Sobirania i Justícia per la independència i Reagrupament també. Acabo de veure els dos vídeos amb entrevistes a Max Cahner i a la Rut Carandell, on expliquen els objectius dels seus moviments. En el primer cas, deixen clar que no són un partit polític. Ho diu clarament el seu impulsor, l'exconseller Agustí Bassols, i en canvi Reagrupament pensa presentar-se a les eleccions, encara que no tingui decidida la manera.
El naixement de plataformes o associacions que no pretenen aconseguir vots, sinó donar a conèixer la seva opinió sobre fets importants de la vida social, en aquest cas sobre la vida política del nostre poble, és important i necessària. D'una banda generen discussió i reflexió, i faciliten la implicació de les persones en la vida pública, en la vida en societat, i són un fre a la desafecció de tot allò que fa olor de públic.
Les associacions cíviques, compromeses amb la realitat política i social del nostre poble tenen molt de camp per recórrer i poden portar-nos més lluny que els propis partits polítics, per més que es declarin independentistes. No és qüestió de ganes, sinó de possibilitats i de credibilitat. Tampoc és culpa de les persones, sinó del vestit.
M'he vingut preguntant molt de temps, i ara ho faig en veu alta, si un partit clarament independentista pot estar al capdavant d'un govern. No discuteixo el dret a ser-hi, sinó les possibilitats que té. La meva resposta sempre és la mateixa, a l'espera que un dia pugui canviar. Un partit independentista, ara per ara no pot estar governant Catalunya. La realitat social i política no li ho permet, i quan un partit, que s'ha declarat independentista, arriba al govern, automàticament el seu discurs canvia. I no els podem titllar de caragirats ni encara menys traïdors. És un efecte lògic com a conseqüència d'estar a dalt.
No és estrany que el senyor Carretero sortís del govern i més tard del partit. No entro a valorar-ho, sinó explicar-ho. Algú creu que la CUP podria estar governant, respectant els seus principis? Qui ho podria fer possible?
Potser els moviments cívics i socials, que t'expliquen que no necessiten el teu vot, sinó que els escoltis i reflexionis sobre els seus arguments, potser seran ells els que faran que cada vegada hi hagi més gent convençuda que el pas que s'ha de fer és trencador i no continuista; que la senda per on ens han manat caminar no ens porta enlloc, i qui sap si d'aquesta manera arribaríem a convèncer fins i tots els que ara no estan per la feina.
Que tinguin sort uns i altres, i que ens ajudin a posar seny, i una mica de rauxa, que d'això n'anem una mica coixos.
El naixement de plataformes o associacions que no pretenen aconseguir vots, sinó donar a conèixer la seva opinió sobre fets importants de la vida social, en aquest cas sobre la vida política del nostre poble, és important i necessària. D'una banda generen discussió i reflexió, i faciliten la implicació de les persones en la vida pública, en la vida en societat, i són un fre a la desafecció de tot allò que fa olor de públic.
Les associacions cíviques, compromeses amb la realitat política i social del nostre poble tenen molt de camp per recórrer i poden portar-nos més lluny que els propis partits polítics, per més que es declarin independentistes. No és qüestió de ganes, sinó de possibilitats i de credibilitat. Tampoc és culpa de les persones, sinó del vestit.
M'he vingut preguntant molt de temps, i ara ho faig en veu alta, si un partit clarament independentista pot estar al capdavant d'un govern. No discuteixo el dret a ser-hi, sinó les possibilitats que té. La meva resposta sempre és la mateixa, a l'espera que un dia pugui canviar. Un partit independentista, ara per ara no pot estar governant Catalunya. La realitat social i política no li ho permet, i quan un partit, que s'ha declarat independentista, arriba al govern, automàticament el seu discurs canvia. I no els podem titllar de caragirats ni encara menys traïdors. És un efecte lògic com a conseqüència d'estar a dalt.
No és estrany que el senyor Carretero sortís del govern i més tard del partit. No entro a valorar-ho, sinó explicar-ho. Algú creu que la CUP podria estar governant, respectant els seus principis? Qui ho podria fer possible?
Potser els moviments cívics i socials, que t'expliquen que no necessiten el teu vot, sinó que els escoltis i reflexionis sobre els seus arguments, potser seran ells els que faran que cada vegada hi hagi més gent convençuda que el pas que s'ha de fer és trencador i no continuista; que la senda per on ens han manat caminar no ens porta enlloc, i qui sap si d'aquesta manera arribaríem a convèncer fins i tots els que ara no estan per la feina.
Que tinguin sort uns i altres, i que ens ajudin a posar seny, i una mica de rauxa, que d'això n'anem una mica coixos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada