta, i alguns vàrem continuar la conversa, al carrer, fins després de la una.
El proper acte serà la conferència del parlamentari Mohammed Chaib, sobre Immigració i Integració.

Es desencallen vells projectes

Tot fa pensar que es desencallen vells projectes viaris d'Arenys de Mar

El Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) publica avui l’anunci d’inici del procés d’informació pública del projecte de traçat i l’estudi d’impacte ambiental del nou vial de connexió entre l’N-II i l’autopista C-32 i la C-61, al voltant del polígon industrial de Vall de Gata – Draper, al terme d’Arenys de Mar. Aquest vial, que desenvoluparà la funció de variant de la C-61 al seu pas per aquest municipi, suposarà una inversió estimada de 3,2 Milions d’euros.
Avui, el DPTOP ha iniciat el procés d’informació pública del projecte de traçat i l’estudi d’impacte ambiental d’aquest projecte per tal que institucions, entitats i particulars puguin presentar les al·legacions que considerin oportunes.

Descripció del projecte
El vial, d’un quilòmetre de longitud, s’inicia a l’N-II, a l’encreuament amb el rial Llarg i finalitza a la connexió dels ramals de la sortida de l’autopista C-32 amb l’accés al polígon industrial Vall de Gata – Draper i el futur accés al polígon Vall de Gata – Ponent. A partir de la C-32, s’aprofiten els vials existents de l’enllaç d’Arenys de Mar per arribar a la C-61, al nord del nucli urbà d’aquesta població de manera que s’evita el pas per l’interior d’Arenys de Mar.
Els documents que ara se sotmeten a informació pública plantegen dues alternatives. La principal diferència entre ambdues alternatives rau en la solució a la intersecció entre el nou vial i el carrer d’en Draper; una planteja una rotonda a nivell mentre que l’altra projecta una rotonda partida amb prioritat amb els vehicles que circulin pel tronc del vial.
La nova via estarà formada per dos carrils, un per sentit de la circulació, de 3,50 metres d’amplada cadascun i vorals d’1,50 metres.

Millora de la mobilitat dels vianants
D’altra banda, també a Arenys de Mar, el DPTOP ha iniciat la licitació dels treballs per a la redacció del projecte que permetrà resoldre el pas dels vianants en la zona de l’encreuament entre la C-61 i la C-32. Aquesta actuació, molt reclamada pel territori, permetrà millorar la mobilitat dels vianants en aquesta zona. Bàsicament, la solució prevista consistirà en la construcció d’uns passos inferiors que permetran als vianants creuar per sota dels ramals d’incorporació a l’autopista. El circuit o recorregut dels vianants aprofitarà el pas inferior existent de la mateixa C-61 sota l’autopista C-32. S’ha previst situar el recorregut de vianants sensiblement paral·lel a la C-61 i al seu costat est.

La reforma laboral

La notícia del dia podria ser l’acord a què han arribat el govern de l’Estat, la patronal i els sindicats, sobre la reforma laboral que, segons informen els diaris, limita la successió de contractes i, segons el ministre Caldera, impulsarà la creació d’ocupació sense afectar la flexibilitat de les empreses. Sembla ser que aquesta reforma, a més de crear més ocupació, reduirà la taxa de precarietat laboral que en aquests moments és molt alta.
Precisament “la precarietat laboral” és un dels temes que es tractarà a la taula rodona d’aquest divendres 5 de maig, a la Biblioteca d’Arenys de Mar. Arenys Solidari i el Grup de Debat i Tertúlia d’Arenys de Mar hem programat un acte amb participació de diferents joves arenyencs, que ens parlaran sobre què en pensen de temes tan importants com la família, l’habitatge, el compromís polític, la cultura, les festes i el lleure, i també de la precarietat laboral.
Arran dels fets de la nit de naps, ens va semblar que, fruit de la facilitat que tenim en utilitzar tòpics, relacionàvem joves amb gresca i disbauxa. Sabem però que no és cert, en primer lloc perquè tots hem sigut joves i no tots érem iguals, i en segon lloc perquè només cal obrir els ulls i adonar-se de la realitat. Però volíem aportar més arguments i és per això que ens va semblar oportú organitzar aquest debat.
Si em llegiu de no massa lluny d’Arenys i us sembla interessant, sereu benvinguts a la xerrada, perquè els joves d’Arenys no són tan diferents dels joves d’altres pobles i ciutats. I tenen un valor afegit important, i aquest és que són el futur del nostre poble, de la nostra societat, de la nostra cultura, i això no ho podem obviar.
Serà aquest divendres 5 de maig, a 2/4 de 10 del vespre, a la Biblioteca P. Pare Fidel Fita d’Arenys de Mar (carrer Bonaire, 2)

