El Consell de Ministres ha aprovat una llei de la transparència perquè els ciutadans puguin estar ben informats de què es fa amb els seus diners. No podem entrar a valorar-la, perquè no la coneixem prou, però d'entrada s'ha de dir que qualsevol eina que faciliti la informació a la ciutadania, és benvinguda. Si una cosa no ens hem cansat de demanar, és precisament això: més transparència.
Veurem com es concreta, i no ens imaginem que amb aquesta llei ho solucionarem tot. És allò de feta la llei, feta la trampa, però com a mínim es tracta de posar-ho més difícil a qui s'aprofita de llocs preferents per embutxacar-se diners. Coneixerem els sous, les subvencions i els contractes que realitzen totes les administracions. A més, la portaveu del Govern espanyol ha dit que obriran un petit procés participatiu, perquè la ciutadania hi digui la seva.
Els sous són prou coneguts, i s'acostuma atacar els polítics per ells, encara que ens oblidem d'altres ciutadans que cobren molt més, i fins fa poc ningú els anomenava. De les subvencions també hi ha informació, però passa més desapercebuda, a no ser que sorgeixi algun problema. Seria bo que la ciutadania es fixés en les subvencions que s'atorguen, fins i tot aquelles que no sumen gaires diners, però que a vegades tampoc queden prou justificades.
El nostre país va descobrir la pràctica de subvencionar per a tot, i hi ha gent i entitats que només viuen gràcies a les subvencions, i no sempre són prou merescudes. Tot i que l'administració pública utilitza eines suficients per analitzar l'ús dels diners públics amb què se subvencionen projectes i activitats, hi ha prou maneres de burlar el control i deixar-ho tot en paper mullat.
A l'entrevista que la revista arenyenca L'Agenda feia al senyor Joaquim Cassà, arenyenc de l'any 2011, li varen remarcar una frase prou clarificadora de tot el que representa el món subvencionat: "Depenem massa de les subvencions i això ens fa perdre la iniciativa". Ahir, al programa Banda Ampla de TV3, l'alcalde de Barcelona va equivocar-se quan va dir que era més just que tots els contribuents paguessin per l'organització d'una Festa Major, que no pas ho haguessin de pagar els participants a la Festa.
Tenia raó Trias quan deia que no hi ha res de franc, i per tant tot té un cost. ¿Què és això d'obrir totes les portes i no cobrar entrada, com si no li costés res a l'Ajuntament? Aquest costum de fer-ho tot de franc, ens ha mal educat, i no entenem que ara ens vulguin fer pagar entrada. Sigui l'Ajuntament o l'entitat veïnal qui organitza la festa, els veïns han d'entendre que els diners han de sortir d'un lloc o altre. Què prefereixen? pagar entrada si volen assistir al ball, o que els augmentin els impostos municipals? Al final, els diners surten del mateix lloc. És per això que és tan important saber en què es gasten els nostres diners, i si van per a subvencions, que puguem veure quin ús en fan les persones o entitats subvencionades. Està molt bé que es vulgui fer coses, però no ho podem supeditar tot als diners que ens regali l'administració.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada