El debat electoral d'ahir o les diferents intervencions en els mítings d'aquests dies i que se'n fan ressò els mitjans de comunicació, tot s'està fent en clau electoral, però pensant en les eleccions espanyoles, en clau Espanya i no pas Europa, i llavors volem que la gent entengui què representa votar en aquestes europees.
Precisament avui, en una conferència a la sala noble del Calisay, l'Isidre Molas ha parlat d'Europa i ha fet això: parlar d'Europa. Un dels assistents, en el torn de preguntes del final de la xerrada, li ha agraït especialment aquest fet, i tothom ha aplaudit.
Perquè la gent no és tonta, i a vegades els polítics sembla que s'ho pensin amb les seves intervencions i proclames. La gent no és tonta i per això a molts simpatitzants i militants socialistes no els ha agradat la campanya del PSOE, amb uns cartelleres que al meu entendre no aporten res de bo; no aclareixen res ni tenen cap missatge positiu. Serà màrqueting o no, però per a molts és de mal gust i preferim escoltar a parlar a la Maria Badia, i llegir els seus missatges en clau positiva.
La intervenció d'Isidre Molas, aquest matí, ha estat didàctica, engrescadora sense fer embogir, realista i tocant de peus a terra. Ha acceptat la realitat de l'existència de dos grans grups europeus que en definitiva són els que marcaran el futur d'Europa, acompanyats o no d'altres grups satèl·lit.
Ha dit dues coses molt importants que considero que s'han de tenir molt en compte:
- El projecte europeu existirà mentre les dues grans forces hi creguin. El grup socialista necessita del grup popular de dretes per continuar amb Europa, i a l'inrevés. Si un dels dos se'n desatengués, s'acabaria. Jo penso que personatges com Berlusconi, Aznar o Sarkozy, per parlar de tres de molt propers i coneguts, no hi creuen massa i que si per ells fos, ja seríem fora.
- És important que els grans grups d'Europa estiguin formats pels partits dels diferents estats en clau europea i no nacional de cada país. Si arribéssim a configurar grups socialistes o populars d'un estat concret, acabaríem amb el projecte europeu.
És important que en prenguem nota, i analitzem per què volem anar a Europa. La resposta a la meva pregunta no m'ha acabat de convèncer. Si haguéssim de tornar a començar, construiríem Europa? Deixeu-me que en dubti. El conferenciant ha admès que en qualsevol moment de la història, i ara també, si féssim una consulta popular, la idea d'Europa no guanyaria, però ha afirmat que la necessitem, i sobretot quan es va crear el Mercat Europeu que tenia com a primer objectiu evitar una nova guerra mundial.
Es pot assistir a un míting esperant escoltar grans frases que ens facin vibrar, o anar a una xerrada perquè ens expliquin la realitat, evidentment subjectiva, però ja som grans per entendre-ho.
N'hi ha que ho continuen posant tot al mateix sac i s'obsessionen amb un o dos objectius, i els posen a primera fila de tot. Encara pitjor, arriben només amb aquest parell d'objectius i es perden la resta. N'hi ha que cridaran tota la vida i no ens portaran enlloc. Hi ha missatges que fan vibrar molt, però després ve el desencís quan es constata que d'allò promès, res de res.
Precisament avui, en una conferència a la sala noble del Calisay, l'Isidre Molas ha parlat d'Europa i ha fet això: parlar d'Europa. Un dels assistents, en el torn de preguntes del final de la xerrada, li ha agraït especialment aquest fet, i tothom ha aplaudit.
Perquè la gent no és tonta, i a vegades els polítics sembla que s'ho pensin amb les seves intervencions i proclames. La gent no és tonta i per això a molts simpatitzants i militants socialistes no els ha agradat la campanya del PSOE, amb uns cartelleres que al meu entendre no aporten res de bo; no aclareixen res ni tenen cap missatge positiu. Serà màrqueting o no, però per a molts és de mal gust i preferim escoltar a parlar a la Maria Badia, i llegir els seus missatges en clau positiva.
La intervenció d'Isidre Molas, aquest matí, ha estat didàctica, engrescadora sense fer embogir, realista i tocant de peus a terra. Ha acceptat la realitat de l'existència de dos grans grups europeus que en definitiva són els que marcaran el futur d'Europa, acompanyats o no d'altres grups satèl·lit.
Ha dit dues coses molt importants que considero que s'han de tenir molt en compte:
- El projecte europeu existirà mentre les dues grans forces hi creguin. El grup socialista necessita del grup popular de dretes per continuar amb Europa, i a l'inrevés. Si un dels dos se'n desatengués, s'acabaria. Jo penso que personatges com Berlusconi, Aznar o Sarkozy, per parlar de tres de molt propers i coneguts, no hi creuen massa i que si per ells fos, ja seríem fora.
- És important que els grans grups d'Europa estiguin formats pels partits dels diferents estats en clau europea i no nacional de cada país. Si arribéssim a configurar grups socialistes o populars d'un estat concret, acabaríem amb el projecte europeu.
És important que en prenguem nota, i analitzem per què volem anar a Europa. La resposta a la meva pregunta no m'ha acabat de convèncer. Si haguéssim de tornar a començar, construiríem Europa? Deixeu-me que en dubti. El conferenciant ha admès que en qualsevol moment de la història, i ara també, si féssim una consulta popular, la idea d'Europa no guanyaria, però ha afirmat que la necessitem, i sobretot quan es va crear el Mercat Europeu que tenia com a primer objectiu evitar una nova guerra mundial.
Es pot assistir a un míting esperant escoltar grans frases que ens facin vibrar, o anar a una xerrada perquè ens expliquin la realitat, evidentment subjectiva, però ja som grans per entendre-ho.
N'hi ha que ho continuen posant tot al mateix sac i s'obsessionen amb un o dos objectius, i els posen a primera fila de tot. Encara pitjor, arriben només amb aquest parell d'objectius i es perden la resta. N'hi ha que cridaran tota la vida i no ens portaran enlloc. Hi ha missatges que fan vibrar molt, però després ve el desencís quan es constata que d'allò promès, res de res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada