He estat tres dies gairebé desconnectat de les notícies i la primera cosa que he fet ha estat empassar-me tres o quatre diaris perquè ningú em pogués acusar d'estar fora d'òrbita. No ha estat cap sorpresa, sinó més aviat una desil·lusió. Tot continua igual, o potser pitjor.
Diuen que la prima de risc ha batut un nou rècord, malgrat les mesures preses pel govern de l'Estat. Sembla ser perquè els 'mercats' no se'n fien. Si jo, que no tinc prou informació ni coneixements, no em fio ni un pèl de tot el que està fent el govern, com voleu que els entesos, els que especulen amb el risc, se'n refiïn?
El ministre Montoro parla de millorar la competitivitat, perquè finalment ha entès que és on ens falla tot plegat, però només estan aplicant retallades. La seva única obsessió és el deute, però ens estan deixant a tots sense poder adquisitiu. Qui consumirà? Qui comprarà? Llavors, qui produirà?
He llegit que el senyor Homs el va titllar de macarra, i després s'ha disculpat. Jo no mantindré l'insult, però demanaré a qui em llegeixi, que em digui com se l'ha d'anomenar a una persona que ens tracta de la manera que ho fa el ministre?
Continuo exigint unes mesures intel·ligents per treure'ns del clot, i no crec que el senyor Rajoy i el seu equip en siguin capaços. Qui els podrà fer obrir els ulls? Quant temps més haurà de passar?
Perquè avui mateix la ministra descobria que RENFE és deficitària, i que caldrà fer alguna cosa al respecte. La llàstima és que no veu que continuar construint l'AVE, és una manera tonta i indecent de malversar els pocs recursos que tenim. Europa no li pot parar els peus? Estem tots bojos?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada