Les males notícies em remouen la consciència i no sé si està bé que em dediqui a parlar del pacte fiscal quan ja es porten cremades 6.000 hectàrees a La Jonquera, o com, veient que Grècia està tan a prop de recuperar el dracma, els espanyols ja comencem a mirar-nos la pesseta.
De totes maneres el pacte fiscal no és res que s'allunyi de la problemàtica que patim, sinó que en forma part, i podria resoldre molts dels problemes que ens aixafen.
Però Navarro diu que l'opció del Concert Econòmic és arcaica. Què vol dir amb això? Estic més d'acord amb ell quan diu que segons quina sigui la proposta que es consensuï per presentar a Madrid pot ser una pèrdua de temps. Sabem què no ens donaran, i gairebé també què és el que ens donaran: res.
Comencem a estar una mica cansats de tot plegat. Perquè m'agradaria que el president català m'expliqués exactament a què juga. Vol demanar a Madrid una cosa que ja sap que no ens donaran? Es pensa que aconseguint el consens amb el PSC i que el PP català no hi voti en contra, aconseguirà que el PSOE i sobretot el PP hi estiguin d'acord?
No vull criticar l'estratègia de Mas, que no conec, i estic d'acord amb qui diu que no és gens fàcil. Més aviat ric o ploro amb algunes declaracions com les de l'Uriel i la seva trepa de SI. La ciutadania, però està cansada, i cada vegada més espantada per les notícies que estem llegint. Tenim un govern Rajoy inepte i sense possibilitat de solucionar els nostres problemes, mentre continuen prenent decisions que són contràries a la racionalitat que hauria d'imposar-se en moments tan delicats. Demanar la independència no és trobar la solució als problemes d'Europa, però d'alguna manera és decidir que lluitarem a la nostra manera per intentar sortir del pou. Permeteu-me que dubti de tot i tothom. Amb qui comptem?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada