Rescatats, intervinguts i espoliats

Són moltes les reaccions que avui s'han produït arran de la intervenció del president del govern espanyol a la tribuna del Congrés de Diputats, a Madrid. Divendres el govern aprovarà les mesures d'estalvi públic i d'increment dels ingressos, anunciats avui per Rajoy. 

A ningú agrada que li augmentin els impostos i redueixin el sou, com a mi em passarà, però l'altra cosa és que siguin unes mesures necessàries i encertades. És qüestió d'analitzar-ho globalment i no només des d'una òptica economicista, sinó també social. 

Fa molt temps que economistes de prestigi estan dient que el problema més gros que tenim és que no som competitius, i que davant la impossibilitat de fer una devaluació monetària, des que formem part de l'euro, l'alternativa és la devaluació fiscal, de manera que puguem competir amb els altres països, reduint els costos laborals per a les empreses i compensant aquesta disminució d'ingressos de l'administració amb una apujada de l'IVA. 

Aquesta operació és una de les que ha programat el govern espanyol. Ho ha fet, però, forçat per Brussel·les, no perquè hi cregui, sinó no s'entendrien totes les declaracions i manifestacions ridícules de diferents dirigents del PP, amb Rajoy al capdavant, quan el PSOE, llavors al govern, va augmentar l'IVA.

Aquestes mesures s'han de complementar amb d'altres que evitin caure en una depressió. El poder adquisitiu de la ciutadania es veurà reduït, i les persones amb menys recursos i ingressos són els que ho patiran més.

Difícilment un govern de dretes ens presentarà una proposta en què els més rics paguin més. A Espanya, ni el PSOE va ser capaç de fer-ho. L'eliminació de l'impost de successions, o la negativa a implementar un impost que gravi les rendes més altes, fan que sigui la classe mitjana i la més baixa qui carreguin amb tots els pals. 

I deixo apuntats els meus dubtes sobre la millora de l'eficiència i reducció de despesa pública, amb la concentració de serveis a les diputacions. Tot això al marge de la qüestió competencial entre l'Estat i les autonomies. Després de treure competències als ajuntaments, com per exemple en educació, ens podem trobar que augmentin les despeses i empitjorin el servei als administrats. 

No tenim gaires alternatives, però tenim un problema molt greu i és que hem perdut, des de fa molt temps, la confiança en els nostres polítics, però també en els nostres jutges que són capaços d'anar a buscar proves inculpatòries al domicili de processats, tres anys després d'haver obert el procés. Sense confiança és molt difícil avançar. I els catalans, a més, portem la motxilla de l'espoli fiscal que encara ho fa més difícil.