A mitja nit comença la campanya electoral, com si fins ara no haguéssim vist cap propaganda, lema o promesa. Tot això fa que s'eternitzi i arribi a cansar els més pacients i interessats en política. Aquesta vegada, però, s'agreuja per la singularitat de la convocatòria, per la intencionalitat del president en funcions, i per l'allau d'alarmes i amenaces contra l'atreviment dels catalans en voler independitzar-se.
Aquest vespre llegia les enquestes recollides pel CEO, en què CIU assolia la majoria absoluta i el PSC quedava sota mínims. Se'm fa difícil pensar que el resultat electoral segueixi aquestes valors, tot i que entenc el paper i reconeixement del president, i per tant de CIU, i el mal moment del PSC. S'ha de dir que les dades del CIS, eren més moderades.
En concentracions t'adones de la reacció de les persones i de la importància de la formació cívica. Ja sé que ara concentrem l'esforç en definir i aconseguir el millor futur per al nostre país, però no podem oblidar la nostra capacitat de conviure i fer camí plegats, de formar-nos com a membres d'una col·lectivitat, de respectar els altres i no deixar-nos portar per actituds fàcils. Conviure no és senzill i encara n'hem d'aprendre. És per això que hem de caminar sense gaires pretensions, amb humilitat i respecte, dialogant i escoltant els altres, i sobretot no faltant-los.
Cada dia una experiència, sobretot quan convius.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada