A participar com?

L’Ajuntament ens informa “...l’Audiència Pública és un mecanisme de participació ciutadana on el govern exposa un plantejament i els ciutadans hi poden prendre part donant la seva opinió i presentant suggeriments.” És per això que convida els arenyencs a participar a l’Audiència Pública del Pressupost 2006, el dimarts 13 de desembre.
Com volen que anem a l’Audiència? Amb les mans a la butxaca? A escoltar per primera vegada la seva proposta de pressupost? Disposats a escoltar i mal llegir (power point) una quantitat de xifres impossible de pair al mateix moment? O bé, ens repartiran uns dies abans la seva proposta de pressupost?
Com han confeccionat la proposta de pressupost? Repartint els quatre duros que té un ajuntament, entre les diferents regidories, o més aviat entre els diferents regidors i regidores? Podrem entendre quins són els seus projectes pel 2006? Ens haurem de limitar a conèixer en què es vol invertir? No hi ha manera que ens exposin la seva política de govern i reflectida en el pressupost? Tan difícil és donar la cara i deixar veure què faran o pretenen fer durant l’any 2006?
No m’agrada repetir-me com l’all, però aquest govern m’hi obliga perquè cada any fa el mateix: s’omple la boca de participació en les ordenances fiscals i el pressupost, i es limiten a organitzar una sessió per avançar propostes (que no proposta i a més inacabada) i es queden tan amples!
Si la gent que està motivada per la cosa pública demana canvis és perquè n’està farta de tanta rutina que no porta enlloc. Si surten veus que clamen per constituir plataformes independents, és perquè estan tips de la manera d’actuar de la gent dels partits: els d’ara i els d’abans!
M’imagino que quan a l’Audiència Pública ens demanin l’opinió i jo reivindiqui una vegada més un Pla d’Actuació Municipal i un Pressupost per programes, el regidor d’Hisenda em tornarà a respondre que el seu equip de govern és incapaç de fer-ho. Doncs que pleguin! Si no són capaços de posar-se al dia i només fan bullir l’olla, que deixin pas a altres persones, que potser cometran errors però com a mínim hi posaran més interès.
Tant de bo aquests comentaris arribin a l’equip de govern, i canviïn la seva manera d’actuar. Volem veure la proposta de pressupost, per poder anar a l’Audiència amb coneixement de causa, i no ens val l’excusa del pacte, que lògicament hauran de fer amb les altres forces polítiques. Els arenyencs volem conèixer què pretén el govern presentar a discutir. Si no és així val més que s’estalviïn tanta invocació a la participació i no ens facin perdre més el temps! I a veure l’oposició què hi diu! (però abans d’obrir la boca que reflexionin què farien ells si governessin). Per aquells que un dia bromejaven sobre la figura del defensor del ciutadà, ara és quan més la necessitaríem.
Fem sentir la nostra veu als governants i demanem més responsabilitat i serietat!

4 a 1

Vàrem anar al Camp Nou i el Barça va tornar a guanyar. Era la primera vegada que el meu fill entrava a l’estadi, fins i tot el primer dia que el veia des de fora i no ho acabava d’entendre. Hi havia riuades de gent, encara que no hi va haver una gran entrada, però la referència és la nostra Riera un diumenge al migdia.
L’Aurora va fer possible que tinguéssim dues bones entrades i ens vàrem disposar a gaudir del bon joc de l’equip i a passar el mínim de fred possible. La veritat és que, tot i que en feia, només el vaig sentir a la sortida de l’estadi. Durant el partit els gols i les jugades del Barça ens feren oblidar la temperatura gèlida del vespre.
No us explicaré pas com va anar, ja que la majoria de vosaltres vàreu veure el partit des de casa i els altres n’heu seguit el resum i comentaris d’especialistes. Jo, que no sóc futbolero tot i haver assistit a dos partits el mateix diumenge, m’ho vaig passar bé i em mirava de reüll el meu fill que no s’ho acabava de creure.
Anar al camp és una bona experiència i fer-ho amb la Penya d’Arenys encara més. Admiro als aficionats i socis que cada quinze dies es desplacen al camp, sobretot pensant que el Barça acostuma a jugar a unes hores un xic incòmodes.
Vàrem tornar contents, no solament pel resultat sinó per l’espectacle viscut. El meu fill ja calculava quan faríem la segona visita al Camp Nou. Jo li vaig comentar que he trigat uns 30 anys. M’imagino que ell hi tornarà abans.

Independència l'any 2014

Aquest matí hem anat a Premià de Dalt. L’Arenys benjamí ha guanyat per 3 a 0. No m’ho pensava perquè a la mitja part estàvem 0 a 0 i havíem creat molt poc perill. Semblava que el fred que hi feia els tenia a tots adormits. A la segona part tot ha canviat.
Aquesta tarda-vespre anem al Camp Nou. No recordo la darrera vegada que hi vaig anar. Em sembla que va ser per anar-hi a cantar, sota la direcció del mestre Oriol Martorell, i després vàrem veure un partit amistós. Algú que em llegeixi i sigui barcelonista potser em podrà aclarir quan devia ser. Avui hi anem amb el meu fill, que serà la primera vegada que assisteix a un partit del Barça al seu camp. No sé si em fixaré més en el joc o en l’Ignasi.
Ahir el vespre vaig assistir a la conferència que organitzava el Centre d’Estudis Josep Baralt, del qual en sóc soci, i anava a càrrec de la gent de Catalunya Acció. El títol de la xerrada: L’espoli fiscal a Catalunya. Si us haig de ser franc, abans de començar, em pensava que em volien vendre una enciclopèdia, (amb tot el meu respecte cap als venedors d’enciclopèdies). A l’entrar ens havien repartit un quadre explicatiu del seu projecte i també les quotes a pagar per formar-ne part (50 euros d’entrada i mensualitats de 10 euros, com a tarifa bàsica). Varen començar saludant al President (jo vaig fer una ullada a tota la sala per veure de quin president parlaven, però no en vaig reconèixer cap). Durant l’acte es varen referir al seu president, senyalant a una persona que anava també en vestit i corbata (acabava d’entendre la salutació inicial al president).
Al llarg de tota la conferència ens varen donar diferents xifres comparatives sobre inversions i despesa pública i ho comparaven amb el dèficit fiscal, que havien definit clarament al començar l’acte (impostos pagats – inversions i serveis rebuts). No hi ha dubte que la millor manera d’entendre les xifres per sobre del milió d’euros, és donant exemple de costos d’inversió.
No sé com va sortir-ne la gent. M’agradaria copsar opinions: algun arenyauta hi devia haver! Ens havien previngut de no desmoralitzar-nos però jo pensava que si tot això era cert, no n’hi havia per menys. Varen fer una crítica molt dura a totes les forces polítiques actuals, per no ser prou durs defensant els nostres interessos. Es presentaven com un entitat política però no un partit, i ens informaven que la seva fita era obtenir la independència l’any 2014 (300 anys després de la fatídica data).
Quant al contingut de la xerrada és millor que accediu a la seva pàgina d’internet.

Candidatures independents: una alternativa?

Aquest divendres la gent d’ICV d’Arenys va organitzar una xerrada sobre les candidatures independents, com alternativa als partits polítics. El conferenciant va ser l’Andreu Majó, alcalde d’Arenys de Munt.
Sempre que escolto a l’Andreu aprenc. L’he sentit parlar de gestió pública, però també de filosofia i ahir ens va explicar com es va crear “Arenys de Munt 2000”. Va ser una explicació molt amena i em vaig adonar de la coherència de cada acció i de cada etapa del seu grup. Al final tothom en va poder treure conclusions i m’imagino que fins i tot podien ser contradictòries. Això és la riquesa de la conversa i l’absència de dogmes i fanatisme. Això és el que moltes vegades falta a la nostra societat i també entre els polítics.
L’Andreu va definir les candidatures independents com a ciutadans mobilitzats i una anomalia política, i justificava la seva existència perquè alguna cosa no va bé. Les principals causes les trobava en el segrest de la política per part dels partits; a les maniobres publicitàries en que s’havien convertit les campanyes electorals; a l’oblit de les promeses electorals; a la inexistència d’un contracte entre ciutadans i classe política; al pactisme descarat per deixar fora la candidatura més votada, la qual cosa desvirtua la voluntat ciutadana...
No va deixar de criticar l’actitud de la majoria de vilatans que no considera seu l’espai públic i se’n despreocupa, i va elogiar les assemblees de ciutadans perquè allà hi pot haver autèntic debat, tot i que va reconèixer que la idea de la participació va entrant de mica en mica a dins dels partits. Va demanar la reforma de l’actual llei electoral que permetés llistes obertes en poblacions petites i que poguessin compartir espai partits polítics i grups d’independents amb doble militància.
Després ens va explicar l’experiència d’Arenys de Munt 2000, i com varen passar de l’oposició al govern actual. Em va agradar els seus principis: compromís a respectar la llista més votada; acceptar la doble militància dels seus membres; aspirar a un govern de consens amb carteres per a tothom; entendre la política com a servei desinteressat...
També va ser interessant l’explicació sobre el treball d’oposició: presentar propostes a fer com si estiguessin governant, no fent populisme ni reclamant accions que mai durien a terme si fossin al govern. Com exemple va dir que per tres vegades varen demanar l’elaboració del Pla d’Ordenació Urbanística, i sempre varen perdre la votació, i cinc mesos després d’accedir al govern el varen iniciar.
Per acabar va exposar les idees d’Arenys de Munt 2000: que la ciutadania es mobilitzi; tenir una visió generosa de la política; corresponsabilitat dels governants i esperit d’autocrítica; acostar la política a la ciutadania. L’acord de govern d’Arenys de Munt 2000 amb les altres forces polítiques, tot i disposar de majoria absoluta, és un pacte sense peatge: no obliga a res i tot es pacta abans de presentar-ho al Ple Municipal.
Em va agradar molt la seva manera d’organitzar el govern municipal, a partir de grans àrees amb diferents regidors i regidores, que de ben segur els permet fer un treball molt més coherent del que estem acostumats els vilatans de Mar. No he entès mai el criteri que s’ha utilitzat a Arenys de Mar. Fixeu-vos amb la distribució actual de les regidories i m’expliqueu on és la coherència i si no es tracta més aviat d’un repartiment sense to ni so amb el ben entès que ja hi ha qui ho controla tot.
La meva conclusió de la xerrada va ser d’admiració pel treball realitzat per Arenys de Munt 2000 i d’ànims perquè puguin continuar governant en consens i coherència política. Una altra cosa és l’exportació que se’n pot fer a casa nostra. M’agradaria pensar que no cal crear candidatures d’independents (en el debat, l’Andreu va deixar ben clar que no hi ha una independència total, ja que l’exercici de la política passa pels partits polítics), n’hi hauria potser suficient si la gent que forma part dels partits polítics, adoptés una actitud diferent a la que normalment es fa i busqués el consens i la millora del municipi, abans que les picabaralles per aconseguir un espai de poder, i sobretot vetllant per les capacitats dels càrrecs i les ganes de treballar seriosament, deixant de banda falsos orgulls.
No sé què passarà l’any 2007 ni si hi haurà gent disposada a entrar a l’Ajuntament al marge dels partits polítics, però el que ara m’interessaria veure és que realment hi ha consens per aprovar el nou Pla d’Ordenació Urbanística; que hi ha voluntat de confeccionar en consens un Pla d’Equipaments per Arenys; que el Pla d’Acció Cultural que es va posar en marxa no queda en un calaix amagat; que es tira endavant amb la recollida selectiva de la brossa; que es redacta el Pla espacial del Port; que es dona solució definitiva a la Torre dels Encantats... que l’administració no estigui parada a l’espera d’una nova legislatura.

La Biblioteca, porta de la Cultura

Avui els diaris es feien ressò del treball realitzat pel Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC), de la Diputació de Barcelona, segons el qual les biblioteques són els equipaments culturals més utilitzats a la província de Barcelona. Aquest resultat és fruit d’una enquesta realitzada a dotze ciutats de la província, havent exclòs Barcelona per considerar que té una funció de capitalitat que la diferencien de la resta.
Al treball hi ha més dades però m’he volgut aturar en aquesta perquè corrobora la meva opinió, i la de molta més gent, que les biblioteques desenvolupen una tasca brutal, culturalment parlant. Són uns espais oberts a tothom, sense restricció per edat, sexe, religió, procedència, cultura, poder adquisitiu... són i no em cansaré mai de repetir, la veritable porta a la Cultura. És una via òptima i senzilla per encomanar als joves i també als més grans, les ganes i la necessitat de viure culturalment sa i fer-ho en companyia dels altres. Només cal donar un tomb per les diferents biblioteques del nostre país i ens adonarem de la riquesa cultural que es desprèn, de l’atracció que produeixen a les persones que menys pensaríem que poguessin estar interessades en la cultura.
La biblioteca no és un magatzem de llibres ben organitzat, ni una simple sala d’estudi. La biblioteca és un centre cultural, amb llibres, discs, revistes, vídeos... però també amb exposicions, tallers, narració de contes, conferències, audicions... i tot això es pot fer si es disposa de personal i d’espai. D’aquí ve que tot sovint sentim a parlar que la biblioteca d’Arenys ja va néixer petita. I això no vol quedar-se en una simple queixa del passat sinó que vol fer obrir els ulls als responsables culturals, en concret, i als polítics locals i vilatans, en general, sobre la necessitat d’actuar quan més aviat sigui possible, per dotar el nostre municipi de la Biblioteca que ens mereixem.
Dic que ens mereixem, perquè està suficientment provada la gran activitat cultural que s’hi realitza, la gran assistència que hi ha, i l’angoixa dels bibliotecaris, amb la Mercè Cussó al davant, per no poder satisfer totes les demandes, no poder realitzar totes les activitats que es podrien fer.
Arenys té en marxa un procés participatiu per consensuar l’ús del Xifré. Una de les propostes seleccionades és la d’ubicar-hi la biblioteca. No sé com quedarà al final del procés ni tampoc si és la millor opció de totes. El que sí crec és que no podem esperar massa més temps per aconseguir una biblioteca amb més capacitat, i el Xifré no seria cap mala idea, sobretot si es pensa que es podria compartir amb altres usos: Arxiu històric, sales d’exposició i conferència, petits tallers... Des del primer dia la meva opció hauria estat la d’ubicar la biblioteca al Calisay. Ara ens toca decidir l’ús del Xifré, i jo demano que els nostres polítics ens escoltin i acabin el trencaclosques dels equipaments arenyencs.

Aparcament al Xifré

Al Ple Municipal d’aquest vespre es presentava a aprovació, entre altres, tres modificacions de crèdit: la primera d’aquest any de l’Organisme Autònom Local Residència Geriàtrica (per ampliar una partida d’aliments); la tercera de l’Organisme Autònom Local Ràdio Arenys (500 euros per pagar al banc); la desena de l’Ajuntament (per pagar despeses de llum i gas). El PSC ha tornat a observar que no és correcte que es portin al Ple actuacions dels Organismes Autònoms Municipals sense que aquests no ho hagin aprovat o ni tan sols en tingui coneixement el seu màxim òrgan de govern. Una vegada més queda palès el desordre en el funcionament administratiu i el poc valor que es dóna als patronats municipals. L’excusa que s’ha de fer més bé, no sé si ha convençut als grups municipals de l’oposició, però a mi NO.
Un punt important era l’aprovació definitiva de l’Ordenança d’edificació. Segons han dit els diferents grups municipals, l’acord era possible perquè es tenien en compte diferents aportacions dels mateixos grups i també la d’un arquitecte arenyenc. Tots els grups hi han votat a favor, també el regidor no adscrit, excepte ICV que s’ha abstingut.
També s’ha aprovat, aquest cop per unanimitat, l’expedient de contractació de la concessió d’obra pública “Aparcament del Xifré”. Ara caldrà que hi hagi empreses interessades a concursar-hi i que s’avinguin amb les condicions que es contemplen al plec de clàusules. Es demana 400 places de cotxe, de les quals 233 seran de rotació. També se’ls encarrega de la zona blava propera al Xifré; la retirada de vehicles mal estacionats; un ajardinament de qualitat a l’entorn del Xifré i unes places reservades a l’Ajuntament, sense cost. Es preveu un temps d’explotació de 40 anys, que el regidor Lluís Blanchar ha considerat insuficient per poder amortitzar la inversió, i el cost estimat és de 6.500.000 euros.
En la cessió a la Generalitat, del solar del Bareu per a la futura escola pública d’Arenys, hi ha hagut unanimitat però s’han fet retrets al govern per no haver-ho fet bé des del primer dia. L’extensió és superior als 11.000 m2 i el valor s’acosta als dos milions d’euros.
A diferència del darrer Ple Ordinari, aquesta vegada ha estat el regidor Ramon Vinyes, del PSC, i no el regidor Joaquim Doy, d’ERC, qui ha pressuposat que l’audiència no havíem entès res de tot el procés d’acords i més acords. Jo li vull dir que jo ho he entès i per tant tota l’audiència ho haurà entès. Seria bo que no es partís de l’opinió que els vilatans no tenim el nivell adequat per entendre’ls. Això no vol dir que sovint no entenem per què fan segons quines coses, però això no és el mateix.
Una cosa que m’ha cridat l’atenció és la petició del PSC perquè l’Ajuntament disposi d’un inventari de bens patrimonials actualitzat. Us imagineu que els vilatans no sabéssim què tenim i què no tenim? Doncs això passa a l’Ajuntament d’Arenys. I ja sé que no és l’únic municipi sinó que això és fet molt normal, però no treu que faci una mica de vergonya.
Han arribat tres mocions per via normal i una per via d’urgència. Totes han estat aprovades per unanimitat. Aprofito l’avinentesa per demanar a qui correspongui (Regidor de comunicació, Secretari Municipal, Cap de Premsa...) que a l’Ordre del dia del Ple que es penja a internet, també hi consti l’anunciat de les mocions que es presenten per la via normal. Gràcies.
A petició de CIU es demana l’adopció del domini CAT a internet, quan això ja sigui possible, i a petició d’ERC que puguem veure les versions en català o originals subtitulades en català, de les pel·lícules que es projectin a les sales d’Arenys, i també la migració progressiva al programari lliure. El PSC, per via d’urgència, ha presentat l’adhesió a un manifest contra la violència de gènere i l’assistència a l’acte de lectura del manifest, aquest divendres a les 12h davant l’Ajuntament.
I finalment les preguntes del PSC sobre:
- la remodelació del Mercat
- s’ha elaborat l’avantprojecte del Mercat Municipal i s’està elaborant l’estudi econòmic-financer. Serà una reforma total, amb dues plantes, restaurant i sense aparcaments
- la situació del convent de Santa Clara
- l’Ajuntament va manifestar al bisbe de Girona la voluntat d’adquirir el convent de Santa Clara si finalment queda buit
- les actuacions per a l’adequació de les dependències municipals, davant de riscos laborals
- ja s’ha estudiat la situació de les dependències municipals i ara s’hauran d’adequar a la normativa

Acord PP-CIU-PSC-ERC a Arenys

El govern municipal CIU-PP d’Arenys de Mar ha tret aquesta setmana un comunicat acceptant la proposta feta pels grups municipals del PSC i ERC, del nou Pla General d’Ordenació Urbanística del Municipi, com a base de discussió de la Comissió redactora del PGOUM, on hi participen tots els grups municipals i el regidor no adscrit, i que darrerament havia paralitzat el seu treball.
Hem d’entendre doncs que ben aviat tindrem un nou Pla General, i que després de moltes discussions, picabaralles, negociacions, amb la sortida del govern del regidor Lluís Blanchar, s’haurà pogut consensuar un Pla de molta importància pel municipi i que havia passat per moments molt delicats.
Ara caldrà veure com reacciona ICV i el mateix regidor no adscrit. És ben clar que no tenen cap força davant l’acord dels altres grups municipals, però ningú s’oblida que es tracta del partit que va estar al davant de la regidoria d’Urbanisme en la darrera legislatura i del regidor d’Urbanisme d’aquesta legislatura fins que va abandonar l’equip de govern. Probablement les persones que més varen treballar el Pla General, i ara poden quedar al marge de l’acord.
Els arenyencs no coneixem el contingut de l’acord perquè tota la negociació ha estat secreta. En primer lloc per la repercussió que pot tenir a l’hora d’especular amb el terreny, però sobretot perquè la principal acusació a l’equip de govern, per part dels regidors de l’oposició, inclòs el regidor no adscrit, va ser d’haver donat informació privilegiada a promotors afins a CIU en detriment de petits propietaris que haurien venut per sota del valor que tindrien una vegada aprovat el nou pla. Tot això ha quedat en acusacions que no s’han pogut o volgut demostrar. I això és el que fa mal a la política i treu credibilitat als que l’exerceixen.
Estarem amatents a la continuació d’aquest serial i desitjosos de conèixer el seu abast i configuració. Una vegada es faci l’aprovació inicial, podrem presentar les al·legacions que considerem oportunes. És per això que caldrà demanar a tot el Consistori, unes sessions explicatives de la proposta, no pas per justificar la seva posició sinó per explicar quin Arenys han pactat i quin futur espera als nostres fills.
Si em permeteu una observació final m’agradaria que vilatans i polítics de les diferents tendències, recordessin tot el que s’ha dit de Lluís Blanchar des del moment que deixa l’equip de govern. Uns pensaran que han retardat l’aprovació del Pla, per haver deixat el govern en minoria. D’altres pensaran que gràcies a la seva sortida, han pogut participar en la redacció del Pla i hi han introduït millores. Alguns altres potser pensaran que la sortida ha estat inútil perquè no s’aconsegueix un bon Pla. Jo sempre he pensat que la corda ha d’estar tensa, però sense superar el límit que podria fer caure tota l’estructura. Hi ha però qui la vol fluixa i d’altres s’escarrassen a tensar-la massa. Trobar el punt mig és molt difícil però gratificant.

