Ja sé que no hi comptàveu i ni tan sols sabeu de la meva existència, però sí que vull manifestar-vos que aquest 8 de novembre no penso assistir a l'acte que presidireu al centre cultural del Calisay, a Arenys de Mar, tot i que hi haurà presents molts bons amics meus, amb qui he compartit un projecte de vila, afrontant moltes dificultats, però treballant a fons durant tot un mandat.
Algú potser creurà que han estat les vostres darreres i desafortunades paraules les que em faran quedar-me a casa. No, no és d'ara, sinó des de fa un temps que he perdut tota la confiança que havia dipositat en vós, quan éreu president de la Generalitat.
La vostra decisió, totalment legítima, de presentar-vos com a senador, em va doldre. Jo sempre he pensat que la presidència del govern del meu país era el màxim honor a què podia aspirar un polític català, i he entès la vostra decisió com un menysteniment de la figura de president.
Em vaig adonar que no pensàvem el mateix, i ara ha quedat ben palès amb el posicionament del vostre partit en relació a les aspiracions del nostre poble. Qui us ha substituït al capdavant no ho ha pas fet millor que vós, i així li va, perdent bous i esquelles. Les ànsies de poder d'un sector territorial del PSC, arraconant un sector tradicional i catalanista del partit, va portar a la desfeta que, molt probablement, trigarà a recuperar-se.
Tal com podeu veure, el tema ve de lluny, no és d'ara, però jo sempre he defensat el meu president, fos Tarradellas, Pujol, Maragall, Montilla o Mas, al marge de les meves preferències polítiques, un fet que no em passa amb els presidents espanyols, que sempre he vist molt llunyans.
Us desitjo una bona estada a Arenys de Mar, i que feu contents a qui encara us admiren i donen suport, perquè són persones molt fermes que han patit la dissort de trobar-se amb uns dirigents mediocres que prefereixen assegurar-se un lloc al partit que no pas cedir-lo a persones més preparades. Bona nit senador Montilla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada