Deixo per a un altre dia el parlar de les acusacions del diari El Mundo, i de la manera com Chacón i Sánchez-Camacho, però sobretot Chacón, s'hi agafen a falta de bons arguments. Ja vindran altres ocasions per comentar-ho, perquè en tindrem més exemples.
Parlaria del desconcert en què vivim, amb demandes i promeses que no porten enlloc. Tot feia pensar que els darrers suïcidis pels desnonaments feien prendre mesures serioses a l'executiu espanyol, sobretot per la predisposició de la banca, del partit de l'oposició i les estirades d'orella del món judicial.
Després de totes les converses i de les expectatives creades, sembla ser que ens quedem en una solució que beneficia a molt poca gent, i que el dolor pels desnonaments continuarà viu a la nostra societat. Com totes les mesures del govern del PP, després de provocar il·lusions, acaben en plors i desenganys.
Aquesta és la recepta a què ens té acostumats el Partit Popular, i és una clara lliçó per aquells que creien que votant-los resolíem els mals del govern Zapatero. Rajoy pot haver enredat a molts, canviant el programa electoral, però hi ha tendències i principis que no es poden amagar i ara no hi ha excuses. No s'hi val a badar!
Per activa i per passiva el PP sempre ens ha fet saber que la majoria absoluta obtinguda li legitima totes les seves decisions, i només ens queda el recurs d'esperar quatre anys per donar el nostre vot a l'oposició. Qui es pensi que els nostres polítics estan disposats a escoltar-nos, està equivocat. Quan veuen que poden fer el que volen, no els fa falta estar pendent de res. Fets alarmants com els darrers suïcidis els esvalota el galliner, però tenen prou recursos per elaborar un decret de res, que només maquilla la situació i a esperar noves circumstàncies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada