Síria és la veu de la consciència d'aquest món boig i injust. Ja no es tracta de danys col·laterals, sinó que s'ataca directament la població civil. És la cruesa de la guerra situada en l'extrem, que et fueteja impotència i ràbia. La por i extrema prudència dels països occidentals, escarmentats amb Tunísia, Líbia i Egipte, fa que la guerra a Síria s'eternitzi i les morts sumin dia rere dia.
No saps si donar suport a una intervenció dels exèrcits occidentals, amb la qual cosa pot augmentar el nombre de víctimes, o esperar que els sirians reflexionin i aturin aquesta guerra fratricida. Com deia abans, els resultats obtinguts a Líbia, posen en dubte l'eficàcia d'intervenir en aquests països, però en canvi fot molta ràbia observar com moren dones i nens i determinen el futur d'una generació que ha tingut la dissort de viure la guerra.
Des del meu bloc, un record a tots els sirians que pateixen la guerra i una reflexió per a tots nosaltres, que sovint som molt imprudents, es queixem per qualsevol cosa i som injustos amb els que tenen dificultats per continuar vivint.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada