Permeteu-me que insisteixi una vegada més amb l'objectivitat de la premsa, però sobretot amb l'error de no contrastar suficientment les notícies que publiquen. Avui llegia la columna del director de l'ARA i es culpava de no contrastar prou les informacions que els arribaven.
Caldria, d'entrada, diferenciar aquells diaris i periodistes que volgudament no contrasten les informacions que reben, o bé se les inventen directament, dels diaris i periodistes que es deixen portar pel sensacionalisme i no s'aturen a pensar si allò que diuen és correcte o no.
Deixant de banda aquest diari i altres, que clarament són subjectius i deshonestos en la publicació de les notícies, tenim la premsa que és ingènua o que es deixa portar per la novetat i la singularitat, però li manca contrastar-ho.
Des d'una vegada que vàrem convidar al director de Vilaweb, m'ha quedat gravada la seva frase: "No podem exigir als periodistes que siguin objectius, sinó que siguin honestos". És a dir, poden informar de manera subjectiva, però el que no poden fer és enganyar la gent. Els lectors podem imaginar com pensa tal periodista o redacció de diari, i a partir d'aquí creure'ns o no el que ens està dient, però el que no es pot acceptar és que ens enganyin. Si al mateix temps de ser honestos, contrasten bé les notícies abans de publicar-les, faran un gran favor a la societat.
Dit això, personalment confio en els diaris ARA i La Vanguardia, i sóc conscient, i es pot veure fàcilment, què i qui hi ha al darrere. Em sabria molt de greu descobrir que m'estan enganyant. És per això que no compraré mai El Mundo o La Razón, perquè a més d'enganyar-me, van contra els meus drets més elementals, i per això no hi passo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada