El drama de Madrid i les llicències municipals

Cada vegada que es produeix un drama com el de la festa d'aquest Halloween a Madrid, tots són planys i promeses de millorar les condicions que han produït les víctimes mortals, que en aquest cas han estat quatre noies joves.

En això, també el nostre país reacciona tard i és incapaç de preveure les conseqüències. L'eficàcia d'una gestió també es basa en saber preveure errades i corregir-les abans de què es produeixin les desgràcies. Pavellons que no compleixen les mínimes condicions de seguretat, es deixen a organitzacions que busquen l'èxit econòmic per sobre de les condicions en què es troben els assistents.

Per què succeeixen aquestes desgràcies? Sense ignorar la casuística cal tenir en compte el desmanec de l'administració pública. Les condicions que s'exigeixen al món privat no es plantegen a la pròpia administració, i si es fessin inspeccions no rebrien l'autorització per continuar organitzant actes públics. Sembla ser que això és el que ha passat a Madrid, i no ens ve gens de nou.

És cert que molts equipaments són antics i el cost de les inversions per posar-los en normativa és, en moments com l'actual, difícil d'assumir. La pressió de la societat civil per aconseguir els equipaments per organitza-hi diferents activitats, fa que no s'extremin les mesures de seguretat i és així com es posa tot a mans de la sort o la desgràcia.

Molts pares confiem en els nostres fills, però no en com es poden trobar les instal·lacions on se celebren les festes i per això neguem el permís a participar-hi. Això, però no ho pots fer tota la vida. Seria exigible a l'administració que continués vetllant pel seguiment de la normativa de seguretat dels locals privats, però també que no es descuidés els equipaments públics i que no li sabés greu dir no quan no es pot garantir la seguretat. La cessió d'espais, sovint va lligat amb un equivocat populisme.