No he pogut seguir el debat sobre l'estat de la nació, però algú m'ha comentat que semblava un circ o una representació teatral. De fet, ara m'acabo de connectar a Internet i he anat de dret a mirar les notícies sobre el debat de les Corts, i amb la lectura dels titulars m'ha semblat que estaven parlant d'una tómbola, amb la típica frase de "siempre toca..."
Entenc que no és fàcil afrontar un debat com aquest amb la situació de crisi en què ens trobem, però trobo que l'estil del president segueix les mateixes pautes de sempre i dóna la impressió que no té suficientment madurades les propostes.
En el cas dels ordinadors per als alumnes de cinquè de primària (m'agradaria saber si són els actuals alumnes de cinquè o bé els que començaran el setembre. Ho dic per si ens en tocarà un o no), penso, com ja algú ha dit, que no sé pas si és el primer pas a fer perquè les TIC siguin presents a les aules. Fa quatre dies que es comentava que els professors tenien un nivell molt baix en llengua estrangera i també en coneixements d'informàtica. És interessant que l'ordinador personal sigui eina de treball a l'escola, no només a la classe d'informàtica, però cal que el professorat tingui la formació suficient, i en aquests moments tot depèn de les habilitats personals de cada professor i professora, i no per l'educació que han rebut per exercir.
Ha dit, segons llegeixo, que es pagaria 2.000 euros per la compra d'un cotxe (el meu té més de 10 anys i li tocaria la jubilació...), però d'aquest import l'Estat només n'hi posa 500, fent que siguin les companyies automobilístiques i les autonomies les que hi posin la resta.
D'alguna manera es compromet a donar, però també es compromet pels altres. Això vol dir que parteix de la base que totes les comunitats hauran de seguir la seva voluntat. I en el cas dels ordinadors per als alumnes de cinquè de primària, s'hauria de veure fins a quin punt no es tracta d'una ingerència en competències transferides. És clar que això de les transferències és molt "sui generis", perquè passa una mica com en les assegurances, que hi ha una lletra petita que ho llença tot a rodar (mireu, sinó, què passa amb el traspàs de competències dels trens de rodalia. Que ens han promès traspassar? molta imatge i poc contingut, perquè els trens passen per la via i la via... la mantindran (?) ells).
Però nosaltres... feliços i contents, i enganyats!
Entenc que no és fàcil afrontar un debat com aquest amb la situació de crisi en què ens trobem, però trobo que l'estil del president segueix les mateixes pautes de sempre i dóna la impressió que no té suficientment madurades les propostes.
En el cas dels ordinadors per als alumnes de cinquè de primària (m'agradaria saber si són els actuals alumnes de cinquè o bé els que començaran el setembre. Ho dic per si ens en tocarà un o no), penso, com ja algú ha dit, que no sé pas si és el primer pas a fer perquè les TIC siguin presents a les aules. Fa quatre dies que es comentava que els professors tenien un nivell molt baix en llengua estrangera i també en coneixements d'informàtica. És interessant que l'ordinador personal sigui eina de treball a l'escola, no només a la classe d'informàtica, però cal que el professorat tingui la formació suficient, i en aquests moments tot depèn de les habilitats personals de cada professor i professora, i no per l'educació que han rebut per exercir.
Ha dit, segons llegeixo, que es pagaria 2.000 euros per la compra d'un cotxe (el meu té més de 10 anys i li tocaria la jubilació...), però d'aquest import l'Estat només n'hi posa 500, fent que siguin les companyies automobilístiques i les autonomies les que hi posin la resta.
D'alguna manera es compromet a donar, però també es compromet pels altres. Això vol dir que parteix de la base que totes les comunitats hauran de seguir la seva voluntat. I en el cas dels ordinadors per als alumnes de cinquè de primària, s'hauria de veure fins a quin punt no es tracta d'una ingerència en competències transferides. És clar que això de les transferències és molt "sui generis", perquè passa una mica com en les assegurances, que hi ha una lletra petita que ho llença tot a rodar (mireu, sinó, què passa amb el traspàs de competències dels trens de rodalia. Que ens han promès traspassar? molta imatge i poc contingut, perquè els trens passen per la via i la via... la mantindran (?) ells).
Però nosaltres... feliços i contents, i enganyats!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada