Sí al Defensor d'Arenys, no al Síndic

La notícia dels 50.000 desnodrits catalans em va bé per parlar del nostre Síndic de greuges. Desconec si es poden jubilar o els poden jubilar, però en tot cas caldria anar-hi pensant. M'imagino que la història no serà massa benèvola amb ell, o en tot cas el silenciarà. L'actual episodi tampoc seria just que el definís i marqués per sempre, però ningú no em negarà que la ficada de peus ha estat monumental.

No sé com es pot ser tan ingenu o, si voleu, tan sapastre. Deixant de banda els partits polítics i el mateix govern, que poden fer discursos interessats, hi ha uns professionals a qui es pot consultar abans de fer segons quina afirmació. Confondre la malnutrició amb passar gana és greu, sobretot si se'n fa difusió des del mateix Parlament.

Només en una ocasió em vaig dirigir al Síndic, i la veritat és que no em va servir per a res. M'imagino, però que deu solucionar casos, i que queda justificada la seva existència, si més no per oblidar-nos del "Defensor del Pueblo", defensora, que a Catalunya ens la tenen botada, i més que defensors actuen de fiscals.

A Arenys de Mar tenim un Defensor del ciutadà que s'arremanga davant de qualsevol cas, sovint assumint tasques que superen les seves competències, però amb la voluntat de trobar solucions per a qui se li adreça. Potser és qüestió de competències, però jo em fixo en les actituds.
Per cert, no sé si ho recordareu, però fa uns anys, en una visita del Síndic a la nostra comarca, crec recordar, va manifestar que els defensors dels municipis eren prescindibles. Més aviat n'era contrari. Després va venir la signatura del conveni entre el Síndic i els defensors. Com podeu veure, Rafael Ribó ens recorda els darrers anys com a polític en actiu.