Un ministre patètic i no parlem de Fernández Díaz

Ahir ho comentava entremig d'altres notícies. El senyor Margallo és patètic. De fet, tot el govern espanyol és patètic i nosaltres les seves víctimes.

M'agradaria recordar les vegades que el ministre ha hagut de disculpar-se per haver ficat la pota fins a baix de tot. Ara, una vegada més, haurà de demanar perdó per haver decidit unes mesures extraordinàries i excessives de vigilància a la frontera amb Gibraltar. Al final els perjudicats han estat els pobres espanyols que cada dia es desplacen a Gibraltar per treballar, atès que al seu país, el nostre, no tenen feina.

No entenc com es poden prendre decisions sense que prèviament s'estudiïn els efectes que poden tenir. No es pot anar decidint i seguidament rectificant ordres. Cal ser més eficient i intel·ligent, dues virtuts que, sens dubte, el ministre Margallo no té.

És reflexionant sobre fets com el que comento que em sorgeixen les pors sobre quin model de país podem arribar a tenir si assolim la independència. Algú s'ho ha preguntat? Volem un país de pandereta com l'espanyol? Serà un estat ridícul? un estat amb polítics corruptes, com el que tenim ara? un estat que deixarà de banda els més necessitats?

Llegia que CDC proposava una coalició de partits per al dret a decidir, de cara a les eleccions europees. Tindria sentit? Entenc que el discurs polític no pot ser el mateix, encara que els uneixi un objectiu: la consulta, però que poden defensar-la des de cada punt de vista. És que sinó ho barregem tot i no hi ha qui ho entengui. No ens pot ser el mateix votar CIU o ICV. Alguna cosa diferent hi hem de veure.

La por de tot plegat és que entretinguts amb el dret a decidir, ens descuidem d'exigir un govern més proper a les persones, i sobretot a les persones més vulnerables.