Aprovat el Pacte Fiscal i ara què?

Parlar del Pacte Fiscal convida a fer-hi molta demagògia. Moltes declaracions seran absolutistes, aquelles que no accepten matisos. N'hi haurà de positivistes, d'altres derrotistes. Crítiques perquè el pacte aprovat no servirà per a res, ja sigui dels que exigeixen la independència, o d'aquells que no en volen sentir a parlar.

Jo em mullo, i a més dic que m'agradaria equivocar-me, i afegeixo que el president ha estat molt valent, però em fa tot l'efecte que el futur del pacte és el mateix que li ha passat a la darrera versió de l'Estatut. En un país en què les lleis consensuades i aprovades, es converteixen en paper mullat amb qualsevol decret llei del govern espanyol, amb majoria absoluta al Congrés de diputats, no hi ha res a fer.

La solució? És molt complexa. Penso que el tracte fiscal amb Catalunya ha de canviar. Ni Espanya ni Catalunya poden continuar vivint com fins ara. És ara el millor moment per tractar el tema? ¿Podem esperar a que Espanya, i Europa en el seu conjunt, surtin del forat negre en que ens hem ficat? I la pregunta més actual: ha estat una bona idea tractar aquest tema avui al Parlament?

¿Tindrà raó el criticat PSC que aquest pacte no serà mai aprovat a Madrid? ¿Havien d'aprovar un pacte de mínims o de màxims? Aquí rau bona part del secret, de la importància del fet. Els que volen la independència, com la pensen obtenir? M'imagino que per conductes democràtics, respectant les institucions creades. És evident que si la legislació espanyola no accepta el dret d'autodeterminació, alguna cosa s'haurà de trencar, però no creieu que el més defensable sigui que el trencament el lideri el Parlament català?

És per això que el Parlament ha d'anar a màxims, se l'ha de jugar, sobretot si creu que té el suport de la ciutadania. Amb tot això qui ho pateix més és el PSC, perquè té una militància i uns simpatitzants dividits, i la direcció no en treu l'aigua clara.

I arribo on començava, amb els mateixos dubtes inicials: ha estat un encert portar a aprovar aquest pacte fiscal? Serà capaç el govern català, amb el suport d'ICV i ERC, de defensar el pacte a Madrid i a la resta d'Espanya? Ens haurem precipitat?

La gran por és que no ens trobem davant d'un altre fracàs en les nobles aspiracions catalanes. No ho sabem defensar prou bé, i tenim massa enemics que no ens desitgen res de bo. Jo proposo que mentre els polítics fan la seva feina, nosaltres col·laborem comportant-nos com autèntics sobiranistes, respectant als que no se'n senten, i intentant explicar el per què de la nostra actitud. Si només provoquem l'enfrontament, no aconseguirem res de positiu.