Després de la votació del Pacte Fiscal al Parlament català, el següent pas és anar a Madrid a negociar amb el president del govern. Duran i Lleida és el polític de la coalició de govern encarregat dels assumptes de Madrid, però en aquest cas ens han dit que es vol una negociació entre presidents, per la qual cosa Duran i Lleida fa nosa.
Probablement és una sort que no sigui el líder d'Unió l'encarregat de negociar el Pacte fiscal, perquè, segons ha manifestat sempre, té molt clar que no vol cap tipus d'independència, i segons com es posin a Madrid, potser s'haurà de fer el pas que demanen els partidaris més extremistes.
Per ser justos amb Duran i Lleida hem de reconèixer que darrerament s'ha desmarcat força de la seva tradicional sintonia amb Rajoy, sobretot per la manera d'obrar i declamar del ministre Montoro. Tot i així, en la seva rivalitat amb l'alcalde de Vic, que aspirava a rellevar-lo dins el partit, és el tema de l'independentisme el que l'ha desmarcat, i li ha fet declarar en més d'una ocasió que està en contra de la independència. D'aquí les trobades amb en Pere Navarro, que, per cert, no el deixen tranquil.
Avui la premsa encara parlava de les reaccions dels partits polítics arran del seu posicionament davant el Pacte fiscal aprovat la setmana passada, destacant les declaracions d'Alícia Sànchez-Camacho que en forma d'amenaça, dissimulava la por de quedar despenjada de la política catalana, i perdre els punts que havia guanyat, i que li semblaven suficients per assentar el seu protagonisme a Catalunya.
La patata calenta la té el president Mas, on poc li ajudarà el seu ambaixador a la capital d'Espanya, el senyor Duran i Lleida, però els problemes de posició els tenen el PSC, a dins i a fora, i el PP català, aparentment compacte internament, però relliscant per fora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada