Els han acusat de formar part o bé col·laborar amb la Camorra. Es veu que quan la policia detenia membres de la màfia, aquests jutges els absolia. També hi havia implicats funcionaris de l'administració tributària. Era tota una xarxa especialitzada en la compravenda immobiliària i hotelera. Tot això al sud d'Itàlia.
Jo que em pensava que els tots els jutges, excepte el senyor Garzón, eren bons... i ara resulta que també n'hi ha de dolents. O sigui que m'he quedat com quan em varen dir que els reis eren els pares. La meva innocència se n'ha anat en orris.
Amb això què vull dir? doncs que la ciutadania s'ha cansat dels polítics (¿seguiu la campanya electoral andalusa?) i també del jutges i els respectius tribunals. Perquè no n'hi ha un pam de net. I amb això no pressuposo que els nostres jutges siguin delinqüents, sinó que aquell drap que tapa els ulls a la Justícia, sembla que transparenta.
La presumpció d'innocència és bàsica per a l'anar bé de la nostra societat. Si partíssim de la idea que tothom és corrupte, no podríem donar ni un pas. Passi el que passi convé no oblidar aquesta premissa, si no volem estavellar-nos. Una altra cosa és que cada vegada quedem més decebuts de com funciona el nostre sistema democràtic i malfiem més de les promeses i bones intencions dels polítics i personatges públics.
Avui, sense anar més lluny, llegia les declaracions del senyor Daniel Fernández, una de les 'joves' promeses del PSC (?), atacant el govern de CIU, dient-li que era impúdic, i no sé què més. L'altre dia em vaig creuar amb ell, però, com és natural, no ens vàrem dir res. No ens coneixem de res. Era a l'acte del comiat de Cpc. Se'l veia molt sol. Doncs aquest polític que ha guanyat punts dins el PSOE, vull dir, el PSC, després de la remodelació, o canvi de cadira dels nous dirigents socialistes, té la barra d'insultar d'aquesta manera el govern convergent, tenint tan recent el passat tripartit. No sé mai si és falta de memòria, o barra, el que fa dir segons què, vistos els resultats.
Avui el senyor Caja, el vetllador dels drets dels castellanoparlants a Catalunya, ha presentat un recurs al Tribunal Constitucional contra la llei d'immersió lingüística que aplica el govern català. Continuem vivint entremig de plets i replets, com si tinguéssim la vida solucionada. A vegades penso que el món està acabat. Llavors em ve la bena positivista i penso en el Barça que ja només està a 8 punts del Madrid. Això sí que és important, i en tirarem un bon tros a l'olla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada