El PP i el PSOE volen canviar la legislació per evitar tants desnonaments. Sempre s'ha vist que cal que molta gent hi pateixi perquè es resolguin els problemes. Arribem sempre tard i no hi ha manera de canviar. Són moltes les famílies que s'ho han estat passant malament amb els desnonaments, fins al punt de llevar-se la vida. Hi ha hagut mogudes ciutadanes que en alguns casos han evitat el desnonament, però sobretot han ajudat a conscienciar la societat de que teníem un problema que calia resoldre.
Llegint aquestes notícies t'adones del grau d'impotència en què moltes persones es troben, sense tenir on agafar-se. És una sensació que, amb més o menys força, tots hem arribat a experimentar. A mi m'ha passat i en aquests moments diríem que..
Legislem molt, reglamentem molt la nostra vida, i se'ns escapa de les mans. Les conseqüències són que paguen justos per pecadors, i encara pitjor: els descarats se'n surten i els nobles reben les bufetades.
Per un moment repasseu tots els reglaments i lleis que ens condicionen l'existència, i analitzeu fins a quin punt ens defensen o ens marquen i en certa manera oprimeixen. El pitjor de tot és reconèixer que vivim sotmesos a la interpretació de les lleis. Aquest subjectivisme no em serveix. Més aviat em preocupa i és la causa de desoris. Va ser encertada la interpretació del Tribunal Constitucional de l'Estatut d'Autonomia? No creieu que és la base de tot el rebombori en què vivim aquests dies?
Fa uns mesos que vaig escriure que un dia ho explicaria. Encara no toca, perquè el tema continua, però... Hi ha ajuntaments que juguen a detectius i les víctimes són els pobres ciutadans a qui se'ls imputa actuacions il·legals sense raó. Sortirà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada