Guerra als pianistes incívics!!!

El piano, un instrument incívic? 

Darrerament hem pogut llegir diferents notícies referides a unes sentències condemnatòries contra joves estudiants de piano, o d'algun altre instrument musical. Resulta que vivim en una societat amb persones molt sensibles, que no poden suportar l'atac d'unes tecles enfurismades ni les seves notes musicals. No us penseu pas que els malvats pianistes estiguin torturant els seus infeliços veïns fins a altes hores de la matinada, ni a l'hora de la migdiada, no. Els estudiants acostumen a tocar durant la tarda i en hores en què tothom es belluga. 

Senyors, tal com diria en Capri, estem malalts! Només sabem reclamar, protestar, exigir, però en cap moment ens aturem a pensar què carai estem fent! Vivim en societat i ens dediquem a fotre el veí. Tocant el piano? No!, mirant com el podem denunciar. Perquè... esclar, el piano molesta molt! molesta molt més que sentir els escarafalls en aquestes televisions porqueria que tenen tanta audiència. I ho sentim a través de les claraboies o les mateixes parets, perquè no discuteixen, sinó que bramen com bèsties. Això si que és interessant i no molesta les nostres oïdes. I això no és denunciable, oi? No ho és, perquè el nostre país és un país de mediocres, incults i ignorants, que ens vanagloriem de les nostres misèries. 

I per què aquestes sentències condemnatòries? Doncs, perquè la Justícia està en consonància amb el nostre país decadent. Hi ha futur? M'agradaria pensar que sí, però tinc els meus dubtes. Ens agrada massa moure'ns pel fang, i ens falta esperit per esforçar-nos a millorar la societat, començant per nosaltres mateixos.

Jo visc en un carrer cèntric, i el meu veí és un manetes, i li agrada fer obres a la llar, i pica, i què? em molesta que piqui, i què? no hi té dret? I a l'altra banda toquen la gralla, i el trombó... i què? M'hi haig d'enfadar? Si no sabem viure en societat, si no som capaços de conviure, agafem els trastos i anem a la muntanya, on no hi hagi ningú. Però no se'ns acudeixi anar a "pagès", i fer aturar les campanes, o decantar els ramats perquè fan pudor. Podrim-nos en un racó de món, que no ens molesti ningú, perquè d'aquesta manera estarem segurs que nosaltres no fem la guitza a ningú.