Discrepàncies a ERC

L’executiva d’ERC s’ha trobat que les “bases” defensen una posició diferent de cara el referèndum sobre la proposta de nou Estatut. A partir d’aquí s’han sentit i llegit diferents opinions, algunes de les quals no acabo d’entendre massa.
Deixant de banda la idoneïtat de demanar el vot nul o bé el vot negatiu, no hauria d’estranyar a ningú que hi hagi discrepàncies entre els militants d’un partit democràtic. A mi més aviat m’estranya observar posicions tancades en temes importants que fàcilment haurien de comportar discrepàncies.
Precisament, i crec que en vaig parlar un dia en aquest bloc, em va venir de nou alguna intervenció de càrrecs importants d’ERC, negant, subtilment, el dret a la participació a l’hora d’opinar, sobretot perquè ho sentia a dir d’un partit que es defineix com assembleari. No ens ha de preocupar que es descobreixin discrepàncies sinó tot el contrari. Quan en un col·lectiu tothom pensa el mateix i defensa la mateixa posició sense problemes, a mi em crea certa malfiança.
Fins a cert punt és lògic que en petit comitè i davant la instància d’haver de decidir alguna acció o posicionament, s’opti per respectar la majoria i unificar el vot, però quan estem parlant del conjunt de militants d’un partit polític que es defineix assembleari, si veritablement s’ho creu, resulta del tot justificable que no tothom pensi el mateix.
Dit això, ara caldrà veure quina és l’opció que finalment assumeix el partit i que demanarà als militants i també als simpatitzants. El més important de tot serà la justificació de l’opció o opcions que es defensin. Tampoc hi veuria res d’anormal si finalment es dóna llibertat de vot, cosa que sí seria motiu de crítica per part dels altres partits polítics.
Tant de bo tots els catalans amb dret a vot fóssim capaços d’anar a votar amb l’opció ben assumida, al marge del que ens demanin els partits polítics. Però això no serà així, ja que la majoria d’electors votarà d’acord amb la consigna del partit que més gràcia els fa. És per això que jo demano que m’ho expliquin, que ho pugui entendre, i després que em deixin prendre lliurement la decisió.

Què passa amb la Justícia?

Ara resulta que l’exalcalde de Marbella i sis exregidors més no aniran a la presó, tot i la decisió presa pel jutge que afirmava que havia de ser d’execució immediata. El motiu és que s’ha presentat una petició d’indult i si se li concedís (el procés pot trigar uns sis mesos), resultaria que l’indult arribaria quan ja haurien complert la pena. Per evitar aquesta situació absurda, es paralitza l’ingrés a la presó.
Que quedi clar que jo no poso en dubte la legalitat de les mesures preses, i estic convençut que no hi ha ni prevaricació ni error judicial. El que no em queda tan clar és que aquesta regla funcioni sempre de la mateixa manera. Tinc l’estranya sensació que quan l’acusat és un pobre desgraciat (que no té ni diners ni amics influents), no s’aplica igual. (tots recordareu exemples de persones que han estat acusades i ingressades a la presó, abans del judici, i després se’ls ha declarat innocents).
Fa lleig, oi? Només fa deu dies que el jutge els condemnava per un delicte consumat contra l’ordenació del territori en la seva modalitat de prevaricació funcionarial urbanística, i a més ho fonamentava dient que l’atorgament de la llicència es va fer de manera flagrant i arbitràriament, oblidant-se completament de la funció pública urbanística, i ara ens diuen que no entren a la presó perquè s’ha demanat l’indult.
No sé si es tracta d’alarma social o no, però per als mortals que no tenim gaires coneixements jurídics, se’ns fa estrany i ens fa dubtar de la igualtat de totes les persones davant la justícia. Tampoc fa cap favor a la credibilitat dels polítics, a qui s’acusa sovint de corrupció, sense motius la majoria de les vegades, perquè hi ha casos com el que presumiblement estem analitzant, que s’agafen per generalitzar-ho a tota la classe política.
No sé com acabarà tot plegat, ni si es derruiran els edificis que es varen construir en zones verdes, ni si els perjudicats seran els que varen cometre el delicte o ho seran aquells a qui varen enredar... Molt complicat per ser analitzat en quatre paraules, però és important que tots els mecanismes jurídics i polítics funcionin perquè no debilitem més la nostra societat democràtica.

Més sobre el Ple

L’escrit que vaig penjar aquest dijous, fent referència al Ple Municipal del dia abans, no va agradar a representants polítics de l’oposició. Potser perquè només s’entén la crítica quan s’està al govern i costa d’acceptar-la quan es fa, o s’hauria de fer, política d’oposició, que no vol dir oposar-se sistemàticament a tot el que diu i vol fer qui governa. Accepto que les possibilitats d’actuar des de l’oposició són escasses però no són nul·les.
Per altra banda, Arenys no és una excepció ja que ho podem trobar a tot arreu. En tot cas, l’alternança política al govern municipal d’Arenys, que canvia de govern cada quatre anys, fa que la sensibilitat de l’oposició sigui més aguda, tot recordant temps passats.
Si vàreu llegir l’article esmentat i les dues intervencions que us comentava, us adonareu que em manifestava molt crític vers l’actuació dels regidors i regidores al Ple Municipal. La sensació que moltes vegades tens, quan assisteixes al Ple, és que s’aprofita per fer electoralisme davant els micròfons de Ràdio Arenys. De fet, des de la pèrdua de la majoria absoluta de la coalició de govern CIU-PP, tots els temes que es presenten al Ple necessiten un pacte previ per assegurar que tiraran endavant. Això fa que es redueixin les discussions i que els oients i assistents puguem assabentar-nos de les negociacions prèvies. Ens quedem amb els acords consensuats, les anècdotes i els precs i preguntes que l’oposició planteja a l’equip de govern.
També es fa difícil seguir el treball de l’equip de govern, perquè els nostres polítics no ens presenten a primers d’any un programa d’actuacions clar i vinculat al pressupost que s’aprova. No ho ha fet l’equip de govern en tota aquesta legislatura ni ho va fer l’anterior govern del tripartit durant els quatre anys que va governar.
Tot fa pensar que fins a les eleccions del maig de 2007 la música sonarà si fa o no fa com fins ara, amb poca capacitat de govern i una oposició vetllant molt per la imatge que els convé donar. I d’aquí a 12 mesos ja veurem si els partits polítics que es presentin a les eleccions són capaços d’engrescar els vilatans i donar-nos una mica d’esperança que han constatat que s’ha de canviar la manera de fer política.