L'excel·lent trajectòria d'Òmnium Cultural al llarg de la seva història no es mereix una presidenta que faci unes declaracions tan a la lleugera, sense mesurar les seves paraules ni les conseqüències que poden tenir. Les declaracions de Muriel Casals d'aquests darrers dies posen en dubte que sigui la millor persona per presidir l'entitat. No és, però, la primera vegada que s'equivoca amb les seves declaracions, però en aquests moments caldria que anés més en compte.
Muriel ja va demostrar poca intel·ligència quan va manifestar que només el català hauria de ser llengua oficial en una Catalunya independent. Què pretenia amb aquestes declaracions? radicalitzar la situació? per aconseguir què? Exercir la presidència d'Òmnium Cultural requereix mesurar bé les paraules, sabent que és una entitat plural i no es tracta de dividir ni restar socis i simpatitzants.
Dir que Unió Democràtica de Catalunya és una minoria i que es pot actuar sense ells, és un error i un menyspreu a una formació política catalana que ha demostrat des de sempre la seva catalanitat i està, com la majoria de partits del Parlament, a favor del dret a decidir, que és el que exigim la majoria de catalans. Els socis d'Òmnium Cultural haurien de reflexionar si les declaracions de la seva presidenta són les més adients i Muriel Casals si canvia l'estratègia o presenta la dimissió.
Cadascú es trobarà més bé amb un força política o altra, però pensar que podem deixar-ne de banda cap d'elles és un error que podem pagar molt car. Si no sabem anar junts, no aconseguirem els nostres objectius. És per això que l'onze de setembre ens unirà el dret a decidir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada