Aquest matí de dijous llegia a la premsa escrita que els bisbes aprovaran, encara que sense consens, la pastoral sobre la 
unitat d’Espanya. Segons sembla la Conferència Episcopal Espanyola entén la unitat d’Espanya com un valor moral, i per tant el risc del seu trencament fa trontollar aquests valors morals.
A la premsa podeu llegir les parts més significatives que figuren a l’esborrany del document que demà divendres es deurà aprovar, i per tant no té sentit que us els reprodueixi, però si que m’agradaria fer una reflexió i seria desitjable que també se la fessin els mateixos bisbes espanyols.
¿No hi ha temes més importants que preocupin a la comunitat catòlica espanyola, com per ficar-se en temes d’unitats, autonomies, i sobretot, que hi barregin conceptes morals i ètics?
Sort n’hi ha que la comunitat de base, com a mínim a Catalunya, i d’una manera força generalitzada, té una manera d’obrar bastant distant d’aquest discurs, i pot avançar sense haver de demanar permís a la Conferència Episcopal, però l’exemple que donen no és massa edificant, i encara menys si tenim en compte el seu posicionament força descarat cap a opcions polítiques conservadores.
Els que tenim una edat, recordem l’Església Catòlica a Catalunya fent costat a la ciutadania, davant l’opressió franquista, tot i que venien d’un passat molt fosc, que és el que varen viure els nostres pares. Gràcies al laïcisme de l’Estat, que defensen la majoria de partits polítics democràtics, ens estalviem del retorn del fantasma de la Inquisició. A vegades sembla que alguns prelats catòlics envegin el poder que els religiosos musulmans tenen sobre la seva gent i els seus governs.
Confio que els bisbes catalans no donaran suport a la proposta de la Conferència Episcopal. Amb els bisbes de la generació anterior no hi patiria gens, però amb els actuals no ho tinc tan clar.
unitat d’Espanya. Segons sembla la Conferència Episcopal Espanyola entén la unitat d’Espanya com un valor moral, i per tant el risc del seu trencament fa trontollar aquests valors morals.A la premsa podeu llegir les parts més significatives que figuren a l’esborrany del document que demà divendres es deurà aprovar, i per tant no té sentit que us els reprodueixi, però si que m’agradaria fer una reflexió i seria desitjable que també se la fessin els mateixos bisbes espanyols.
¿No hi ha temes més importants que preocupin a la comunitat catòlica espanyola, com per ficar-se en temes d’unitats, autonomies, i sobretot, que hi barregin conceptes morals i ètics?
Sort n’hi ha que la comunitat de base, com a mínim a Catalunya, i d’una manera força generalitzada, té una manera d’obrar bastant distant d’aquest discurs, i pot avançar sense haver de demanar permís a la Conferència Episcopal, però l’exemple que donen no és massa edificant, i encara menys si tenim en compte el seu posicionament força descarat cap a opcions polítiques conservadores.
Els que tenim una edat, recordem l’Església Catòlica a Catalunya fent costat a la ciutadania, davant l’opressió franquista, tot i que venien d’un passat molt fosc, que és el que varen viure els nostres pares. Gràcies al laïcisme de l’Estat, que defensen la majoria de partits polítics democràtics, ens estalviem del retorn del fantasma de la Inquisició. A vegades sembla que alguns prelats catòlics envegin el poder que els religiosos musulmans tenen sobre la seva gent i els seus governs.
Confio que els bisbes catalans no donaran suport a la proposta de la Conferència Episcopal. Amb els bisbes de la generació anterior no hi patiria gens, però amb els actuals no ho tinc tan clar.
2 comentaris:
Suposo que tota aquesta empanada dels bisbes era abans que escoltessin el discurs del nou president. Crec que en Montilla els pot deixar l'esperit ben alleugerit.
Jo no vaig conéixer en Franco, ja feia un parell d'anys que havia mort. Així i tot, com a jesuïta català, tampoc em fa cap mena de gràcia aquest comunicat. Ja tenim prouta feina per lligar l'església amb l'evangeli com per a que ara se'ns vulgui fer colar la unitat d'espanya com a valor moral!
Publica un comentari a l'entrada