Política social

Catalunya i Espanya continuen anant de remolc dels països motors d’Europa. Els quaranta anys de dictadura de ben segur que han fet que seguim les petjades de països com França, Alemanya, Anglaterra... amb uns quants anys endarrerits. Això que d’entrada ens hauria d’amoïnar, ens hauria de servir de perspectiva per no caure en els mateixos paranys i errors.
L’allau d’immigració a França, amb les dificultats per assimilar-los i evitar problemes de convivència i d’integració dels nouvinguts, no va servir perquè Espanya es preparés per quan arribés el seu torn. Tothom podia pensar que tard o d’hora passaria al nostre país, però no es va fer res i hem caigut en els mateixos errors.
Ara França acaba de viure una experiència molt dura i amarga, i sembla que finalment n’han donat la culpa a l’absència d’una política social que evités la creació de bosses de pobresa de les quals molta gent no té cap possibilitat de sortir-ne. L’Estat espanyol, amb vuit anys de govern del Partit Popular, ha desenvolupat una política d’esquena a la realitat social, i ha dissenyat un model fals de benestar i progrés. Amb el canvi de govern i l’entrada d’un partit que es defineix com d’esquerres i progressistes, voldríem veure un canvi de política social per reduir el nombre de ciutadans a l’ombra de la pobresa.
Catalunya també va canviar de govern i també s’ha definit d’esquerres i progressista. Cal una aposta forta per igualar els drets de tota la ciutadania i fer fora la injustícia que permet que a la nostra societat hi hagi persones que no tenen prou recursos per sobreviure. La ciutadania també hi hem de col·laborar. Massa sovint dóna la impressió que ens fixem en detalls i superficialitats i enganyem als nostres polítics que persegueixen satisfer les voluntats de qui els escull.
No podem renunciar als nostres drets de catalans; de comptar amb un Estatut més just i també solidari; de protegir la nostra llengua i la nostra cultura, però no podem oblidar que per sobre de tot hi ha la vida i aquesta ha de ser digna. Mentre això no passi al nostre voltant, a la nostra nació, tot el demés és secundari. Si aconseguir l’Estatut que va aprovar el Parlament, amb les millores de finançament que pot suposar, no serveix per eradicar la pobresa i eliminar la injustícia a casa nostra, tot l’esforç no haurà servit per res. No voldria veure com d’aquí a uns quants anys es produeixen a casa nostra fenòmens com els de França, motivats per la mateixa causa.

Ha mort el Pare Ireneu Segarra

Aquest dissabte ha estat un dia trist per a l’Escola de Música Carles G. Vidiella d’Arenys de Mar. La Blanca Soler, directora de l’escola, comenta a l’apartat d’història de la web, la importància que ha tingut l’Escola de Pedagogia Musical, de la qual en va ser l’impulsor el Pare Ireneu Segarra i que, amb un bon grapat de músics interessats en l’ensenyament musical i la cultura, va canviar la manera d’ensenyar la música, i va aconseguir reunir un col·lectiu de pedagogs amb un projecte comú: la música s’ha de viure.
Encara trobaríem persones de la meva generació, que va tenir l’oportunitat d’estudiar música i no varen continuar perquè se’ls feia avorrit. El mètode Pare Ireneu, trencava esquemes i adaptava el seu ensenyament a l’edat dels nois i noies, a la cultura i a les cançons de casa nostra.
La Blanca afegeix a l’escrit: “Els alumnes de l’escola de pedagogia érem tots aquells que engegàvem projectes d’escola amb tot l’entusiasme i l’energia que rebíem... Membres de l’escola són avui directors de conservatoris, actius professionalment en la vida concertística, assessors del Departament d’Ensenyament...”
Recordo que els primers anys vàrem rebre algunes crítiques d’alguns pares que volien que els seus fills s’examinessin cada any i aprenguessin més ràpidament que no pas amb el mètode del Pare Ireneu. Crec que el temps ens va donar la raó, sobretot a les professores i professors de la nostra escola, i ningú podria pensar ara que ens vàrem equivocar. L’Escola de Música d’Arenys continua essent un punt de referència al Maresme, on la seva capital Mataró encara té l’assignatura pendent.
Avui però, quan he llegit la notícia de la mort del Pare Ireneu, m’he entristit. Sempre em passa quan se’n va una gran persona i en aquest cas no podia ser menys. L’Escola de Música d’Arenys, com moltes altres escoles del nostre país; l’Escolania de Montserrat i tot Catalunya, hem perdut un referent important, que ens ha deixat una gran tasca i un molt bon camí per gaudir de l’ensenyament i l’amor a la música. Que descansi en pau!

Al programa Nocturn de Ràdio Arenys

Al programa Nocturn de Ràdio Arenys d’ahir dijous, mentre estava conversant amb els meus convidats, jo pensava, amb el perill de perdre els papers, que era molt afortunat poder reunir a tres persones de la seva vàlua i escoltar les seves paraules i gaudir del seu coneixement, encara que només fos per uns moments. Després, fora d’antena i quan ja m’havia acomiadat de tots tres, vaig tornar-hi a pensar però de seguida m’entristia perquè em venia al cap lo malament que ens ho muntem i el poc profit que en traiem de tot plegat en aquesta societat que només hi som de passada.
És un problema d’actituds i no pas d’ignorància perquè ara som molt més intel·ligents i tenim molts més recursos que els nostres avantpassats, encara que mirat des de fora no es demostri. I no es demostra perquè l’actitud que prenem davant dels fets diaris, és negativa, gens solidària i encara menys receptiva. No escoltem. No ens interessa què diu l’altre i només ens afanyem a cridar més fort per ofegar la seva veu. Això ho veiem a la televisió, als debats on es conviden les persones pels seus mèrits i també pels demèrits. Ho veiem al Parlament i a les Corts, on els protagonistes són els nostres representants, els que hem escollit per fer avançar el nostre país, el nostre estat. També ho llegim als xats i fòrums d’internet. Cada vegada és més fàcil insultar sense donar la cara. Cada vegada resulta més difícil trobar una mà per avançar. El més fotut és que s’escolten, es llegeixen i es senten satisfets!
De seguida vaig tornar a recordar els bons moments de la tertúlia i la passió amb què parlava en Miquel Fané, doctor en arquitectura i amb un llarg currículum, a qui havíem convidat perquè ens parlés de la seva professió. Però també resultaven interessants les aportacions i la visió dels altres dos tertulians, la Teresa Verdura, professora d’infermeres a la Universitat de Barcelona, i en Sebastià Sardiné, advocat amb una llarga trajectòria. Al final pensava que el meu treball de cada dijous a Ràdio Arenys venia recompensat amb escreix per la satisfacció d’escoltar i conversar amb persones que aporten coses, sobretot quan estàs bombardejat per intervencions de personatges que no aporten res de bo.

El procés participatiu del Xifré en marxa a internet

Des d'aquest dimecres 16 de novembre i fins al 7 de desembre ja es pot participar, des d'internet, al procés participatiu per a consensuar l'ús del Xifré. Cal esperar que tota la gent que no va poder assistir a les sessions presencials al Calisay i estigui interessat a donar la seva opinió, es connectarà a internet per expressar les seves opinions. No només cal votar sinó que considero molt important que es facin comentaris i es proposin alternatives.
Podeu accedir-hi des d'aquest vincle.

Candidatures independents

Aquests dies es poden llegir rumors de possibles candidatures i també de caps de llista per a les eleccions municipals de 2007. Queda encara un any i mig de legislatura i els partits polítics, segons la premsa més sensacionalista i la confidencial, es troben negociant pactes i caps de llista. Un fet que em pregunto si és bo o es tracta d’una servitud de la democràcia representativa.
L’aspiració a governar un ajuntament és totalment lícita i, contràriament al que se sol escriure sovint, lloable pel component de servei a la població. És cert que no tots som iguals i per tant, no tots pensem de la mateixa manera. Cadascú creu defensar els interessos dels altres, encara que a vegades es posi en dubte. El que no em semblaria tant interessant seria que els partits estiguessin especulant noms i candidatures alternatives des de l’endemà de les eleccions i s’oblidessin de la responsabilitat de governar. Massa sovint s’ignora el treball que fa l’adversari i només es pensa en fer-lo saltar de la poltrona.
La crisi que s’endevina en el model de democràcia representativa, sobretot en el món local, comporta que es torni a parlar de llistes d’independents. No sé si es tracta de poca confiança en els partits o que és una alternativa a les llistes obertes, que molta gent creu que en poblacions mitjanes i petites podria ser una bona solució.
Arenys de Mar no n’està al marge i l’especulació periodística i els rumors al carrer ja parlen de dues possibles llistes. El veïnatge amb Arenys de Munt i l’exemple del grup independent que està al govern, al marge de l’opinió que en pugui tenir cadascú, és un element que pot ajudar a endegar aquesta experiència.
Malgrat tot, Arenys de Mar té uns temes claus per resoldre i no es pot paralitzar l’activitat municipal ni tampoc els contactes per consensuar el futur del nostre municipi, amb l’excusa que només falten 18 mesos per a les properes eleccions. No podem estar sempre pendents de la convocatòria. Probablement si el Ple Municipal es podés dissoldre i convocar noves eleccions, s’aprofitaria més el temps i els regidors del govern i els de l’oposició anirien més per feina (o no).
No sé si veurem mai les llistes obertes ni tampoc si les candidatures independents tenen futur. El que m’agradaria seria trobar la manera que la capacitat de gestió política dels nostres representants no baixés i que tothom que es presentés tingués clara la seva voluntat de servei i en reconegués la seva vàlua.
Estarem amatents al futur de les candidatures 2007 però no deixarem d’insistir en la necessitat de desencallar el Pla General d’Ordenació Urbanística; el Pla d’Equipaments; el Pla Especial del Port; la creació de Consells Municipals de Participació... perquè no podem estar contínuament especulant i no recordar-nos que Arenys ja hi ha alternança política i les coses...

Complicitats polítiques

Tot i el risc que quan surti publicat aquest escric, la situació hagi variat (sobretot perquè al moment que llegireu l’article, està previst que ja s’hagi iniciat el procés d’admetre a tràmit la discussió de l’Estatut de Catalunya, al Parlament espanyol), no puc deixar de parlar dels atacs irresponsables a la nostra societat només per treure’n un benefici personal o de grup. Em refereixo a la campanya orquestrada pel Partit Popular a Espanya i consentida i avalada pel Partit Popular Català. Una campanya que només pretén desgastar el poder vigent encara que sigui a canvi de fracturar l’Estat i crear més antipatia cap als catalans.
Al marge de les valoracions que es puguin fer sobre el text aprovat inicialment al Parlament català; a l’encert dels acords presos per àmplia majoria; a l’encert o mà esquerra dels nostres polítics en les seves declaracions, el que no és acceptable és la reacció folla del PP que només s’explica però no justifica, per la seva frustrada derrota electoral i les ganes de recuperar el govern espanyol, trepitjant a qui faci falta, de manera demagògica i populista, crispant els ànims i fent brollar la irracionalitat més absoluta. Però el més trist de tot això és que hi ha uns quants catalans, representats pel Partit Popular del senyor Piqué, que hi estan d’acord.
Si anem buscant complicitats en trobarem més. Els partits polítics també són presents als ajuntaments i encara que la seva primera missió és la de gestionar el municipi, no es poden deslligar del seu vincle polític del partit al qual formen part. I el PP és a Arenys, i està representat per la regidora Rosa Zaragoza, que no solament forma part del Ple Municipal sinó que és membre del govern pel pacte signat amb CIU.
I encara trobarem més complicitats. Si el PP figura al govern municipal és perquè la coalició guanyadora en les darreres eleccions, CIU, va pactar formar govern i l’ha continuat mantenint fins ara. És per això, que als ulls dels arenyencs, existeix una complicitat entre CIU i PP, dos partits que han votat de diferent manera el projecte de nou Estatut, i que a més, un d’ells, s’ha dedicat i pensa continuar fent-ho, a escalfar els ànims contra els interessos i les persones de Catalunya, siguin o no nascuts al país, vinguin o no d’altres zones d’Espanya.
Ja sé que qui vulgui justificar el pacte d’Arenys trobarà molts arguments. Un d’aquests serà que són a l’Ajuntament per treballar per Arenys, i no els nego part de la raó. Però m’han de permetre que els digui que les formes són també importants i massa sovint això s’oblida. No dic que la gent hagi d’agafar mania a la regidora arenyenca del PP, per actituds que molt probablement ella no mantindria, però qui s’aixopluga sota el paraigües d’un partit polític ha d’acceptar que les accions d’aquest l’esquitxin.
Sempre m’he manifestat molt lluny dels partits polítics, precisament pel principi de l’obediència total al partit i he preferit tenir una visió i activitat al marge, per aconseguir eliminar traves que no em permetin opinar i expressar els meus propis judicis. Entenc doncs les dificultats que pateixen molts militants polítics, sobretot davant de declaracions i accions com les que ens està brindant el partit del senyor Rajoy.
Crec que si bé la regidora del PP, que em consta que és molt treballadora, no és culpable directa de la situació que està creant el seu partit arreu d’Espanya, políticament sí que n’és partícip i per tant CIU hauria de ser coherent amb els seus principis, els seus votants i el seu país, i desfer aquest pacte que el manté lligat a un partit que demostra poca estima vers la voluntat de la gran majoria del nostre país. Ara, que ja no compta amb la majoria absoluta per governar però que ho pot continuar fent en minoria, pactant punts concrets amb els partits de l’oposició, no li seria cap trauma estratègic i donaria una imatge més evident de la seva catalanitat i treball per al país, que els seus dos partits i federació han demostrat des del primer dia d’existència.
A vegades els polítics es queixen que la ciutadania és molt crítica vers ells i que és poc solidària amb la seva feina de servei al país o municipi. És cert que hi ha professions o ocupacions que sempre s’emporten les bufetades, però cal adonar-se que en política tot queda justificat, sempre hi ha raons o excuses per defensar una posició o una altra. La culpa mai és pròpia sinó de l’adversari. Estic convençut que si els que es dediquen a la política fossin més autocrítics i reconeguessin els seus errors, els conciutadans entendrien millor el seu treball, les seves dificultats per dur a terme el seu projecte i les seves promeses electorals. Quan una persona o un col·lectiu té excusa per a tot, només et vénen ganes de passar d’ells o, si això no és possible, et dediques a criticar la seva prepotència i poca transparència.

(article publicat a l'Ametlla d'Arenys del mes de novembre 2005)

El salt al programari lliure

L'Ajuntament d'Arenys de Munt va aprovar, al darrer ple municipal, una moció de suport al programari lliure. El consistori iniciarà una progressiva migració al programari lliure en el propi Ajuntament però també ho promourà al municipi. No és el primer ajuntament que ho fa, ni és una tasca fàcil. Hi ha força dependència de les empreses de software, i a més cal formar a tots els usuaris, però és bo començar a fer els primers passos. M’imagino que el més senzill podria ser l’ofimàtica.
Desconec si l’Ajuntament d’Arenys de Mar que, tal com comentava fa uns dies en aquest mateix blog, ha organitzat unes sessions de programari lliure, s’ha plantejat aprovar alguna moció semblant, però vull pensar que, a no trigar massa, també bellugarà fitxa. I seria important conèixer què farà l’Ajuntament de Mataró. El pes de la capital del Maresme donaria una bona empenta a la introducció del programari lliure per aconseguir que l’administració pública deixés de pagar tants diners per llicències. Diuen que els informàtics són els més reacis a fer el canvi.
Contra el que algú pugui pensar no es tracta de cap guerra contra ningú. Una altra cosa és que unes empreses que ingressen diners per les llicències, hagin de transformar la seva activitat principal i dedicar-se més a donar servei a empreses i particulars.
En tot cas, treballar amb programari lliure pot fer l’efecte que quedes una mica desemparat, però l’experiència demostrarà que no és així. Hi ha molta gent interessada en anar augmentant el nombre d’aplicacions i totes venen molt documentades. I la importància de fer a mida segons quines aplicacions, cosa que avui dia es fa pregar molt, deixaria de ser un problema per moltes administracions.

Il·lusió a l'Ajuntament

Sempre s’ha vist que quan una cosa no es fa amb ganes difícilment surt bé. Cal arremangar-se i il·lusionar-se i encomanar-ho als altres. La vida no és fàcil i tots ens hi hem d’esforçar. Per què ho dic tot això? Doncs perquè la meva percepció de la política local és que li falta il·lusió. Això no vol dir que no es treballi. No confonguem les coses! També voldria matisar que una cosa és la percepció i l’altra és la realitat. No és menys cert que a vegades una mala percepció pot tenir més força que la pròpia realitat i això ens ha d’animar a vetllar perquè aquesta no es vegi ofegada per les falses percepcions.
Hi ha actuacions i decisions municipals que desprenen una certa passivitat i molt poc convenciment de qui les pren en consideració. Un cas seria l’actual procés participatiu per consensuar l’ús del Xifré. No entro a valorar la idoneïtat o no d’iniciar ara aquest procés perquè ja n’he parlat en altres escrits, sinó que em fixo en la manera de presentar-lo i d’animar els ciutadans a participar-hi. La meva opinió és que s’ha iniciat un procés sense massa interès i bastant incrèduls, complint la promesa electoral i aprofitant uns diners de la Generalitat i la Diputació, que no vol dir que no ho paguem els arenyencs perquè també contribuïm en els seus pressupostos.
Amb la gairebé nul·la pràctica participativa, els arenyencs necessitàvem més entusiasme, més publicitat, més explicacions, més complicitat. He trobat a faltar una carta del nostre alcalde, dirigida a les famílies, explicant els motius d’iniciar el procés; del per què ens demanen la nostra opinió; també una referència de l’edifici, la seva història, les característiques arquitectòniques... (això es va explicar a la primera sessió presencial). Sense aquest esforç és molt fàcil de caure el tòpic de que a la gent no li interessa participar. Les persones som poc innovadores, ens guiem massa per la inèrcia i és per això que convé que ens expliquin bé les coses perquè ens hi manifestem interessats.
El dijous 3 de novembre vàrem concentrar-nos una cinquantena d’arenyencs, amb una mitjana d’edat que s’acostava als 60, i amb més equilibri entre dones i homes que en la primera trobada. Una mostra de l’edat dels participants podria ser el llistat de mancances d’Arenys: l’ampliació del CAP; el transport urbà; el Centre de dia; els serveis de Benestar Social... i en canvi no es varen consensuar propostes més pensades pel jovent: espais de creació artística; bucs d’assaig insonoritzats i equipats, per grups de música locals... Sí però que hi va haver coincidència ne la necessitat d’ampliar la Biblioteca Municipal o sales d’exposicions més grans que les actuals, o bé l’alberg.
Ara voldríem que el procés no s’adormís, que rebéssim ben aviat la documentació promesa i que es trobés la manera d’ampliar el nombre de participants en el procés. I aquí hi té molt a dir l’equip de govern, amb l’assessorament que consideri millor. No podem aspirar a concloure el procés participatiu amb una minsa participació i massa biaixada.
Per altra banda, també m’agradaria més il·lusió a l’hora de preparar els pressupostos. Que no es converteixi en una simple aplicació d’un coeficient al pressupost de l’any passat. Ja no demano un Pressupost per programes perquè aquest govern municipal ja va declarar que no es veien capaços de fer-ho. Caldrà esperar una nova legislatura.
Il·lusió en l’aplicació de la recollida selectiva de la brossa! Ja se’n parlava a l’Auditoria Mediambiental realitzada a l’anterior legislatura (també en procés participatiu). Il·lusió i convenciment en la creació dels consells municipals. Il·lusió i ganes per trobar la millor manera de gestionar el Teatre Principal. Il·lusió i orgull per disposar d’una Escola Municipal de Música, del nivell de la d’Arenys i que enguany s’ha de revisar la concessió administrativa...
Són molts temes. La gestió municipal no és fàcil. Hi ha molts entrebancs: el més important és la manca de recursos; un fet que sembla ser que tothom reconeix però que ningú ha fet cap pas per solucionar-ho. El repte dels governs municipals és alt i necessiten de la complicitat i col·laboració dels vilatans, però ens han de demostrar que en tenen ganes; que si senten compromesos i capacitats; que confien en nosaltres. Si no hi ha il·lusió, la rutina s’ho menja tot i llavors tothom pensa:” qui dia passa any empeny”

Ple Municipal Extraordinari

El Ple Municipal d’aquest vespre no ha arribat a la mitja hora. Es tractava d’un Ple Extraordinari, amb un únic punt a l’Ordre del Dia: l’aprovació de les Ordenances Fiscals de 2006.
Tots els grups municipals han vingut amb la lliçó apresa i tenint molt clar el seu posicionament. Avui podem parlar de grups perquè el regidor no adscrit s’ha excusat i no hi ha assistit.
L’Alcalde ha clos l’acte felicitant el to i les aportacions dels grups municipals, especialment el PSC i ERC. A ICV només li ha agraït el to de la intervenció. Els portantveus del PSC i ERC havien agraït la situació de minoria del govern municipal, que ha fet capgirar la seva manera d’actuar, molt més dialogant i negociadora. Tot i haver assegurat l’Alcalde que en cas d’una recuperació de la majoria aquesta actitud no canviaria, tothom hi ha posat bona cara, però ni els grups de l’oposició, ni el públic assistent al Ple, ni els mateixos regidors de l’equip de govern, Alcalde inclòs, s’ho han cregut, però ha quedat molt bé.
L’aire que es respira als plens és molt diferent. Aquest canvi però, no es produeix amb la sortida de Lluís Blanchar de l’equip de govern sinó per un fenomen més recent. Aquesta exagerada amabilitat i repartiment de floretes entre govern i oposició ha sorgit amb les primeres manifestacions de divergència entre els grups municipals de l’oposició. No ha estat fins que l’Alcalde i l’equip de govern han comprovat que l’oposició no era homogènia i que es feia difícil una moció de censura, que no ha deixat de banda aquella agressivitat i victimisme dels primers dies. Ara, que veuen assegurada la continuïtat al govern, tot són agraïments i bones cares. Els que assistim als plens ens hi trobem més a gust. El que no tenim tan clar si hi haurà més resultats o es tracta de maquillar la cara a l’espera del 2007.
Una vegada més les diferències s’han deixat veure i en la votació de la proposta d’Ordenances Fiscals (OOFF), només els regidors de l’equip de govern (CIU+PP) hi han votat favorablement; PSC i ERC s’han abstingut i ICV hi ha votat en contra.

Què pagarem els arenyencs l’any 2006?

- Majoritàriament haurem de calcular un increment del 3,7%, equivalent a l’increment dels preus del consum (IPC) estimat.
- El tipus impositiu de l’IBI (Impost de béns immobles, més conegut pel Cadastre) passarà del 0,94 al 0,89. Amb això, segons els càlculs de Ramon Vinyes, exregidor d’Hisenda, l’increment real serà de prop del 4%.
- La taxa de clavegueram també s’apujarà un 3,7% i es deixa per més endavant calcular-la sobre el consum de l’aigua. Els propietaris de places de pàrking que no tinguin connexió a la xarxa de clavegueram, quedaran exempts de la taxa (s’haurà de sol·licitar).
- La taxa de la brossa també s’incrementa en un 3,7% perquè es deixa sense efecte la proposta d’incrementar-la en un 5% per la incorporació de la recollida orgànica (que no vol dir recollida selectiva).

ICV ha justificat el seu vot negatiu, bàsicament per no presentar-se a aprovació les OOFF i el Pressupost 2006 de manera conjunta, entès que les OOFF representen bona part dels ingressos del Pressupost, que en aquests moments desconeixen. També ha lamentat que no hi hagués cap referència a com havia anat el tema de les bonificacions de la taxa de la brossa per l’ús de la deixalleria.
ERC ha lamentat també que l’aprovació de les OOFF i el Pressupost no es fes al mateix temps. Ha fet notar les aportacions del seu grup i que l’equip de govern a recollit, i ha criticat que s’incrementessin les taxes del Mercat Municipal i encara estigués pendent l’estudi de viabilitat. Ha agraït la retirada de l’increment del 5% de la taxa de la brossa i ha demanat que s’estudiés bé quin tipus de recollida es volia fer, tot recordant que en l’Auditoria Mediambiental es va tractar aquest tema però se suposa que l’estudi està dins d’un calaix.
PSC ha detallat més els diferents impostos i taxes, potser pel fet que Ramon Vinyes les va confeccionar durant quatre anys. Quant a la taxa de la recollida de la brossa, ha coincidit amb el grup d’ERC i en relació a la taxa de clavegueram ha insistit en la necessitat d’estudiar a fons la manera d’aplicar-la amb uns criteris més adequats a la seva naturalesa. També ha lamentat que s’haguessin d’aprovar les OOFF abans que el Pressupost i ha volgut deixar constància que si bé l’increment que es proposa es fixa a partir de l’augment de l’IPC, la pressió impositiva dels darrers anys ha estat molt gran i per tant l’increment real global continuarà essent alt.
L’única contrarèplica de l’equip de govern han estat les paraules de l’Alcalde, que ha manifestat el seu desig d’aconseguir, el seu grup o el que governi a Arenys, que s’aprovin les OOFF i el Pressupost al mateix temps, cosa que encara no ha succeït a Arenys de Mar.
Un Ple molt tranquil on s’han aprovat les ordenances fiscals pels vuit vots de l’equip de govern.

Artistes arenyencs

Aprofitant l’avinentesa que l’arenyenc Jordi Coll té oberta una exposició a la sala del Calisay, us passo el vincle de la seva pàgina d’internet a infomercat.com, on podreu visionar part de la seva obra i llegir el seu currículum i alguna de les crítiques que ha rebut el seu art.

Al mateix temps crec que val la pena fer una ullada i encara diria més, afegir al llistat d’adreces d’interès, la web que té oberta un altre artista arenyenc, en Pere Planells, on també parla i mostra l’obra de diferents artistes, un dels quals és l’Enric Maas.
Considero que Arenys compta amb un bon grapat d’artistes plàstics i potser fóra hora que des de l’administració local s’articulés alguna acció per promoure nous artistes i potenciar els que ja tenim. L’altre dia al procés participatiu una persona parlava de l’Escola d’Arts i Oficis, com una de les mancances d’Arenys. Jo no sóc massa partidari d’inaugurar escoles amb tot el que representa, sobretot a nivell pressupostari, però crec que Arenys hauria de disposar d’un centre de creació artística on els joves i no tan joves, poguessin crear la seva obra, aprendre a partir dels altres i dels talles i cursets que s’anessin organitzant. Arenys li falta mirar una mica més els joves i deixar que siguin ells que desenvolupin les seves capacitats i aficions.
La primera obra és d'en Jordi Coll; la segona d'en Pere Planells i la darrera de l'Enric Maas.

Itinerari Ferran de Pol

Arenys ha inaugurat un nou itinerari; un nou motiu perquè els veïns vingueu a visitar-nos, i una nova oportunitat perquè els arenyencs passegem amb la mirada atenta a les cases, racons i placetes de la nostra vila. Es tracta de l’itinerari Ferran de Pol, de qui commemorem els 10 anys de la seva mort i també la de la seva esposa Esyllt T. Lawrence.
És important que les noves generacions estimin la seva vila i coneguin la història i la cultura del nostre poble recordant tots els personatges que ens han precedit. La rapidesa en que tot funciona avui dia no ens ha de fer perdre la memòria, ni ignorar tot allò que ha succeït i que d’una manera o altra ha condicionat els nostres dies.
Recordo les paraules del doctor Torralba quan parlava de la necessitat d’educar els nostres fills, obrint-los les portes al món d’avui sense ignorar les nostres tradicions. Actes com els d’aquests dies, a Arenys, serveixen per mantenir viva la flama d’aquelles persones que han deixat petja; que no es varen limitar a viure sinó que han esdevingut peces del trencaclosques de la nostra societat, sense les quals no podríem completar-la mai.
A Arenys tenim una formigueta que treballa incansablement i provoca que una bona colla de gent gaudim d’actes culturals que ens formen, ens delecten i ens reafirmen com a arenyencs, catalans i universals. Aquesta formigueta és la Mercè Cussó, la directora de la Biblioteca P. Pare Fidel Fita, a qui li hem d’agrair tanta dedicació i a qui hauríem d’ajudar per aconseguir un espai més ampli per acollir totes les activitats i totes les persones usuàries de la Biblioteca. Un espai d’entrada a la cultura del nostre poble i del nostre país, per a totes aquelles persones més allunyades del fet cultural, i per a totes les nouvingudes, que sense renunciar a la seva identitat, s’obren camí en un nou marc de qui esperen comprensió, suport i amistat.

Linux a Arenys

Aquest matí he assistit a una sessió de formació de programari lliure Linux, organitzat per l’Ajuntament d’Arenys amb la col·laboració de l’entitat Arenys.org. Cada vegada hi ha més persones que s’interessen per un programari que no és propietat de ningú i que permet fer les modificacions i aplicacions necessàries per a la seva activitat, sense haver de demanar permís a ningú.

Crec que la gran batalla del programari lliure és convèncer als usuaris com ara jo, sense massa coneixements d’informàtica, perquè ens llencem a instal·lar un programari que no té l’abast del Windows, ni el suport de la majoria d’informàtics d’arreu. La por al desconeixement o al fet de trobar dificultats en aconseguir l’assessorament necessari per resoldre els problemes que es vagin presentant, i les dificultats de compatibilitat amb els ordinadors que continuïn funcionant a l’entorn de Windows, són alguns dels obstacles a batre per facilitar la migració de més usuaris.

Sessions formatives com la d’avui; experiències d’entitats com Arenys.org; iniciatives de l’administració pública per entrar a treballar amb programari lliure; decisions com la de la Comunitat Europea de definir un format estàndard per a la confecció de documents per part de l’administració pública... són unes mesures importants per aconseguir ampliar l’abast del programari lliure.

La iniciativa de l’Ajuntament d’Arenys de Mar d’organitzar unes sessions com la d’avui, que tindrà continuïtat el cap de setmana vinent, són molt positives i elogiables. Una altra cosa és però, aconseguir que l’activitat administrativa del nostre Ajuntament pugui migrar cap al programari lliure. Calen molts esforços per part dels usuaris, però també una predisposició de les empreses subministradores de software perquè els seus productes es moguin dins els paràmetres del programari lliure.

M’imagino que el Govern de la Generalitat ho té clar i farà els possibles per ajudar als ajuntaments i a les empreses a realitzar aquesta migració que no podrà ser traumàtica ni accelerada, si es vol aconseguir l’objectiu final. Estic convençut que l’arenyenc Oriol Ferran, Secretari General de Telecomunicacions i Societat de la Informació, del nostre Govern, i que va crear l’entitat Arenys.org, no escatimarà esforços per aconseguir una bona implantació del programari lliure a l’empresa pública i també a la privada.

