A l'escola en català

Només hi pot haver una sentència justa, i aquesta és favorable a la immersió lingüística en català. Però el nostre país està acostumat a patir i no ens ha de venir de nou que la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya avali la immersió lingüística també en castellà.

Pensar que la Política no juga dins el món de la Justícia és una ingenuïtat massa evident. Si realment la Constitució espanyola no defensa la idoneïtat de la immersió lingüística en català, si el TSJC sentencia que la Constitució avala la immersió en castellà, és perquè no estem parlant de la nostra Constitució, i va essent hora de proclamar-ho als quatre vents. I ho ha de proclamar un militant socialista, i també un del partit popular. Si no s'opina d'aquesta manera és perquè hi ha interessos contraris a la sobirania popular, és perquè es dóna més importància a l'opinió de quatre jutges que no pas a la veu del poble.

Demà coneixerem la sentència, i sabrem quin camí hem de seguir per continuar defensant els nostres drets com a nació sobirana. Si podem anar al costat del Tribunal, o bé des l'altra banda. Tenim un gran defecte, que ni després de tants entrebancs hem aconseguit superar: som incapaços d'unir-nos davant l'adversari, davant d'aquells que no ens volen, però tampoc ens deixen marxar.

Avui llegia que tots els partits, amb les excepcions ja conegudes, s'han posat al servei del govern, per anar junts en la defensa de la immersió lingüística en català, que des de la seva implantació ha rebut tants elogis, i que és la clau per preservar la cohesió social al país. M'agradaria pensar que aquest anar junts no és tan sols cosa d'hores, sinó que es manté en el futur, perquè, sigui quina sigui la sentència, res s'haurà acabat, i els nostres problemes de supervivència continuaran furgant i atabalant-nos.

Com deia Eduard Voltas en l'article al diari ARA, en castellà també, sisplau, però la immersió lingüística en català, perquè és l'única manera d'evitar a casa nostra una fractura social, de difícil solució.