Estic fent l'exercici d'eliminar prejudicis mentre escolto el debat electoral de TV3, i malgrat això no puc deixar de dir que m'avergonyeix la situació, no tant pels comentaris un a un, que són correctes, sinó pel sentit de les argumentacions, les excuses i l'habilitat per despitar els televidents.
Avui encara m'ho retreia un company de consistori quan li deia una cosa com... "vosaltres els polítics...". "...i tu que ets, sinó?" em replicava. "un ciutadà que s'ha ficat en aquest món", perquè jo no em considero polític, encara que la meva actuació estigui immersa en aquest món.
Per què no em considero polític? no és fàcil d'explicar, però encara menys fer-ho entendre. Les coses s'expliquen, s'interpreten i es valoren, però no hi ha cap necessitat d'enganyar a ningú. El futur personal en aquest entorn no té importància, sinó el present i l'actitud, i sobretot la coherència i respecte als objectius inicials, als compromisos assumits. I quan els resultats no són els esperats, es diu, es reconeix i es procura solucionar allò que ha funcionat malament. Perquè quan actues honradament i amb coherència als teus principis; quan ets transparent i sincer, no t'ha de fer por el fracàs personal, sinó que t'ha de preocupar no haver-ho assolit, per les conseqüències que se'n pot derivar.
Ja entenc que no és fàcil sortir a la televisió a motivar els televidents perquè anem a votar, i a més ho fem per al seu partit. No és fàcil defensar els principis i objectius, quan al teu costat n'hi ha quatre més que tenen apuntat tot l'historial i les pífies que has fet. És clar que qui no ha governat no té gaires problemes, perquè no ha tingut la capacitat de decidir.
M'està cansant, encara que elogio la seva capacitat dialèctica, potser no de tots; penso que el senyor Junqueras és qui en surt més malparat, probablement perquè no té el perfil que més el pot ajudar en un debat cara a cara, sobretot quan es parla tant d'economia. Això no vol dir que no se li hagi de valorar el seu atreviment i valentia, que els seus li sabran agrair.
Al final de tot, però... els oients hauran sortit amb nous coneixements? ens hauran convençut perquè anem a votar? El meu vot d'aquesta nit és per a la demagògia del senyor Vidal Quadras, que ha superat amb escreix el discurs de manual del senyor Romeva. No és estrany que la desafecció política guanyi terreny.
Avui encara m'ho retreia un company de consistori quan li deia una cosa com... "vosaltres els polítics...". "...i tu que ets, sinó?" em replicava. "un ciutadà que s'ha ficat en aquest món", perquè jo no em considero polític, encara que la meva actuació estigui immersa en aquest món.
Per què no em considero polític? no és fàcil d'explicar, però encara menys fer-ho entendre. Les coses s'expliquen, s'interpreten i es valoren, però no hi ha cap necessitat d'enganyar a ningú. El futur personal en aquest entorn no té importància, sinó el present i l'actitud, i sobretot la coherència i respecte als objectius inicials, als compromisos assumits. I quan els resultats no són els esperats, es diu, es reconeix i es procura solucionar allò que ha funcionat malament. Perquè quan actues honradament i amb coherència als teus principis; quan ets transparent i sincer, no t'ha de fer por el fracàs personal, sinó que t'ha de preocupar no haver-ho assolit, per les conseqüències que se'n pot derivar.
Ja entenc que no és fàcil sortir a la televisió a motivar els televidents perquè anem a votar, i a més ho fem per al seu partit. No és fàcil defensar els principis i objectius, quan al teu costat n'hi ha quatre més que tenen apuntat tot l'historial i les pífies que has fet. És clar que qui no ha governat no té gaires problemes, perquè no ha tingut la capacitat de decidir.
M'està cansant, encara que elogio la seva capacitat dialèctica, potser no de tots; penso que el senyor Junqueras és qui en surt més malparat, probablement perquè no té el perfil que més el pot ajudar en un debat cara a cara, sobretot quan es parla tant d'economia. Això no vol dir que no se li hagi de valorar el seu atreviment i valentia, que els seus li sabran agrair.
Al final de tot, però... els oients hauran sortit amb nous coneixements? ens hauran convençut perquè anem a votar? El meu vot d'aquesta nit és per a la demagògia del senyor Vidal Quadras, que ha superat amb escreix el discurs de manual del senyor Romeva. No és estrany que la desafecció política guanyi terreny.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada