Joaquim Muntañola va ser present a casa dels meus pares durant molts anys, a través dels seus dibuixos a El Correo Catalan. És d'aquells records que et queden de casa. Hi havia uns personatges de qui es parlava sovint a casa. Un altre era l'humorista Capri, de qui teníem molts discs i que escoltàvem sovint. Els dibuixos de Muntañola al diari, no ens els perdíem mai.
De la mateixa manera que ens acompanyava diàriament, ara feia molt temps que no n'havia sentit a parlar més. És per això que la notícia de la seva mort ha estat una sorpresa, no tant pel fet, sinó per fer-se present després d'anys d'oblit. Estic segur que la seva personalitat serà recordada per molts, i ja forma part de la història del nostre país.
La notícia ha aparegut barrejada entremig d'informacions que posen en evidència la voluntat del Partit Popular, per uniformitzar el país, traient singularitat a les diferents autonomies, que en el nostre cas es tradueix en pèrdua de competències o, si voleu, de descafeïnament. El procés iniciat amb la sentència contra l'Estatut d'Autonomia, no s'atura, i no sabem fins on arribarà. És per això que hi ha tanta gent que desconfia de la tàctica del govern d'Artur Mas, i intenta endevinar on hi ha la clau, o la trampa. On hi ha l'explicació d'aquest anar de la mà del PP, en un moment en què es manifesta més radicalment anticatalà.
El seguiment que faig del ministre d'Educació, Cultura i Esports, no deixa de sorprendre'm, des de l'afany per aconseguir el reconeixement mundial de les corrides de toros, a la homogeneïtzació de l'educació de les diferents comunitats autònomes que avui donava a conèixer. Un país com el nostre, en què la Cultura i l'Educació són una part destacada de la nostra existència i manera de ser, qualsevol atac a la especificitat cultural del nostre poble, és un atac a l'essència i a la nostra capacitat de subsistència, en un entorn advers i asfixiant.
Si només som capaços de provocar, només aconseguirem reforçar la seva pluja de decrets i lleis que deixin sense força ni sentit, la jurisprudència pròpia. Si ens limitem a jugar a amagar, aconseguirem fer forts els que ens volen fer desaparèixer com a nació diferent a l'espanyola. El panorama polític català no pinta bé, i la ciutadania n'està ben tipa. O canviem d'estratègia, o el nostre futur és molt negre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada