La gran feina que té el PSC aquests dies és la de fer callar el PSOE davant l'allau de ximpleries que escampa darrerament. Això no li passa al PP de la senyora Camacho perquè ella se'n fa un tip. Navarro pateix quan escolta l'expresident aragonès, però Camacho està molt satisfeta amb les bestieses de Rajoy. És una llàstima que els nostres polítics demostrin aquest baix nivell i es manifestin d'una manera tan ridícula.
Avui he reposat una mica de tanta ximpleria junta i m'he dedicat als polinomis, les potències i els quocients. A jugar amb en Papagueno i intentar socialitzar en Fígaro, que no ens en sortim. Vida de família i esperar que passin els quinze dies de campanya per anar a votar i donar suport a les posicions clares i coherents. Els altres ja cauran pel seu propi peu.
La setmana que comencem serà atapeïda i políticament avorrida. Sembla una contradicció, però a mi m'avorreixen les campanyes electorals perquè ja tinc presa la decisió, i si no la tinc, no em fan decantar cap enlloc.
L'altre dia a la tertúlia dels amics valoràvem la conveniència de votar un o altre polític. De fet la majoria coincidia en pensar que no hi havia gaires alternatives, però n'hi ha. Tothom té clar qui guanyarà. El dilema està en assolir o no la majoria absoluta, i en això hi ha la discussió: és positiu que Mas tingui majoria absoluta, o és millor que necessiti els vots d'ERC (els altres, per ara són sobrers)?
Senyora Camatxo jo ja li he catalanitzat el cognom. També a la senyora Xacó, que té tants dubtes identitaris. Jo li recomano la doble nacionalitat per al seu fill. Segur que hi sortirà guanyant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada