Després d'una legislatura marcada per la indecisió davant una crisi financera que trigarem a superar, el que necessitem és un govern fort, que tingui les idees clares i no li tremoli el pols. També Catalunya ho necessita, després d'un govern tripartit que no ha sabut explicar i fer entendre totes les millores introduïdes, amb un final caòtic que se li ha anat de les mans.
De normal, però sobretot en temps de dificultats, cal que les persones que estan al capdavant d'un govern, tinguin la capacitat de convèncer amb les mesures preses, i donar la sensació que es té control de la situació. Res a veure amb prepotència ni oïdes sordes. Control, seguretat i decisió ferma.
El govern de Rajoy ha tirat endavant una reforma laboral de manera contundent i sense aconseguir un acord amb patronal i sindicats, i això el podria fer més vulnerable. L'única manera per aconseguir alguna cosa és demostrant la seva fortalesa i evitant fer marxa enrere a la primera manifestació dels sindicats, la qual cosa no impedeix que, passada la prova, s'asseguin amb ells per intentar llimar les diferències, coneixedors que no es podrà arribar molt enllà. La situació a Europa no dóna per a gaires concessions.
La mateixa fortalesa que cal espera del govern de Rajoy davant els sindicats, caldria dirigir-se a banquers i grans fortunes, i de manera especial aquells que han estat protagonistes principals de la gran crisi, sense que això ens deixi lliures de pecat. Tots hi hem contribuït.
Encara que pugui semblar el contrari, a ningú agrada un govern feble, un pare dubitatiu, un mestre indecís, un entrenador temorenc... sempre esperem de qui ha de liderar un projecte, fortalesa i convenciment d'estar fent bé les coses. També amabilitat, saber escoltar i rectificar en allò que es pugui anar equivocat.
Al govern de la meva vila se l'ha acusat de dèbil, i de donar passos en fals. De canviar d'idea i no escoltar l'oposició. De fet el govern no disposa de la majoria que li permeti fer i desfer al marge dels altres partits polítics, i això obliga a pactar, a escoltar i cedir, però això no hauria d'estar renyit amb tenir les idees clares, uns objectius definits, i uns objectius a assolir. Tampoc l'oposició s'ha de valer d'aquesta fragilitat, per obligar a fer tot allò que quan en va tenir ocasió no va voler o saber fer. Trobar l'equilibri entre la defensa del propi programa i la capacitat de negociar amb l'adversari, només és possible si hi ha realment voluntat de servei a la comunitat i no haver-se ficat a la política per interès personal, per aconseguir un fals prestigi.
Als nostres polítics els hem d'exigir serietat i honestedat. Si ens volen decebre, poden continuar tirant-se els plats pel cap, sense cap més intenció que desprestigiar l'altre. Si volen que confiem en ells, han de jugar amb la veritat per davant i demostrar que estan al nostre servei, que tenen clar què necessitem, i que saben lluitar per aconseguir-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada