Avui hem conegut el veredicte del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i la pregunta que ens fem és si és una bona sentència o no. Si temíem que 30 anys d'immersió lingüística se n'anaven en orris, podríem pensar que ens ha sortit barat, però és això el que volem?
Tenia raó en Manel Cuyàs, avui a la tertúlia de Catalunya Ràdio, quan deia que el veredicte era una mala notícia. La solució proposada pel Tribunal convida a pensar que la llei no s'aplica igual per a tothom. Ara resulta que si no t'agrada, vas i demanes que t'ho canviïn. Tots estudiarem en català, però qui no li agradi, li faran en castellà.
La immersió lingüística és bona o no? és una bona eina de cohesió social i de protecció de la llengua feble? si és així, i l'experiència de 30 anys ho ha demostrat, per què s'han de fer excepcions? perquè ho demana el pare?
No penso que la resolució sigui una bona notícia per als catalans, i a més, posa en perill la cohesió social, ja que dóna peu a que hi hagi cua de familiars demanant la immersió en castellà, amb tot el que això pot provocar. No es tracta de deixar el castellà en situació precària, perquè els resultats donen la raó a qui defensa el bon coneixement d'ambdues llengües, amb el model lingüístic català. Es tracta d'aplicar un model que funciona i dedicar els esforços a solucionar altres problemes, com el fracàs escolar, que no té res a veure amb la llengua en què s'educa.
Continuo pensant que passem tot el temps del món defensant la nostra manera de ser, els nostres drets com a catalans, i ja comencem a estar-ne ben tips. Si ens volen fer sentir independentistes, no podien trobar una millor manera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada