Desnonaments aturats i pisos socials

Aquesta setmana estem entretinguts. En plena campanya electoral, una vaga general en 48 hores i la paralització dels desnonaments, ocupen les pàgines dels diaris i les redaccions de tots els mitjans de comunicació. D'alguna manera es diversifiquen les notícies encara que hi puguem trobar un comú denominador. El malestar per la situació econòmica i social que estem patint.

Veurem de què són capaços els dos principals partits espanyols a l'hora d'aturar l'execució dels desnonaments i què fan amb les famílies que ja han passat pel tràngol. Tampoc seria just que la mesura no tingués efectes retroactius, malgrat les dificultats que això pugui suposar. Hi ha moltes famílies que viuen una situació extrema, i si ara es diu que ningú no pot quedar sense casa, aquest ningú també fa referència a les famílies desnonades.

En paral·lel ha sortit la notícia de la construcció de nous habitatges socials a Arenys de Mar. En aquest cas pisos municipals, de lloguer amb dret a compra. Em preocupa la seva gestió, que no voldria que fos tan desastrosa com la realitzada per la Generalitat amb els pisos dels frares. Sempre he pensat que hi ha coses que l'administració pública pot fer molt bé i d'altres que no li escauen tant. En el cas dels habitatges potser tenim la mala experiència de la gestió dels consellers d'ICV durant el govern català del tripartit.

La sensibilitat no és el principal valor que demostren tenir els nostres governants. Les retallades socials han sacsejat la societat i han servit per alguns de trampolí a una societat menys justa, amb un estat més pobre i menys interventor, i per altres com a eina demagògica per atacar la dreta, quan en temps en què tenien el poder tampoc varen fer res per als més febles. Qui digui que vam deixar un govern d'esquerres per agafar-ne un de dretes, s'equivoca. L'esquerra a Espanya i també a Catalunya, fa molt temps que no la veiem per enlloc.