L’Església de La Gleva ha quedat petita davant la multitud que hi hem anat per dir adéu al nostre amic Joan. No podia estranyar a ningú, perquè en Joan tenia molts amics i bons amics, perquè en Joan era un gran amic, amb qui sempre podies confiar.
La distància no m’ha permès tenir massa contactes amb en Joan, però la notícia de la seva sobtada mort, m’ha colpejat i confós. En Joan havia fet molta feina, però encara li quedaven forces per fer-ne més. Ho ha dit en Pep Alarò, que ha oficiat l’enterrament i que el coneixia molt bé: en Joan no tenia un no per a ningú, i era una home de fe convençut, que només pensava en estimar.
En Joan deixa un buit immens, i qui més ho patiran seran la Montse, la seva esposa, i els seus tres fills, que hauran de refer la seva vida sense poder comptar amb el seu ajut i companyia.
Membres de l’Orquestra de Cambra de Vic i de la Coral Canigó, han participat en l’ofici funeral, i han activat a flor de pell la sensibilitat que en Joan tenia, per a la música i per a la gent. Va ser una reunió de Caritas la darrera activitat d’en Joan i l’última paraula que va escriure dels seus apunts, va ser “tolerància”.
Adéu Joan i moltes gràcies, des d’Arenys, pel teu testimoni de vida.
La distància no m’ha permès tenir massa contactes amb en Joan, però la notícia de la seva sobtada mort, m’ha colpejat i confós. En Joan havia fet molta feina, però encara li quedaven forces per fer-ne més. Ho ha dit en Pep Alarò, que ha oficiat l’enterrament i que el coneixia molt bé: en Joan no tenia un no per a ningú, i era una home de fe convençut, que només pensava en estimar.
En Joan deixa un buit immens, i qui més ho patiran seran la Montse, la seva esposa, i els seus tres fills, que hauran de refer la seva vida sense poder comptar amb el seu ajut i companyia.
Membres de l’Orquestra de Cambra de Vic i de la Coral Canigó, han participat en l’ofici funeral, i han activat a flor de pell la sensibilitat que en Joan tenia, per a la música i per a la gent. Va ser una reunió de Caritas la darrera activitat d’en Joan i l’última paraula que va escriure dels seus apunts, va ser “tolerància”.
Adéu Joan i moltes gràcies, des d’Arenys, pel teu testimoni de vida.
1 comentari:
Jo també coneixia el Joan. El meu pare és molt amic seu i havíem anat junts de vacanes varis anys. Un "tio" magnífic!! Des de Nova York, on estic vivint, també em va afectar molt...
Publica un comentari a l'entrada