A la xarxa d’arenyautes on hi col·laboro amb els meus escrits, hi ha una bona colla d’entesos en informàtica, alguns d’ells amb dedicació professional. Penso amb en Marc Soler, l’Àlex Acero, l’Andreu Bertran, l’Esther Soler, en Quim Mateu, en Ramon Vinyes... que avui també han assistit al curs. Però la llista no és exhaustiva ja que n’hi ha molts d’altres. Alguns ja naveguem per Internet amb programes com el Mozilla Firefox, o bé enviem els nostres correus amb el programa Mozilla Thunderbird. Ara serà l’hora d’entrar al món del Linux i començar a sentir-nos més lliures (informàticament parlant).

Recollida de la brossa orgànica

El regidor socialista arenyenc a l’oposició, Ramon Vinyes, comenta en el seu blog quina és la proposta de l’equip de govern actual (CIU+PP) sobre l’aplicació de la recollida selectiva de la brossa a Arenys. Aquesta informació surt de la proposta del govern per incrementar en un 5% la taxa municipal, per la introducció de la recollida de la brossa orgànica.
Segons diu Ramon Vinyes, l’equip de govern no implantarà la recollida selectiva porta a porta sinó que la reorganitzarà de manera que limitarà la recollida de l’orgànic a tres dies per setmana, passant a recollir la resta de brossa diàriament, sense seleccionar-la.
Els pocs o molts arenyencs (crec que som pocs), que tenim el costum de separar el vidre, del cartró, del plàstic, envasos..., haurem de continuar llençant la brossa als contenidors i en tot cas perdrem el servei diari de recollida de l’orgànic, per la qual cosa se’ns incrementarà la taxa en l’esmentat 5%.
Paral·lelament els qui no separaven la brossa, se’ls incrementarà la feina (hauran de separar l’orgànic de la resta) i només podran treure la brossa tres dies a la setmana. També se’ls hi apujarà la taxa en un 5%.
Desconec els motius que empenyen a l’equip de govern a posar en marxa el servei d’aquesta manera. No sé qui els ha assessorat ni si tenen garanties d’èxit i estan convençuts que milloraran el procés de recollida de la brossa.
És cert que a l’Audiència Pública sobre Ordenances Fiscals del 2006, el regidor d’Hisenda, Manuel Calvo, va anunciar la proposta d’incrementar en un 6% (ara sembla que s’hauria rebaixat un punt), la taxa de la recollida de la brossa, pel fet d’introduir la recollida de l’orgànic. Al fer el resum de l’Audiència a més d’un ens va entrar el dubte si es tractava d’un error, i el regidor volia dir recollida selectiva, o bé es referia al que, segons Ramon Vinyes, serà la proposta final.
Davant d’aquesta notícia i acceptant que no sóc cap entès en la matèria, m’agradaria escoltar (o llegir) dues opinions: En primer lloc la dels grups ecologistes i persones que coneixen i treballen el tema de la recollida selectiva de la brossa. També voldria saber si els grups de l’oposició (amb 9 regidors en front dels 8 de l’equip de govern) donaran suport a la iniciativa del govern i aprovaran l’increment de la taxa de la brossa per la posada en marxa d’aquesta pseudorecollida selectiva. Dimecres vinent hi ha convocat el Ple extraordinari per l’aprovació de les Ordenances Fiscals i podrem comprovar en què acaba tot plegat.

Ja tenim hereu!

Per primera vegada a la història, Arenys compta amb un hereu. Potser arriba una mica tard i la majoria de vilatans, sobretot els més joves, no saben de què es tracta, ni quines funcions li pertoquen, ni a sant de què se l’anomena hereu.
El nostre regidor de cultura és un gran amant de les tradicions; sobretot de les pubilles i ara els hereus. Cadascú s’afecciona en allò que vol i estima i de ben segur que té els seus seguidors i defensors. Els detractors varen voler boicotejar l’elecció de la pubilla ara fa un parell d’anys, i la reacció del regidor ha estat valenta i enginyosa. Aquelles veus que l’atacaven per considerar el concurs de falta de sensibilitat vers la dona, ara s’han trobat amb la concurrència de l’home. Caldrà en tot cas buscar una nova estratègia.
A mi, si em deixessin escollir l’hereu de la nostra vila, no tindria cap dubte. El meu candidat seria en Pep Quintana. Crec que és la persona ideal per encarnar aquest títol i representar-nos arreu. No vull dir pas que sigui el model de l’arenyenc. En Pep no es deixaria mai classificar i encara menys servir d’exemple a les noves generacions. En Pep és un personatge que no deixa indiferent a ningú. Té els seus amics; els seus bons amics; també els seus detractors; els que no l’entenen i els que l’envegen.
Com també he observat en fòrums mataronins, a Arenys hi ha la lluita, ara més dissimulada, entre els atv (arenyencs de tota la vida) i els que hem vingut de fora. Però jo, si m’ho permeteu, parlaria de dos tipus d’arenyencs: els que coneixen en Pep i els que no saben qui és. Els primers són arenyencs, atv’s o vinguts de fora, que han arrelat bé a la nostra vila.

El per què del Pla d'Equipaments

Amb el perill de ser reiteratiu, voldria insistir en la meva teoria de començar amb l’elaboració del Pla d’Equipaments abans de consensuar l’ús del Xifré, per més singular que sigui. Podria donar-se el cas que arribéssim a la conclusió que a l’edifici del Xifré només hi pot anar un servei determinat. Tot i així se’m fa difícil d’endegar un treball per a consensuar-ne el seu ús, sense tenir en compte les necessitats que té Arenys, les possibilitats d’ubicar-les als equipaments existents i també als futurs, com ara la caserna de la Guàrdia Civil.
Un podria pensar que al Xifré hi hauria d’anar l’Arxiu Històric, amb la qual cosa l’Ajuntament s’ampliaria en el lloc actual i no caldria moure el Museu de la Punta. Però què passaria amb la segona fase del Teatre Principal?
Un altre hi podria situar la nova Biblioteca, que tothom reconeix que s’ha fet petita i per això es va preveure una ampliació als baixos del Casal Parroquial que, tot i pagar el lloguer a la Parròquia, no s’ha mogut ni un totxo. D’aquesta manera l’Arxiu Històric podria desplaçar-se a Can Juncosa (seu de la Biblioteca) i l’Ajuntament podria ampliar-se al lloc actual. Però torno a preguntar: què passaria amb la segona fase del Teatre Principal?
Un tercer podria dir que al Xifré s’hi hauria d’instal·lar el Museu de Mineralogia i el de Punta, i potser també el nou museu del mar (pensant que el museu d’arqueologia pogués anar a la Torre dels Encantats). L’Arxiu podria anar a l’actual museu de mineralogia. L’Ajuntament s’ampliaria en el lloc actual i la segona fase del Teatre Principal podria tirar endavant.
Però tot això sense tenir en compte ni les característiques arquitectòniques, els m2 i, sobretot, sense referir-nos a serveis que algú pot pensar que necessitem: Viver d’empreses; Alberg; Espai de música (amb bucs d’assaig insonoritzats); Espai per a la creació artística... Tampoc s’ha tingut en compte el nou equipament que pot venir amb la compra de la caserna.
Podria allargar-me més però crec que m’he fet entendre. Es tracta de completar un trencaclosques, sense oblidar-nos de cap peça, ni situar-ne cap de malament, perquè llavors no hi ha manera de què encaixi.